Aportacions/Aportaciones/Contributions a/to la Nova Cronologia/Nueva Cronología/New Chronology

Imatge anterior: Sister Haggadah de Barcelona. El poble hebreu sortint d’Egipte amb Moisès al capdavant amb la bandera que avui és catalana. El poble passa entre les dues torres d’Hèrcules.

Imagen anterior: Sister Haggadah de Barcelona. El pueblo hebreo saliendo de Egipto con Moisés delante con la bandera que hoy es catalana. El pueblo pasa entre las dos torres de Hércules.

Previous image: Sister Haggadah from Barcelona. The Hebrew people leaving Egypt with Moses in front with the flag that today is Catalan. The people passes between the two towers of Hercules.


CATALÀ

CV de l’Andreu Marfull Pujadas: Ressenya biogràfica i Aportacions a la Nova Cronologia (chronologia.org)

Aportacions de l’Andreu Marfull a la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy:

1. Hipòtesi raonada dels vincles entre els pobles Mongol i Keraita i el llinatge del Preste Joan; el poble hebreu genuí; la Casa Imperial Etíop de la Casa de Salomó; i l’Arca de l’Aliança. Aquest episodi es situa al voltant de l’any 1486 i sotmet al gran Egipte, d’acord amb la recerca feta per la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy que desxifra el relat bíblic de l’Apocalipsi i el zodíac que s’hi escriu simbòlicament. En aquesta línia, els capítols 10, 11 i 12 de l’Apocalipsi descriuen la glòria de l’empresa mongol i keraita; l’Arca; la divisió del món en dos grans esglésies (Orient i Occident); i la gènesi del llinatge de Crist que esdevé també Horus, el Buda i el Krishna. I l’obra d’Isaac Newton de 1733, sobre l’Apocalipsi, ho aclareix. Aquests temps profètics són a l’Edat Mitjana, tal com descobreix en Fomenko i altres erudits investigadors abans. El nou llinatge que pren el relleu a l’Imperi Romà és el Paleòleg, iniciat per l’infant emperador Andrònic I, fill de Miquel. Per acabar-ho d’entendre, entre el salt de la capitalitat de Babilònia a la Jerusalem palestina hi ha, a mig camí, la construcció de Constantinoble sobre Troia i, paral·lelament, el temple de Petra, que esdevé la vall del descans dels guerrers que sotmeten a Egipte i creen la glòria d’un nou imperi de l’espasa de Déu, seguint la narrativa del Llibre d’Ezequiel. Babilònia, la ciutat destruïda segons diu l’Apocalipsi, és El Caire (que significa “la victoriosa” en àrab). Els mapes medievals demostren aquesta equivalència, i també mostren el poder del Preste Joan assimilat al Papa de Roma, que acaba assentat a Etiòpia. Després, el poder del Preste, de l’Arca i de Salomó es destrueix i al seu lloc es crea el del Papa de Roma, com a continuador del gran poder de Gengis Khan, al segle XVII.

2. Hipòtesi raonada de què entre els segles XV i XVIII té lloc un procés de construcció política i simbòlica amb epicentre a la Gòthia occitana, en paral·lel al procés equivalent que té per centralitat la capital simbòlica de Yaroslavl, a l’Horda d’Or Russa. La Gòthia occitana és germana de la Gòthia de Crimea, on la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy ubica l’expansió de l’Imperi Romà a Euràsia i l’origen de Crist. Així, aquests dos processos condueixen, a la segona meitat del segle XVII, a la reconstrucció de la història en la seva totalitat sota el domini cristià, sacrificant la història bíblica hebrea del relat històric i enviant-la al passat. En aquesta recerca, Moisès i el poble hebreu arriben a la Gòthia occitana tal com ho fan Musa Ibn Nusair, els Exiliarques de Babilònia i Carlemany en la història oficial, i aquest procés està relacionat amb la presència de les Maries del Nou Testament a la Provença i el seu vincle amb les monarquies europees. De forma especial, es relaciona amb Maria Magdalena, que es representa en diferents figures, com ara Eudòxia Comnena, l’àvia del rei Jaume I d’Aragó. En aquesta línia, a la Gòthia occitana és on neix el contrapoder d’Occident que acabarà dissenyant la història als segles XVII i XVIII. Però aquest poder inicial es veu suplantat per nous poders provinents d’Orient, de manera que la Gòthia occitana és sacrificada i al seu lloc floreix la Roma italiana i el contrapoder francès, hispà, germànic i anglès. Així, es comença una forta activitat de construcció i destrucció arqueològica i documental que culmina amb l’obra de Joseph Justus Scaliger -Opus de emendatione temporum- amb data falsa de 1583. En aquest procés es creen 185 anys afegits entre els segles XVI i XVIII i es construeix una història dilatada en el temps. D’aquesta manera, es crea una transició genealògica dels llinatges principals i una narrativa històrica a mida de la nova cosmovisió cristiana i messiànica. La tesi que ho desenvolupa es coneix com a Cronologia X-185.

