La colonització europea (al servei de l’Imperi Romà) i el posterior Imperialisme Econòmic

Imatge anterior: Mapa d’Europa Occidental, per Fernão Vaz Dourado (1520-1580). Data real estimada: ≈1705.

La colonització europea (al servei de l’Imperi Romà) i el posterior Imperialisme Econòmic

Autor: Andreu Marfull-Pujadas © Tots els drets reservats.

Exercici realitzat pel Projecte de la direcció científica de la Nova Cronologia – НЕВ ХРОНОЛОГИЈАА – dirigit pels professors A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy

Treball desenvolupat en el DIAGRAMA GLOBAL DE LA DOBLE MANIPULACIÓ CRONOLÒGICA DE LA HISTÒRIA HUMANA – Representació del Mapa Cronològic Global de la “Nova Cronologia” (3a Part) – V.3.0

2017/10/12 – Publicat el 2018/01/12

Versió a la web oficial (PDF)


Índex

  • La reconstrucció de la Història dilatada
    • L’Imperi de les Civilitzacions Humanes, ss.X-XXI
    • Egipte = Roma = Grècia, l’Imperi Original
    • Arqueologia i Pensament “antics”
    • Terra Santa = Jerusalem = Vàries ciutats
    • Amèrica anterior al “1492”
    • La transformació de l’Aliança Horda-Otomana en l’Aliança de Jànua (Gènova) i els Paleòleg
  • Els casos de Catalunya i d’Al Àndalus
    • El cas de la Catalunya imperial i l’origen de l’Imperi Espanyol
    • El cas d’Al Àndalus
  • Ss. XV-XXI: La revisió simbòlica i l’Imperialisme Econòmic
    • 1486 i 1725, dues fites d’una Aliança Mundial
    • Ss. XV-XXI: La revisió simbòlica i l’Imperialisme Econòmic
    • El trasllat de la casta Khazar (jueva) a la Banca Mundial, ss.XV-XXI
  • La construcció dels poders militars a Occident
    • La militarització d’Europa Occidental

La reconstrucció de la Història dilatada

La història, fins al segle XVII, ha estat dilatada artificialment. Aquesta manipulació té diverses escales. La manipulació principal és una invenció de mil anys des del naixement de Crist, i la complementària és una d’un o dos segles, tal i com identifica la NC. La NC atribueix aquesta segona manipulació a una mala interpretació dels textos antics, però també a una reconstrucció deliberada. Aquest exercici, per les múltiples evidències que identifica, situa una invenció precisa de 185 anys, que afecta a la història d’Europa Occidental. Especialment, afecta a la història d’Espanya, França, Itàlia i Portugal, però afecta també a les històries del Sacre Imperi, del Vaticà, de Rússia, dels Països Baixos i d’Anglaterra… i de la Terra Santa, des de Constantinoble a Egipte.

Aquesta reconstrucció no afecta, en absolut, l’eix fonamental de la NC. Al contrari, li aporta sentit. Aquesta reconstrucció identifica l’origen del Sacre Imperi, del Vaticà i dels poders traslladats a Europa Occidental. Però també identifica el sentit de la colonització europea del món, l’origen dels imperis europeus i el rerefons de l’imperi napoleònic. En darrer terme, corrobora l’origen dels poders financers de la casta jueva, i el seu impacte en l’imperialisme econòmic que impera des del segle XIX.

A continuació s’exposa una brevíssima síntesi de l’impacte d’aquest exercici en la reconstrucció de la Història, d’acord amb el plantejament de la NC. La intenció és exposar el sentit d’una manipulació integral de la Història, entre els segles XVII i XVIII, que es transforma en una Història Oficial a partir del segle XIX i s’amplia al segle XX.

L’Imperi de les Civilitzacions Humanes, ss.X-XXI

En aquest gràfic, tal i com ha desxifrat la NC, s’exposa com neix, s’expandeix, es consolida i es fragmenta un imperi que apareix al Nil, a Egipte, al voltant dels segles X i XI dC. La seva expansió és fins al Volga, des d’on inicia una expansió (mongol) a cavall, fins al Nord d’Àfrica (creuant Europa), i fins a Amèrica (creuant Àsia).

A partir del segle XVI, però, l’expansió fins a Amèrica es realitza des d’Europa, sense alterar a les civilitzacions americanes, que segueixen la seva expansió. Europa es nodreix de l’or i la plata provinent d’Amèrica.

Però l’imperi pateix una crisi al segle XVII (de legitimitat), i implosiona. Aleshores es pacta un nou repartiment del món, es creen nous imperis i s’escriu la Història Oficial. La Història Real queda escrita, simbòlicament, en l’Antic Testament i en el passat antic.

Egipte = Roma = Grècia, l’Imperi Original

La informació que es descriu en aquest gràfic és obra del treball de recerca desenvolupat per la NC. S’hi exposa com Egipte és el centre cultural i religiós del món fins al segle XVI, i dirigeix el projecte real de l’Imperi Romà i de l’Imperi Mongol, des de l’eix Nil-Volga. Els mamelucs serien l’exèrcit principal d’aquest imperi, que és vençut a l’inici del segle XIX, juntament amb Napoleó.

