1942: Els governs d’Euzkadi i Catalunya a l’exili declaren conjuntament tenir el dret a la lliure determinació; i la invasió d’Espanya a l’Operació Torxa, de 1942

Imatge anterior: Coberta del llibre Memòries de l’Exili: El Consell Nacional de Catalunya 1940-1945. De Carles Pi Sunyer. Curial, Barcelona, 1978.

1942: Els governs d’Euzkadi i Catalunya a l’exili declaren conjuntament tenir el dret a la lliure determinació; i la invansió d’Espanya a l’Operació Torxa (Operation Torch), de 1942

NOTÍCIA: Ha aparegut al Fons Víctor Castells de l’Arxiu Nacional de Catalunya la còpia de la declaració que, l’any 1942, fan el govern d’Euzkadi i el Consell Nacional de Catalunya de Londres, on es proclama el dret a la lliure determinació en un pla d’igualtat amb els demés pobles d’Espanya. A tots els efectes, entre 1940 i 1945, el Consell Nacional s’erigeix com el govern català a l’exili, tot i la versió històrica oficial que s’ha normalitzat, a posteriori, i el relega a una condició menor. I també ha aparegut, al mateix fons, la còpia de la creació d’una delegació del govern català a l’exili, als Estats Units, el mateix any, on se’n fa menció explícita. En aquest article es comparteixen els documents fotografiats, i es contextualitzen afegint-hi la rellevància de dos episodis més que la història oficial també ha ocultat. Un és l’anomenada “Opció Catalana” de l’Operació Torxa de 1942, en què els Aliats desembarquen al Nord d’Àfrica i inicien l’alliberament d’Europa. Un altre és l’apel·lació que els mateixos catalans que planifiquen amb els Estats Units la “Opció Catalana” lliuren a les Nacions Unides el 1945, on reclamen la lliure determinació.

Fins ara, només se’n coneixia la versió que transcriu parcialment en Carles Pi i Sunyer a les seves memòries publicades l’any 1978 (Ed. Curial, pàgines 191-192), i la contextualització que ell en fa en el marc del projecte GALEUZCA. I aquesta versió és molt imprecisa i insuficient. Galeuzca s’inicia el 1923, just abans que el dictador Miquel Primo de Ribera faci un cop d’Estat a Espanya, i es revitalitza el 1930, just quan es posa fi a la dictadura de l’dictador i triomfa la Segona República Espanyola. La paraula Galeuzca és una síntesi de GAL (Galícia), Euz (Euzkadi, que és el País Basc) i CA (Catalunya), i la idea que l’empara és la lluita política comuna contra el centralisme espanyol que nega, reprimeix i falta el respecte a les nacions gallega, basca i catalana, amb l’esperança d’establir un nou marc de respecte i igualtat entre totes les nacions de la península ibèrica. Però, si bé Galeuzca és conegut en la historiografia (si bé no prou reconegut), es desconeixia la seva relació amb l’apel·lació de 1945. I, de la mateixa manera, es desconeixia la seva relació amb l’Operació Torxa.

Però ara, amb aquesta documentació retrobada, en sabem més coses. La declaració basca i catalana al seu dret a la lliure autodeterminació es signa, però es manté en secret, i està relacionada amb la creació de la Delegació als Estats Units del Consell Nacional, el 28 de març de 1942, que el mes d’abril de 1945 entrega l’apel·lació a les Nacions Unides. Però, lamentablement, tot acaba essent desautoritzat pel mateix Carles Pi i Sunyer, sota la pressió de Josep Tarradellas, en tant que secretari general d’ERC, i per en Josep Irla, el president de la Generalitat en funcions que recupera el lideratge, precisament, després de presentar-se l’apel·lació.

D’aquesta història no se’n sabia gairebé res, però ara es poden seguir les passes, i comprendre millor la seva importància. En el fons de Víctor Castells citat ha aparegut l’arxiu dels catalans de Nova York que estan al darrera d’aquests afers, i allí es conserven centenars de documents que ho corroboren. Per començar, la delegació nord-americana del Consell Nacional de Catalunya (o Català, que és com es coneix a Nova York) acorda:

Registrar, d’acord amb les lleis referents a Delegats o Agents de Governs estrangers, la constitució de la Delegació del Consell Nacional de Catalunya al Departament d’Estat de Washington i acceptar col·lectivament i individualment els deures i responsabilitats que aquest registre oficial implica.