3. Hipòtesi raonada de que la Història oficial i la Bíblia es manipulen cronològica, simbòlica i genealògicament sota el lideratge de la Companyia de Jesús, que es funda al 1725 (no el  1540) després d’anys de negociacions geopolítiques a escala global. Al segle XVIII s’escriu la major part de la història publicada als segles XVI-XVII i es creen o es falsifiquen els documents anteriors.


CASTELLANO

CV de Andreu Marfull Pujadas: Reseña biográfica y Aportaciones a la Nueva Cronología (chronologia.org)

Aportaciones de Andreu Marfull Pujadas a la Nueva Cronología de Fomenko y Nosovskiy

1. Hipótesis razonada de los vínculos entre los pueblos Mongol y Keraita y el linaje del Preste Juan; el pueblo hebreo genuino; la Casa Imperial Etíope de la Casa de Salomón; y el Arca de la Alianza. Este episodio se sitúa alrededor del año 1486 y somete al gran Egipto, de acuerdo con la investigación realizada por la Nueva Cronología de Fomenko y Nosovskiy que descifra el relato bíblico del Apocalipsis y el zodíaco que se escribe en él simbólicamente. En esta línea, los capítulos 10, 11 y 12 del Apocalipsis describen la gloria de la empresa mongol y keraita; el Arca; la división del mundo en dos grandes iglesias (Oriente y Occidente); y la génesis del linaje de Cristo que deviene también Horus, el Buda y el Krishna. Y la obra de Isaac Newton de 1733, sobre el Apocalipsis, lo aclara. Este tiempo profético es en la Edad Media, tal como descubre Fomenko y otros eruditos investigadores antes. El nuevo linaje que toma el relevo al Imperio Romano es el Paleólogo, iniciado por el niño emperador Andrónico, hijo de Miguel. Para acabarlo de entender, entre el salto de la capitalidad de Babilonia a la Jerusalén palestina hay, a medio camino, la construcción de Constantinopla sobre Troya y, paralelamente, el templo de Petra, que se convierte el valle del descanso los guerreros que someten a Egipto y crean la gloria de un nuevo imperio de la espada de Dios, siguiendo la narrativa del Libro de Ezequiel. Babilonia, la ciudad destruida según dice el Apocalipsis, es El Cairo (que significa “la victoriosa” en árabe). Los mapas medievales demuestran esta equivalencia, y también muestran el poder del Preste Juan asimilado al Papa de Roma, que acaba asentado en Etiopía. Después, el poder del Preste, del Arca y de Salomón se destruye y en su lugar se crea el del Papa de Roma, como continuador del gran poder de Gengis Kan, en el siglo XVII.

2. Hipótesis razonada de que entre los siglos XV y XVIII tiene lugar un proceso de construcción política y simbólica con epicentro en la Gothia occitana, en paralelo al proceso equivalente que tiene por centralidad la capital simbólica de Yaroslavl, en la Horda de Oro Rusa. La Gothia occitana es hermana de la Gothia de Crimea, donde la Nueva Cronología de Fomenko y Nosovskiy ubica la expansión del Imperio Romano en Eurasia y el origen de Cristo. Así, estos dos procesos conducen, en la segunda mitad del siglo XVII, a la reconstrucción de la historia en su totalidad bajo el dominio cristiano, sacrificando la historia bíblica hebrea del relato histórico y enviándola al pasado. En esta investigación, Moisés y el pueblo hebreo llegan a la Gothia occitana tal como lo hacen Musa Ibn Nusair, los Exiliarcas de Babilonia y Carlomagno en la historia oficial, y este proceso está relacionado con la presencia de las Marías del Nuevo Testamento en la Provenza y su vínculo con las monarquías europeas. De forma especial, se relaciona con María Magdalena, que se representa en diferentes figuras, como Eudoxia Comnena, la abuela del rey Jaime I de Aragón. En esta línea, en la Gothia occitana es donde nace el contrapoder de Occidente que acabará diseñando la historia en los siglos XVII y XVIII. Pero este poder inicial se ve suplantado por nuevos poderes provenientes de Oriente, por lo que la Gothia occitana es sacrificada y en su lugar florece la Roma italiana y el contrapoder francés, hispano, germánico e inglés. Así, se comienza una fuerte actividad de construcción y destrucción arqueológica y documental que culmina con la obra de Joseph Justus Scaliger -Opus de emendatione temporum- con fecha falsa de 1583. En este proceso se crean 185 años añadidos entre los siglos XVI y XVIII y se construye una historia dilatada en el tiempo. De  este modo, se crea una transición genealógica de los linajes principales y una narrativa histórica a medida de la nueva cosmovisión cristiana y mesiánica. La tesis que lo desarrolla se conoce como Cronología X-185.