Arqueologia i Pensament “antics”

Aquesta informació també és obra del treball de recerca desenvolupat per la NC. És compatible amb la invenció dels 185 anys identificada en aquest exercici. Tanmateix, mostra un paral·lelisme entre el projecte napoleònic i la precisió de la piràmide de Keops. El misteri de la seva perfecció es resol, i és lògic, ja que al segle XIX existeix el coneixement que incorpora la piràmide. També es resol el misteri de la seva buidor. Molt probablement, aquesta piràmide va ser dissenyada per al propi Napoleó. Evidentment, no va ser la primera de les grans piràmides, sinó la última.

Egipte és, entre els segles XIV i XVI, el centre cultural i religiós del món, i també la necròpolis dels seus líders. Es desenvolupà, també, l’art grec i romà, i la monumentalitat, associada al progrés tecnològic, però Egipte va mantenir la seva essència original.

Complementàriament, s’hi identifica la continuació d’estils entre l’art clàssic grecoromà i l’art del Renaixement, que no apareix al segle XV sinó al segle XVII, coincidint amb el trasllat dels poders de l’Imperi a Itàlia.

Terra Santa = Jerusalem = Vàries ciutats

Hieros = Sagrat + Xalom = Pau <–> Hieros Xalom (Jerusalem) SAGRADA PAU = SANT SEPULCRE

Tal i com descriu l’Apocalipsi (Cap. 11), la Gran Ciutat, la ciutat on Crist va ser crucificat, s’anomena simbòlicament Sodoma i Egipte. És Jerusalem, que té diversos noms. El primer és Alexandria, on Alexandre Magne fou mort. Són morts simbòliques, com la mort de Jesús a la ciutat de la Jerusalem de Palestina. La ciutat de Jerusalem és una ciutat moderna, és la darrera “ciutat santa”, i apareix al segle XVI. Segons la NC apareix probablement al segle XVII, però d’acord amb aquest exercici pot aparèixer al segle XVI, coincidint amb la creació del mite del Sant Sepulcre, en honor al primer gran emperador, Andrònic Comnè. Andrònic, tal i com descriu la NC, neix a Crimea, a Fiolent. Crimea = Terra de Crist. I mort a Yoros, al costat de Constantinoble. Yoros = Jerusalem.

Constantinoble, i Roma, apareixen el 1380. Constantinoble, entre els segles XV i XVI, és Jerusalem. Al segle XVI, Moscú es postula com la Nova Jerusalem, que descriu l’Apocalipsi. Ara bé, segons aquest exercici, també podria aparèixer al segle XVII.

El Temple de Salomó és el temple de la Santa Sofia (saviesa), de Constantinoble, i la funda Solimà el Magnífic al segle XVI. Aquest temple és musulmà des del segle XVIII.

Jerusalem és cristiana des del segle XIX. Abans hauria estat el símbol d’un cristianisme previ, que els musulmans defensen com a propi.

Amèrica anterior al “1492”

Aquesta és, probablement, una de les més curioses manipulacions de la història. Segons la NC, la colonització europea d’Amèrica comença a la segona meitat del segle XVII, i abans existeix un vincle pacífic entre Europa i Amèrica. Quin és el motiu? doncs el motiu és que Europa pretén reocupar l’Imperi, i Amèrica està aïllada, essent més dèbil pel fet de no haver desenvolupat la pólvora. En aquesta reconstrucció que proposa la NC, els EUA no haurien estat una colònia anglesa independitzada, sinó un nou estat que ocupa les terres de l’Horda russa, quan l’Horda i Espanya haurien estat al mateix bàndol.

Aquest exercici manté l’essència d’aquesta història, però li aporta un matís. Les conquestes d’Hernán Cortés i Yermak Timoféyevich haurien estat històries paral·leles, però la gesta de Cortés hauria estat als anys 1703-1706 (1518-1521), tal i com s’exposa al gràfic 18, i hauria pres de referència la crònica de Yermak, que hauria estat anterior. L’ocupació de Cortés no hauria estat una conquesta, sinó una presa de possessió, des d’Europa, en nom de l’Horda i el Sacre Imperi, que aleshores haurien estat aliats. El mapa que precedeix aquest capítol, de Vaz Dourado, representa aquest instant. Però els poders de l’Imperi canviarien de mans a Espanya. Entrarien els Anjou (Borbó), els poders bizantins dels Àngelus. Els Habsburg, els poders bizantins dels Làscaris, cedirien el tro d’Espanya. Aleshores es modificaria la Història.

La història de la lluita entre els Àngelus i els Làscaris, pel control de l’exèrcit de l’Imperi, l’Orde del Temple de Salomó, s’explica al detall del gràfic 18.

La transformació de l’Aliança Horda-Otomana en l’Aliança de Jànua (Gènova) i els Paleòleg

En aquest apartat es representa, explícitament, el trasllat de l’aliança de l’Imperi (entre l’Horda i els Otomans), al passat. Aquesta aliança es trasllada 185 anys enrere, i al seu lloc es crea la història alternativa de l’aliança entre els Paleòleg i els Genovesos. Tots ells serien el poder de l’Imperi. Fins al segle XVII no es separen definitivament.

Les batalles de Kulikovo i Kosovo, entre els anys (oficials) de 1380 i 1389, es correspondrien a les lluites a Constantinoble entre els anys 1195 i 1204. Aquesta reconstrucció complementa la feina realitzada per la NC.

Els casos de Catalunya i d’Al Àndalus

En aquest exercici es treballa, especialment, la reconstrucció de la història de l’origen del poder de l’Imperi a la península Ibèrica. Ibèria prové del Regne d’Ibèria, del Càucas. Els protagonistes originaris són els catalans (des de Provença a València) i els andalusos.

