La lluita Àngelus (Anjou) – Làscaris Comnè (Habsburg) pel control de l’Imperi Romà

Imatge anterior: Emblema de l’Orde Constantinià de Sant Jordi.

La lluita Àngelus (Anjou) – Làscaris Comnè (Habsburg) pel control de l’Imperi Romà

Autor: Andreu Marfull-Pujadas 2017 © Tots els drets reservats.

Exercici realitzat pel Projecte de la direcció científica de la Nova Cronologia – НЕВ ХРОНОЛОГИЈАА – dirigit pels professors A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy

Treball desenvolupat en el DIAGRAMA GLOBAL DE LA DOBLE MANIPULACIÓ CRONOLÒGICA DE LA HISTÒRIA HUMANA – Representació del Mapa Cronològic Global de la “Nova Cronologia” (3a Part) – V.3.0

2017/10/12 – Publicat el 2017/12/30

Versió a la web oficial (PDF)


 

Índex

  • Esquema conceptual bàsic de la distorsió de la història d’una Aliança
  • Ss. XVII-XVIII: La disputa europea pel control de l’exèrcit romà, entre els Àngelus (Anjou) i els Làscaris (Habsburg)
    • La reorganització de l’Orde militar de l’Imperi Romà a Europa Occidental
    • El desafiament dinàstic entre els Àngelus i els Làscaris
    • El trasllat de poders d’Hongria a Borgonya, i després als Habsburg
    • El Tractat de Tordesillas – El trasllat de poders a l’Aragó i a Portugal, i la posterior apropiació dels drets de Castella
    • La falsificació genealògica dels Anjou i els Habsburg, i d’Hernán Cortés
    • El repartiment de l’Orde Januès (del Temple de Salomó) entre nous ordes imperials
    • El desafiament templer a la reorganització dels poders imperials a Europa
  • Ss. XVII-XVIII: La disputa europea pel control de l’Imperi, entre els Àngelus (Anjou), els Làscaris (Habsburg) i altres
    • 1667 = 1492 = 1307 –  La doble manipulació cronològica de la “descoberta” d’Amèrica
    • 1630-1679 = 1445-1494 –  El Tractat de Tordesillas: el desafiament Làscaris (Habsburg) a les pretensions Àngelus (Anjou) pel control de l’Orde Januès, un cop cau Terra Santa
    • 1679-1725 = 1494-1540 –  La lluita pel control dels drets imperials a Europa Occidental: la fi del projecte Januès, la Francmaçoneria i múltiples imperis militars

Esquema conceptual bàsic de la distorsió de la història d’una Aliança


 

Ss. XVII-XVIII: La disputa europea pel control de l’exèrcit romà, entre els Àngelus (Anjou) i els Làscaris (Habsburg)

La reorganització de l’Orde militar de l’Imperi Romà a Europa Occidental

≈1486-1677 ≈1116-1307 Orde Januès

El 12-13 d’octubre de 1677 (1307) és intervingut pel Rei de França.

L’Aliança del Temple de Salomó crea un exèrcit militar i sacerdotal a Europa, que uneix Crimea (Trebisonda) amb Avinyó. Amb l’orde imperial es creen ordes complementaris a tota Europa, com és el cas de l’Orde de Calatrava (1528=1158) a l’òrbita hispanyola o de l’Orde Teutònic (1568=1198) a l’òrbita eslava. Amb el temps els ordes de cavalleria es transformen en aliances nobiliàries, militars i/o religioses, amb notables poders econòmics.

Els ordes són les aliances originàries que esdevenen les futures nacions europees.

1725 = 1540 Orde de l’Espurna (o Esperó) d’Or i Orde de Crist.

Estan considerats els dos ordes de cavalleria principals de l’Església Catòlica.

Els poders de l’Imperi Romà, sota l’autoritat inicial del Gran Khan (transformat en Papa de Roma), es fragmenten. Resultat del moviment del poder al llarg dels ss.XVIII i XIX, l’Orde Januès esdevé un orde hospitalari (Orde de Malta).

L’Orde de l’Espurna d’Or, fundat per Constantí el Gran, és un reflex de l’Orde Constantinià de Sant Jordi (1697), que alhora és un reflex de l’Orde de Sant Jordi de Montesa. Els ordes de Sant Jordi de Montesa (1687=1317) i de Crist (1689=1319) són, a les òrbites de l’Aragó i Portugal, les dues ordes imperials continuadores de l’Orde Januès, i apareixen en motiu del Tractat de Tordesillas (1679=1494).

—-

El desafiament dinàstic entre els Àngelus i els Làscaris

1677 = 1307 Els poders Anjou-Borbó (Àngelus) intervenen l’Orde Januès

Els poders Habsburg (Làscaris Comnè) ocupen Itàlia, Hispanya i Borgonya i desafien als Àngelus.

Amb les terres gòtiques assetjades a Crimea, Trebisonda i Constantinoble, els poders greco-romans es traslladen a Occident per apropiar-se de la força i l’autoritat de l’Orde Januès. Els Àngelus fan el primer pas. És part de la crònica de Carles d’Anjou, que la Història Oficial envia al passat. Els Làscaris els hi van al darrere.

—-

El trasllat de poders d’Hongria a Borgonya, i després als Habsburg

1593 = 1408 Orde del Drac

Aliança a Hongria. Aquest orde trasllada poders militars des d’Hongria a l’Aragó (=Dragó), i després a l’òrbita germànica. És l’arrel de l’autoritat dels Habsburg.

 1614 = 1429 Orde del Toisó d’Or. Aliança a Borgonya. El patró de l’orde és Sant Andreu = Crist = Andrònic. Orde vinculat a la profecia de l’Apocalipsi (anyell degollat). La llegenda fundacional utilitza un mite grec: Jason, i els Argonautes. Representa la història de la defensa de Crist (Amazones de Geòrgia, llinatge de David i origen de Trebisonda, creat pels descendents d’Andrònic Comnè) i el viatge a Occident. És l’origen dels poders dels Habsburg (Làscaris Comnè) a Europa.

