CAUSA CATALANA: Entrevista a l’Andreu Marfull, el 2014

Hem de mirar més enllà de la consulta

Publicat a LA FADA DE SARRIÀ, el gener de 2014 (detall).

English version

Versión castellana

L’arquitecte Andreu Marfull ha escrit el llibre ‘Causa Catalana’, on fa un anàlisi del procés sobiranista des d’un punt de vista cultural, fugint de la confrontació política. 

Com és que ‘Causa catalana’ està disponible només en castellà?

He escrit el llibre en català però l’he traduït al castellà perquè considero que ens convé acostar dos debats que, ara per ara, parlen en dos idiomes i expressen diferents valors culturals. Penso fermament que aquest debat ha d’integrar als castellans cap a la catalanitat, també en castellà.

Diu que és una visió cultural…

La voluntat és enfocar-ho com una qüestió cultural al marge de les polèmiques del dia a dia. El que està ara en joc és un pols entre l’ordre instituït al voltant de les estructures de poder socioculturals i el poder polític, judicial i del capital, l’economia. Un pols ara per ara controlat per l’elit madrilenya i un pols al qual el govern d’Espanya no vol renunciar.

És important la justificació històrica?

És important saber llegir la història. La història de cada cultura explica els seus propis valors. Quan dues històries de dues cultures veïnes i en part sobreposades expliquen coses diferents sobre els mateixos fets és que estan expressant valors diferents. Això és pot observar veient com Espanya no s’acaba de creure el valor de la veu social i cultural catalana, i la menysprea. Per la part catalana, en canvi, es veu quan no es vol donar valor a l’autoritat institucional al voltant de la Monarquia i l’Església catòlica espanyola, que s’autoerigeixen com a portadors dels valors de la unitat d’Espanya. Catalunya desaprofita la possibilitat d’establir un debat ètic cap a aquestes figures i tot allò que representen en la consciència col·lectiva, política i cultural, espanyola.

Per què ha pres tanta força el procés ara?

Hi ha moltes raons, a part de la coincidència de dates amb els fets de 1714. Un, i molt important, és la globalització econòmica, que ha suposat una superposició d’estructures de poder, noves, per sobre dels Estats. Unes estructures que han debilitat la veu popular i social perquè no dialoguen amb la societat. Un exemple és el fracàs de la Constitució Europea promoguda el 2004, un projecte cultural unificador que precedeix el fracàs de l’Estatut,  la Sentència del Tribunal Constitucional, i l’actual crisi financera de l’euro. I un altre motiu és l’anomenada ‘era de la informació’, que ha permès que la catalanitat hagi gaudit d’un altaveu fins ara ocult a la consciència espanyola i internacional refermant, notablement, una consciència social més unida i decidida a Catalunya.

I com creu que ha afectat la Sentència sobre l’Estatut d’Autonomia?

L’Estatut original pretenia articular Catalunya com a entitat pròpia a Espanya per no perdre el fil de la seva identitat i dels seus valors, però la Sentència diu que Catalunya no és una nació, que el català no pot tenir un prestigi com el que té el castellà a Espanya i que les institucions catalanes han d’estar subordinades als interessos generals d’Espanya. Des del moment que la justícia espanyola s’ha autoerigit com la màxima autoritat nacional de la veu cultural, política i institucional, catalana, l’ha desautoritzada en la seva arrel. Aquest factor ha estat clau per mobilitzar, activament, la societat catalana cap a la secessió.

La crisi també és un factor d’acceleració del procés?

La sentència de l’estatut coincideix també amb la consciència de que part d’aquesta profunda crisi és l’efecte d’un abús de l’autoritat que regeix les nostres vides. Això es focalitza cap a Espanya però s’ha de dir que també és responsabilitat d’una mala política europea i dels estralls de la globalització econòmica.

Què et sembla el discurs que es fa per la celebració del Tricentenari?

És evident que el 1714 té un gran valor simbòlic sobre tots els catalans, però jo hauria obert més la memòria del temps, fins al segle XVI, més enllà de parlar sobre si Colom era català o genovès. Al segle XVI és quan a Espanya es va apostar per un poder monàrquic al costat del Papa i l’Església Catòlica per colonitzar el món, quan va censurar activament el pensament i el progrés en benefici d’aquest poder, i quan es va desautoritzar a tota una Corona, la d’Aragó. En canvi, una altra part d’Europa es va desvincular del Vaticà i va situar l’Església en un altre rol, i això li va permetre, amb el pas del temps, desautoritzar monarquies, cedir el poder a les nacions, i desenvolupar la ciència, l’humanisme, la filosofia i la il·lustració. Van haver de passar segles perquè Espanya en prengués consciència. Fins el col·lapse colonial de principis del segle XIX no va eliminar la Inquisició.

Creu que el 9 de novembre es celebrarà el referèndum?

Si Catalunya no fuig del pols que li és legítim i honestament seriós, i es manté en el context cultural i no sentimental, pot fer que Espanya acabi prenent consciència que el millor camí per a tots plegats és facilitar una consulta.

Aquesta és una oportunitat única?

És desitjable, per tots, que s’acordi una consulta tutelada per Espanya i la Unió Europea, i veig el pols ben enfocat. Ara bé, si no es fa la consulta o aquesta dóna un resultat negatiu a la independència penso que, en la mesura que ho convertim en una qüestió emocional, pot desencadenar una situació malaltissa poc desitjable, fer afluixar el pols sociocultural i desautoritzar als polítics catalans. Per aquest motiu no es pot pensar només en la consulta sinó que hem de mirar més enllà. Si mirem més enllà també ens predisposa a afrontar aquesta consulta d’una manera més raonada i menys impulsiva.

 

5 pensaments sobre “CAUSA CATALANA: Entrevista a l’Andreu Marfull, el 2014

  1. Felicitats i gràcies, Andreu, per aquest recordatori del 2014. Només feia un any que havíem fet la VIA CATALANA dels 400 km (i 119 ciutats al món- Gran Muralla xinesa, inclosa, on hi vaig ser-hi – i a punt de fer el referèndum del Mas. Que llunyà i que a prop és tot això que deies. Tot és actual. En destaco, especialment, pensant també amb en Maragall que ens va obrir el meló:L’Estatut original pretenia articular Catalunya com a entitat pròpia a Espanya per no perdre el fil de la seva identitat i dels seus valors, però la Sentència diu que Catalunya no és una nació, que el català no pot tenir un prestigi com el que té el castellà a Espanya i que les institucions catalanes han d’estar subordinades als interessos generals d’Espanya. Des del moment que la justícia espanyola s’ha autoerigit com la màxima autoritat nacional de la veu cultural, política i institucional, catalana, l’ha desautoritzada en la seva arrel. Aquest factor ha estat clau per mobilitzar, activament, la societat catalana cap a la secessió*. Emocionat de bon matí des de la Xina. Ànims i endavant, Catalunya i Països Catalans!! *

    1. No sembla que em funcioni la conformació, des d’aquí a la Xina, en guerra amb Google i altres fronts. Però, CONFIRMO. El 2014 estaves només a Barcelona, o ja havies marxat cap a Mèxic?. Salut, independència i república catalana, Joaquim Clusa http://www.clusa-oriach.cat

      1. Efectivament, en Maragall va fer florir la “bèstia” anticatalanista.
        El 2014 era a Barcelona, Joaquim. Sóc a Mèxic des del 2018.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s