Nou llibre: D’Utrecht a San Francisco, passant per Nova York, els catalans apel·len a les Nacions Unides

Nou llibre: D’Utrecht a San Francisco, passant per Nova York, els catalans apel·len a les Nacions Unides

Els catalans apel·len a les Nacions Unides
D’Utrecht a San Francisco, passant per Nova York (1713-1945-2017)

© Andreu Marfull Pujadas, del text, 2021
© George Carner, del pròleg, 2021

Primera edició: febrer 2021
© d’aquesta edició: Ediciones de La Tempestad SL, 2021
Llibres de l’Índex®
E-mail: info@llibresindex.com
http://www.llibresindex.com

ISBN: 978-84-121768-7-2

Es ven a Amazon (Clicar)

Promoció:

Nou llibre: ‘D’Utrecht a San Francisco, passant per Nova York. Els catalans apel·len a les Nacions Unides’ – Institut Nova Història (inh.cat)

1945: D’utrecht a San Franciso, passant per Nova York, els catalans apel·len a les Nacions Unides – Linkedin

José Luis Espejo – Los catalanes apelan a las Naciones Unidas (1945). Artículo de Andreu Marfull Pujadas (joseluisespejo.com)

Núm.97 – 3a època – març 2021 (latortugaavui.com)

Europa abandona a los catalanes, como lo hizo en Utrecht – Diario Digital Nuestro País (elpais.cr)

Els catalans apel·len a les Nacions Unides – Andreu Marfull – Llibres de l’Índex – Racó Català (racocatala.cat)

Un assaig de Pere Coll atribueix el Quixot d’Avellaneda al rector de Vallfogona – Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central (regio7.cat)

Un assaig de Pere Coll atribueix el Quixot d’Avellaneda al rector de Vallfogona – La Manyana

Em plau compartir la publicació d’un nou llibre, que recull un treball de recerca basat en l’anàlisi de l’arxiu dels catalans de Nova York que, l’any 1945, van entregar en nom de Catalunya una apel·lació a les Nacions Unides per demanar-lis protecció i el dret a exercir un referèndum d’autodeterminació. Abans, van treballar pel servei d’intel·ligència nord-americà com a membres del govern català a l’exili. Però, malauradament, els polítics republicans catalans es van alinear amb el republicanisme espanyol i van avortar la iniciativa. I ho van ocultar. Es tracta, doncs, d’una lliçó de la història que fins ara ens havia estat arrabassada, que podem recuperar.

El llibre Els catalans apel·len a les Nacions Unides: D’Utrecht a San Francisco, passant per Nova York (1713-1945-2017), de Llibres de l’Índex, construeix un nou capítol de la història dels catalans a l’exili durant la Segona Guerra Mundial. I això és possible gràcies a la recuperació de l’arxiu del Casal Català de Nova York, després de tres quarts de segle ocult en mans privades. Allà s’hi troben cartes, documents i publicacions de rellevància sense els quals era fins ara difícil comprendre per què tres catalans -en Josep Carner Ribalta, en Josep Maria Fontanals i en Joan Ventura i Sureda- presenten a les Nacions Unides una apel·lació l’any 1945, a San Francisco, en què s’hi demana la lliure determinació de la nació catalana i la tutela de la Cort Internacional de Justícia per fer-la possible. I el que costa encara més d’entendre: per què es presenta en nom de 75.000 catalans, per un costat, i per què és rebuda pel secretari de la conferència i múltiples delegacions de les nacions que hi participen, per l’altre. Sobta que la historiografia catalana no se n’hagi fet ressò. Per aquesta raó, una part del llibre és una reconstrucció dels fets tractats com una investigació, i l’altra és un annex en què s’hi transcriuen els documents més rellevants que ajuden a entendre-la. Així, s’ofereix també com a material d’estudi per a d’altres investigadors que hi estiguin interessats i vulguin dir la seva.

L’arxiu del Casal Català de Nova York i tota la documentació relacionada amb l’apel·lació dels catalans a les Nacions Unides de l’any 1945 s’ha localitzat al fons d’en Víctor Castells dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya (o ANC) l’any 2018, i en el transcurs d’aquesta recerca s’ha informat de la seva rellevància històrica. Així, s’ha investigat el seu origen i s’ha constatat que pertany a en Carner Ribalta, que té també fons a l’ANC des del 1994. Per aquesta raó, actualment la documentació està en procés de revisió (i sembla ser que de digitalització) per ser traslladat al fons que li pertany en els propers mesos.