—-

El Tractat de Tordesillas – El trasllat de poders a l’Aragó i a Portugal, i la posterior apropiació dels drets de Castella

1679 = 1494 Tractat de Tordesillas

Davant el desafiament dels Àngelus (Anjou), els Làscaris Comnè, aliats amb el Preste Joan (Gran Khan) inicien el trasllat definitiu dels poders a Itàlia i a Hispanya. És el germen del Sacre Imperi Romà Germànic (Habsburg), que després del desenllaç de la Guerra de Successió Espanyola (1714) es fractura.

Es creen l’Orde de Sant Jordi de Montesa (1687=1317) i l’Orde de Crist (1689=1319), els poders que, en nom d’Aragó i Portugal han de reocupar l’Imperi. Per aquest motiu, diversos mapamundis mostren els símbols de catalans i portuguesos en el repartiment del món traçat en el Tractat de Tordesillas.

Resultat de la derrota dels Làscaris (Habsburg) enfront els Àngelus (Anjou-Borbó) en motiu de la Guerra de Successió Espanyola (1714), es crea la falsa crònica dels drets castellans de Tordesillas, i la castellanització de la conquesta espanyola d’Amèrica.

—-

La falsificació genealògica dels Anjou i els Habsburg, i d’Hernán Cortés

1697 Orde Constantinià de Sant Jordi

Es crea l’Orde Constantinià, que emergeix dels Làscaris Comnè, i (oficialment) es ven als Ducs de Parma.

1714 L’Orde Constantinià és apropiat pels Àngelus (Anjou-Borbó)

L’any 1714, en Felip, el Duc d’Anjou, casa amb Elisabetta Farnese, la filla del Duc de Parma.

El 1714 es divideixen els poders entre els Àngelus (Anjou-Borbó) i els Làscaris (Habsburg).

Es crea la falsificació genealògica dels Reis de França.

Es crea la falsificació genealògica dels Habsburg. Al segle XVIII es crea la “llegenda” del Sacre Imperi Romà Germànic, basant-se amb els Reis d’Israel Bíblics i els Khans de l’Imperi passat.

Es crea la falsficació genealògica de les Corones de Portugal, Castella i d’Aragó, així com la falsificació genealògica dels reis Habsburg d’Espanya, dels segles XVI i XVII, que els uneix a tots.

Els Làscaris de l’Aragó es manipulen sota la figura dels Comtes de Palas i els de Ribagorça, també comtes de Cortès. Hernán Cortés fou un Làscaris, el III Comte de Cortès segons la genealogia oficial.

—-

El repartiment de l’Orde Januès (del Temple de Salomó) entre nous ordes imperials

L’Orde del Toisó d’Or té dos líders, un Anjou-Borbó i un Habsburg, des de 1714, y l’Orde Constantinià s’integra al poder Anjou-Borbó. Degut a això, els Habsburg i Roma creen l’Orde de l’Espurna d’Or (1744=1559) al seu lloc. El pare de J.J.Scaliger (de nom Juli Cèsar) fou cavaller d’aquest orde (i el mecenes de Nostradamus). Altres cavallers insignes van ser Mozart, Casanova i Piranesi.

L’Orde de l’Espurna (o Esperó) d’Or, resultat d’una manipulació deliberada, esdevé una orde fictícia enviada al passat. Resultat d’una múltiple manipulació, al segle XXI es considera que hi ha tres Ordes de l’Espurna d’Or: la del Principat de Catalunya, la del Sacre Imperi Romà Germànic i la del Papa de Roma. Totes tres són la mateixa.

Resultat de la fractura sistemàtica dels poders de l’Imperi Romà a Europa, al llarg dels ss.XVIII i XX l’Orde Constantinià és objecte d’un litigi dinàstic entre quatre famílies: la Làscaris Comnè (l’originària), la dels Ducs de Parma (escissió de l’anterior), la Borbó-Dues Sicílies i Orleans (els Àngelus=Anjou intrusos a Hispanya, resultat de la Guerra de Successió Espanyola) i la Borbó-Dues Sicílies Ducs de Castre (escissió de l’anterior).

Els Àngelus (Anjou), amb la finalitat d’apropiar-se dels drets simbòlics dels ordes Constantinià i de l’Espurna d’Or, creen una documentació artificial. Respecte a l’Orde Constantinià, es decreta que la fundació real no fou pas de Constantí, sinó d’Isaac Àngelus, el successor d’Andrònic Comnè (Crist), l’any 1190. Aquesta és una evidència que apunta a que els Àngelus són realment els Anjou (i que Andrònic representa a Crist). Però la Història Oficial converteix, al segle XIX mateix, a Isaac Àngelus en el traïdor de Crist. És a dir, Judes. Altrament, respecte l’Orde de l’Espurna d’Or, es crea una documentació artificial indicant que tampoc la funda Constantí, sinó que és obra de Carles d’Anjou, el 1266. És a dir, tot apunta als Àngelus-Anjou.

—-

El desafiament templer a la reorganització dels poders imperials a Europa

1677 = 1307 Els poders Januesos (econòmics, polítics i militars) es reorganitzen al marge de l’autoritat imperial dominant

Apareixen tres grans fortaleses alternatives al poder simbòlic custodiat a Roma (amb la Companyia de Jesús): un poder econòmic (Judaisme i Francmaçoneria), poders imperials alternatius (a Europa, la Xina i el Japó) i poders militars al servei de les ambicions humanes.

