El secret (codificat) de l’Arca de l’Aliança (II) – La resposta cronològica d’Isaac Newton

Imatge anterior: L’Arca de l’Aliança a Axum (Abissínia, Etiòpia).

El secret (codificat) de l’Arca de l’Aliança (II) – La resposta cronològica d’Isaac Newton

Autor: Andreu Marfull-Pujadas © Tots els drets reservats.

Exercici realitzat pel Projecte de la direcció científica de la Nova Cronologia – НЕВ ХРОНОЛОГИЈАА – dirigit pels professors A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy

Treball desenvolupat en el DIAGRAMA GLOBAL DE LA DOBLE MANIPULACIÓ CRONOLÒGICA DE LA HISTÒRIA HUMANA – Representació del Mapa Cronològic Global de la “Nova Cronologia” (3a Part) – V.3.0

2017/10/12 – Publicat el 2018/01/08

Versió a la web oficial (PDF)


Índex

  • Codificació cronològica d’una profecia: L’Arca de l’Aliança
    • Cinc proves que apunten al fet que l’Arca de l’Aliança va esdevenir l’any 1486
    • 1. La Profecia de l’Apocalipsi, segons la Bíblia – CALENDARI JULIÀ
    • 2. La Profecia de l’Apocalipsi, segons Isaac Newton – CALENDARI GREGORIÀ
    • 3. La reconstrucció històrica, segons J.J.Scaliger
    • 4. La datació del zodíac descrit a l’Apocalipsi, segons A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy
    • 5. L’aliança amb el Preste Joan del 10 d’octubre de 1486, segons les cròniques del Rei Joan II de Portugal
  • El sentit de la profecia de l’Arca de l’Aliança a l’Apocalipsi
    • Sis textos que mostren que la profecia descriu el disseny del Crist simbòlic (ressuscita com a icona). Es crea el seu àngel per vèncer al drac (competència pel poder) dels reis/tsars/khans/emperadors
    • 1. La crònica dels Tsars-Khans dels anys 1276-1600, segons la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy
    • 2. L’Imperi Mongol i la llegenda de Gengis Khan que esdevé el Preste Joan
    • 3. “El Becerro”, el manuscrit que narra l’origen del disseny de Crist i del Preste Joan
    • 4. El conte de Setme II, la lluita de l’Horus etíop enfront l’Horus egipci
    • 5. L’Apocalipsi, el conte parabòlic que conté tots els contes de la Història Antiga
    • 6. El judici salomònic
  • L’evolució del símbol espiritual
    • La fusió dels projectes egipci i judeo-cristià
  • Es concep un projecte imperial per tot el Món, basat en una cosmovisió universal representada en un Text Sagrat
    • Procés d’expansió, consolidació i fragmentació d’una Cosmovisió Imperial Mundial
    • Evolució d’un projecte imperial, des del model simbòlic a la Consciència Global
    • Les eres de l’Imperialisme Global
  • El calendari s’adapta a la concepció de Crist
    • Creació, distorsió i manipulació d’un calendari mundial
    • Origen, evolució i manipulació del sentit de la Història del Poder

Codificació cronològica d’una profecia: L’Arca de l’Aliança

Aquest apartat aprofundeix en el sentit de l’Arca de l’Aliança, però abans descodifica l’any 1486 i dues dilatacions cronològiques: una és de 1000 anys, i l’altra és de 185.

D’acord amb la recerca realitzada, el sentit de l’Arca de l’Aliança (de l’Apocalipsi) és aquest: representa la transformació del Crist-Emperador en el Crist etern, desvinculant el poder de Crist del poder de l’Emperador. La creació de Crist és, per tant, la seva resurrecció. Amb la seva transformació es crea una icona, amb la vocació de ser el model per tots els pobles del món. D’aquest projecte apareix Osiris, Jesús, Buda i Krishna. Tal i com demostra la NC, tots són el mateix personatge.

En altres paraules: l’Arca de l’Aliança representa la fi del poder simbòlic del darrer Gran Sobirà (el Rei d’Israel), que “mor” i “ressuscita” com un Crist etern.

Cinc proves que apunten al fet que l’Arca de l’Aliança va esdevenir l’any 1486

1. La Profecia de l’Apocalipsi, segons la Bíblia – CALENDARI JULIÀ

El Capítol 11 comença amb dos testimonis que estan davant del “Senyor de la Terra”, i acaba amb “l’Arca de l’Aliança”. És el “pacte” Horda-Otomà que identifica la NC. Al Capítol 12 es narra la “lluita” entre un “Drac” i uns “àngels”, per atacar/defensar un infant. L’infant simbolitza a Crist, que puja al Cel, és a dir que ressuscita. Al Capítol 13 es narra la continuació de la lluita entre “dues bèsties”, que equivalen als poders Horda i Otomà. Abans, l’Apocalipsi narra la lluita de quatre genets pel control del món, simbolitzant l’expansió Mongol fins als quatre pols (N-S-E-O). Després, l’Apocalipsi narra la lluita entre els poders terrenals, que són vençuts per l’àngel de Jesús. És a dir, simbolitza la victòria del Crist ressuscitat.

ELS DOS TESTIMONIS – Llibre de l’Apocalipsi, 11

  • La profecia del Capítol 11 es situa en 1260 dies i 42 mesos.
  • 42 mesos pagans = 42×30 = 1260 dies de predicació.
  • Any 1260 (cau Jerusalem i cau Constantinoble).
    • 1260 anys ocupant la ciutat on el Senyor fou crucificat.
    • Constantinoble (Yoros = Jerusalem).
  • El drac ataca els Testimonis a la ciutat santa, i els mata. Però 3,5 dies després ressusciten = 3 + 12 hores = 312.
  • Any 312 = Constantí reunifica l’Imperi inspirat en Sant Jordi, i reconeix el Cristianisme.
  • La setena trompeta anuncia l’inici del regne de Déu, l’Arca de l’Aliança.
  • Els fets previs a l’ARCA DE L’ALIANÇA són els anys 1260 i 312 (o 33, la resurrecció) = Defensa de Jerusalem, (Constantinoble).
  • A la Història Oficial, l’any 1260 coincideix amb l’aliança entre els Januesos (Genovesos) i els emperadors de Nicea, els Paleòleg. Poc temps després, el símbol de l’Imperi és una doble bandera Januesa – Romana.