Els casos de Catalunya i d’Al Àndalus representen dos grans episodis manipulats de la història d’Espanya. Catalunya és el poder original de l’Imperi de l’Horda (hel·lènica) a la península, i Al Àndalus és el poder de l’Imperi Otomà, o àrab. Els origens de les corones de Castella i d’Aragó són una invenció, que es gesta a la segona meitat del segle XVII i s’actualitza als segles XVIII i XIX. L’origen del Regne de Granada es manipula entre els segles XVII i XIX.

També hi ha una gran manipulació en la història de Biscaia, que representa una segona ocupació de l’Horda a Espanya, i l’origen dels poders de Navarra que primer ocupen França i després Castella (Borbó=Anjou=Àngelus). Les evidències lingüístiques i genètiques corroboren aquesta informació. L’idioma basc és una barreja de la llengua occitana (catalana) i de la llengua caucàsica (eslava i turca). Seguint aquest plantejament, el veritable poble basc apareix als segles XVI o XVII, no abans. Aquesta revisió de l’origen del Regne de Navarra encaixa amb la reconstrucció que aquí es treballa. Els mapes medievals, en el seu conjunt, ignoren Navarra perquè no existia aleshores. A tot estirar apareix en les darreres versions, que caldria situar al segle XVII.

Complementàriament, Galícia, Lleó i Portugal són a l’arrel de Catalunya, i Sant Jaume el seu origen. Ell seria Jacob (Bíblia), i Jaume I el Conqueridor, el primer rei Comnè de la història oficial de Catalunya (associat a Andrònic, i per tant a la Maria Magdalena provençal). El Sant Calze a Santiago és una mostra del seu vincle amb Maria Magdalena. De fet, tot apunta a que aquest origen està relacionat a la lluita del segle XV, que culmina amb l’Arca de l’Aliança el 1486. El Tirant, Roger de Flor, el Rei Artur, Constantí, el mite de París i Helena de Troia… i Marc Antoni i Cleopatra formen part d’aquesta història. És l’origen de la Flor de Lis a Avinyó, Montpeller, Nàpols i Anglaterra, i l’origen dels poders càtars i templers al papat d’Avinyó (que la història oficial ha desvinculat deliberadament).

A la Bíblia es correspon amb l’èxode de Babilònia del poble Hebreu (no es dirigeix a Babilònia, sinó que prové de Babilònia, el Caire), que s’instal·la a Avinyó. És a dir, és el mite de Moisès, que la història oficial ha situat també al segle VIII, amb l’èxode sarraí del general egipci Musa (Moisés) que arriba fins al Roine (Provença).

Aquesta crònica apunta al 1486, a l’Apocalipsi, a l’Arca de l’Aliança i a l’origen simbòlic del poble d’Israel bíblic, assentat aleshores a l’eix Roina-Ebre-Granada. Des d’allà emergirien nous símbols, noves cròniques, que vincularien Terra Santa amb aquesta “Terra Promesa”.

Les llegendes de Sant Jaume i de Moisès serien part de la mateixa crònica, igual que ho és la de l’origen d’Israel (Jacob=Jaume), i l’origen del misteri del Priorat de Sió associat a la Maria Magdalena provençal. Per aquest motiu el Priorat de Sió custòdia l’Arca de l’Aliança, a Axum (Abissínia, Etiòpia). Part del seu secret és, doncs, el naixement del poble d’Israel, el mite del messies i la seva icona sagrada. Maria Magdalena representa la inflexió dels poders d’un llinatge diví a un llinatge terrenal, però cristià, a Europa Occidental.

Aquest relat encaixa perfectament amb la reconstrucció de la NC. Així mateix, tal com suggereix aquest exercici, aquest episodi confluiria en el trasllat dels poders imperials a Occident, que permetrien dissenyar d’una banda el projecte original del Vaticà (hebreu = mongol), abans del seu marcat missatge catòlic. De fet, des d’allà s’acabaria dirigint l’esdevenir de la història oficial. La crònica que s’acabaria imposant s’adaptaria a la voluntat de l’escola espiritual d’Occident, liderada en origen des de l’eix Marsella-Barcelona, amb epicentre a Montpeller, que donaria origen al Romànic, i després al Gòtic. Gothia, en origen, és Crimea, tal com ho reconeix la història oficial. El trasllat principal seria, llavors, de Crimea a Avinyó. L’èxode de Crimea seria l’èxode d’Egipte, tal com identifica la NC. D’allà prové el poble càtar, de Katharia, abans de ser “mutilat” per una posterior ocupació imperial (veure el gràfic 15.3. Tot encaixa.

Originàriament, els poders de l’Imperi s’assenten a Occitània. L’eix principal de l’òrbita de l’Horda (Gothia) es situa a Occitània (des del nord d’Itàlia fins a Múrcia), i l’eix principal dels Otomans es situa al Regne de Granada (Al-Andalus). Aquest episodi genera una lluita, que la història oficial assimila a l’ocupació sarraïna fins a Poitiers, al segle VIII. Però també genera un pacte: l’Arca de l’Aliança, que dóna lloc a un ampli ventall de símbols, i a una pròspera etapa de convivència Horda-Otomana. Aquesta convivència es manté des del 1486 fins al 1677 (1492+185), i comença així una nova era (veure l’apartat 5.1).