—-

Ss. XVII-XVIII: La disputa europea pel control de l’Imperi, entre els Àngelus (Anjou), els Làscaris (Habsburg) i altres

 

1667 = 1492 = 1307La doble manipulació cronològica de la “descoberta” d’Amèrica


1630-1679 = 1445-1494 El Tractat de Tordesillas: el desafiament Làscaris (Habsburg) a les pretensions Àngelus (Anjou) pel control de l’Orde Januès, un cop cau Terra Santa

≈1500-1665 L’Orde Januès i els Otomans s’implanten al Carib i custodien l’Amèrica Imperial

1630 = 1445 Teodor IV Làscaris esdevé Gran Príncep

Unió dels Làscaris amb els Paleòleg (casat amb Irene Paleòloga), que atorga els drets de l’Imperi.

1636-1657 Els Làscaris ocupen l’Orde Januès (oficialment de Sant Joan) – Joan Pau Làscaris Ventimiglia

1638-1679 = 1453-1494 Expansió de l’Imperi Otomà

L’any 1638 (1453) cau Constantinoble. A partir d’aquest moment es crea un conflicte dins l’Imperi.

Els Otomans s’estenen per la Mar Negra, atacant les possessions Janueses, des de Creta fins a Rodes.

1645-1683 Expansió de l’Imperi Otomà

Després d’una guerra civil dins l’òrbita àrab, els Otomans inicien l’expansió de l’imperi des de Natòlia (Turquia). L’any 1645 comença l’atac a Candia (la Casa de Candia és Làscaris, l’arrel de l’expansió Escandinava), en possessió de la República de Venècia. La lluita es manté fins el 1669, quan cau definitivament en mans otomanes. L’any 1663 comença l’atac a Àustria, i el 1676 a les terres eslaves.

L’expansió del 1645-1683 (continua més endavant) és l’equivalent al desafiament del 1453-1494 (1638-1679) i posterior, fins a l’any 1535 (1720).

1647 = 1462 L’Orde Januès es reorganitza a Castella i Portugal

La Llengua d’Aragó controla tota la Península Ibèrica fins l’any 1647 (1462), i està dirigida pel Principat de Catalunya des del 1504 (1319). Però en motiu de la reorganització dels poders a Europa, té lloc una escissió. Castella i Portugal es separen de la Llengua de l’Aragó. S’independitzen Portugal i Castella i, resultat d’una guerra, el Principat de Catalunya es desvincula de l’òrbita provençal, on hi ha la seu de l’Orde Januès.

Fins l’any 1647 (1462), l’Orde Januès europeu s’organitza en sis Llengües: Provença (capital a Saint Gilles, a tocar de Montpeller), Aragó, Auvèrnia, França, Itàlia, Anglaterra i Alemanya.

1579-1599 = 1209-1229 Croada Càtara-Albigesa.

1628=1258 Tractat de Corbeil. Apropiació francesa del domini català a la Provença, on hi ha la seu de l’Orde Januès.

1640-1659 Guerra dels Segadors entre França, Catalunya i Castella. Duplicat: 1462-1472 (1647-1657) Guerra Civil Catalana. El príncep Carles de Viana és Comte de Ribagorça (Làscaris).

El Gran Mestre de l’Orde Januès és un Làscaris. El fill del Comte de Palas, fidel a Carles de Viana i descendent dels Làscaris, és el Patriarca d’Alexandria. Oficialment es diu Arnau Roger de Palas.

1640-1668 Independència de Portugal (i de Castella). Duplicat: 1462/1474-1475 (1647/1659-1660) Guerra entre Castella i Portugal.

1664=1479 Tractat d’Alcaçovas.

1668 Tractat de Lisboa.

1679=1492 Tractat de Tordesillas.

1647 = 1277 Els Anjou (Àngelus, dèspotes d’Epir), compren els drets del Regne de Jerusalem

1648 Es construeix el Palau Làscaris a Niça (Nicaea)

1656 = 1286 El Rei d’Aragó entrega el Palau Reial de Xàtiva als Làscaris

1660-1680 Els catalans (mallorquins) Rafael i Nicolau Cotoner i Oleza dirigeixen l’Orde Januès (oficialment de Sant Joan)

1661 = 1291 Pèrdua de Terra Santa – Dalmau de Rocabertí

1661 = 1291 Fundació de Suïssa. Carta Federal de la primera Confederació Suïssa. Es promet mantenir la independència dels Habsburg (els Làscaris, aspirants al tro imperial).

L’aparició de Suïssa coincideix amb el declivi de l’Orde Januès, que hi trasllada el poder financer que fins aleshores custòdia Jànua (Gènova). Ginebra és la nova Jànua.

1665 Es construeix el Palau Làscaris Ventimiglia a Torí

1665 = 1480 Andreas Paleòleg (educat pel cardenal Bessarion) intenta vendre els drets de l’Imperi al Gran Príncep de Moscou, Ivan III, casat amb Sofia Paleòloga. La gestió no té èxit però casa dues filles (Maria i Eutichia) a l’òrbita russa.

1665   L’Orde ven la base de les Antilles al Rei de França, per finançar la recuperació de “Terra Santa”. Són les mateixes illes que descobreix Colom al segon viatge, de 1493 – Santa Creu, Sant Cristòfor, Sant Bartolomeu i Sant Martí.

L’any 1665 es cerquen recursos per refer l’Imperi, intervingut pels turcs, i es planifica la darrera croada, que fracassa. Mirar anys 1669-1673.

1666 = 1296 El Rei d’Aragó entrega (ven) la ciutat de Gandia als Làscaris

1668 = 1483 Roderic Borja compra el Ducat de Gandia. Inici del projecte imperial Borja (Làscaris)

Amb l’arribada dels Làscaris a València i Barcelona, s’inicia el fugaç poder dels Comtes de Ribagorça (Palas), que forjen el projecte dels Borja i de Ferran Cortès (Comte de Ribagorça-Lascorz).