LA DONA I EL DRAC – Llibre de l’Apocalipsi, 12

  • Una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus i, al cap, una corona de dotze estrelles, infanta un noi.
  • El noi ha de pasturar totes les nacions amb barra de ferro. El noi és arrebassat i dut prop del setial de Déu.
  • El drac ataca la dona, perquè li vol deborar l’infant, però Déu la protegeix durant 1260 dies (anys).
  • Hi ha una gran lluita al Cel, i venç la sang de l’Anyell.
  • És el segon naixement de Jesús, que es situa als temps de Constantí i Sant Jordi. La dona infanta Sant Jordi (=Constantí), que venç a la Bèstia per la gràcia de Déu. Això és la batalla de Pont Milvi, en què Constantí es converteix al Cristianisme (312).
  • L’Edicte de Milà, als 41 anys de l’infantament (de Constantí), promulga la llibertat religiosa i el culte cristià oficial. Aquesta és l’ARCA DE L’ALIANÇA, simbòlica, que descriu l’Apocalipsi.
  • Són dues històries que es solapen: el 1260 i el 312, amb un infantament i una victòria posterior.
  • Des de l’infantament de Constantí a l’Aliança hi ha 41 anys. 1260 + 41 = 1301 = ARCA DE L’ALIANÇA.

ELS MIL ANYS – Llibre de l’Apocalipsi, 20

  • Es manté al Drac, la Serp antiga, fermat durant mil anys. És “la primera resurrecció”.
  • Déu dóna mil anys als màrtirs del testimoni de Jesús, que “Tornaran a viure i regnaren amb Crist mil anys”.
  • Són 1000 anys de pau, que s’afegeixen a la Història, atorgant una nova vida a la “paraula de Déu”. És el mite de la “Pax Romana”.
  • Es crea un passat de 1000 anys per glorificar Jesús, i fer-lo etern als ulls del poble. Se’l “ressuscita” convertint-lo en un mite.

2. La Profecia de l’Apocalipsi, segons Isaac Newton – CALENDARI GREGORIÀ
Observations upon the prophecies of Daniel, and the Apocalypse of St. John – 1733

Isaac Newton va deixar escrit que explicaria la veritable cronologia, l’any 1726, tal i com ressalta la NC. Font: http://www.newtonproject.ox.ac.uk/view/texts/normalized/THEM00070

El motiu d’aquest propòsit va ser la publicació, l’any 1725, del llibre Abrégé de Chronologie de M. Le Chevalier Newton, fait par lui-meˆme, et traduit sur le manuscript angelois. (With observation by M. Freret). En aquest llibre explicava una cronologia diferent, i el va publicar l’abat Antonio Conti, el nebot del papa Innocenci XIII. Newton li havia fet arribar, però l’abat ho va publicar sense la seva autorització. Es creà una notable polèmica, i per aquest motiu Newton va escriure aquesta carta. Tanmateix, es morí l’any 1727 i es va perdre tota la informació. O potser no? L’any 1728 es publicà el llibre The Chronology of Ancient Kingdoms Amended. To which is Prefix’d, A Short Chronicle from the First Memory of Things in Europe, to the Conquest of Persia by Alexander the Great. Aquí explicava una contracció cronològica. Però l’any 1733 se’n publicà un altre. És el llibre que aquí s’analitza: Observations upon the prophecies of Daniel, and the Apocalypse of St. John.

Què diu aquest llibre?

  • Els apocalipsis de Daniel i Joan descriuen la Història Humana. Els Textos Sagrats són la Història Humana.
  • Diu que l’aparició de la bèstia a la ciutat santa representa l’any 312, quan Constantí reunifica l’Imperi. Per tant, situa els fets de l’any 1260 a l’any 312.
  • Després situa els fets de la sistena trompeta a l’any 1453. Per tant, situa els fets de l’any 1260 a l’any 1453.
  • 1453 + 312 (resurrecció de Crist) = 1453 + 33 = 1486 = ARCA DE L’ALIANÇA.

Altrament, el darrer paràgraf (el seu darrer escrit) és un joc de números, que aquí es proposa descodificar. El text diu:

The sixth trumpet sounded to the wars, which Daniel’s King of the North made against the King above-mentioned who did according to his will. In these wars de King of the North, according to Daniel, conquered the Empire of the Greeks, and also Judea, Egypt, Lybia, and Ethiopia: and by these conquests the Empire of the Turks was set up, as may be known by the extend thereof. These wars commenced A. C. 1258, when the four kingdoms of the Turks seated upon Euphrates, that of Armenia major seated at Miyapharekin, Megarkin of Martyropolis, that of Mesopotamia seated at Mosul, that of all Syria seated at Aleppo, and that Cappadocia seated at Iconium, were invaded by the Tartars under Hulacu, and driven into the western parts of Asia minor, where they made war upon the Greeks, and began to erect the present Empire of the Turks. Upon the sounding of the sixth trumpet (Apoc. ix, 1¡3, &c.) John heard a voice from the four horns of the golden Altar which is before God, saying to the sixth Angel which had the trumpet, Loose de four Angels which are bound at the great river Euphrates. And the four Angels were loosed, which were prepared for an hour and a day, and a month and a year, for to slay the third part of men. By the four horns of the golden Altar, is signified the situation of the head cities of the said four kingdoms. Miyapharekin, Mosul, Aleppo, and Iconium, which were in a quandrangle. They slew the third part of men, when they conquered the Greek Empire, and took Constantinople, A. C. 1453, and they began to be prepared for this purpose, when Olub-Arslan began to conquer the nations upon Euphrates, A. C. 1063. The interval is called an hour and a day, and a month and a year, or 391 prophetic days, which are years. In the first thirty years, Olub-Arslan and Melechschah conquered the nations upon Euphrates, and reigned over the whole. Melechschah died A. C. 1092, and was succeeded by a little child; and then this kingdom broke into the four kingdoms above-mentioned.