3. Hipótesis razonada de que la Historia oficial y la Biblia se manipulan cronológica, simbólica y genealógicamente bajo el liderazgo de la Compañía de Jesús, que se funda en 1725 (no en 1540) después de años de negociaciones geopolíticas a escala global. En el siglo XVIII se escribe la mayor parte de la historia publicada en los siglos XVI-XVII y se crean o se falsifican los documentos anteriores.


ENGLISH

Andreu Marfull Pujadas CV: Biographical Review and Contributions to the New Chronology (chronologia.org)

Contributions by Andreu Marfull Pujadas to the New Chronology of Fomenko and Nosovskiy

1. Reasoned hypothesis of the links between the Mongol and Keraite peoples and the Prester John lineage; the genuine Hebrew people; the Ethiopian Imperial House of the House of Solomon; and the Ark of the Covenant. This episode takes place around the year 1486 and subdues the great Egypt, according to the investigation carried out by the New Chronology of Fomenko and Nosovskiy that deciphers the biblical account of the Apocalypse and the zodiac that is symbolically written in it. Along these lines, chapters 10, 11 and 12 of the Apocalypse describe the glory of the Mongolian and Keraite enterprise; the ark; the division of the world into two great churches (East and West); and the genesis of the lineage of Christ that also became Horus, the Buddha and the Krishna. And the work of Isaac Newton of 1733, on the Apocalypse, clarifies it. This prophetic time is in the Middle Ages, as discovered by Fomenko and other research scholars before. The new lineage that takes over from the Roman Empire is the Palaiologos, started by the child emperor Andronicus, son of Michael. To finish understanding it, between the jump from the capital of Babylon to Palestinian Jerusalem there is, halfway, the construction of Constantinople on Troy and, in parallel, the temple of Petra, which becomes the valley of rest the warriors who submit to Egypt and create the glory of a new empire from the sword of God, following the narrative of the Book of Ezekiel. Babylon, the destroyed city according to the Apocalypse, is Cairo (which means “the victorious” in Arabic). Medieval maps demonstrate this equivalence, and also show the power of the Priest John assimilated to the Pope of Rome, who ends up settled in Ethiopia. Then the power of the Priest, the Ark and Solomon is destroyed and in its place is created that of the Pope of Rome, as a continuator of the great power of Genghis Khan, in the 17th century.

2. Reasoned hypothesis that between the 15th and 18th centuries a process of political and symbolic construction takes place with its epicenter in Occitan Gothia, in parallel to the equivalent process that has as its centrality the symbolic capital of Yaroslavl, in the Russian Golden Horde. Occitan Gothia is sister to Crimean Gothia, where the New Chronology of Fomenko and Nosovskiy locates the expansion of the Roman Empire in Eurasia and the origin of Christ. Thus, these two processes lead, in the second half of the 17th century, to the reconstruction of history in its entirety under Christian rule, sacrificing the Hebrew biblical history of the historical account and sending it to the past. In this investigation, Moses and the Hebrew people arrive in Occitan Gothia just as Musa Ibn Nusair, the Babylonian Exiliarchs and Charlemagne do in official history, and this process is related to the presence of the New Testament Marys in Provence, and its link with the European monarchies. In a special way, it is related with Mary Magdalene, who is represented in different figures, such as Eudoxia Komnenos, the grandmother of King James I of Aragon. Along these lines, Occitan Gothia is where the Western counter-power is born, which will end up designing history in the 17th and 18th centuries. But this initial power is supplanted by new powers from the East, for which Occitan Gothia is sacrificed and in its place Italian Rome and the French, Hispanic, Germanic and English counter-powers flourish. Thus, a strong archaeological and documentary construction and destruction activity begins that culminates with the work of Joseph Justus Scaliger -Opus de emendatione temporum- with a false date of 1583. In this process, 185 years added are created between the 16th and 18th centuries and a history long in time. In this way, a genealogical transition of the main lineages is created and a historical narrative tailored to the new Christian and messianic worldview. The thesis that develops it is known as Chronology X-185.

3. Reasoned hypothesis that official History and the Bible are manipulated chronologically, symbolically, and genealogically under the leadership of the Society of Jesus, founded in 1725 (not 1540) after years of global geopolitical negotiations. Most of the history published in the 16th-17th centuries is written in the 18th century and the previous documents are created or forged.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s