1669-1673 = 1299-1303 Intent fallit de recuperar Terra Santa

Orde Januès, el Rei dels Armenis i l’Il-Khan Ghazan perden davant els Mamelucs.

1670 = 1485 Es planifica el Vaticà imperial

Sant Pere del Vaticà es funda en honor a Batu Khan, qui fou el fundador de l’Horda d’Or russa i nét del Gengis Khan, que al segle XIII (XV) ocupa Europa des de Rússia.

La datació del zodíac que es troba a la Sala dels Pontífex del Vaticà dóna la data del 24-30 de juny de 1670, quan oficialment es realitza entre 1513 i 1521, essent una de les sis sales que Roderic Borja ocupa (oficialment).

Aquesta datació es situa l’any 1670 (=1485), un any abans de la datació simbòlica de l’Apocalipsi, que és de l’any 1486. Són fets relacionats entre sí.

1671 = 1486 Sentència de Guadalupe

El Rei allibera la pagesia catalana del sistema feudal davant l’abús dels nobles. Paral·lelament, el Rei planifica el viatge de Colom a Amèrica i allibera els pagesos de les obligacions davant dels nobles.

1671 = 1486 Anunci del projecte d’anar a Amèrica a Guadalupe

L’Almirall Colom (La Cavalleria-Làscaris) anuncia el projecte (Januès) de recuperar la seu americana de les Antilles, i defensar les cultures americanes en nom de l’Imperi.

1671 = 1486, 1-10 d’octubre. Data del zodíac de l’Apocalipsi bíblic

Es planifica la reconstrucció de l’Aliança de Salomó, en nom del Preste Joan. Aliança per impulsar el projecte “papal” i desafiar als poders “usurpats” pels Àngelus.

1671 = 1486, 10 d’octubre. Planificació “oficial” de la “Segona Aliança de l’Arca de Salomó

El rei Joan de Portugal (oficialment), planifica una expedició per proposar una aliança amb el Preste Joan (Gran Khan a Etiòpia, garant de l’Arca de l’Aliança de Salomó) per combatre el “desafiament” otomà.

1676 = 1306 Traspàs de poders de l’Imperi al Rei d’Aragó

Oficialment, els Làscaris entreguen els poders de Bizanci al Rei d’Aragó (a València). Però representa la unió dinàstica amb els Làscaris.

Es fa coincidir aquesta donació amb la llegenda de Roger de Flor amb els mites de Sant Jordi i Constantí.
303 = mor Sant Jordi defensant el Cristianisme.
1304-1305 = Roger de Flor (=Jordi) esdevé Cèsar.
306 = inici de l’imperi de Constantí el Gran.
1306 = donació de Constança (=Constantí) de l’Imperi Romà al Rei d’Aragó (Làscaris).

1677 = 1492 Roderic Borja (Duc de Gandia = Làscaris) es proclama Papa “Alexandre” de Roma

1677 = 1307 Cauen els Templers 

El Rei de França empresona a Jacques de Molay.

1677 = 1492 “Viatge del descobriment d’Amèrica”

No es descobreix Amèrica, és una fita simbòlica que fa referència als 185 anys exactes de la manipulació cronològica entre 1307 i 1492. Aquest esdeveniment marca una nova era (l’any 7000 des d’Adam), i precedeix la reocupació de la base templera de les Antilles per part de l’Almirall Colom.

12 d’octubre de 1677 Bíblia: “Jesús i el Temple”

1678 = 1493 “2n. viatge” de Colom a Amèrica

L’Almirall Colom recupera la base de les Antilles, que el Rei de França (Àngelus = Anjou) ha comprat l’any 1665. La recuperació de la base de les Antilles es fa al servei dels Làscaris (Habsburg), sota l’autorització del Papa Borja.

 L’Almirall Colom era un príncep bizantí, vinculat a la família Làscaris (La Cavalleria).

1679 = 1494 Donació dels drets de l’Imperi al Rei de França

A través de Joannes Andreas Làscaris, Andreas Paleòleg “cedeix” els drets al rei francès, que ocupa Itàlia, a canvi de recuperar (oficialment) Morea i Constantinoble.

1679 = 1494 Tractat de Tordesillas – Donació dels drets de l’Imperi als reis d’Aragó, Castella i Portugal

El papa Borja, Alexandre VI, Duc de Gandia (ciutat propietat dels Làscaris des del 20/8/1296 = 1666), cedeix els drets de l’Imperi als Làscaris (Habsburg), que controlen mitja Europa.

L’any 1697 (1494), té lloc una fricció entre les pretensions dels Àngelus i els Làscaris, pel control de l’Imperi. El Rei de França envaeix Itàlia (i Nàpols) i força a Joannes Andreas Làscaris a vendre-li els drets. Al seu torn, Roderic Borja, papa de Roma, desafia les pretensions dels Àngelus (Anjou-França) entregant els drets de l’Imperi als Làscaris (Habsburg), que ostenten el poder a Hispanya. L’empresa es dirigeix als poders de l’Aragó, aliada de Castella, i de Portugal, després del repartiment dels regnes als tractats anteriors d’Alcaçovas (1479=1664) i Lisboa (1668).

—-

1679-1725 = 1494-1540 La lluita pel control dels drets imperials a Europa Occidental: la fi del projecte Januès, la Francmaçoneria i múltiples imperis militars

1679-1706 = 1494-1521 Re-ocupació “pacífica” d’Amèrica, dirigida pels Làscaris (Habsburg), amb l’Orde Januès fidel (òrbita catalano-italiana)

Els Colom i el Comte de Ribagorça eren família imperial Làscaris. Ferran Sanseverino i d’Aragó, III Comte de Cortès, fou Hernán Cortés.