Aquestes paraules són la darrera contribució d’Isaac Newton, i són la clau per descodificar la cronologia de l’Arca de l’Aliança.

Interpretació:

  • Els quatre regnes són els quatre genets de l’Apocalipsi, que ocupen el món.
  • El nen petit representa l’origen, a Andrònic Comnè (que es situa al 1053 i al 1152, d’acord amb la NC). Representa la seva resurrecció.
  • 39 anys profètics (39+1 i 1092-1053=39). El 1053 representa un duplicat del naixement de Crist, segons demostra la NC.
  • 391 = 39 + 1 = Es refereix als desfasament entre els inicis dels anys dels calendaris Julià i Gregorià.
  • 1453 + 39 = 1492 = NOVA ERA.
  • I.Newton ens mostra que es creen 185 anys, entre els anys 1301 i 1486.
  • Si l’Arca de l’Aliança era el 1301 en el calendari Julià, significa que és l’any 1486 en el calendari Gregorià.

3. La reconstrucció històrica, segons J.J.Scaliger
De emendatione temporum – 1583 (1768)

  • L’any 1492 és l’any 7000 del Calendari Constantinopolità (Bizantí).
  • L’any 1492 = any 7000 des de la creació del Món = NOVA ERA.
  • 1453 (fi de l’Imperi) + 33 (vida de Crist) + 6 (6 hores de martiri, mort) = 1492 (Resurrecció).

4. La datació del zodíac descrit a l’Apocalipsi, segons A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy

  • El filòsof francès Ernest Renan (1823-1892) identifica un zodíac descrit a l’Apocalipsi. Llibre L’antologia Grega (1907, publicat l’any 1899 per The Scott Library, pàgina 353).
  • L’Apocalipsi bíblic amaga una data, transcrita en el zodíac que descriu.
  • Anatoly T. Fomeko i Gleb V.Nosovskiy determinen que la datació del zodíac de l’Apocalipsi és el 1-10 d’octubre de 1486. Llibre History: fiction on science? Chronology 1 (2003, Delamere Publishing).
  • Data de l’Apocalipsi = 1-10 d’octubre de 1486 = ARCA DE L’ALIANÇA ==> 1486 – 185 = 1-10 de octubre de 1301.

5. L’aliança amb el Preste Joan del 10 d’octubre de 1486, segons les cròniques del Rei Joan II de Portugal

El 10 d’octubre de 1486, segons les cròniques oficials, el Rei Joan II de Portugal envia dues embaixades al Preste Joan per fer una Aliança Mundial per contenir els turcs: per terra i per mar. Representa l’inici de la colonització europea del Món, i coincideix amb el viatge en què Portugal creua per primer cop Àfrica pel sud, donant nom al cap de Bona Esperança.

  • L’any 1486, en temps real respecte al calendari julià (=1301), s’estableix l’ARCA DE L’ALIANÇA que custòdia el Preste Joan.
  • L’any 1486 es renova l’Arca de l’Aliança de 1301. Així ha quedat escrit.
  • La Història Oficial ha duplicat la mateixa història y l’ha maclada d’un mode encriptat:
    • 1486 del Calendari Julià (Crònica del Rei Joan II de Portugal) = 1671 del Calenadri Gregorià
    • 1301 del Calendari Julià (Apocalipsi) = 1486 del Calendari Gregorià
  • L’Apocalipsi de Joan no fa referència a Sant Joan, sinó al Preste Joan.

El sentit de la profecia de l’Arca de l’Aliança a l’Apocalipsi

Sis textos que mostren que la profecia descriu el disseny del Crist simbòlic (ressuscita com a icona). Es crea el seu àngel per vèncer al drac (competència pel poder) dels reis/tsars/khans/emperadors

1. La crònica dels Tsars-Khans dels anys 1276-1600, segons la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy

Què mostra aquesta crònica?

J.J.Scaliger utilitza la història de l’Horda Russa (ss.XIV-XVI dC.) i del regne de la “Ciutat del Tsar” (Yoros) (ss.XI-XIII dC.).Llista de les “reflexos fantasma” (duplicats) principals dels tsars-khans russos del 1276-1600 dC.

  1. La “història antiga” russa (≈X-XIII dC.).
  2. L’Imperi Habsburg (1273-1600 dC.).
  3. El Sacre Imperi Romà Germànic (≈X-XIII dC.).
  4. L'”antic” Regne d’Israel, segons la Bíblia.
  5. L'”antic” Regne de Judà, segons la Bíblia.
  6. El Tercer Imperi Romà (≈III-VI dC.).
  7. Segon Imperi Romà (≈I aC.-III dC.).
  8. El tsar de Roma = El Primer Imperi Romà (≈VIII-VI aC.).
  9. L’Imperi Bizantí “Zero” (≈330-553 dC.) i la primera meitat del Primer Imperi Bizantí (≈553-700 dC.).
  10. La primera meitat de l’Imperi Bizantí (≈830-980 dC.).
  11. La primera meitat del Tercer Imperi Bizantí (≈1150-1300 dC.).
  12. La història de la Anglaterra medieval (≈400-1327 dC.).
  13. L’Imperi Carolingi (≈680-890 dC.).

