Análisis crítico del estímulo de la competencia para la creación del plusvalor urbano

Imagen anterior: Detalle de la portada del libro La condición material y simbólica de los espacios públicos, coordinado por Vladimir Hernández Hernández y Rocío Ramírez Urrutia. Ciudad Juárez, 2020, UACJ.

La plusvalía urbanística en perspectiva: Análisis crítico del estímulo de la competencia para la creación del plusvalor urbano

de Andreu Marfull Pujadas

Capítulo de libro de La condición material y simbólica de los espacios públicos, pp. 29-56, de Vladimir Hernández Hernández y Rocío Ramírez Urrutia (Coord.). Ciudad Juárez: Universidad Autónoma de Ciudad Juárez. ISBN: 978-607-520-364-5. Edición digital en línea: https://elibros.uacj.mx/omp/index.php/publicaciones/catalog/book/153 [Consulta 2 de mayo de 2020].

Sinopsis del Dr. Vladimir Hernández Hernández (p. 9):

En el segundo capítulo: “La plusvalía urbanística en perspectiva. Análisis crítico del estímulo de la competencia para la creación de plusvalor urbano”, Andreu Marfull Pujadas presenta la función del urbanismo en una economía globalizada orientada al ejercicio de la competencia para crear plusvalor. El marco conceptual es la geografía crítica que se complementa con los procesos de valoración que ofrece la praxis urbanística tradicional. A través del contraste entre las normas que rigen la economía política neoliberal y su equivalencia en los modelos urbanos de las ciudades contemporáneas, se explora la relación de causalidad entre la acumulación de capital y la acumulación del espacio urbanizado. Por un lado, se identifica que, con y sin planeamiento urbano, se diseña una variada geografía urbana dirigida a la creación de plusvalías, con reparto desigual, que tiende a la acumulación sistemática, inestable y cambiante, del espacio urbanizado, con un evidente impacto ecológico. Pero, por otro, se constata que el estímulo de la creatividad y la competencia también permite la transformación de la plusvalía urbanística en servicio social o bien, comunitario, promoviendo modelos sustentables.

6 pensaments sobre “Análisis crítico del estímulo de la competencia para la creación del plusvalor urbano

  1. Molt d’acord amb la teva anàlisi de generació/ producció de plusvàlua i les seves conseqüències negatives per a la sostenibilitat de tota mena. He trobat a falta que no parleu de com recuperar les plusvàlues per a la comunitat en la forma de proporcions obligatòries d’habitatge social (Inclusionary Housing), finançament d’infraestructura de ciutat, o senzillament, més impostos sobre la plusvàlua. Segurament, la forma alternativa de produir i distribuir és la xinesa, on en el preu dels solars ja hi va des del finançament dels ajuntaments (habitatge social inclòs) i de les infraestructures de ciutat que han estat construïdes amb anterioritat. Us felicito per tots els vostres articles que segueixo amb interès des de Shenyang- Xina, per uns mesos, especialment els que treballen pere a l’estat propi de Catalunya, ben merescut. Salut, llibertat i república en temps d’excepcionalitat política i sanitària, Joaquim Clusa http://www.clusa-oriach.cat

    1. Estimat Joaquim, mercès per la seva aportació. Efectivament, és molt important la gestió del plusvalor, que es pot calcular arreu fent servir la tècnica de la Llei de sòl espanyola, adaptada al lliure mercat. En sóc especialista, i en dóno classes a Mèxic. Però aquí i a la bona part del món no s’aplica, i on on es calcula es fa sempre sobre una part del total, però mai sobre el total, per a facilitar l’estímul privatiu de la inversió urbanitzadora. Ara bé, com bé dius, és el fil a seguir i té molt de recorregut. Se n’ha de parlar més. NOTA: Potser pots aprofundir en com s’aplica a la Xina. És un tema que m’interessa molt i realment desconec. Si en saps quelcom més, seria un goig poder-ne saber per aquest medi.

      1. Renoi, Andreu, quina celeritat. Gràcies per bon retorn. El llibre de referència de la Xina és: Ding & Song (2005- ja una mica vellet, però que no me’l acabo mai del tot) Emerging Land&Housin Markets in China, del Lincoln Inst de Boston. però vivint-hi, com és el meu cas, uns mesos cada any des del 2007, veus que el Impost cadastral, la plusvàlua i l’IVA no es noten, i per tant d’algun lloc han de sortir les misses. La familia ens hem comprat un piset fa poc: hem pagat 8.800 yuans/m2 i el cost de construcció del gratacels és de 2000, màxim. La sòcia i jo també tenim alguna cosa escrita de recuperació de plusvàlues, també vellet. Veure a http://www.clusa-oriach.cat
        69. BOSTON – August2010- Book on Inclusionary Housing
        Nico Calavita and Alan Mallach, co-editors, Inclusionary Housing inInternational Perspective: Affordable Housing, Social Inclusion, and LandValue RecaptureChapter 7. Spain?s Constitutional Mandates: The Right toHousing, Land Value Recapture, and Inclusionary Housing, Nico Calavita,Joaquim Clusa, Sara Mur, and Robert Weiner. [+] [+]
        No obstant, a la meva edat i condició que ja no m’haig de guanyar la vida, el que em fa trempar (m’està malament dir-ho) és la independència de CAT. Comparteixo les teves simpaties amb l’esperit de l’INH. Ànims i endavant venen CAT pel món!. JC

    1. Moltes gràcies Joaquim per les fonts i l’atenció. Li faré una lectura. El plaer és mutu. Estic posant en marxa un mètode de control del plusvalor urbà pensant en millorar el món desurbanitzat, així que aniré publicant coses per aquí. Prenc nota de la teva experiència per si mai podem fer una cooperació. T’obro la porta virtual a fer una xerrada a la Universitat Autònoma de Ciudad Juàrez.
      Respecte a la qüestió catalana, ho enfoco com un dret civil universal, que requereix desmuntar la memòria del camí que ens ha privat d’aquest dret. L’INH és una font d’inspiració, si bé segueixo el fil noucronològic.
      Salut, llibertat i república catalana i global, A.

      1. Moltes gràcies, Andreu, per la teva amabilitat i oferiments. A disposició pel que calgui: escriure o comentar textos, experiències (vegis web) o situació actual a la Xina. Estic a Skype com *joaquim.clusa-Sabadell*. Disposo de JitsiMeet per reunions diàries amb Sabadell. A la Xina vaig 6 hores avançat amb Catalunya. Felicitats pel teu currículum i publicacions, i molt agraït per la feina que fas per Catalunya des de Mèxic i el món. Una complicitat: vaig fer la Via Catalana del 2013 a la Gran Muralla Xinesa (junt amb 118 ciutats del món!), amb 103 compatriotes, una setmana abans que la catalana. També, salut, llibertat i república catalana i global. JC

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s