La Història Oficial ha ocultat la lluita pel control del Carib entre els cavallers fidels als Àngelus i els fidels als Làscaris, així com enfront els cavallers àrabs mamelucs.

1679-1720 = 1494-1535 Expansió de l’Imperi Otomà

Els Otomans ocupen Terra Santa, des de Crimea fins a Egipte, per restablir l’ordre.

L’ocupació Otomana reforça l’aliança hel·lènica a Europa, i la lluita entre els Àngelus i els Làscaris. El pols assoleix el seu clímax el 1721 (=1536), amb l’Aliança Franco-Otomana que representa l’inici d’un equilibri que permetrà l’expansió del calendari Gregorià.

1681 = 1311 Dissolució dels Templers – El Papa dissol l’Orde del Temple de Salomó

1681 Declaració del Clergat de França – El Rei de França desautoritza al Papa de Roma

1683 12 de setembre, Setge de Viena. Els Otomans assolen Viena.

1684 març, Lliga Santa entre eslaus i grecs (Habsburg, Làscaris) contra l’Imperi Otomà i el Khanat de Crimea

Formada per Àustria, Venècia, Polònia, Toscana, Rússia i l’Orde Januès, per combatre l’expansió Otomana.

1684-1699 Guerra de la Lliga Santa entre eslaus i grecs contra l’Imperi Otomà i el Khanat de Crimea, Moldàvia i Transilvània

La guerra acaba amb el Tractat de Karlowitz, el 1699.

El pols entre eslaus i turcs, en què s’hi alien els Habsburg (Làscaris), representa la reunificació dels poders d’Hongria i l’inici del Sacre Imperi Romà Germànic.

1684 = 1499, 17-28 de maig, França ataca Jànua (Gènova)

Atac a la seu financera de l’Orde Januesa.

1499 (=1684) = França ocupa Jànua, fins l’any 1528 (=1714).

1684 = França bombardeja Jànua.

1684 = 1499, 22 de setembre, Tractat de Basilea

Es reconeix la independència de la Confederació Suïssa, el refugi Januès, de les aspiracions imperials dels Habsburg (Làscaris).

Aquest Tractat s’imposa des de l’òrbita dels Àngelus (Anjou, França), després de sotmetre el nord d’Itàlia.

1684-1713 = 1499-1528 França ocupa Janua

Ocupació francesa (Anjou=Àngelus) de la capital de les finances de l’exèrcit Januès.

1713=1528 Quan els Habsburg (Làscaris) recuperen Jànua s’acorda el Tractat d’Utrecht.

1686 Gran Aliança (imperial)

Coalició europea per combatre el desafiament Borbó-Anjou (l’any 1689 s’hi afegeix Anglaterra) = Lliga d’Habsburg (= Augsburg, August).

1687-1689 = 1317-1319 Es traslladen els poders de l’Orde Januès a Hispanya

Davant del desafiament Àngelus (Anjou-Borbó), i en compliment del Tractat de Tordesillas, la Gran Aliança reorganitza l’Orde Januès i trasllada els exèrcits a València i Portugal, pel control de la Mediterrània i l’Oceà.

1687=1317 Orde de Sant Jordi de Montesa. Seu a Xàtiva (València), ciutat dels Làscaris (Habsburg), associada als Borja (Gandia=Candia).

1689=1319 Orde de Crist. Seu a Tomar (Portugal).

1687 = 1502 Andreas Paleòleg entrega els drets de l’Imperi al rei d’Aragó, per ser Duc d’Atenes i de Neopàtria

Objectiu: recuperar l’Imperi Grec, Morea, Tràcia i Constantinoble.

Inici del projecte imperial liderat des de terres Catalanes, pel control de l’Imperi Grec, Itàlia i tota Europa.

MANIPULACIÓ: Els ducs d’Atenes i de Naupaktos (no pas Neopàtria), eren els Làscaris. La crònica dels reis d’Aragó com a Ducs d’Atenes i Neopàtria s’escriu posteriorment, ocultant la titularitat dels Làscaris.

1688-1697 = 1503-1512 Guerra d’aliances

1688-1697 Guerra de la Gran Aliança. Guerra continental a Europa Occidental contra els Borbons i els anglesos jacobins. Acaba el 1697, després que els Borbons ocupin Barcelona.

1503-1512 (1688-1697“Creació” dels Estats Pontificis. Primer es sotmet a Venècia, després a França.

1511-1512 (1696-1697Lliga Santa = Coalició europea davant el Rei de França.

1690 = 1505 Tractat de Blois

Tractat de pau entre França (Àngelus) i Aragó (Làscaris). Oficialment, el Rei d’Aragó obté el títol de Rei de Jerusalem i de Nàpols, que li atorga Germana de Foix. Oficialment es pacten tres matrimonis.

S’uneix el llinatge del Rei d’Aragó amb els Foix. MANIPULACIÓ: Foix és un llinatge inventat, que vol dir “Fe”. Cap mapa històric els identifica, i amaga els poders bizantins dels Làscaris.

S’uneixen el llinatge dels Aragó/Ribagorça amb els Borja/Candia. Casen Leonor de Milà i Aragó (néta d’Alfons de Ribagorça i de Cortès i filla del Comte d’Albaida), amb Jobre Borja (fill de Roderic Borja, el Papa Alexandre VI, i Giovanna de Candia del Cattanei). MANIPULACIÓ: els Candia són els Làscaris, i els Borja reforcen així l’aliança imperial, a través dels Comtes d’Albaida. NOTA: probable entrega de poders als Ducs d’Alba (oficialment eren mossàrabs de Toledo, extraoficialment els Alba eren prínceps Comnè).