El cas de la Catalunya imperial i l’origen de l’Imperi Espanyol

L’Imperi Espanyol hauria estat castellà entre els anys 1715 i 1830, quan Amèrica s’independitza. Es correspon amb el Siglo de Oro español (1530-1645), que es situa 185 anys enrere. Abans, l’Imperi és dirigit des de l’òrbita catalana, aliada amb Itàlia i el Sacre Imperi dels Habsburg (Làscaris), els hereus de l’Imperi de Nicaea i aliats naturals de l’Horda russa (els hereus de l’Imperi de Trebizonda-Crimea).

Les cròniques dels Reis Catòlics i dels Habsburg d’Espanya són una invenció posterior. Aquesta conclusió és totalment compatible amb la NC, que desxifra que els Habsburg són una còpia de l’Horda, fins a l’inici del segle XVII. Així doncs, tot és coherent amb la NC, ja que la colonització espanyola no comença realment el 1492, sinó a la segona meitat del segle XVII. La manipulació de 185 anys es confirma. 1492=1677. El Tractat de Tordesillas és el 1679 (1494), i té la finalitat de reocupar l’Imperi, sota la benedicció del darrer Gran Khan, el Papa de Roma (Borja), que ocupa València, Nàpols, Avinyó i Roma. Per aquest motiu, la independència de Portugal és el 1668, no abans, i Tordesillas és posterior (el 1679).

La separació entre Castella i Portugal neix al segle XVII, no abans. En un inici són poders bizantins (Horda-Otomans). L’origen dels poders de Portugal és bizantí, no borgonyès (font: El Becerro). L’origen dels poders de Castella és de l’Horda, de Biscaia, que originàriament s’hauria aliat amb els Catalans, i l’arrel cal trobar-la amb el Duc d’Alba, d’origen Comnè. Els Làscaris Comnè s’haurien instal·lat a Hispanya, però al segle XVIII haurien de fugir, ja que els Àngelus ocuparien el seu lloc. Ara bé, els Alba es camuflen, i modifiquen el seu origen (toledà). Tanmateix, certs documents certifiquen que son, realment, Comnè, tot i haver-los intentat esborrar. Tal i com s’indica en aquest exercici, els Làscaris Comnè esdevenen els Habsburg, i els Àngelus es transformen en els Anjou (i Borbó). El primer supòsit és una aportació nova a la NC, el segon és una conclusió argumentada de la NC.

La història principal de Catalunya està traslladada al passat, en 185 i 370 anys. D’aquesta forma es crea un fals passat medieval i una falsa Edat Moderna (tal i com desxifra la NC).

Tal com s’ha indicat, els poders originals provenen de Crimea i Egipte, i propicien un pacte el 1486 (l’Arca de l’Aliança), que fomenta la convivència i la prosperitat. Però al segle XVII el pacte es trenca.

La lluita entre els Anjou (Àngelus) i els Habsburg (Làscaris) pel control d’Occitània (segle XVII) acaba amb la partició de Catalunya entre França i Espanya. El Tractat de Corbeil (1258=1628), juntament amb la persecució càtara, són uns fets enviats 370 anys al passat. 370=185×2. Raó: Gràfics 3 i 4. Són fets vinculats a la crònica oficial de l’Orde del Temple de Salomó, que s’envia 370 anys al passat. Però, realment, aquest Orde militar és intervingut pel rei de França el 1677 (1307+370), i té a veure amb la lluita entre els francesos i els Habsburg que apareix aleshores, i amb el viatge de Cristòfor Colom, el 1492 (1307+185). D’aquesta manera es crea una triple història, on 1307=1492=1677. Raó: gràfics 3, 4, 13 i 18.

Aquesta història cal entendre-la bé. De fet, entre el pacte de 1486 i el segle XVII té lloc un procés d’assentament que cal interpretar. Al llarg dels segles XVI i XVII, tot i la convivència Horda-Otomana, es reparteixen els poders de l’Horda a Europa Occidental. Aquests fets equivalen a la Guerra dels Cent Anys i a les guerres hispàniques dels segles XIV i XV, que la història oficial ha situat 185 anys enrere. De la mateixa manera, la lluita entre els catalans i el rei, que origina la unió de Castella i Aragó al segle XV, es situa, també, al segle XVII. És a dir, s’ha duplicat. Per aquest motiu la lluita i el desenllaç és el mateix. Els catalans s’alien amb França, i acaben units a Castella, en ambdós casos.

La història oficial ha duplicat la lluita entre catalans i castellans del segle XVII en dues guerres “menors”: la Guerra Civil Catalana i la Guerra dels Segadors. En realitat, aquesta única lluita representa l’apropiació de Catalunya dels poders vinguts de Bizanci després de la implosió de l’Imperi a mitjans del segle XVII, que és intervingut pels Otomans.

Però aquesta duplicitat de 185 anys no és l’única que afecta als conflictes entre els catalans i els castellans. La història oficial ha desvinculat la lluita pel control d’Itàlia (1520-1529) de la lluita pel control d’Hispanya (1705-1714), però formen part del mateix relat. Hi ha afegit 185 anys. Tot adquireix un significatiu sentit quan es solapen ambdós esdeveniments, i es vincula el pèssim destí d’Hernán Cortés i de Cristòfor Colom (l’any 1535) amb el Tractat de L’Haia de 1720. Al detall del gràfic 18 s’amplia aquesta crònica.

