Ara el 25%, i després?

Ara s’ha perdut un 25% a les escoles, després serà un 50%. Després el català serà opcional, si seguim el tarannà d’aquest combat desigual. I després?

En Josep Gonzàlez-Cambray, al capdavant del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya presidida per Esquerra Republicana de Catalunya, ha claudicat al “consens judicial” que governa Catalunya, i Espanya, des de temps de Franco. Ha claudicat després de les garrotades dels policies nacionals de l’1-O de 2017, després del silenci mesquí europeu, després de la purga judicial a Catalunya, després de l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució Espanyola, després d’enviar a presó als líders catalans i amenaçar el seu patrimoni, després de perseguir als que cerquen refugi a l’espai de la Unió Europea i a Suïssa. Després de donar-nos una sobirana pallissa física, econòmica i intel·lectual. Després d’haver (mal)educat als espanyols en la catalanofòbia, fent servir els fils de l’amenaça fins als mitjans de comunicació. Tot per la condemna històrica d’una España ofegada en el seu oceà de glòria imperial que fa dels catalans un poble ocupat, en procés d’assimilació.

No s’ensenya ni es promou el català a Espanya. No es pot parlar a la justícia en afers d’Estat, no es pot parlar al Congrés. No es pot exigir als etiquetatges, ni a les empreses que treballen a Catalunya. No es pot parlar ni a les Nacions Unides ni a la Unió Europea, tret del cas d’Andorra a les Nacions Unides. És una lengua condemnada a ser prescindible per voluntat de la monarquia Borbó des dels Decrets de Nova Planta, que fa seva l’aparell estatal espanyol de forma compulsiva.

Fins ara, el català es respectava a les escoles, però ara es creu que això perjudica al castellà. Pobre castellà! Pobrissó! Està en risc de desaparèixer al món! I el català? El català no té honors com els té el castellà, però el castellà es sent amenaçat a les escoles, perquè hi veu un niu de catalanets i no hi ha res més preocupant que dels castellans fer-ne catalanets. Perdó pel sarcasme. El català no li importa a Espanya, ni al sistema judicial espanyol. Ni al Rei li importa, des de fa sis segles. El català els obsessiona perquè els recorda que són en un país diferent i això no ho toleren. Per això el volen fer desaparèixer, i fan del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el braç opressor; l’altre és el Tribunal Suprem i tota la colla de juristes al servei de la Corona Espanyola. No tenen altra autoritat que la de l’abús, l’amenaça i la violència, davant la veu catalana.

Gonzàlez-Cambray ha claudicat, i també ho ha fet Esquerra Republicana de Catalunya. Ara governen per servir a Espanya. Res d’independència, res a negociar amb Espanya, per un acte de sotmetiment, i de falta de dignitat, per mantenir-se al poder, i servir-lo.

Després… tots a parlar castellà?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s