 S’uneixen el llinatge de Ribagorça (Lascorz, Làscaris) amb els Sanseverino (Prínceps de Salern, Nàpols). Marina d’Aragó (filla d’Alfons d’Aragó, comte de Cortès i de Ribagorça) casa amb Robert Sanseverino. Els Sanseverino són, des de temps de Carles d’Anjou (segle XIII), Batlles de Jerusalem. És un matrimoni equivalent al del Rei d’Aragó i els Foix que representa l’entrega del Regne de Jerusalem a la família imperial de l’Aragó. MANIPULACIÓ: Els Sanseverino i els Anjou del segle XIII en realitat corresponen als fets de 185 anys després, que cal situar, en realitat, 370 anys després (dos cops 185).

 El fill dels Ribagorça (Làscaris) i els Sanseverino és Ferrran, Comte de Cortès. És Hernán Cortés. Assueix els poders de l’Imperi en nom dels Làscaris, i es proposa reocupar els dominis mexicans, seguint el projecte iniciat abans per Colom (La Cavalleria, també un Làscaris). El tiet de Ferran Cortès és Alfons d’Aragó, el Patriarca de Jerusalem i Gran Prior del Sant Sepulcre. Els Ribagorça (Làscaris) ocupen els màxims poders de l’Orde Januès al Principat de Catalunya (Gran Priorat de la Corona d’Aragó, oficialment).

1692 = 1507 Captura i mort de Cèsar Borja

El fill del Papa Alexandre VI (Borja) i Giovanna de Candia (Làscaris) és perseguit i mort a Viana (Navarra). Cèsar Borja es declara Cèsar de l’Imperi (drets de llinatge Candia =Làscaris, que la Història Oficial no reconeix).

1697 = 1512 Dieta de Colònia (maig)

Els dominis Habsburg (Làscaris) passen a anomenar-se Sacre Imperi Romà de la Nació Germànica.

Davant de l’expansió otomana, es crea el projecte del Sacre Imperi Romà Germànic. A partir d’aquest instant es crea el projecte genealògic dels Habsburg.

El treball de contrastació genealògica dels Habsburg realitzat per l’equipa de la Nova Cronologia demostra que el Sacre Imperi Romà pràcticament no va existir, i va ser al tombar de segle XVII i XVIII.

1697 Setge de Barcelona (5 de juny – 10 d’agost).

Els Borbons ocupen Barcelona.

1697 Venda dels drets de l’Orde Constantinià de Sant Jordi al Duc de Parma, Francesco Farnese (27 de juliol)

Joannes Andreas Àngelus-Làscaris ven els drets de l’orde als poders bizantins de la Toscana. L’orde es coneix extraoficialment com l’Orde de Constantí el Gran, i és reclamada pels Làscaris des d’aleshores.

NOTA: L’any 1494 (=1679), Joannes Andreas Làscaris entrega els poders al rei de França. L’any 1697, Joannes Andreas Làscaris-Àngelus entrega els poders als Duc de Farnese, que el 1714 l’entrega als Borbó-Anjou, francesos. Són el mateix personatge.

1697 Tractat de Rijswijk (20 de setembre). Fi de la Guerra de la Gran Aliança (1688-1697)

Els Habsburg pacten un repartiment d’Europa amb els Borbó i es reconeix al Rei Guillem III d’Anglaterra.

1697-1701 Confirmació papal i imperial dels drets de l’Orde Constantinià al Gran al Duc de Parma, Francesco Farnese.

Oficialment, coincideix amb les negociacions del testament de Carles II d’Habsburg al tro de les Espanyes, que lídia entre els Habsburg i els Anjou-Borbó. Es tracta del litigi Làscaris – Àngelus.

1697-1720 L’Orde Januès està dirigit per un català, de sang imperial provençal

Raimon Perellós Rocafull és el Gran Mestre de l’Orde Januès (oficialment de Sant Joan). Els Rocafull són família directa d’Eudòxia Comnè (vinculada històricament amb Andrònic Comnè, Crist), i dels Làscaris Ventimiglia. Probablement, els Rocafull són, dècades més tard, els Rockefeller que apareixen als EUA.

1699-1700 Tractat de Karlowitz. Fi de la Guerra de la Lliga Santa (1684-1699).

Els Otomans es repleguen. Rússia ocupa Crimea; Polònia recupera Ucrania; Venècia obté Morea; i l’Imperi dels Habsburg (Làscaris) obté Hongria (oficialment la recupera).

1702 = 1517 Ocupació otomana de Jerusalem (Palestina) i Egipte.

Inici del domini otomà a Terra Santa (de Constantinoble fins a Egipte).

Els Otomans, davant el replegament del poder hel·lènic i eslau, intervenen el centre simbòlic i militar de l’Imperi: el domini Mameluc, que custòdia Egipte i el Sant Sepulcre, després d’haver ocupat la capital política, Constantinoble, l’any 1453 (1638). L’any 1526 (1711) recuperen el Regne d’Hongria, i l’any 1529 (1714) tornen a assatjar Viena. L’any 1535 (1720) pacten una aliança amb França (els Anjou-Àngelus).

1703-1706 = 1518-1521 Ocupació de l’Imperi Asteca

Ferran Sanseverino i d’Aragó, III Comte de Cortès (Hernán Cortés = Làscaris) ocupa la capital (Mèxic, Tenochtitlan).

La Ciutat de Mèxic està representada per les tropes Otomanes i l’Horda, i és una ciutat consolidada. S’esborren les traces i la Història Oficial ha distorsionat el relat.

1705-1714 Guerra de Successió Espanyola

Guerra d’Europa Occidental contra els Borbó. Acaba el 1714, després que els Borbons ocupin Barcelona.

1704 Pacte dels Vigatans. El Principat de Catalunya accepta la proposta anglesa de combatre els Borbó (Anjou) a Hispanya, defensant els drets dels Habsburg (Làscaris).