El 28 de març de 1942, els catalans i els bascos planifiquen crear una agencia estratègica del govern català a Amèrica, des dels Estat Units, des d’on col·laborar amb els Aliats contra l’Eix i amb en contacte constant amb el Consell Nacional de Catalunya de Londres presidit per en Carles Pi i Sunyer, de la mà d’en Josep Maria Batista i Roca. A Londres hi ha els consells nacionals basc i català, i a Nova York les delegacions respectives, i s’estableixen com a ponts estratègics per al bloc anglosaxó aliat que combat l’Eix nazifeixista.

Entre els anys 1939-1944, els pobles de vocació republicana i antifeixista basc i català són la via estratègica per ocupar Espanya si Franco impedeix l’avanç de les Nacions Unides (els Aliats) per recuperar Europa des del Nord d’Àfrica. Recordar que les Nacions Unides són, en origen, el 1942, una aliança política i militar impulsada en l’esperit de la Carta de l’Atlàntic de 1941, abans d’erigir-se com una organització, l’ONU, a l’acabar la guerra. La Carta citada proclama el dret a la lliure determinació de tots els pobles, siguin grans o petits. Recordar, també, que Franco retira el suport a Hitler el 1944, retirant-se del front rus i de Tànger, i aquesta acció li garantirà, després, el dret a persistir al capdavant d’Espanya amb la tolerància aliada a l’ONU i la complicitat amb el bloc capitalista.

En motiu de la Segona Guerra Mundial, Franco no es mostra neutral (com diu ara la història oficial), ja que ocupa Tànger i envia 55 mil soldats a Rússia per combatre-la amb els nazis. En tot cas, es mostra com una nació feixista amiga del nazisme que està a l’aguaitj i els recolza en la seva estratègia d’intimidar l’avança aliat per l’estret de Gibraltar i, militarment, a l’ofensiva contra la Unió Soviètica. Així, hi ha el perill que Espanya entri a la gran guerra i armi el nazifeixisme.

En aquest context incert, bascos i catalans són amics estratègics dels Aliats, i d’això n’és plenament conscient el Foreign Office i l’OSSnord-americana (Office of Strategic Services), l’arrel de la CIA. Degut a aquesta situació excepcional, es planifica una eventual revolució dins d’Espanya que impulsi la derrota del franquisme i l’alliberament dels pobles sotmesos a Ibèria, que és com es refereix aleshores a Espanya. Així, els representants dels governs basc i català, en Aguirre i en Pi i Sunyer, signen el 1942 un pacte del què se’n conserva una còpia, que aquí es comparteix ara amb tots aquells que vulguin descobrir aquesta realitat.

El document no està signat, és una còpia. I es troba a l’arxiu dels catalans de Nova York perquè així quedi registrat, en secret, a la còpia de l’acta constitutiva de la Delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya de Londres. Es tracta de la còpia original per dues raons. Una, perquè forma part de la documentanció de l’arxiu de la Delegació de Nova York, i allà s’informa que es disposa de la còpia. Dues, perquè en Pi i Sunyer, com s’ha dit, en transcriu la seva major part, i coincideix a la perfecció amb la còpia citada. La declaració original signada, pel què sembla, ha desaparegut o s’ha amagat.

