Agents de la policia israeliana han carregat amb violència contra els assistents al funeral de la periodista palestina Shireen Abu Akleh, que treballava per Al Jazeera i que va ser assassinada d’un tret al cap per soldats israelians ahir, segons que ha informat la mateixa cadena.
Israel està envaint una terra que no li pertany, per culpa d’un llibre sagrat falsificat (enviat al passat, exagerat i dilatat)
El concepte de Déu, falsificat; el concepte de moral, falsificat; a aquest punt no es va cenyir el sacerdot judaic. No podem fer servir tota la història d’Israel: tirem-la lluny. Així van dir els sacerdots.
Aquests sacerdots van realitzar aquell prodigi de falsificació, del qual és prova gran part de la Bíblia: van transferir al camp religiós el passat del seu propi poble amb un menyspreu incomparable de tota tradició, de tota realitat històrica; és a dir, van fer d’aquell passat un estúpid mecanisme de salvació, un mecanisme de culpa contra Javeh i del consegüent càstig, de devoció a Javeh i del consegüent premi.
Friedrich Nietzsche, Anticrist (1895)
Déu és el poder, i el sacrifici que cal per donar-li autoritat és la seva mutació. És així de simple, si bé és alhora summament complex. Allò que passa més desapercebut és que en honor seu s’ha creat una fantasia històrica, i aquesta gran obra “divinitzada” és la causa de la dilatació de la història. Perquè l’ésser humà ha desitjat que sigui així, per donar-li la màxima autoritat, originant-ho en una suposada “creació”. Sempre és (aparentment) molt millor que assimilar-lo a un Gran Khan batallador, encara que porti una bandera amb una creu i difongui l’autoritat de Déu, erigint-se com a profeta o portaveu. Creant déus i creacions divines s’ha aconseguit (certament) satisfer el sentit de l’existència humana. Però, fent-ho, ens hem oblidat de qui som, d’on venim, i on anem. (…)
Per un fatal destí, el text sagrat d’aquest episodi de la història es va alterar, dues vegades, i, fent-ho, es va deixar al judaisme sense terra (se’ls fa provinents d’un mític regne amb capital a Jerusalem), així com sense la seva història recent i amb una religió que el cristianisme considera superada fa dos mil anys. Aquesta adulteració ha deixat aquesta comunitat incompresa i ha justificat la seva implacable estigmatització, amb resultats nefastos, arribant a l’extrem de l’holocaust nazi. Davant d’aquesta situació, a diferència del poble egipci, que també ha estat víctima d’aquesta gran manipulació (dues vegades, però s’ha mantingut associat a la seva terra original), el judaisme ha acabat creant un Estat propi al regne sagrat que la història oficial ha construït per a ells. La idea original, materialitzada l’any 1948, era pacífica i lògica segons els textos sagrats, però anòmala en un sentit històric. Més encara d’acord amb la línia X-185.
S’ha creat un problema derivat d’una gran manipulació, i ara és el poble jueu qui no reconeix l’autoritat del poble palestí que, a causa d’aquesta gran manipulació, també ha perdut la consciència del seu passat recent i comú. La història oficial els ha alienat, a tots ells, jueus, cristians, mahometans (i mongols), i ha creat la llavor d’una collita que any rere any repeteix els seus fruits amargs. I aquesta dramàtica realitat es transcriu en la forma dels diferents barris i símbols que avui dia donen forma a la ciutat santa de Jerusalem, on s’ha creat una convivència tensa i alhora impressionant, amb l’amenaça latent de conduir a tràgiques conseqüències, que des de fa dècades assola terres palestines i participa d’una inestabilitat que afecta tot l’Orient Mitjà.
Andreu Marfull, La via cronològica (2020)
Basat en la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy
FU 