1704 Ocupació anglo-catalana de Gibraltar.

1704=1519 Capítol de l’Orde del Toisó d’Or a Barcelona. Els poders borgonyesos dels Habsburg s’alien a Barcelona.

1705 Pacte de Jànua (Gènova) entre la monarquia anglesa i els catalans, a la Guerra de Successió.

1705=1520 Carles I d’Habsburg es proclama Rei d’Aragó a Barcelona.

1706 Carles III d’Habsburg es proclama Rei d’Aragó a Barcelona.

El Capítol de l’Orde del Toisó d’Or a Barcelona fou l’any 1704, no el 1519, i representa l’Aliança dels poders imperials de Borgonya (Habsburg=Làscaris) enfront el desafiament Anjou-Borbó (Àngelus).

1706 = 1521 Reocupació de Castella per part del rei entrant

 DUPLICAT

1521 Revolta dels Comuneros. Ocupació de Castella per part de Carles I. Oficialment, entre 1520 i 1521 Castella es revolta contra el rei Habsburg (=Làscaris), i el 1521 té lloc una guerra on guanya el rei Carles. Oficialment capitula l’elit política de les ciutats castellanes.

1706 Ocupació de Castella, per part de Carles III. Oficialment, el 1706 les tropes de l’Arxiduc Carles III d’Habsburg (=Làscaris) ocupen Castella fins arribar a Madrid, des de Portugal, i després Felip V de Borbó (Anjou=Àngelus) la recupera. Oficialment, Castella es reorganitza de dalt a baix servint al nou rei, que hi implanta el seu projecte imperial.

1707 = 1522 Setge i capitulació de Xàtiva, seu de l’Orde Januès de Sant Jordi de Montesa, i seu Làscaris

DUPLICAT

1522 Revolta de les Germanies. Setge i capitulació de Xàtiva. Assassinat a un nét del Rei d’Aragó (negat per la historiografia oficial). Un Perellós defensa la ciutat (i un Perellós és el Gran Mestre de l’Orde Januès 185 anys després).

1707 Guerra de Successió. Setge i capitulació de Xàtiva. Després de la victòria Anjou de la batalla d’Almansa, s’ataca Xàtiva. El pretendent Anjou fa un càstic exemplar, executant i/o deportant els Habsburg i cremant tota la ciutat.

Oficialment, l’any 1701 entra a Espanya Felip V, i l’any 1516 ho fa Carles I. Oficialment, l’any 1706 Felip V reocupa Castella, i Carles I ho fa el 1521. Oficialment, l’any 1707 el rei assatja Xàtiva, i el 1522 també ho fa. En ambdós casos hi ha 185 anys de diferència. És la mateixa història.

1495-1708 = 1310-1523 Ocupació de Rodes per part de l’Orde Januès

El 1707 (1523) els Otomans ocupen Rodes.

L’any 1707 (1523) es crea un crisi de legitimitats, que provoca l’elecció d’un nou líder, l’any 1710 (1525).

1710 = 1525 Reconeixement dels drets de Gran Mestre de l’Orde Constantinià a Joannes Theodoros Làscaris Comnè

DUPLICAT      

16 de maig de 1525, reconeixement dels drets de Joannes Theodoros Làscaris, com a Gran Mestre de l’Orde de Constantí el Gran, per part del S.P.Q.R.

 27 de març de 1710, reconeixement dels drets de Joannes Theodoros Làscaris, com a Gran Mestre de l’Orde de Constantí el Gran,per part de l’Emperador d’Àustria-Hongria, i anul·lació de la venda realitzada per Joannes Andreas al Duc de Parma, l’any 1697.

Oficialment, el Joannes Theodoros de l’any 1710 es deia Johannes Theodoros Làscaris Flavi Comnè Paleòleg, i estava casat amb Maria Contacuzeno Comnena, filla de Joan Contacuzè i Anna Comnena. Amb aquesta unió s’uneixen els principals llinatges bizantins. Resulta singular que més de dos segles després de la caiguda de Bizanci tingui lloc aquesta conjunció, tret que els fets tinguessin lloc, realment, 185 anys després.

1711 = 1526 Els Otomans ocupen el Regne d’Hongria, Batalla de Mohacs

1713-1714 = 1528-1529 Fi del conflicte a Hispanya i al nord d’Itàlia

1717-1714 Tractats d’Utrecht i Rastadt, fi a la Guerra de Successió. El nord d’Itàlia queda en mans dels Habsburg (Làscaris).

1528-1529 Els Habsburg=Làscaris recuperen Jànua i Florència, el nord d’Itàlia, que era ocupat pels Anjou=Àngelus. 

MANIPULACIÓ = Es separen les guerres d’Itàlia de les guerres d’Hispanya, en 185 anys. Però són el mateix conflicte internacional: el control de l’Imperi a Europa.

1714 11 de setembre, fi del setge de Barcelona

Fi de la Guerra de Successió, entre els Anjou-Borbó i els Habsburg (Àngelus Vs Làscaris).

1714 16 de setembre, matrimoni entre Felip V d’Anjou i Elisabetta Farnese

L’hereva dels drets de l’Orde Constantinià es casa amb el pretendent Anjou (Àngelus).

El llinatge Borbó-Anjou es manté a través dels Farnese. Joannes Andreas Àngelus-Làscaris tenia una filla, Laura Àngelus, i és probable que els Farnese siguin, realment, una branca Làscaris oculta. Escut: Flors de Lis blaves sobre fons d’or.

1714 = 1529, 27 de setembre – 14 d’octubre, Setge de Viena per part dels Otomans

Els tractats d’Utrecht i Rastadt representen un desafiament a l’Imperi Otomà, que ataca el recent creat Sacre Imperi Romà Germànic.