Dates significatives:

Ss. XIV i XV Ocupació Kathara (Escita)

Representa la primera ocupació militar de l’Imperi a Hispanya. La història oficial ho situa mil anys enrere.

Ss. XV-XVII Aliança entre l’Imperi i els Catalans

Sicília, València, Mallorca i els Ducats d’Atenes i Neopàtria són terres hel·lèniques, que la història oficial fa catalanes. La Generalitat de Catalunya es crea a l’estil bizantí. L’Imperi Català es trasllada 185 anys al passat, i és, en origen, el resultat d’una aliança imperial Horda-Otomana. És un resultat de l’Arca de l’Aliança, del 1486, que apareix junt al “papat” d’Avinyó i múltiples mites (Sant Jaume, Maria Magdalena, Jacob, Moisès…). Jaume I el Conqueridor (associat simbòlicament a Sant Jordi) està a l’eix d’aquesta reconstrucció, que l’assimila a Jacob i a Sant Jaume. Els Rocafull occitans (parents oficials dels Comnè i dels Làscaris, així com líders de l’Orde de Sant Joan) serien els seus parents més propers (i, potser, els veritables Rockefeller).

Ss. XV-XVII Buit històric en el sentit de la història dels catalans i falsa colonització castellana d’Amèrica

Ss. XV-XVII Expansió catalana i templera per Amèrica i altres llocs al servei de l’Imperi, que després es camufla amb l’imperi dels Habsburg castellans i portuguesos (aliats dels catalans).

Ss. XVI i XVII Lluita pel control de la península Ibèrica

Les guerres entre catalans, castellans i portuguesos, dels segles XIV i XV (on hi participa tota Europa, en el marc de la Guerra dels Cent anys) cal situar-les 185 més endavant.

1522-1638 (1337-1453) Guerra dels Cent Anys. Lluita pel control d’Europa Occidental, per part dels poders imperials. És el germen dels estats europeus.

1628 = 1258 Tractat de Corbeil. Primera fractura dels dominis catalans, càtars i templers

Mitjans del s. XVII Aliança entre Castella (poders intrusos de l’Horda russa) i els dominis imperials dels Catalans, després d’una guerra. Portugal hi participa, i aconsegueix alliberar-se de Castella, aliant-se amb Anglaterra.

1663 = 1479 Tractat d’Alcaçovas. Pau entre Castella i Portugal

1668 Tractat de Lisboa. Reconeixement castellà de la independència de Portugal

1677 = 1492 = 1307 Els poders de l’Orde del Temple de Salomó són ocupats pel Rei de França (Anjou=Àngelus)

Els fets de 1677 es tradueixen en dues dates: el 12 d’octubre de 1492 i el 12 d’octubre de 1307, separats amb 185 anys exactes.

La crònica de 1677 s’ha esborrat. Representa l’inici del desafiament de França en el cor d’Europa. La història oficial ho assimila al Rei Sol, Lluís XIV de Borbó i Duc d’Anjou.

La crònica de 1492 honora un canvi de poders per recuperar el control de l’Imperi. Colom hauria estat un príncep de l’Imperi, un líder de l’Orde dels Templers, que es posa al servei de l’Horda. El seu primer viatge, iniciat a Barcelona, hauria estat el segon viatge oficial, l’any 1678 (1493).

La crònica de 1307 és la fi de la independència de l’Orde militar de l’Imperi a Occident.

1679 = 1494 Tractat de Tordesillas

1705-1714 = 1520-1529 Guerra Habsburg-França. Lluita pel control d’Hesperia (eix Itàlia-Hispanya), que s’allarga fins el 1725.

1715 Inici de l’Imperi Espanyol en nom de Castella

S’imposa la crònica oficial dels Reis Catòlics, de Carles V, de la unió entre les corones de Castella i d’Aragó, etc.

Es crea també el mite de Cristòfor Colom (que era un príncep de l’Imperi), i s’esborra el seu passat català i templer.

Les despossessions d’en Colom i d’en Cortès no són a l’any 1535/1536, sinó a l’any 1720/1721, coincidint amb la retirada dels Habsburg d’Espanya (Tractat de l’Haia de 1720).

El cas d’Al Àndalus

Aquesta reconstrucció és una versió preliminar. Però s’adapta al relat històric alternatiu que proposa la NC, i també al salt de 185 anys.

Tal i com s’exposa, Al Àndalus hauria estat el Regne Nazarí de Granada, que oficialment es situa als anys 1238-1492. Només cal afegir-hi 185 anys per comprendre-ho bé. Es correspon als anys 1423-1677. Coincideix perfectament amb l’època d’esplendor de l’Imperi. I es correspon amb la caiguda del gran meteorit que la NC situa a l’any 1421. Aquest seria l’origen de La Meca, el carro de foc de Mahoma, i també del Regne de Granada. Es tracta, per tant, d’un regne amb un fort contingut simbòlic. Inicialment representa el control de l’estret de Gibraltar per part de Terra Santa. Però des de l’any 1677 (1492) s’incorpora als nous poders d’Hispanya, que es proposa reocupar el món en nom del Sacre Imperi Romà.