CONCLUSIÓPARCIAL: La Bíblia, la Història Antiga i els segles XV i XVII es comencen a escriure al segle XVII, i tots els textos són la mateixa història: l’expansió de l’Imperi Mongol/Horda, que ocupa gairebé tot el món.

2. L’Imperi Mongol i la llegenda de Gengis Khan que esdevé el Preste Joan

Què mostra aquesta crònica?, escrita als segles XVIII i XIX?

  1. L’Imperi Mongol i l’Horda Russa són el mateix projecte, que té el seu punt culminant al voltant dels segles XIV-XV amb l’expansió del cristianisme des de París fins a Pequín, a càrrec dels Franciscans. Després (entre els segles XVI i XVIII) els seus destins es separen.
  2. En el moment de màxima expansió es decreta un edicte que proclama: “S’ordena a tots els súbdits viure en pau els uns amb els altres, i es prohibeix als poderosos oprimir als pobres”. Fins aleshores, el Gran Khan és l’únic sobirà, i la seva paraula és la voluntat del Cel a la Terra.
  3. La cronologia d’aquesta expansió es correspon amb la reconstrucció cronològica que promou la Nova Cronologia.
  4. El Rei David d’Israel s’equipara al Gran Khan, i aquest al Preste Joan de les Índies (que es trasllada a Etiòpia).
  5. Els mongols eren descendents dels Reis Mags d’Orient.

CONCLUSIÓ PARCIAL: El projecte mongol és el del poble d’Israel, i Canaan és el món sencer. Gengis Khan seria el Rei David. Ells són el poble de Déu, que el Cristianisme es fa seu, i són a l’arrel de les principals escoles espirituals del món. Per això els Mongols i els Israelites són un poble de pastors. El Preste Joan esdevé, al voltant dels segles XV i XVII, el Gran Khan que es trasllada a Etiòpia, en una època en que es decreta l’edicte que proclama l’imperi de la pau i la justícia per a tothom. És el missatge del Nou Testament i el dels principals llibres sagrats. El Preste Joan apareix, doncs, de la ma del mite de Jesús/Krishna/Buda, i és el seu origen comú. Els Reis Mags d’Orient serien Khans que haurien “beneït” l’aparició del “Crist” que difonen ells mateixos.

3. “El Becerro”, el manuscrit que narra l’origen del disseny de Crist i del Preste Joan

(llibre trobat per en Daniel Bellò)

Què mostra aquest manuscrit?, escrit abans del segle XIX i datat a finals del segle XV?

  1. El manuscrit explica l’origen dels poders del cristianisme, vinculats al Preste Joan, i l’origen dels poders dels llinatges del Regne de Castella. Es troba a la Biblioteca Nacional de España.
  2. El màxim poder recau en e Preste Joan, d’Abissínia, que té per vassalls a dos emperadors, un de Greciana (Grècia) i l’altre de Damasc. Representen al soldà otomà (o de Babilònia) i a l’emperador grec.
  3. El Preste Joan és un descendent del Gran Khan, que per indicacions de tres reis d’índies (tres Khans) esdevé el Senyor de les Índies i governador terrenal. En la mateixa elecció, els tres reis i tots els grans homes de les índies acorden escollir la memòria de l’apòstol Tomàs com a líder espiritual per al govern perpetu de les seves terres. Aquest líder seria Sant i moriria verge, i el Preste Joan no es diria ni Rei ni Emperador.
  4. Els gloriosos reis es deien Melchor (Rei de Núbia, que oferí or), Baltasar (Rei de Galijsaba, que oferí encens) i Gaspar (Rei de Tarsi i de visola o grisola, on s’hi enterrà l’apòstol Sant Tomàs).
  5. La crònica del Preste Joan explica que hi va haver un gran príncep de les índies que va tenir una única filla, que havia de casar, i ho va fer amb un cavaller cristià d’Europa Occidental. La unió ocasiona una lluita amb els seguidors de la llei de Mahoma. El matrimoni és beneït per aigua (per Joan Bautista), per foc i per sang.
  6. S’equipara al Sant Pare amb el Preste Joan.
  7. S’indica que la història dels tres Reis i la història del matrimoni que suposa l’acceptació de la llei de Crist són la mateixa història.
  8. El suposat autor del manuscrit fou Diego Hernández de Mendoza, el cronista del Comte de Ribagorça i de Cortès, de Navarra, a qui dedica unes sentides paraules.
  9. Es narren altres interessants cròniques, que requereixen d’un estudi apart. Exemple: el rei d’Aragó té el gran honor de ser descendent dels gots que conqueriren Àsia, i prové dels “getas” (de Romania). Els “getas” s’haurien enfrontat als seus senyors i després haurien retornat a les seves terres per recuperar les seves dones (ocupant Grècia).

CONCLUSIÓ PARCIAL: Aquest manuscrit mostra el disseny del Preste Joan i de Crist, que en origen no es diu Jesús i és un model inspirat en Sant Tomàs. Crist i el Preste apareixen per obra de tres reis, que serien tres Khans de les Índies, que haurien decidit honorar al seu líder espiritual Tomàs. Ells són, literalment, els Reis Mags, que el Nou Testament hauria transformat en la crònica de tres reis que haurien vingut d’Orient per a lloar al nou Rei d’Israel. Aquest episodi s’emmarca amb el matrimoni de la princesa amb un cavaller cristià, i es correspon amb el mite de Maria Magdalena. El matrimoni és, també, un pacte, l’aliança Horda-Otomana que identifica la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy, i representa l’autoritat de Crist dels descendents de la princesa. Aquest pacte equivaldria a l’Arca de l’Aliança (de Salomó), que custodiaria a Etiòpia el Preste Joan (i l’emperador d’Etiòpia). En una lectura paral·lela, equival al mite de Maria Magdalena, que hauria casat amb un rei d’Europa Occidental, i hauria infantat els poders cristians a Europa, ocasionant les llegendes de París i Helena, d’Helena de Troia, de la bella Vianna i el cavaller Pierre de Provença, d’Eudòxia Comnena i Guillem de Montpeller i, altrament, la crònica dels poders de la flor de lis merovíngia (Anjou) i de la mateixa Cleopatra i Marc Aureli.