Còpia fotografiada de la declaració de la lliure determinació dels bascos i els catalans – Font: Arxiu Nacional de Catalunya

Detall de les memòries d’en Carles Pi i Sunyer on es transcriu la declaració – Font: Llibre Memòries de l’exili: El Consell Nacional de Catalunya 1942-1945. Curial, 1978

Còpia fotografiada de l’Acta constitutiva de la delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya (o Català) – Font: Arxiu Nacional de Catalunya

Exemplar fotografiat de l’Apel·lació dels catalans a les Nacions Unides l’any 1945 – Font: Arxiu Nacional de Catalunya

Aquesta declaració és un document rellevant per la història de l’autodeterminació dels pobles del món, perquè és extraordinari. A l’acta constitutiva de la delegació nord-americana hi participa en José Antonio Aguirre, el president del govern basc, i en Manuel de la Sota Aburto, qui representa també a la delegación del govern basc a Nova York, i ells en són testimonis. S’hi declara que s’entrega una còpia de la declaració i s’hi diu que es mantindrà en secret fins que sigui aconsellable publicar-ho, amb aquestes paraules:

S’ACORDA: Que cap dels presents, en cap cas, faran al·lusió al document secret esmentat, del qual no se’n farà ús sense l’expressa autorització del Consell Nacional Català de Londres i de la Delegació Basca als Estats Units.

ES DECLARA: de conveniència que la Delegació catalana dels Estats Units sigui l’oficina centralitzada de totes les relacions entre les entitats catalanes de tot Amèrica i el Consell Nacional Català de Londres. A aquest efecte, també, el President Aguirre notificarà a totes les entitats basques dels països americans que tot contacte entre basc i catalans es faci a través de la Delegació basca de Nova York i de la Delegació catalana als Estats Units.

Així, no és d’estranyar que els catalans de Nova York, amb l’OSS, participin de l’ofensiva de Roosevelt d’aterrar a Europa des del nord d’Àfrica en l’Operació Torxa de 8 de novembre de 1942. És l’Operation Torch. Amb ells s’acorda ocupar la costa Mediterrània peninsular des de la platja de Badalona amb la col·laboració interna de comandos catalans a la resistència del Front Nacional de Catalunya si Franco deixa passar les tropes nazis i ocupen Espanya i Gibraltar. Al pla també hi son els bascos, per controlar la frontera dels Pirineus. Però tal com mostra la històra, aquest “Pla B” no serà necessari. Franco i la falange militar es subornen, amb 10 milions de dòlars dels aliats, i no fa falta l’Opció Catalana de l’Operació Torxa. Ara bé, la història no parla prou del suborn, como ho demostra el fet que el 2017 es dóna a conèixer a Londres que es va subornar a Espanya a través del germà del dictador en Nicolás Franco. D’això ningú gosa parlar-ne, si bé s’ha fet fora en Franco del Valle de los Caídos. I, tot sigui dit de pas, la història desconeix aquest “Pla B”, potser perquè quan es pacta una aliança amb en Franco (l’ONU acabarà reconeixent el règim franquista a canvi de contrapartides) s’acorda ocultar-ho. La font de l’opció catalana de l’Operació Torxa prové d’en Josep Anton Gibernau, el secretari de la Delegació nord-americana del Consell Nacional, que abans és cònsol de la Segona República Espanyola a Washington. Gibernau publica dos llibres els anys 1982 i 1987, d’Edicions El Llamp, on ho explica. I aquesta versió és coherent amb la informació que dóna en Josep Carner Ribalta, també membre de la delegació, a les seves memòries publicades el 1972, a Edicions catalanes de París. Ambdós, juntament amb en Josep Maria Fontanals, el president de la delegació, treballen per l’OSS.

Però això no és tot. Després, entre 1943 i 1944, des de Nova York es redacta un pla per a la invasió d’Espanya per si segueix essent una via necessària. Així, lògicament, s’entén perquè, en veure que Franco es manté al poder, i amb ell el feixisme que agredeix i sotmet al republicanisme i als catalans, els catalans de Nova York, el 14 d’abril de 1945, signen i entreguen a les Nacions Unides (no a l’ONU, que es crearia just després) una apel·lació extraordinària on reclamen ésser reconeguts com a nació i exercir un plebiscit. Ho fan en nom de Catalunya, a títol personal, com a delegació del Consell Nacional y legitimats per 75.000 catalans d’Amèrica, als què demanen permís abans per representar-los, i són autoritzats mitjançant telegrames que es conserven, també, a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Però, de sobte, sembla que forces poderoses s’han posat d’acord en desmantellar el Consell Nacional Català, i les seves pretensions plebiscitàries. Josep Tarradellas, al costat de Josep Irla, s’han aliat amb el republicanisme espanyol per fer front comú contra el feixisme espanyol, i pacten el retorn a l’Espanya de les autonomies, que no reconeix la lliure determinació dels pobles basc i català. Per aquesta raó, en l’apel·lació de 1945 es deixa escrit, de forma clara, que a Espanya, ni la monarquia, ni la dictadura ni la república respecten als catalans. I avisen, com així ha estat, que una eventual monarquia democràtica tampoc serà suficient per evitar una posterior repressió i la seva conseqüent revolució.

