Font de la imatge i del text: Arxiu Nacional de Catalunya. En línia: https://anc.gencat.cat/ca/detall/article/The-Case-of-Catalonia

The Case of Catalonia. Appeal to the United Nations on behalf of Catalonia

Document del mes: juliol 2021

El document seleccionat aquest mes és l’Apel·lació a les Nacions Unides demanant el reconeixement internacional de la nació catalana i exercir el dret a la lliure determinació, que va presentar la Delegació a Nova York del Consell Nacional Català.

Aquest document escrit en anglès Appel to the United Nations on behalf of Catalonia, està constituït per tres documents:

• Carta als governs d’Estats Units, Regne Unit, Unió Soviètica i Xina, com a promotors de la Conferència de les Nacions Unides, sol·licitant l’admissió de l’apel·lació en les Nacions Unides.
• Apel·lació a les Nacions Unides.
• Apèndixs, amb informacions sobre la història de Catalunya i les adhesions de les comunitats catalanes a Amèrica.

L’apel·lació pròpiament dita explica la situació de Catalunya com una nació oprimida per Espanya al llarg dels darrers segles i en aquell moment sota la dictadura de Franco. Especialment es fa èmfasi en la necessitat que el cas català sigui tractat de manera internacional i no considerat com un assumpte intern espanyol: Classificar la qüestió catalana entre els problemes interns de l’Estat Espanyol és nomenar l’opressor de Catalunya únic jutge i jurat en una causa en què el jutge és part. Ni Catalunya ni cap altra nació oprimida no pot esperar justícia del seu propi opressor.

També es fa constar que el retorn de la democràcia a Espanya no serà suficient si no inclou el reconeixement de Catalunya com a nació.

Finalment es requereix a les Nacions Unides:

• Que es consideri el cas de l’alliberament nacional de Catalunya com un assumpte que requereix una solució immediata.
• Que el cas sigui tractat sota els principis de la Carta Atlàntica, independentment de qualsevol solució regional prevista per a Espanya.
• Que la posició de Catalunya dins Espanya sigui decidida pels catalans, un cop reconeguda Catalunya com a nació.
• Que qualsevol desacord entre Catalunya i Espanya sigui tractat per les Nacions Unides o el Tribunal Internacional de Justícia en el seu nom.

L’apel·lació va ser admesa a la Conferència de les Nacions Unides però no s’acorda cap resolució que li doni resposta, en principi perquè l’objectiu de la Conferència era l’organització de la pròpia entitat i no el tractament de temes concrets.

Malgrat tot, el document és recordat com una fita important en l’intent d’internacionalització del conflicte català. La publicació “El Poble Català. Portantveu de Comunitat Catalana de Mèxic” edita un número especial dedicat a l’Apel·lació i es destacable l’article “Finalitats i resultats de la gestió” on escriuen: “En projectar la tramesa del document la Delegació no es feu excessives il·lusions respecte a la possibilitat d’obtenir resultats immediats i espectaculars. Ja sabia que l’Apel·lació de Catalunya no podia ésser llegida i molt menys resolta durant la present conferència. Des del primer moment la Delegació va creure que si la petició i informe arribaven a ser arxivats i registrats com a documentació annexa a la Conferència, ja havia complert la seva missió […] L’important és que els arxius de l’organització internacional de les Nacions Unides hi hagi el nostre informe. Així, de manera automàtica, en qualsevol moment que es susciti la qüestió ibèrica, per a estudi o per tractar de resoldre-la, el nostre informe haurà d’ésser necessàriament consultat.”. (ANC1-279-T-522)

Context documental

El novembre de 2020 es va inaugurar al Museu de Balaguer l’exposició Josep Carner Ribalta. El somni que perdura, aquest fet juntament amb la proposta de l’historiador Andreu Marfull ens va motivar per actualitzar i fer el tractament arxivístic d’un seguit d’increments del fons documental de Josep Carner i Ribalta (ANC1-279). La trajectòria vital i política d’en Josep Carner està vinculada als orígens d’Estat Català. Durant la dictadura de Primo de Rivera, es va exiliar amb Macià a França, el va acompanyar a Moscou, l’octubre de 1925 i va participar activament al Fets de Prats de Molló. L’octubre de 1928 va presentar l’Assemblea Constituent del Separatisme Català reunida a l’Havana l’informe “Concentració Nacional o Partit Separatisme” (ANC1-279-T-563).

Posteriorment va ser un dels promotors de la Delegació a Nova York del Consell Nacional Català i del Casal Català de Nova York, juntament amb Josep Maria Fontanals i Joan Ventura Sureda. Els mateixos va ser els redactors de “Apel·lació a les Nacions Unides” en nom de Catalunya, presentada a la Conferència d’Organització Internacional de les Nacions Unides celebrada els mesos de maig i juny de 1945 a San Francisco (ANC1-279-T-513).

Context polític

A la primavera de 1945, l’Organització de les Nacions Unides està en ple procés embrionari. El bloc de nacions aliades contra el feixisme i a favor de l’alliberament dels pobles està discutint la redacció de la carta fundacional de l’ONU que se signarà l’octubre de 1945. La Conferència de San Francisco aplegava els 26 països que varen signar la Declaració de les Nacions Unides de l’1 de gener de 1942 on es declaraven aliats contra el feixisme europeu i nipó. Es van incorporar a la carta fundacional les bases de la Conferència de l’Atlàntic que va tenir lloc entre el primer ministre Winston Churchill, en nom del Regne Unit, i el president Franklin Delano Roosevelt, en nom dels Estats Units, segons les quals tots els pobles del món, siguin grans o petits, tenen el dret a expressar la seva lliure determinació.

En aquests moments, el règim del general Franco, encara no s’havia considerat per les forces aliades en clau estratègic en la incipient Guerra Freda. Els exiliats republicans encara entreveuen la possibilitat d’una intervenció internacional a Espanya que enderroqui el govern del general Franco i retornin a l’ordre constitucional espanyol de 1931.

Bibliografia: MARFULL PUJADAS, Andreu. Els catalans apel·len a les Nacions Unides. D’Utrecht a San Francisco passant per Nova York (1713-1745-2017). Barcelona: Llibres de l’Índex, 2021, 374 p.