NOTA: Respecte a la referència al Comte de Ribagorça i de Cortès, de Navarra, indicar que es tractaria (tal i com es descriu més endavant) dels poders de l’Imperi de Nicea traslladats a terres catalanes. Els Làscaris esdevindrien Comtes de Ribagorça i de Cortès, i serien poders Borja, essent els poders d’Hernán Cortés i (probablement) de Cristòfor Colom. Ells haurien traslladat el projecte imperial a Hispania, Provença i Itàlia (a Hesperia), i s’haurien endut el poder del Preste Joan a Roma, dissenyant el projecte del Papa de Roma, com a líder mundial. Els Làscaris haurien estat, també, l’arrel del Sacre Imperi Romà de la Nació Germana, que la Nova Cronologia situa als segles XVII i XVIII (anteriorment és una còpia de l’Imperi Romà Mongol/Horda). El Papa de Roma, com a nou Gran Khan, apareix per a reconstruir l’Imperi Romà des d’Europa, però (tal i com es mostra en aquest exercici) el resultat real és diferent. Com a resultat, es reescriu la història en la seva totalitat, al segle XVIIII.

4. El conte de Setme II, la lluita de l’Horus etíop enfront l’Horus egipci

Què mostra aquest conte?

  1. El conte representa el judici final, al més enllà, per expressar la força del judici del tro diví, complementàriament al conte d’un déu nascut entre els homes per salvar al món del poder maligne provinent d’Etiòpia.
  2. El conte representa una lluita entre Egipte i Etiòpia, entre dos mags que es diuen Horus. L’Horus Etíop es presenta com un patge d’Etiòpia, que porta una carta segellada que desafia al faraó a descobrir què hi diu. Si-Osiris, fill de Setme i nét del Faraó, revela el contingut: és la profecia d’una maledicció que caurà sobre Egipte, que anuncien tres mags etíops. Per vèncer a l’Horus Etíop, apareix un Horus Egipci, i lluiten. Al final guanya l’Horus Egipci, que implora a Osiris, el gran Déu. Pel camí, són torturats el Faraó i el Virrei d’Etiòpia amb 500 fuetades cadascun. Horus d’Egipte, quan venç, revela que en realitat és Si-Osiris.
  3. Un cop Si-Osiris (fill d’Osiris també dit Horus d’Egipte o Horus fill de Panesit) venç a Horus Etíop (fill de La Negra o també dit Horus fill de Tnahsit, o fill de la Princesa), aconsegueix que l’Horus Etíop i la seva mare es comprometin a no trepitjar Egipte durant 1500 anys. Al cap de 1500 anys, Si-Osiris venç definitivament a l’Horus Etíop.
  4. L’Horus Egipci és el fill d’Osiris, i neix entre els homes per voluntat de Déu (Osiris), que s’anuncia en somnis a Mahistusket, la dona de Setme, el fill del Faraó. Setme somia que es dirà Si-Osiris i farà meravelles a la terra d’Egipte. La concepció de Si-Osiris es narra a l’inici del conte.
  5. Al final, Si-Osiris explica la seva missió: salvar al món, i desapareix disposat a tornar. Tot seguit, Setme i Mahistusket tenen un altre fill, de nom Wsj-Mnt-H.r (“poderós colom d’Horus”).

CONCLUSIÓ PARCIAL: Tal i com desxifra Llogari Pujol Boix, es tracta d’un conte amb significatius paral·lelismes amb el Nou Testament, tant en la figura de Crist com en el relat de l’Apocalipsi. Tanmateix, en aquest exercici és d’interès ressaltar el fet que Déu (Osiris) es transforma en Si-Osiris i després en Horus Egipci, per acabar creant al “poderós colom d’Horus”, que representa la seva glòria eterna. Si-Osiris seria Joan l’Evangelista, Horus Egipci seria Jesús i el colom seria la vinguda de l’Esperit Sant. Si-Osiris i Horus són alhora Joan l’Evangelista i Jesús, ja que són la mateixa obra de Déu.

Els 1500 anys de pau indiquen que els fets es situen al voltant de l’any 1500, apuntant al 1486 (l’Arca de l’Aliança), i aquest paral·lelisme indica que aquest conte s’escriu al segle XVII o XVIII, no abans, ja que incorpora l’afegit de 185 anys addicionals als 1000 de Pax Romana. La Negra, o la Princesa d’Etiòpia seria, en realitat, el mite de Maria Magdalena, i el seu fill serà el darrer emperador que pretén ser Crist (Horus).

Joan l’Evangelista (Si-Osiris) és el Preste Joan, que beneeix a Jesús (Horus), amb la finalitat última de redimir la humanitat amb la vinguda de l’Esperit Sant. Fent-ne una lectura complementària, representa que Crist esdevé etern, i deixa de ser un símbol associat al “sobirà del món”, el Gran Khan, que rep el “sacrifici” per part dels sacerdots. Les fuetades al Rei d’Israel (Jesús), al Faraó i al Virrei d’Egipte són el símbol del seu sacrifici. Des d’aleshores, l’ànima de Crist es trasllada als homes, i els emperadors esdevenen mortals.