Mitjançant una acurada contrastació de fonts, l’anàlisi es complementa amb l’exploració de les biografies dels qui poden informar de la rellevància d’aquesta activitat a l’exili, en nom de Catalunya. Ja sigui en Carles Pi i Sunyer, com a president del Consell Nacional de Catalunya de Londres, o en Josep Irla, com a president de la Generalitat de Catalunya des de l’afusellament de Lluís Companys, el 15 d’octubre de 1940. O bé en Josep Tarradellas, en tant que secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya (o ERC) i després successor de n’Irla al capdavant de la presidència de la Generalitat. Però aquestes fonts sembla que no posen en valor la importància d’aquesta apel·lació, ni l’activitat dels catalans de Nova York. De fet, en prou feines en fan menció o, fins i tot, no en parlen. Per què? És molt raonable pensar que es tracta de vivències separades i en part ignorades, i això justifica l’oblit. Però hi ha altres raons. Hi ha un xoc d’estratègies i desautoritzacions, que els citats presidents no recullen a les seves memòries o als documents que han permès a altres investigadors reconstruir-les, per les raons que siguin. En canvi, les memòries de dos dels catalans de Nova York que protagonitzen aquest episodi de la història, d’en Josep Carner Ribalta (de 1972) i d’en Josep Anton Gibernau (de 1982 i 1987), ajuden a lligar caps. Però per acabar-les de comprendre feia falta aquest arxiu, que les posa en valor, així com recuperar la memòria del què significa estar en una situació de repressió i amenaça dins d’Espanya per adonar-se que són importants. Ells ens diuen que treballen la internacionalització del plet català i ho fan, en part, al costat dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units. Fins i tot, ens informen que dissenyen varis cops la invasió d’Espanya durant la Segona Guerra Mundial, i treballen aquesta via mentre és una opció. Però, per què assumeixen aquest rol? Aquesta és la pregunta. Doncs bé, la documentació adjunta demostra que se’ls hi dóna autoritat, i se’ls hi demana des de Londres. I després reben tot el suport dels catalans d’Amèrica. O gairebé tot, ja que ERC treballa una estratègia d’aliances amb el republicanisme espanyol, que acaba esdevenint la raó última de la desautorització dels catalans de Nova York, així com de l’apel·lació que presenten a les Nacions Unides i de l’oblit en part deliberat d’aquest episodi per part dels historiadors catalans.

Des del 28 de març de 1942 fins el 15 de setembre de 1945, la delegació catalana als Estats Units era oficialment un braç del Govern català a l’exili que va col·laborar activament amb els aliats. Per aquesta raó, l’apel·lació va ser especialment rebuda, primer, pel Regne Unit. Després, pels Estats Units d’Amèrica. I després per múltiples delegacions d’altres nacions i pel propi secretari general de la conferència de les Nacions Unides, qui es va comprometre a estudiar-la. Fins i tot, la delegació del Regne Unit la va fer arribar personalment al Vice-Primer Ministre britànic.

Ah, i hi ha una altra peça que es recupera. La idea neix com un projecte d’alliberament nacional dels pobles català i basc, que entre els anys 1941 i 1944 és una idea principal,  i això també s’ha deixat arraconat al relat històric. Hi ha un pacte secret entre els presidents d’ambdós governs a l’exili (el català i el basc) que no s’arriba a consumar, perquè la gran guerra pren un altre rumb.

El fil d’aquesta història, altrament, té a veure amb  un pla, que marcarà la història de les aspiracions catalanes i la repressió que rep, de forma directa i indirecta, des d’aleshores. El 1942 es comença a preparar una possible ocupació dels aliats a la península Ibèrica, des de la platja de Badalona. Es prepara un Pla B per iniciar l’ofensiva dels Aliats des del nord d’Àfrica. Es preveu que Hitler entri a Espanya pels Pirineus i bloquegi l’entrada per Gibraltar. L’OSS dels EUA (arrel de la CIA) treballen amb els catalans de NY un pla per bloquejar l’ofensiva amb un desembarcament a Badalona. Des d’allà es frenaria als nazis i s’aprofitaria la revolució per sotmetre Franco des de Catalunya i el País Basc. Però Hitler no va fer el pas. Franco i la Falange estaven subornats i amenaçats per tot arreu. I se’ls va avisar de l’ofensiva aliada el dia abans.

En aquesta línia, el llibre exposa les proves i les contradiccions de les diferents reconstruccions dels fets, i treballa el context històric en què cal encaixar-ho. Però, també, promou la recuperació de la dignitat i el valor excepcional d’aquests personatges, que mereixen ser reconeguts, és clar, com cal.

Altrament, al segle XXI es disposa de molta informació associada que permet repensar aquest capítol de la història, i afegir noves peces del tauler del joc de la geopolítica global que han quedat fora de la consciència col·lectiva. Per exemple, la relació de la desautorització de l’apel·lació amb l’acceptació del franquisme l’any 1945 i l’absència d’un judici just sobre els crims que comet, tot i l’evident vincle amb el nazifeixisme alemany i italià, que sí es jutja i es condemna. D’això i d’altres temes tracta aquest llibre. Altrament, tal com ho fa l’apel·lació, es trasllada l’atenció al Tractat d’Utrecht de 1713, quan s’imposa la castellanització de la nació catalana i Espanya fa d’aquest dret de guerra una missió històrica. Però també s’amplia l’anàlisi fins els fets de l’1 d’octubre de 2017 i les represàlies posteriors, en el marc d’una immunitat anòmala de la justícia espanyola que apunta a la sobirania malentesa dels estats sobre els pobles que sotmet en el si del dret internacional.