Granada no va ser vençuda ni els àrabs van ser expulsats el 1492 (1677). Va ser un regne integrat al nou projecte romà europeu. Per aquesta raó Granada és un regne que forma part de l’Escut d’Espanya. D’acord amb la reconstrucció provisional que mostra aquest gràfic, l’expulsió real dels àrabs d’Andalusia es realitza l’any 1794 (1609), després de la Revolució Francesa (1789) i abans de l’ocupació napoleònica d’Espanya, Terra Santa, Roma, Malta, Gènova, etc., per part dels Mamelucs (el 1808).

Aquesta reconstrucció corrobora la divisió simbòlica entre el Cristianisme i l’Islam que desxifra la NC. La NC exposa que la ruptura entre l’Alcorà i la Bíblia té lloc entre els segles XVIII i XIX. Aquesta seria també la ruptura entre els àrabs i els cristians a Hispanya.

Dates significatives:

1423-1677 = 1238-1492 Regne Nazarí de Granada

Regne independent al servei de l’Imperi, que controla l’estret de Gibraltar. Nazarí = Nat del Tsar = Natzaret (Jesús).

L’any 1677 (1492) no s’ocupa el Regne de Granada, sinó que s’integra als poders imperials d’Hispanya, per posar-se al seu servei. Per aquest motiu l’escut d’Espanya conserva en un lloc destacat l’escut del Regne de Granada.

1748-1756 = 1568-1571 Rebel·lió de les Alpujarras. Ocupació “cristiana” del Regne de Granada

1756 = 1571 Batalla de Lepant

1777 = 1592 Bíblia Catòlica

1780-1784 = 1595-1599 “Plomos” (o “libros plúmbeos”) de Sacromonte (Mont Sagrat), a Granada

Documents trobats a la Torre Turpiana (de 1588=1773) que mostren un projecte comú per al cristianisme i els àrabs.

Document clau per comprendre que àrabs i moriscos es consideraven un poble cristià al s.XVIII. Als anys 1682 (1867) i 1868 es diu que són falsos = són fets contemporanis.

1867 (1682) El Papa Innocenci XI declara que aquests documents són falsos i herètics.

1868 Llibre Historia crítica de los falsos Cronicones, de José Godoy Alcántara. Es diu que els “plomos” de Sacromonte i altres cròniques són falsos.

1794 = 1609 Expulsió dels Moriscos d’Espanya

1808 Ocupació mameluca (amb Napoleó) d’Espanya

Ss. XV-XXI: La revisió simbòlica i l’Imperialisme Econòmic

Si es modifica la Història es creen nous símbols, associats a nous valors. Aquest és el cas de l’origen de l’imperialisme econòmic que s’imposa al segle XIX. Fins aleshores, el disseny de les finances és un instrument al servei de l’Imperi Original. La casta jueva n’és el principal garant, i a l’arrel del poder sacerdotal que el crea. Des del segle XIX esdevé un poder aliat amb els poders dels estats independents, i de les grans corporacions (aquesta segona part, però, no s’explora en aquest exercici. Només s’aprofundeix en la comprensió del seu origen).

L’origen dels poders imperials, tal i com aquí s’explora, es situa a l’Arca de l’Aliança, l’any 1486. La fi d’aquests poders, transformats en una nova aliança, es situa al segle XVIII, coincidint amb el disseny de la cruenta colonització europea del món. Degut a aquesta segona aliança s’alteren els símbols del poder, i apareix l’imperialisme econòmic.

1486 i 1725, dues fites d’una Aliança Mundial

1380-1389 = 1195-1204 La Gran Guerra

Entre els anys 1380 i 1389, després de dues grans batalles, es crea la primera gran aliança mundial, entre els poders mongols, que acaben de completar l’ocupació d’Euràsia i el Nord d’Àfrica. Dates significatives:

1380 Batalla de Kulikovo.

1389 Batalla de Kosovo.

1486 = 1301 ALIANÇA DEL TEMPLE DE SALOMÓ

Origen de la dualitat de l’emperador cristià (rei de reis) a Constantinoble i a Etiòpia / dels cavallers Januesos (Templers) / del Priorat de Sió i dels símbols de Maria Magdalena i l’Esperit Sant.

Divisió de poders: Crist etern simbòlic = CRIST / Poder temporal = EMPERADOR / Autoritat terrenal = PRESTE JOAN.

Es descentralitza el poder i es crea un nou equilibri. El Gran Khan (Preste Joan) s’instal·la a Abissínia (Etiòpia), i custòdia l’Arca de l’Aliança.

Expansió del llinatge OTOMÀ per l’eix Pèrsia-Marroc/Granada. Expansió del llinatge de l’HORDA per Europa. ÀNGELUS = EPIR, Plantagenet (Anglaterra), Hauteville (Normandia i Sicília), Anjou (França)… LÀSCARIS COMNÈ = NICEA, TREBISONDA, ATENES I NAUPAKTOS, Ivrea (Borgonya), Aragó, Avís (Portugal), Colònia (Prússia), Candia (Escandinàvia i Creta), Sicília… PALEÒLEG = MOREA, Constantinoble, Rússia, Polònia, Lituània, Bulgària, Hongria…

Es concep un Imperi tutelat pel Preste Joan, amb un Emperador i un Soldà, i fragmentats poders vassalls. El projecte impulsa una Història Sagrada i símbols espirituals, però al segle XVII fracassa donant lloc a múltiples escoles religioses (Roma, Medina, Tíbet, Pequín, Kioto…).