Finalment, el desafiament d’Etiòpia a Egipte representa la imposició del Preste Joan, que a partir d’aleshores custòdia el secret de la imposició de la llei d’Horus, de Jesús, dissenyat en l’Arca de l’Aliança de l’Apocalipsi.

5. L’Apocalipsi, el conte parabòlic que conté tots els contes de la Història Antiga

Què conté aquesta profecia?

  1. Conté la història de la humanitat des de Crist fins al segle XV, tal i com ho descriu Isaac Newton.
  2. Expressa la manipulació del text històric maclat amb el text bíblic, com desxifren A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
  3. Explica la lluita pel control de Terra Santa (Constantinoble, Egipte i Palestina) entre els anys 1260-1301, que descriu els fets de Constantinoble de 1445-1486 segons revela Isaac Newton. Representa la lluita del mite d’Osiris que condueix al pacte o aliança entre l’Horda i els Otomans, que custòdia el Preste Joan a Etiòpia.
  4. Conté un horòscop datat el dia 1/10 d’octubre de 1486, 33 anys després de la caiguda de Constantinoble. Representa la resurrecció de Crist, sis anys abans del 1492, l’any 7000 bíblic del calendari bizantí. Els sis anys són les sis hores que necessita Jesús per morir a la Creu.
  5. Conté la transformació de Crist en una icona, al capítol 12, per desposseir als reis de la bèstia del poder de l’autoritat de Crist a les seves mans. Aquesta “resurrecció” equival a l’Arca de l’Aliança que es descriu al final del capítol 11. La lluita de les bèsties de l’Apocalipsi, la caiguda de Babilònia prostituïda i el retorn de l’àngel de Jesús representen la lluita terrenal i la victòria celestial de la veritat, que es revela en aquest llibre.
  6. Conté el mite de Maria Magdalena, la dona perseguida per la bèstia al capítol 12 per haver infantat un nen que acabarà governant el món des del Cel. Representa la creació del Crist etern, protegit pels déus, i alhora representa la seva victòria sobre els reis del món, que són tots ells fills de la mateixa dona.
  7. Els quatre genets de l’Apocalipsi són els exèrcits mongols que conquereixen el món fins als seus quatre extrems, abans de la creació de Crist i de l’anunci de l’imperi (profecia) d’un món millor.

CONCLUSIÓ CONJUNTA: La profecia de l’Arca de l’Aliança de l’Apocalipsi conté dues claus principals. La primera és que fins l’any 1301 (1486) no existeix el Crist etern, Jesús, que apareix com a resultat d’una lluita que acaba amb un pacte entre dos grans emperadors. El pacte es sella en l’Arca de l’Aliança (de Salomó, de la “pau d’Amon”, de “Déu”) que passa a custodiar el Preste Joan. El Preste Joan és el mateix Joan que escriu l’Apocalipsi. I la segona és que la Història Antiga fins al segle XV és una paràbola que dialoga amb la Bíblia. Aquest hauria estat el significat que Isaac Newton atorga a la seva obra pòstuma “Observations upon the prophecies of Daniel, and the Apocalypse of St. John” (de 1733).

El motiu de la manipulació de la Història? …la recreació històrica pretén crear un origen diví per a Crist i un origen terrenal pels poders dels governadors del món, per a protegir la humanitat de l’autoritat d’un Déu Sobirà Terrenal, com ho hauria estat el Gran Khan i la lluita incessant entre els seus hereus. En definitiva, és una recreació per a protegir el poder del Déu, el gran creador, i a la humanitat del seu poder en males mans. És a dir, per a protegir la força de la Pau i la Saviesa, la Llum, que els sacerdots egipcis haurien dissenyat per establir un imperi simbòlic, amb la vocació d’imposar un ordre mundial definitiu després d’haver-lo ocupat.

6. El judici salomònic

El Rei Salomó jutja a dues mares, que reclamen al mateix nen. Salomó els hi proposa partir-lo en dos, però una d’elles es nega. No vol que es mori. Salomó comprèn que ella és la veritable mare, i li’n dóna a ella.

SIGNIFICAT: El fill és Horus (Crist), que és objecte d’una disputa entre dos imperis (l’Horda i l’Otomà). Si el nen es parteix morirà. Si s’entrega a la veritable mare viurà (ressuscitarà). La veritable mare representa l’església originària. Seguint la narrativa de Setme II, al final venç l’Horus egipci, l’originari.

L’evolució del símbol espiritual

La fusió dels projectes egipci i judeo-cristià

En aquest gràfic es mostra el paral·lelisme entre l’evolució del símbol de Crist i la fractura del poder simbòlic. S’hi mostra la tendència a la fractura espiritual, d’un projecte que neix unificat.

Es concep un projecte imperial per tot el Món, basat en una cosmovisió universal representada en un Text Sagrat

Procés d’expansió, consolidació i fragmentació d’una Cosmovisió Imperial Mundial

Paral·lelisme entre l’evolució de l’Imperi i l’evolució del símbol de Crist.

Evolució d’un projecte imperial, des del model simbòlic a la Consciència Global

Paral·lelisme entre l’evolució de l’Imperi i l’evolució dels poders polítics i espirituals. En un inici es dissenya “la Paraula de Déu”, com a màxim valor universal. Al segle XXI s’està donant forma als “Drets Humans”. Són dues maneres de promoure la justícia universal.

Les eres de l’Imperialisme Global

Definició de les 4 eres de l’Imperialisme Global:

  • Era 1 – Concepció d’un imperi.
  • Era 2 – Expansió.
  • Era 3 – Consolidació (imperi dual).
  • Era 4 – Decadència / Transformació (varis imperis) / Alienació

El calendari s’adapta a la concepció de Crist

Creació, distorsió i manipulació d’un calendari mundial

Paral·lelisme entre l’evolució del “text sagrat” i el disseny del mapa cronològic.

