Conferència: La neocronologia X-185

Conferència sobre la neocronologia X-185 i el llibre LA VÍA CRONOLÓGICA, el passat dimarts 14 de juliol a l’espai de pensament i debat ÀGORA QUÀNTICA.

Des d’aquí una forta abraçada als organitzadors de l’acte, a tots ells, tot i la dificultat manifesta en crear un espai per al dubte dins d’aquesta iniciativa.

L’enllaç d’Àgora Quàntica: https://agoraquantica.cat/conferencies/la-causa-catalana-i-la-neocronologia/

La presentació, en PDF: Presentació AQ

Aquí teniu la filmació de l’acte:

+++

La Vía Cronológica

© Andreu Marfull Pujadas
© de esta edición: Ediciones de La Tempestad SL, 2020
Barcelona, mayo de 2020
ISBN 978 84 121768 1 0

Es ven a Amazon (clicar)

Promoció a la web oficial de la Nova Cronologia (clicar)

+++

Idea principal que vaig voler transmetre, que es troba àmpliament documentada i contextualitzada al llibre citat (pensant en la sensibilitat maçona, jueva i catalana):

La neocronologia x-185 tracta de la història dels catalans, jueva i templera, i de la història en general, de manera que tot és diferent a com ha quedat escrit.

És una porta a reinterpretar la història humana en la seva totalitat, fent-la molt més intensa, breu i lògica. Però només es pot entendre acceptant un passat que ens fa més ignorants del que sabem assumir. Ara bé, resol molts anacronismes històrics i traça el camí a un espai de reflexió que ens pot obrir la consciència des d’una desconnexió total amb el passat, que és fictici, però que hem fet oficial.

S’hi pot accedir des de múltiples portes. Una d’elles Isaac Newton, que va deixar escrit el secret cronològic de la veritable història humana, perquè la poguéssim desxifrar, prenent de referència el llibre de la Revelació bíblica.

Però no és l’única porta.

La neocronologia comprimeix el passat realment documentat en menys de mil anys reals, i conclou que la història oficial ha estat deliberadament dilatada, per fer-ne un llibre sagrat en què encabir-hi el poder de Déu i construir el mite de Crist.

El fonament d’aquesta tesi és la ciència astronòmica que ha permès datar les constel·lacions zodiacals dels temples egipcis, de l’Apocalipsi i del Vaticà, juntament amb la tècnica estadística en què s’hi demostra la invenció del passat basat en múltiples duplicitats (còpies adulterades) de fets que van passar a l’imaginari medieval.

El Segon Temple de Salomó, en aquesta reconstrucció, té poc més de cinc segles d’antigor. I la línia X-185 acosta els fets del segle quinze oficial (de la Descoberta i de Sant Pere del Vaticà) 185 anys més a prop. L’any 1529 va ser el 1714. Des del Segon Temple a la Descoberta van passar en prou feines dos segles.

+++

La neocronolgia X-185 pot no ser del tot correcta, però no tinc cap dubte que conté fonaments ben articulats coherents amb el treball extraordinari fet a Moscou. La història antiga i medieval s’ha dilatat, i la d’Espanya i la de tota l’Europa colonial, des del segle XVIII (no el XVI), juntament amb la del Vaticà, és un gran treball que amaga un Jesús messiànic que es va dissenyar per refer el Temple de Salomó, el pacte anterior on s’havia establert una idea global del món i de la llibertat dels pobles. Aquest pacte era el nou equilibri creat entre el llinatge de Gengis Khan (que s’alià amb el poble hebreu) i els poders originals clàssics, egipcis, grecs i perses, sota l’autoritat del Preste Joan. Per això ha quedat escrit que Gengis fou el rei David, dels jueus. Però el nou temple es volia crear sobre dues icones, una de terrenal (el Papa) i l’altra simbòlica però feta un personatge real (Jesús) que fos capaç d’aglutinar totes les anteriors, des de Buda al Krishna, i l’Horus. És a dir, es va voler crear un poder a mida del Papa de Roma (el darrer gran khan sacerdotal després de ser-ho el Preste Joan) un cop es posà fi a una gran lluita i s’acordà un repartiment dels poders aleshores presents, des de la Xina fins a la resta del món. Tots eren una gran família, tàrtara i mongol, aliada amb els poders clàssics originals. Aquest va ser el projecte universal de la Companyia de Jesús, que es va dirigir a aquesta gran família imperial.

Tot dóna voltes a aquesta gran (i tèrbola) història, ignorada per tothom. No agrada, costa molt acceptar-la, tot i les evidències i la contundència de les proves i els arguments degudament exposats. I això s’escapa del corrent acadèmic i de qualsevol erudició, malaurada i lògicament, i es comprèn. Tots (inconscientment) aspirem a fer més gran la història, a escriure un nou capítol. No a desmuntar-la i fer-la caure del seu pedestal, perquè això significa ofendre i desautoritzar a tots els que han col·laborat a l’escriure-la, inevitablement. I el que és pitjor, significa assumir que hem estat més que ingenus, i no hi ha paraula apropiada per descriure-ho.

La “via” que es proposa pot semblar temerària, però no ho és. Només ho sembla, i en sóc ben conscient. Es postula com un camí cap a la reconciliació de la memòria humana desdibuixada i adulterada per part dels poders en competència, que no saben cap a on anar sense fer-se mal, i fer mal.

Acabada la conferència se’m va dir (o venir a dir) que no estem a l’alçada d’endinsar-nos en aquesta via. Però pensant-hi vam saber veure que d’alguna manera aquesta via ja ha començat. Ara bé, caldrà encara donar moltes voltes, treballar i esforçar-se molt, i patir bastantes més decepcions, a mida que es desmunta la falsa realitat en la què vivim, em temo.

Andreu Marfull