1638 = 1453 FRACTURA DE L’ALIANÇA

Els poders àrabs-perses (OTOMANS) ocupen el centre de l’Imperi (Egipte i la Mar Negra). Els poders hel·lènics (HORDA) busquen refugi per Europa. ÀNGELUS (Epir) = ocupen França. LÀSCARIS COMNÈ (Atenes) = ocupen el centre d’Europa, el nord d’Itàlia i la península Ibèrica… intervenen Rússia. PALEÒLEG (MOREA) = ocupen Rússia i Itàlia.

Es concep un Imperi tutelat pel Papa de Roma, diversos emperadors i grans estats-nació independents. El projecte canvia la Història, que s’imposa als ss. XVIII i XIX.

1677-1725 = 1492-1540 Lluita entre pretendents al control de l’Imperi

1725 = 1540 ALIANÇA CATÒLICA – Fallida

Divisió de poders: Crist etern simbòlic = CRIST / Poder temporal = MÚLTIPLES IMPERIS / Autoritat terrenal = PAPA DE ROMA.

El Gran Khan (Preste Joan) s’instal·la a Roma (Itàlia), i l’Orde del Priorat de Sió custòdia l’Arca de l’Aliança a Etiòpia.

1540 (1725) = IHS – Companyia de Jesús.

1725 = Tractat de Viena. Fi de la lluita entre els Àngelus (Anjou) i els Làscaris (Habsburg).

1725-1773 = 1540-1773 La Companyia de Jesús

La Companyia impulsa un nou Ordre Mundial en què es legitimen els principals imperis i se’n reescriu la història, en un projecte global.

1540-1725 Falsa antigor de la Companyia de Jesús.

1725 (1540) Es funda la Companyia a Roma (origen el 1707 (1522) a Montserrat (Barcelona), i el 1719 (1534) a París). L’any 1707 representa la inflexió de l’autoritat dels Habsburg (Làscaris) a Hispanya. L’any 1719 representa l’autoritat de París (Anjou=Àngelus) sobre el projecte jesuïta hispanyol.

1773 Es dissol la Companyia a l’òrbita Borbó.

1776 Independència dels EUA.

1814 Es restaura la Companyia.

1814 Cau Napoleó i Itàlia es fractura.

1814 Fi de la República de Gènova i independència de la Confederació Suïssa (respecte al Sacre Imperi Romà). Probable origen dels Estats Pontificis i de la famosa Guàrdia Suïssa Pontifícia.

1870 Es reunifica Itàlia – els Savoia (família Làscaris).

1870 Cauen els Estats Pontificis.

1914-1945 Dues Guerres Mundials.

1959 Concili Vaticà II. El Catolicisme abraça el capitalisme global.

1958 IESE (Pamplona) – Opus Dei.

1958 ESADE (Barcelona) – Cia. de Jesús.

Ss. XV-XXI: La revisió simbòlica i l’Imperialisme Econòmic

1486-1811 Reorganització dels poders simbòlics i del cos sacerdotal de l’Imperi

1445-1705 = 1260-1517 Egipte és ocupat pels Mamelucs, amb tropes de l’Imperi Original

1486?-1702 = 1260?-1517 Sant Sepulcre (a Palestina) custodiat pels Mamelucs

1702-1811 = 1517-1811 Terra Santa custodiada pels Mamelucs i els Otomans

1798-1801 Ocupació de Terra Santa per part de Napoleó.

1811-1948 Custòdia occidental de Terra Santa

1948 Estat d’Israel a Palestina

El trasllat de la casta Khazar (jueva) a la Banca Mundial, ss.XV-XXI

Ss. X-XVI Casta financera i sacerdotal al servei de l’Imperi Original

1380/1389-1725 KATHARIA – Khanats tàrtars de Khazar

≈1486-1677 = ≈1116-1307 Orde Januès independent

El 1677 (1307) és intervingut pel Rei de França

S.XVI Guerres pel control del Regne Khazar

1579-1599 = 1209-1229 Croada Càtara-Albigesa

≈1600 Bíblia original

S.XVI-1777/1811 Persecució jueva

  • 1606 (1421) Àustria.
  • 1660 (1290) Anglaterra i Gal·les.
  • 1673 (1488) Parma.
  • 1675 (1490) Milà.
  • 1676 (1306) França.
  • 1677 (1492) Castella i Aragó.
  • 1680 (1495) Lituània.
  • 1681 (1496) Portugal.
  • 1685 (1500) Provença.
  • 1695 (1520) Brandeburg.
  • 1720 (1535) Tunis
  • 1726 (1541) Nàpols
  • 1735 (1550) Gènova (Jànua)
  • 1739 (1554) Baviera.
  • 1754/1778 (1569/1593) Estats Pontificis.

S.XVII-1777 Casta financera intervinguda, al servei dels nous imperis

1702-1721 = 1517-1536 Gran cisma religiós a Europa Occidental

  • 1702 (1517) Les 95 Tesis de M.Luter.
  • 1710-1720 (1525-1535) Anabaptisme.
  • 1719 (1534) Calvinisme.
  • 1719 (1534) Acta de Supremacia del Rei d’Anglaterra, com a cap de l’Església a Anglaterra.

1717-1736 FRANCMAÇONERIA – Refundació secreta de l’Orde del Temple de Salomó

  • 1717 Lògia d’Anglaterra.
  • 1725 Lògia d’Irlanda.
  • 1728 Lògia de França.
  • 1736 Lògia d’Escòcia.