.

TRANSCRIPCIÓ DE L’ACTA CONSTITUTIVA DE LA DELEGACIÓ DEL CONSELL NACIONAL DE CATALUNYA ALS ESTATS UNITS

Còpia fotografiada de l’Acta constitutiva de la delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya (o Català) – Font: Arxiu Nacional de Catalunya

Font: Caixa T-13 del fons d’en Víctor Castells de l’Arxiu Nacional de Catalunya (Codi ANC1-129), corresponent a l’arxiu del Casal Català de Nova York. Text escrit a màquina sense signar, que és còpia d’un original presumptament firmat que ha desaparegut. A mode d’aclariment, en aquest document i en la majoria dels documents fets a Nova York en què es fa menció del Consell Nacional Català es fa referència al Consell Nacional de Catalunya. Per les raons que sigui, el Consell Nacional es crea sota la denominació de “Català”, no “de Catalunya” als Estats Units, i així es manté fins a l’apel·lació presentada a San Francisco l’any 1945. La transcripció incorpora una revisió ortogràfica bàsica.

Text:

[Full 1]

COPIA

ACTA I

*

Reunits a Nova York, el 28 de Març de 1942, en virtut de la comunicació del Consell Nacional Català, datada a Londres el 17 de febrer de l’any en curs, donant compliment a ço que en ella s’expressa i fent ús de l’autorització que de la mateixa es deriva, els sotasignants,

ACORDEN:

1) Deixar formalment constituïda als Estats Units la Delegació oficial del Consell Nacional Català actualment establert a Londres.

2) Designar com a Delegats nomenats directament pel Consell de Londres, els senyors: Josep M. Fontanals i J. Ventura Sureda; i, d’acord amb l’esmentada comunicació, completar la Delegació amb un tercer Delegat designat pels delegats anteriors, en el senyor J. Carner Ribalta.

3) Nomenar Josep Gibernau per Secretari de la Delegació.

4) Iniciar les tasques de la Delegació, momentàniament amb els Delegats esmentats, residents tots als EE.UU., i sense prejudici que la Delegació pugui ampliar-se en moment oportú amb noves personalitats o amb Delegats d’altres indrets d’Amèrica que passin a residir a aquest país.

5) Comunicar els presents acords, en compliment de la comunicació esmentada, al Consell Nacional Català de Londres i comunicar-los així mateix a les Comunitats i altres entitats catalanes en terres d’Amèrica.

6) Registrar, d’acord amb les lleis referents a Delegats o Agents de Governs estrangers, la constitució de la Delegació del Consell Nacional Català al Departament d’Estat de Washington i acceptar col·lectivament i individualment els deures i responsabilitats que aquest registre oficial implica.

SIGNEN: Josep M. Fontanals, J. Ventura Sureda, J. Carner Ribalta, Josep Gibernau, Secretari

[Full 2]

ACTA II

*

Comença la reunió a la 1.30 de la tarda. Reunits: President d’Euzkadi, J. A. Aguirre; Secretari de la Delegació basca a New York, Manuel de la Sota; el President del Casal Català de Nova York, Josep M. Fontanals; i els compatricis J. Ventura Sureda, Josep Gelabert, J. Carner Ribalta i Josep Gibernau.

El President d’Euzkadi informa de la missió que li ha estat encomanada pel Consell Nacional Català de Londres, d’assistir a la constitució de la Delegació del mateix als Estats Units, i d’establir oficialment l’enllaç amb la Delegació basca.