1715 = 1530 L’emperador Habsburg (Làscaris) entrega l’illa de Malta a l’Orde Januès, que passa a ser controlat des de Roma

1717-1720 Guerra de la Quàdruple Aliança,

contra els Anjou-Farnese (Borbons a Hispanya) i els Jacobites britànics, pel control de Sicília, Cerdenya, Parma i la Toscana (Mèdici i Florència). S’alien el Sacre Imperi, els Savoia, els Països Baixos, França i la Gran Bretanya.

1717 Tractat de l’Haia. Triple Aliança entre els Països Baixos, França i Gran Bretanya.

1718 Tractat de Londres. Quàdruple Aliança. S’hi adhereix el Sacre Imperi.

1717-1720 Guerra de la Quàdruple Aliança.

1720 Tractat de l’Haia. Fi a la guerra. Canvi de propietats pel control de l’Imperi des de l’òrbita italiana.

Els Anjou (Àngelus) establerts a Castella renuncien a Sicília, Cerdenya, Parma i la Toscana, però no a l’honor de l’Orde Constantinià. Els Habsburg i els Savoia (Làscaris) reocupen l’autoritat a Itàlia.

1717-1736 FRANCMAÇONERIA Refundació secreta de l’Orde del Temple de Salomó

1717 Lògia d’Anglaterra.
1725 Lògia d’Irlanda.
1728 Lògia de França.
1736 Logia d’Escòcia.

1720-1724 El Congrés de Cambrai i el “cas dels Catalans”

Es referma el Tractat de l’Haia de 1720.

Els Catalans contacten amb Viena i Gènova amb 17 cartes, per negociar la recuperació dels drets i privilegis abolits al Decret de Nova Planta de l’any 1716. L’Aliança no troba una solució a la seva reclamació, i comença una lluita cultural dels Catalans dins d’Espanya per recuperar el seu estatus de Nació i el respecte institucional, que es manté fins al segle XXI.

1720-1721 = 1535-1536 Abolició dels drets imperials dels Cortès i els Colom (Làscaris)

1720 (1535) Hernán Cortés (Làscaris, Príncep de Salern i Comte de Cortès) es queda amb un càrrec simbòlic a Mèxic, que amb la manipulació cronològica dels ss.XVI i XVII acaben perdent. Es crea el Virregnat de Nova Espanya a Mèxic.

1721 (1536) Els Colom (Làscaris) obtenen càrrecs simbòlics a Amèrica, y perden els drets del Virregnat. Amb la manipulació cronològica dels ss.XVII i XVII ho perden tot. Probable llinatge ocult: els Colonna (Prínceps de Salern, a Nàpols).

Després de dècades de lluita entre els Làscaris i els Àngelus pel control de l’Imperi, els segons (Borbó-Anjou) s’imposen a França i a Espanya. Com a resultat, els poders dels Làscaris es traslladen a Viena i renuncien als drets sobre Espanya. Les despossessions dels Cortés i els Colom són una conseqüència directa dels tractats de pau dels anys 1713-1720.

1721 = 1536 Aliança Franco-Otomana

Aliança geoestratègica que es manté fins l’any 1801, amb Napoleó a Egipte.

L’aliança Franco-Otomana no comença l’any 1535 ni es manté durant més de dos segles. Comença l’any 1721, en el marc de la concòrdia de pau que posa fi a dècades d’una intensa lluita pel control de l’Imperi. El projecte napoleònic serà el darrer episodi.

1725 Tractat de Viena, 30 d’abril

Es divideixen les pretensions dels Àngelus (Anjou) i els Làscaris (Habsburg), sobre Itàlia, sobre l’Orde Constantinià, sobre Parma, la Toscana i les illes italianes, i es manté l’ocupació britànica a Menorca i Gibraltar.

Aquesta “concòrdia” situa les bases per una “gran aliança de pau”, que implica el repartiment obligat del poder de l’Imperi i facilita la colonització europea del Món, en un projecte liderat per diversos centres de poder, com ara la Francmaçoneria, el Vaticà (amb la Companyia de Jesús) i els poders imperials romans (Monarques).

D’acord amb aquest plantejament, només amb aquesta “concòrdia” es pot fomentar una Nova Aliança Mundial de l’Imperi, capaç de modificar la Història en el seu sentit, alterant de nou la cronologia. S’inventen 185 anys per reconstruir i dissoldre el rastre de la història real, mantenint el mite de Crist, el símbol inqüestionable de l’Imperi.

1725 = 1540, 27 de setembre. Fundació, a Roma, de la Companyia de Jesús (IHS)

L’any 1719=1534 es funda la Companyia a París (1725=1540 a Roma), després d’haver acumulat les Biblioteques i l’Almagest creats a Terra Santa, gràcies al domini dels Anjou sobre l’Orde Januès. Amb el control dels Textos Sagrats (la Història de l’Imperi) es proposa l’ambiciós projecte de reescriure la Història i crear una nova cosmovisió del passat, que pretén ser un projecte global.

Es crea un equilibri de poders a Europa Occidental, en què la Companyia de Jesús i el Papa de Roma esdevenen dos agents obligats a entendre’s. La primera controla el Text Sagrat i la Història, el segon es proposa com un Gran Khan renovat, però amb un poder debilitat, que els Habsburg (Làscaris) i els Anjou (Àngelus) no cedeixen.

S’inicia així el periple de la reconstrucció de la Història a gran escala: el Calendari Gregorià.

S’inicia així el pols religiós, la darrera gran reforma cristiana, a Europa. Juntament amb la Companyia de Jesús apareix el moviment evangelista que desafia l’autoritat del Papa (el Preste Joan enviat a Roma, és a dir el símbol del Gran Khan). S’inicia així el darrer intent d’evitar la divisió definitiva entre l’Alcorà i la Bíblia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s