El 1945, després d’una intensa etapa d’exili i d’haver sofert una dura repressió, els catalans van veure clar que calia fer Catalunya lliure i després decidir com voldrien ser governats. Per això, calia recuperar i exercir el dret a l’autodeterminació, amb la inspiració de la Carta de l’Atlàntic de 1941 que el promou per a tots els pobles, siguin grans o petits. I ells van avisar: si no es fa, Catalunya no es lliurarà de la persecució i l’opressió espanyola i es tornarà a viure una situació de violència i revolució. Fins i tot amb la restauració de la monarquia. I així ha estat. Tenien clar aquest objectiu, però el republicanisme polític català no ho va saber veure, o si més no no el va defensar. Al contrari, es va plegar a decisions geopolítiques externes que tenen a veure amb el retorn dels Borbó i l’autonomisme pactat amb en Josep Tarradellas. I d’això, l’ordre internacional no en reconeix la responsabilitat.

Cal aprendre les lliçons de la història, com la de l’exili català durant la gran guerra i la claredat d’idees dels tres catalans de Nova York.

En George Carner, fill d’en Josep Carner Ribalta, fa el pròleg. I en ell aquí es transcriu una reflexió de son pare que ressona per la seva actualitat:

En Carner Ribalta sempre havia defensat la unitat de propòsit i d’esforços com a moviment per aconseguir la llibertat nacional, deixant de costat ideologies, partits polítics i personalitats. Per ell era qüestió de prioritats amb un objectiu clar: la Independència de Catalunya com a nació pròpia. Un cop lliures, els catalans podrien competir políticament i ideològicament en un camp democràtic.

En Carner Ribalta viu de primera mà com tracta Espanya als catalans, ja sigui en nom de la Monarquia, la República o el Feixisme, al costat, primer, d’en Francesc Macià i, després, del republicanisme català d’abans, durant i després de la guerra civil espanyola. Una mirada lúcida de qui sap de què parla i contempla amb claredat com els catalans han d’aconseguir, primer de tot, la seva llibertat per fer-se respectar davant d’Espanya i del món. I és més, si cal, exposant amb tota la seva cruesa el plet català davant les Nacions Unides i tots els catalans. I els qui no ho vegin així, doncs que es retirin i deixin passar al davant de la veu catalana als qui no tenen cap dubte.

Una història alliçonadora, i una experiència intensa haver-la treballada, i escrita.

Andreu Marfull
23 de febrer de 2021

ANNEX DOCUMENTAL

  • 1939 – Carta d’auxili dels catalans exiliats a França als de Nova York
  • 1940 – Manifest: Els catalans a Nordamèrica i el Redreçament de Catalunya
  • 1940 – Recurs al president Roosevelt a favor dels refugiats catalans exiliats a França
  • 1941 – Avantprojecte d’Organització del Front Nacional de Catalunya
  • 1941 – Parlament d’en Pi i Sunyer al Casal Català de Londres
  • 1941 – Política definida al Casal Català de Nova York
  • 1942 – Acta constitutiva de la Delegació dels Estats Units del Consell Nacional Català
  • 1942 – Pacte per un procés constituent dels pobles d’Euskadi i Catalunya
  • 1942 – Catalunya envaïda però no vençuda
  • 1942 – Els tirans de Catalunya
  • 1943 – Manifest: Catalunya Davant Del Món Per La Nostra Llibertat Nacional
  • 1943 – Telegrames d’autorització a la Delegació dels Estats Units per representar als catalans davant les Nacions Unides
  • 1943 – Pla d’invasió de la Península Ibèrica
  • 1943 – Suggeriments pel plantejament d’una solució del problema polític ibèric
  • 1944 – Carta imaginària d’en Franco a en Churchill
  • 1944 – Per a l’enderrocament del règim de Franco
  • 1944 – Report de l’ampliació del CNC a Amèrica, de Mèxic
  • 1945 – Carta on es demana a en Pi i Sunyer la conformitat per en­tregar l’apel·lació
  • 1945 – Telegrames de suport dels catalans de l’exili a la Delegació dels Estats Units per presentar l’apel·lació a les Nacions Unides
  • 1945 – Versió original (anglesa) de l’apel·lació dels catalans a l’exili a les Nacions Unides
  • 1945 – Apèndixs de l’apel·lació de la Delegació dels Estats Units a les Nacions Unides
  • 1945 – Intercanvi de correspondència entre les Nacions Unides i la Delegació als Estats Units
  • 1945 – Carta d’en Carner Ribalta a en Baltasar Samper, de Mèxic
  • 1946 – Carta d’en Ventura i Sureda a en Carner Ribalta
  • 1946 – Nota en nom de Catalunya adreçada al Consell de Seguretat de les Nacions Unides
  • 1946 – Memoràndum de la Generalitat de Catalunya a les Nacions Unides
  • 1946 – Resolució de les Nacions Unides contra el general Franco
  • 1947 – Romanç dels catalans del 1947
  • 1982 – Manifest de FREE CATALONIA als catalans
  • 2017 – Declaració dels Representants de Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s