El President d’Euzkadi dóna lectura a una carta datada a Londres el 9 de Febrer de l’any en curs, en la que es proposen les persones que han de formar el nucli de la Delegació del Consell Nacional Català als Estats Units, els companys J. M. Fontanals i J. Ventura Sureda.

El President del Casal Català llegeix també una carta del Consell Nacional Català, datada a Londres el 17 de Febrer en la qual s’amplia el nombre dels delegats que momentàniament han de formar per de la Delegació.

D’acord, doncs, amb els esmentats documents i seguint els acords consignats a l’Acta I a aquest efecte, es deixa constituïda definitivament la Delegació amb les persones següents: J. M. Fontanals, J. Ventura Sureda, J. Carner Ribalta i Josep Gibernau, Secretari.

S’acorda fixar la residència de la Delegació a la ciutat de Nova York i, provisionalment, al 239 West 14th Street, estatge del Casal Català.

Evacuat aquest tràmit i estant ja en funcions la Delegació del Consell Nacional Català als Estats Units, el President d’Euzkadi dóna lectura a un document secret (còpia del qual s’arxiva junt amb la present acta) en el qual s’estableixen els termes en què Catalunya i Euzkadi, conjuntament, proclamaran en moment oportú la reconstrucció ibèrica desitjada, basada en la llibertat dels pobles ibèrics en un pla d’igualtat. El document va signat pels dos caps actualment visibles d’Euzkadi i Catalunya, J. A. Aguirre i Carles Pi i Sunyer, i es mantindrà secret fins que les circumstàncies aconsellin la seva publicació i difusió.

S’ACORDA: Que cap dels presents, en cap cas, faran al·lusió al document secret esmentat, del qual no se’n farà ús sense l’expressa autorització del Consell Nacional Català de Londres i de la Delegació Basca als Estats Units.

ES DECLARA: de conveniència que la Delegació catalana dels Estats Units sigui l’oficina centralitzada de totes les relacions entre les entitats catalanes de tot Amèrica i el Consell Nacional Català de Londres. A aquest efecte, també, el President Aguirre notificarà a totes les entitats basques dels països americans que tot contacte entre basc i catalans es faci a través de la Delegació basca de Nova York i de la Delegació catalana als Estats Units.

S’aixeca la reunió a les 4:30 de la tarda. Nova York, 28 de Març del 1942.

SIGNEN: Josep M. Fontanals, J. Ventura Sureda, J. Carner Ribalta, Josep Gibernau, Secretari.

.

TRANSCRIPCIÓ DE LA DECLARACIÓ SECRETA ENTRE ELS GOVERNS BASC I CATALÀ, SOBRE LA LLIURE DETERMINACIÓ

Còpia fotografiada de la declaració de la lliure determinació dels bascos i els catalans – Font: Arxiu Nacional de Catalunya

Font: Caixa T-13 del fons d’en Víctor Castells de l’Arxiu Nacional de Catalunya (Codi ANC1-129), corresponent a l’arxiu del Casal Català de Nova York. Text escrit a màquina sense signar. La redacció coincideix amb la transcripció parcial que en fa en Pi i Sunyer (1978. pp. 191-192) a les seves memòries, i coincideix en context i espai temporal amb el pacte al què es fa referència a l’Acta constitutiva de la Delegació dels Estats Units del Consell Nacional Català [referint-se al de “Catalunya”] de data 28 de març de 1942, en què s’informa que n’Aguirre hi és present, i es vincula la fundació d’aquesta delegació amb el compliment de la idea d’aquest pacte. La transcripció incorpora una revisió ortogràfica bàsica.

Text:

Josep A. d’Aguirre, President del Govern d’Euzkadi, en nom de la sobirania del poble que lliurement i explícita va designar-me, i

Carles Pi i Sunyer, President del Consell Nacional de Catalunya, que actua per inhibició forçosa dels òrgans representatius catalans i amb l’adhesió expressa de les Comunitats dels seus connacionals lliures, representant la voluntat catalana refrendada pel sacrifici del seu legítim President caigut, declaren:

Que els nostres pobles basc i català, units en el pensament i en l’acció, per l’afecte i l’anhel comú de llibertat nacional, consideren que les greus circumstàncies presents han obert un profund període constituent, que no sols comprèn els pobles que han integrat la República Espanyola, sinó que s’estén per tot el món.

