Pau Casals a les Nacions Unides: “I’m a catalan” (1971)

24 d’octubre de 1971: Pau Casals presenta al món l’Himne de les Nacions Unides, …

Pau Casals dirigeix l’Himne de les Nacions Unides, que ell mateix ha composat, amb lletra de Wystan Hugh Auden. L’himne es coneix com l’Himne de la Pau i representa l’ideal de la Carta de les Nacions Unides.

… rep la Medalla de la Pau de les Nacions Unides …

A continuació, en reconeixement de la seva lluita per la pau, és guardonat amb la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, pel secretari general, U-Thant. El guardó és concedit per la seva trajectòria cultural a favor de la pau i l’entesa entre els pobles, a través de la música i el seu virtuosisme artístic i personal.

… i recorda a l’Organització de les Nacions Unides que ell és català, qui són els catalans, i què és Catalunya

En el seu discurs, als noranta-cinc anys d’edat, molt emocionat, es proclama català, i dona a conèixer Catalunya al món, a les acaballes del franquisme. Recorda, entre d’altres coses, que fou a Toluges (al Rosselló) on els catalans parlaren de la pau. Les seves sentides paraules foren:

Estic molt emocionat… aquest és l’honor més gran que he rebut mai perquè parla del que tota la vida he sentit i m’ha inspirat. La meva mare, una dona excepcional genial, va començar a parlar-me de pau quan jo era un nen, ja que en aquell temps hi havia moltes guerres i jo vaig néixer enmig d’una guerra. Per aquest motiu tot el que ve de les Nacions Unides va directament al meu cor i segueixo atentament tot el que les Nacions Unides fa. (…)

Sóc català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però que ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món, ús diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir l’inici de les Nacions Unides. Totes la autoritats de Catalunya es van trobar al segle onze en una ciutat de França [Toluges] -en aquell temps Catalunya- per parlar de pau… al segle onze! Pau al món, en contra, en contra de les guerres i la inhumanitat de les guerres; això va ser Catalunya. (…)

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.