Sis grans episodis:

1. Inici del calendari

1185 = 0 L’any 1185 mor Crist. Neix un llinatge imperial. Inici del calendari: el Martiri de Crist

L’any 1152 neix Crist. Neix el 1152, mor el 1185 = 33 anys.

Es difon la “Paraula de Déu”

2. Aliança 1

1380-1389 = Anys 195-204 del primer calendari “Julià”. Batalles de Kulikovo i de Kosovo. ALIANÇA Horda-Otomana

Es difon la “Paraula de Déu” i la “Glòria” de l’Imperi que la imposa.

3. Aliança 2 – Calendari Julià (a)

1486 = Any 301 del primer calendari “Julià”. Inici oficial del CALENDARI JULIÀ. ALIANÇA = Arca de Salomó

Es difon la “Paraula de Déu” i la “Glòria” de l’Imperi que la imposa.

4. Bíblia

1600 ≈ Any 415 del primer calendari “Julià”. S’escriu la BÍBLIA

LA BÍBLIA. Es difonen l’Antic i el Nou Testament.

La Bíblia és un passat recent.

La Bíblia honora al poble de Déu, Israel, liderat pel patriarca (Abraham), que és adorat al Temple de Salomó (Solimà), ara Santa Sofia (saviesa).

Es lloa l’origen del llinatge: Jesús.

5. Calendari Julià (b)

1650 ≈ Any 1465 del primer calendari “Julià”. S’afegeixen 1000 anys “extra” a la Història. El CALENDARI JULIÀ incorpora l’Antigor

1000 anys “extra”. PRIMERA GRAN RE-CONSTRUCCIÓ.

1000 anys de pau ficticis per engrandir Roma i a Crist. La “Pax Romana”. Referència al capítol 20 de l’Apocalipsi, titulat “Els mil anys (de pau)”.

Degut a la progressiva fractura del projecte imperial, es crea un passat simbòlic per protegir el Text Sagrat, i es creen 1000 anys per la glòria del Cristianisme.

6. Aliança 3 – Calendari Gregorià

1725 = Any 1540 del primer calendari “Julià”. S’afegeixen 185 anys “extra” a la Història. Inici oficial del projecte del CALENDARI GREGORIÀ. ALIANÇA = Papa de Roma

185 anys “extra”. SEGONA GRAN RE-CONSTRUCCIÓ.

S’esborra un passat incòmode.

S’esborra el rastre del projecte imperial de l’Arca de Salomó (1486-1671), que dura 185 anys, i es crea un passat manipulat cronològica i simbòlicament.

1748-1777 = 1563-1592

1748 (1563) Es proclama que el Papa és el Pastor Universal de tota l’Església.

1768 (1583) J.J.Scaliger publica la correspondència cronològica entre la Bíblia i la Història Antiga.

1777 (1592) Es publica la darrera Bíblia Catòlica.

Origen, evolució i manipulació del sentit de la Història del Poder

Part 1 de 2.

 

Part 2 de 2.

Paral·lelismes entre la fragmentació del poder simbòlic, el disseny del mapa cronològic i la institucionalització de l’Església.

Sis grans episodis:

1. Inici del calendari

1185 = Any 0 (no oficial) del primer calendari “Julià”. Martiri de “Crist”

Osiris = Alexandre Magne = Jesús.

L’any 0 (=1185) inicia un calendari sagrat, vinculat a l’expansió d’un Imperi Mundial.

GRAN KHAN = CRIST (Paraula de Déu a la Terra).

L’any 1152 neix Crist.

Coincideix amb una supernova a la nebulosa de Cranc, de la Constel·lació de Taure (no el 1054). ESTRELLA DE BETLEM.

L’any 1185 mor Crist.

Coincideix amb la data del Zodíac de Denderah (Louvre), dedicat a OSIRIS. La data és la Pàsqua del 1185, el 20 de març.

2. Aliança 1

1380-1389 = Any 195-204 del primer calendari “Julià”. Batalles de Kulikovo i de Kosovo. ALIANÇA Horda-Otomana

Divisió de poders:

a) Crist etern = ICONA (REIAL I APOSTÒLICA).

b) Crist temporal = GRAN KHAN – CÈSAR – TSAR.

1380 – ≈1600. EDICTE (Khan): “S’ordena a tots els súbdits viure en pau els uns amb els altres, i es prohibeix als poderosos oprimir als pobres“.

≈1650 – s.XXI. JESÚS – BUDA – KRISHNA: “S’orienta a tots els súbdits a viure en pau els uns amb els altres, i es demana als poderosos que no oprimeixin als pobres“.

3. Aliança 2 – Calendari Julià (a)

1486 = Any 301 del primer calendari “Julià”. Inici oficial del CALENDARI JULIÀ. ALIANÇA = Arca de Salomó

Es pacta una triple divisió de poders imperials:

a) Icona espiritual simbòlica = CRIST ETERN (mite).

b) Autoritat terrenal = PRESTE JOAN (Gran Khan).

c) Poder temporal = KHAN – CÈSAR – TSAR.

Es pacta una triple divisió de poders governamentals, tutelada per autoritats terrenals (Preste Joan i Emperador):

a) Autoritat canònica = SACERDOTS.

b) Autoritat civil = PATRICIAT.

c) Autoritat militar = NOBLESA (Orde del Temple de Salomó).

1421 (1236) Caiguda d’un meteorit a NOVGOROD = Pedra Negra de LA MECA. Zodíac de Faetón (Villa Borghese) = 19 de maig de 1421. CARRO DE FOC = Mahoma = Alexandre Magne.

1453 (≈1260) Ocupació otomana de Constantinoble. Mehmet II = Mahoma.