Essent en l’ordre natural Catalunya i Euzkadi pobles amb personalitat i característiques nacionals definides,

Proclamem el dret a la seva lliure determinació, elegint d’acord amb la seva voluntat la forma política que creguin més convincent per a la salvaguarda de la seva personalitat nacional.

Proclamem, com a pobles amants de la llibertat, la necessitat d’un ordre democràtic fonamentat en principis de justícia, ordre i fraternitat social, i de rigorós respecte a la dignitat, la consciència i la llibertat humanes.

Proclamem per als seus i per a tots els pobles la necessitat d’un ordre social que satisfaci amb mesures i transformacions profundes l’anhel de pau de just benestar dels homes, mitjançant una més equitativa distribució dels béns de la terra.

Proclamem la seva adhesió a un ordre internacional fonamentat en l’agrupació pacífica dels Estats i de les nacionalitats grans i petites, en amplis espais polítics que sota una suprema autoritat internacional eviti amb força coactiva els conflictes de tot ordre, suprimint la força i aplicant el dret.

Proclamem la voluntat de llurs pobles de contribuir a l’estabilització de l’ordre internacional esmentat, constituint de comú acord entre les nacionalitats que integren l’actual Estat Espanyol, i donant-li d’ésser possible un abast peninsular, un dels elements fonamentals de l’ordenació occidental i mediterrània europea.

Proclamem i ratifiquem la seva adhesió a les potències democràtiques en la guerra que sostenen contra les forces agressores de l’Eix, i es consideren, en representació de llurs pobles que comparteixen els mateixos sentiments, bel·ligerants en la lluita.

Proclamem que mai considerarem legítima ni justificada la sublevació i agressió de les forces del General Franco, contra les quals lluitarem amb les armes, no havent mai deixat de combatre contra el règim nascut de la violència i de la complicitat premeditada d’Alemanya i d’Itàlia, la qual posició avui solemnement ratifiquen.

En nom de Catalunya i d’Euzkadi, pobles que dintre de l’Estat Espanyol i de la Península Ibèrica han vingut representant junt amb la seva alta expressió de ciutadania una forta proporció de la seva puixança econòmica, cridem cordialment a la democràcia espanyola de tots els matisos, per a què cessant en les seves disputes s’uneixi en representació autoritzada que permeti preparar damunt de la base i acceptació dels principis enunciats, una acció comú, organitzant previ acord un règim provisional de lluita, amb la ferma decisió de donar als nostres pobles la llibertat i la pau, la justícia i el dret, al costat de totes les forces de la llibertat i de la democràcia.

.

Al llibre Els catalans apel·len a les Nacions Unides: D’Utrecht a San Francisco, passant per Nova York, se’n fa un treball extens, i se’n transcriuen aquests i 28 documents més. Un d’ells, el Pla d’invasió de la Península Ibèrica de 1943. I s’aprofundeix en aquest episodi, clau en l’esdevenir dels bascos i els catalans, relacionant-lo amb el model autonomista i monàrquic que s’imposa a Espanya al morir Franco, amb el lideratge català de Josep Tarradellas, així com amb la repressió judicial, política i policial que s’exerceix des d’Espanya cap a aquests pobles en l’actualitat.

.

Els catalans apel·len a les Nacions Unides
D’Utrecht a San Francisco, passant per Nova York (1713-1945-2017)

© Andreu Marfull Pujadas, del text, 2021
© George Carner, del pròleg, 2021

Primera edició: febrer 2021
© d’aquesta edició: Ediciones de La Tempestad SL, 2021
Llibres de l’Índex®
E-mail: info@llibresindex.com
http://www.llibresindex.com

ISBN: 978-84-121768-7-2

Es ven a Amazon (Clicar)

Promoció del llibre (video), en 3 minuts:

Andreu Marfull – 22 d’abril de 2021

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s