L’altra colonització d’Amèrica, segons els mapes i la neocronologia

Andreu Marfull Pujadas
Pròleg d’A.T.Fomenko

Basat en una recerca de n’Enric Guillot i
en la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskij

Autoedició

Publicat a la web oficial de la Nova Cronologia: https://chronologia.org/catalan/altra_colonitzacio.pdf

Presentació

En aquest treball, elaborat amb el material de recerca de n’Enric Guillot (que molt amablement s’ha disposat a compartir), es demostra que: 1) els símbols més estesos als mapes dels segles XV i XVII foren els portuguesos, catalans i otomans; 2) catalans i otomans ocuparen bona part d’Amèrica; i 3) la presència catalana a Amèrica és la principal, per damunt de la portuguesa i la castellana. I la història oficial diu que ni catalans ni otomans van fer res a Amèrica, si més no com a conqueridors. Davant d’aquesta contradicció, que es veu suportada per altres proves, i raons, la pregunta que es planteja és ¿per què es nega? O, dit d’una altra manera, ¿té sentit que es digui, arreu, que això mai va passar? En el cas dels catalans és especialment intrigant, en la mesura que es tracta d’un regne cristià, a diferència de l’otomà, que s’entén com a musulmà. I estaven en conflicte. És a dir, podria ser que el zel cristià hagi esborrat la presència otomana, però, ¿per què la catalana? Segons el relat oficial, no hi ha cap explicació raonable, tret que ens remuntem al segle XVIII, quan es coneix que els catalans son ocupats pels poders castellans amb el comandament del rei Borbó, i forcen el desmantellament de les seves institucions, així com la condemna oficial a l’ús de la seva llengua, el català. Però, clar, acceptar això significa donar validesa a una hipòtesi pertorbadora: la història sencera dels segles XVI i XVII ha estat manipulada, ja que, segons aquesta història oficial, els catalans van decidir deixar de preocupar-se del món i, fins i tot, abandonar l’ús literari de la seva llengua, fins aleshores de reconeguda difusió i prestigi. I això no lliga amb la informació que donen els mapes. En tot cas, en aquesta investigació es planteja com una hipòtesi argumentada, que es proposa contrastar i resoldre.

Amb el problema i la hipòtesi plantejats, es desenvolupa un mètode i una discussió. D’una manera resumida, per promoure’n un debat, s’exposen altres tesis, i recerques, que, conjuntament, ajuden a trobar-hi una explicació.

Per evitar malentesos, convé matisar a què es refereixen els emblemes catalans. Es tracta del conjunt de territoris organitzats al voltant del Principat de Catalunya, que aquí s’assimilen a la Tarraconensis, fent honor a una recerca de n’Ivan Giménez, que demostra que el terme d’Aragó prové de Tarraconensis, i que els reis d’Aragó es coneixien, realment, com a reis de la Tarraconensis. Altrament, val a dir que en cap mapa dels aquí estudiats (i en la resta dels mapes històrics anteriors, tret d’algun mapa inèdit o singular), apareix la bandera del regne de l’Aragó, i sí les banderes a Barcelona (Catalunya) i València, així com a la resta de regnes de l’anomenada Tarraconensis, catalana. De fet, un dels pilars d’aquesta recerca consisteix en desxifrar el sentit d’aquesta denominació.

L’estructura del document és simple: feta una introducció on es mostren les contradiccions del relat oficial de la conquesta d’Amèrica, es presenta la necessitat d’obrir la ment i estar disposat a aprofundir-hi amb esperit crític, amb l’ús de la lògica aplicada a d’altres corrents de recerca. A continuació. Es mostra la recerca de n’Enric Guillot, que és la continuació d’una primera mostra de mapes amb presència catalana a Amèrica, publicat el 2012. S’informa d’uns mapes que són objecte d’anàlisi estadística, de la qual se’n desprenen preguntes i evidències que posen en dubte el relat de la història oficial. Després es mostren i es comenten els mapes, per aprofundir-hi, i, més endavant, per desencaixar l’espai contradictori que expressa l’anàlisi cartogràfica, es desenvolupa una dissertació lògica en base a quatre recerques, una de n’Ivan Giménez, una altra pròpia, que amplia i reforça les troballes d’en Giménez, una altra dels matemàtics russos Anatoly Fomenko i Gleb Nosovskij, amb aportacions de la recerca complementària de la Cronologia X-185, i una darrera, centrada en presentar la tesi de la identitat jueva, principesca, catalana i occitana de Cristòfor Colom, rei dels jueus. Aquesta quàdruple contrastació permet trobar-hi punts en comú i raons per a la seva interpretació, mentre que l’ordre de les recerques ve determinat per l’abast del seu aprofundiment, de manera que, després d’aquesta anàlisi, al final es desxifra la resolució a la hipòtesi aquí plantejada. I, finalment, a mode de conclusió, es resumeixen les principals troballes, i el resultat de la recerca en cada estadi de l’anàlisi. A mode d’apunt final -d’aquesta introducció- ressaltar que la història oficial contradiu aquesta recerca, però, vistos els resultats obtinguts, es plantegen una sèrie de raons, i evidències contrastades, que apunten a que la història que aquí es presenta té la capacitat de contradir la història oficial. La hipòtesi es confirma, i se’n donant-li una explicació argumentada. A partir d’aquí, que cadascú en faci la seva interpretació.