1758 = 1573 Massacre de Sant Bartolomeu a París, contra els Hugonots

1777 Bíblia catòlica final

1777-1944 Banca privada al servei dels Estats-Nació en una societat de classes

1789 Revolució francesa

1801 Caiguda de Napoleó a Terra Santa

1801 = 1616 Moren Cervantes i Shakespeare (i cau Napoleó)

El 23 d’abril del 303 mor Sant Jordi. El 23 d’abril de 1616 moren Cervantes i Shakespeare.

1616-303-1000=313 any de l’Edicte de Milà, en què es declara la llibertat religiosa.

Cervantes i Shakespeare foren autors ocults per la Francmaçoneria, que deixen constància de la manipulació de la història recent a Europa (Shakespeare) i de la farsa religiosa i imperialista a Espanya, sota el deliri d’un cavaller decadent (Cervantes).

1797-1814 Napoleó ocupa Gènova

1814 Final de la República de Gènova.

1814 Independència de la Confederació Suïssa.

1913 Reserva Federal

1933-1945 Holocaust Jueu (casta financera i sacerdotal de l’Imperi Original) i Gitano (exèrcit mercenari de l’Imperi Original)

1944 FMI, BM, Paradisos fiscals

1948 Estat d’Israel a Palestina

1991 Globalització econòmica

La construcció dels poders militars a Occident

La militarització d’Europa Occidental

La militarització d’Europa forma part de les aliances nobiliàries que, amb el temps, traslladen el poder als monarques. En origen, els monarques lideren l’autoritat militar, nobiliària, que concedeix l’Imperi. Quan l’Imperi es fractura, els monarques s’independitzen i, amb el temps, es creen els estats-nació.

El poder dels Habsburg és, en origen, el poder de l’Orde del Toisó d’Or. L’anyell del toisó d’or és l’anyell degollat de l’Apocalipsi. Les cadenes del collar són les “B” de l’Imperi, visibles a l’escut de Constantinoble. Ells són el projecte de reconstrucció dels poders a Europa, del Sacre Imperi Romà (de la nació Germana). L’escut dels Habsburg és l’escut de Nicaea, dels Làscaris. Són el mateix poder. Però el llinatge es reparteix Europa i l’Imperi es fractura, i noves nacions emergeixen als segles XVI, XVII, XVIII.

Dates significatives:

1486-1763 = 1116-1578 Aliances nobiliàries vinculades als processos d’independència de les nacions d’Europa

  • ≈1486 (≈1116) Orde (imperial) Januès, del Temple de Salomó.
    • Amb l’orde imperial es creen ordes complementaris a tota Europa.
  • 1593 (1408) Orde del Drac Aliança a Hongria.
  • 1614 (1429) Orde del Toisó d’Or Aliança a Borgonya.
  • 1687-1689 (1317-1319) Ordes de Sant Jordi i de Crist Aliança a Hispanya.
  • 1671 Orde de Dannebrog Aliança a Dinamarca.
  • 1687 Orde del Card Aliança a Escòcia.
  • 1695-1718 Ordes de Sant Andreu (1695), Santa Caterina (1714) i Sant Jordi (1718) Aliança a Rússia.
  • 1697 Orde Constantinià de Sant Jordi Aliança global a Occident.
  • 1718 o 1533 (1348) Orde de Lligacama Aliança a Anglaterra.
  • 1725 Orde del Bany Aliança a Irlanda.
  • 1744 (1559) Orde de l’Espurna d’Or Aliança al Sacre Imperi Romà Germànic.
  • 1763 (1578) Orde de l’Esperit Sant Aliança a França…

1486-1638 = 1301-1453 Lluites entre la casta imperial cristiana pel control d’Europa Occidental

  • 1522-1638 (1337-1453) Guerra dels Cent Anys.
  • 1536-1554 (1351-1369) Guerra Civil Castella-Portugal.
  • 1541-1554/1560 (1356-1369/1375) Guerra Civil Castella-Aragó, …

Drets principescos:

  • 1486 (1301) Príncep de Gal·les.
  • 1534 (1349) Dofí de França.
  • 1536 (1351) Príncep de Girona (Aragó).
  • 1573 (1388) Príncep d’Astúries (Castella).
  • 1608 (1423) Príncep de Viana (Navarra).
  • 1618 (1433) Príncep de Portugal…

1492-1563/1603 = ≈1307-1378/1418 Papat d’Avinyó i trasllat dels poders a Roma

1563 (1378) Antipapa que s’instal·la a Roma.

1607-1638 = 1422-1453 Setge otomà de Constantinoble

1638 (1453) Constantinoble és ocupada pels Otomans.

1616-1630 = 1431-1445 Concili de Basilea. Ruptura de les esglésies d’Orient i Occident

1638-1725 Lluita per l’ocupació de l’Imperi

  • 1638 (1453) Ocupació de Constantinoble.
  • 1645-1683 Expansió de l’Imperi Otomà.
  • 1677 (1307) Intervenció de l’Orde Januès.
  • 1699 (1494) Tractat de Tordesillas.
  • 1684-1699 Guerra de la Lliga Santa (terra eslava).
  • 1688-1697 Guerra de la Gran Aliança (terra grecoromana).
  • 1705-1715 Guerra de Successió Espanyola.

1725-1945 Colonització europea del Món. Holocaust cultural

1945 Nacions unides (el solar de la seu de Nova York és una donació dels Rockefeller; són els Rocafull occitans?)

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s