ROMANÇ DELS CATALANS DEL 1947

Què s’han fet els Bac de Roda?
Què s’han fet els Fivaller?
Què s’ha fet el gran Pau Clarís?
I l’alt rei Jaume primer?
Per deslliurar Catalunya
¿on és el capdavanter?

Sotmesa la nostra pàtria
més que mai pel vil tirà,
¿no ens resta un cabdill prou digne
que es recordi de cridar:
Visca Catalunya lliure,
lliure de tot castellà!?

Prou tenim preclars poetes
i polítics de gran pes,
i savis de tota mena,
i artistes, i fins guerrers…
¿Són tots ells negats o invàlids,
o mesells o botiflers?

Cridant com la gent sens esma
“Som els més republicans!”
“Salvem, tots a una, Espanya!”
“Unim-nos com a germans!”
obliden que, caient Franco,
no ens lliurarem dels castellans.

Amb promeses falagueres
– com ans a San Sebastià –
ja sembla que han fet estrelles
del Moviment català.
Ara el bon catalanista
està fent de castellà!

En Pere Bosc i Gimpera
– tornat un babau complet –
assegura que Castella
no ens ha fet mai res mal fet.
En cada Don Clodoaldo
veu un rostre d’angelet!

Sbert – més positivista,
però que per ser menys no vol –
tot ho troba espanyolíssim,
des del porró al flabiol.
Per ell fins En Casanova
fou un heroi espanyol!

En Santaló, etern ministre,
amb l’afany d’afalagar
no es trauria la casaca
pel millor gec català.
Ans que tot, salvi’s Espanya!
Qui parla de l’Empordà!

Fins l’invicte Humbert Torres
– tan intransigent abans –
ara juga amb les paraules
per no ferir els castellans.
Diu que l’Estatut d’almoina
ens fa més que sobirans!

En Tarradellas, tan pràctic
i abans tan nostrat i ardit,
ara estudia Cervantes
i les grans gestes del Cid.
Quin gran pervindre a l’Esquerra
no li espera a Madrid!

En Pi Sunyer, d’alt prestigi
quan el Consell Nacional,
ja no fa de Catalunya
un plet d’interès mundial.
Quan podria ser el gran líder
es feu lacai de Giral!

Molts altres bons patriotes
cometen iguals errors.
Servir Espanya en qualque règim
és fer el joc dels opressors.
Ja no parlem dels que a Franco
besen la mà com un gos!

Com a màxima desgràcia
Catalunya té un Govern
que, entestat en salvar Espanya,
oblida el mandat patern.
Servil, es lliura als que volen
el nostre esclavatge etern!

Perduda la fe en un poble
que tostemps ha renascut,
nostre Govern va i pidola
com un captaire retut:
“O nostre tirà magnànim,
retorneu-nos l’Estatut!”

“A canvi d’aquesta almoina”
– el nostre Govern li diu –
“salvarem la vostra Espanya
perquè millor ens oprimiu!”
Tot dissimulant la tralla,
el castellà amb urc somriu.

Per damunt de les fronteres,
milions de castellans
amb Don Juan i amb Franco criden:
“Ben jugat, republicans!
Per l’Espanya unitarista
doblegueu els catalans!”

Entre tant, per l’ampla terra,
tots els pobles irredents
prop de les Nacions Unides,
envers Déu i als quatre vents,
clamen justícia i afirmen:
“Ara o mai, independents!”

Tots els pobles es fan lliures
al crit de: “Mori el tirà!”
Que els braços plens de cadenes
són per colpir i no abraçar.
Sols Catalunya sotmesa
a l’opressor diu “germà”!

Quan ja Espanya va a la posta
amb el seu darrer botxí,
Catalunya vol salvar-la
per a que ens torni a junyir!
Quan arribi l’hecatombe,
catalans, ¿sabrem colpir?

És que els fills de Catalunya
obliden els temps passats?
Sota rei, Franco o república
ens volen endogalats!
Dins l’Espanya castellana
no creixen les llibertats.

Què s’han fet els Bac de Roda?
Què s’han fet els Fivaller?
Què s’ha fet el gran Pau Clarís?
I l’alt rei Jaume primer?
Per deslliurar Catalunya
¿on és el capdavanter?

.

El romanç es troba a la Caixa T-9 del fons Víctor Castells de l’Arxiu Nacional de Catalunya, que conté informació i documents d’en Carner Ribalta, i es pot consultar l’imprès original a l’Annex documental del llibre Els catalans apel·len a les Nacions Unides. D’Utrecht a San Francisco, passant per Nova York, 2021. Al costat del text del romanç hi ha un escrit en què s’hi diu: “Qui en fou l’autor? Un home que ja llavors comptava amb un llarg historial nacionalista i que en plena puja dels idealismes alliberadors, quan es veié que els aliats anorrearien els feixistes i les opressions i es perfilà clarament el paper prioritari que jugarien el dia de demà els nordamericans, treballà amb intensitat inusitada, als Estats Units i als més alts nivells, per a representar la reivindicació nacional catalana amb tot el que fos possible de responsabilitat i solidesa. Es tracta del conegut escriptor i poeta Josep Carner i Ribalta. Va imprimir el Romanç a Nova York, a la mateixa impremta que havia fet Free Catalonia.”