1486 APOCALIPSI. El text apocalíptic bíblic descriu un zodíac = 1-10 d’octubre de 1486.

S.XVI Es crea la Jerusalem de Palestina.

1650/1700 JERUSALEM és ocupada pels seguidors de Mahoma. Quan cau Napoleó a Egipte i Síria (1801), s’impulsa la construcció del Sant Sepulcre Cristià a Jerusalem (1810). Arquitecte: Nikolaos Komnenos.

4. Bíblia

1600 ≈ Any 415 del primer calendari “Julià”. S’escriu la BÍBLIA

Any 382 Primera Bíblia Vulgata (Sant Jeroni). Creació del misteri del Naixement. L’Antic Testament és la Història de l’Imperi del poble de Déu, ISRAEL.

1640 (≈1455) Primera Bíblia impresa. Johannes Gutenberg. INICI DE LA IMPREMTA.

INICI DE LA DIFUSIÓ DEL GREC ANTIC I DEL LLATÍ.

5. Calendari Julià (b)

1650 ≈ Any 1465 del primer calendari “Julià”. S’afegeixen 1000 anys “extra” a la Història. El CALENDARI JULIÀ incorpora l’Antigor

Model Mendicant i Sant Agustí (canonges) a Europa Occidental (catedrals). Es crea un passat per l’Imperi Romà i s’impulsen falsos orígens per als grans poders dinàstics.

≈1380 – S.XVI Model MONÀSTIC.

Model contemplatiu, dedicat al repòs, l’activitat artesanal, la creació de coneixement i l’hospitalitat.

Sant Amon = Sant Antoni Abat / Sant Basili (Orient) / Sant Benet (Occident).

ROMÀNIC. Monestirs i castells medievals pels cavallers de l’Horda assentats a les terres conquerides.

≈Ss. XVII-XIX Model MENDICANT a Europa Occidental.

Model predicador, rendista i administrador dels béns del treball aliè.

Sant Agustí, Sant Francesc, Santa Clara… Orde dels Predicadors (Dominics), dels Trinitaris i del conjunt d’ordes mendicants.

CATEDRALS GÒTIQUES. Cap de les 200 catedrals gòtiques (aprox.) conserva plànols de les obres, per ocultar l’època en què es van fer.

S.XVI REFORMA. Lluita amb els Khanats tàrtars de Khazar. Persecució dels Càtars (Kazars).

S.XVII Fractura de l’Imperi i dels models monàstics (Roma, Tíbet…).

Ss. XVIII-XIX Divisió Bíblia-Alcorà.

6. Aliança 3 – Calendari Gregorià

1725 = Any 1540 del primer calendari “Julià”. S’afegeixen 185 anys “extra” a la Història. Inici oficial del projecte del CALENDARI GREGORIÀ. ALIANÇA = Papa de Roma

Reestructuració del poder:

a) S’anul·la la triple divisió de poders (simbòlics i governamentals) de l’Arca de l’Aliança de Salomó.

b) S’intervé l’exèrcit de l’Imperi, que es reparteix entre els monarques (i el Papa, Khans, Soldans, …).

Moviments geoestratègics:

a) El Gran Khan (Preste Joan) es trasllada a Roma.

b) Es crea la Companyia de Jesús (IHS) (1540=1725), que té la missió d’impulsar un pacte mundial per la legitimació dels poders històrics dels grans governants.

c) Es proclama al Món els màxims poders del Papa (Trento, 1563=1748).

Episodis principals: (detall al gràfic 18)

1677 = 1492 12 d’octubre

El Rei de França (Anjou=Àngelus bizantins) intervé l’Orde del Temple de Salomó, i requisa els seus béns i tresors acumulats a França.

1678 (1493) Colom ocupa la base templera del Carib (2n viatge). Comença el projecte Hispano-Portuguès (Habsburg=Làscaris bizantins) d’ocupar el Món.

S’inicia una aliança Europea contra el desafiament Borbó-Anjou (=Àngelus).

1688-1713 = 1503-1528 Lluita pels drets imperials del poder sobre el Món a Europa Occidental

Bàndol 1: Borbó-Anjou (Àngelus).

Bàndol 2: Habsburg (Làscaris).

1713-1725 = 1528-1540 Negociació per establir els nous poders i definir un nou projecte cronològic

1725 (1540) Roma aprova la fundació de la COMPANYIA DE JESÚS.

1725 (1540) TRACTAT DE VIENA. Es posa fi a les negociacions del repartiment de poders entre el conjunt dels nous Estats-Nació europeus.

1725-1773 = 1540-1588 IHS – Iesus Hominum Salvator. Companyia de Jesús

Es funda “oficialment” a París 1719 (1534), essent un projecte definit a Barcelona.

MISSIÓ: Informar al Món del nou mapa cronològic i del nou poder simbòlic impulsat a Roma.

Es creen les Escoles d’Història a tot el Món. L’any 1773, la Companyia es suprimeix a l’òrbita dels Borbó, Portugal, Parma i Dues Sicílies (no es suprimeix a Rússia i a Prússia).

1748 = 1563 El Papa és el “Pastor Universal de tota l’Església”

Acaba el Concili de Trento. Es reforça l’organització jeràrquica a l’Església Catòlica. Es defineixen els Sagraments de la tradició catòlica.

1767 = 1582 S’instaura el calendari Gregorià

1768 (1583) De emendatione temporum, de J.J.Scaliger. Primer compendi cronològic que ordena la Bíblia amb les civilitzacions antigues, i que s’utilitza fins al segle XXI.

1777 = 1592 Es publica la versió oficial de la Bíblia Catòlica

S’edita la darrera edició compilada de la Bíblia. Es presenta com una font de revelació divina. S’atorga aquest caràcter a la Tradició i es nega la seva lliure interpretació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s