Mira’m als ulls

Al menyspreu se l’ha de mirar als ulls.
És la realitat incòmoda.
És la vergonya molesta.
És la maledicció simbòlica.
És la desautorització pública.
És la calúmnia rencorosa.

Al menyspreu se l’ha de reconèixer.
És tot allò que no s’accepta.
És intuīció prepotent, de qui somia ser especial.
És repulsió, de qui fuig de la misèria.
És condemna, de qui tem ser jutjat.
És retòrica, de qui es vol imposar.

Al menyspreu se l’ha de combatre.
És el poder malentès que inspira superioritat.
És el braç de la violència.
És l’empenta de la traïció.
És la veu de la calúmnia.
És la màscara de l’ofensa.

Al menyspreu se l’ha d’analitzar.
És la mirada superficial, de qui no és sincer.
És por, de qui es sent amenaçat.
És enveja, de qui es sent buit.
És supèrbia, de qui té complexes.
És ignorància, de qui no entén.

Al menyspreu se l’ha de superar.
És el secret que ens manipula des de l’inconscient.
Per això, se l’ha de mirar als ulls.
Se l’ha de reconèixer.
Se l’ha de combatre.
Se l’ha d’analitzar, i controlar.

Se l’ha de comprendre, com a un mateix.