Imatge anterior: coronació de Maria, amb la Tiara Papal, dels murals de Santa Maria de Sixena.

Què té Sixena que interessi tant als aragonesos?

En aquest article s’exposa una explicació (extraoficial) del valor simbòlic del patrimoni de Sixena en la Història del Cristianisme (i de la invenció de la Bíblia).

PRESENTACIÓ

Des de fa uns anys hi ha un litigi entre el govern de l’Aragó i la Generalitat de Catalunya per la custòdia de béns procedents del Monestir de Sixena. Sixena es troba en territori aragonès però al llarg dels segles forma part d’una estructura provincial dirigida des de Tarragona, seguint el patró del govern territorial de l’Imperi Romà. Es tracta d’un monestir de l’Orde de Sant Joan, que històricament es dirigeix des de Sant Geli, a tocar de Montpeller, i que a l’òrbita de la Corona catalano-aragonesa es dirigeix des del Gran Priorat de Catalunya (l’únic Gran Priorat de la Corona). Aquest punt cal entendre’l bé, és a dir, cal comprendre què és Catalunya a l’Edat Mitjana i quin paper té en el control de l’Orde de Sant Joan.

Per un costat, l’Orde de Sant Joan té la seu oficial a Jerusalem, però està dirigit des de terres occitanes a Europa Occidental, a tocar d’Avinyó, on concentra tots els poders que, a partir del segle XIV, s’uneixen al patrimoni de l’Orde del Temple de Salomó. Per l’altre, es troba tutelat oficialment des de Tarragona, capital eclesiàstica del nord-est peninsular i en certs períodes de tota Hispania (fins ben bé el segle XVIII), que alhora es troba dins del Principat de Catalunya (l’únic principat de la Corona) i del Gran Priorat de Catalunya amb poders a Barcelona. Així mateix, el monestir de Sixena té una gran singularitat: es tracta d’un monestir femení i honora al Rei Pere el Catòlic, l’estendard de l’església catòlica (oficialment). Com a apunt d’interès, a part del sobrenom “catòlic”, s’hi troba el fet que -oficialment- en Pere es casa amb la filla d’una emperadriu hel·lènica (Eudòxia Comnena), de nom Maria de Montpeller, que la història oficial ens diu que es troba enterrada junt amb Peronella, la filla de l’apòstol Sant Pere, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Ambdós, en Pere i la Maria són, per tant, personatges excepcionals.

Però anem a pams. Oficialment el motiu de la disputa de Sixena no és simbòlic, si més no en el sentit que aquí s’hi dóna. Quin és?

Part del patrimoni original del Monestir es custòdia des de fa dècades al Museu de Lleida (que integra un consorci públic i religiós) i al MNAC, el Museu Nacional d’Art de Catalunya que es troba al turó de Montjuïch (o Mont Jueu), a Barcelona. Lleida, com a seu de la primera Universitat de la Corona i gran arxidiòcesi de referència, i Barcelona, com a capital política, econòmica i financera de la Corona durant segles, són dos llocs apropiats per al seu manteniment i exposició. Però, com hi ha arribat? Això succeeix al segle XX, i al XXI es reclama la seva devolució. El trasllat s’emmarca en una praxis habitual, comuna a d’altres llocs, però en aquest cas s’ha transformat en un pols de caire polític.

RESUM DEL TRASLLAT DE SIXENA AL PRINCIPAT

En motiu dels atacs que pateix l’església als inicis del segle XX, i coincidint amb l’emergència del valor de l’art romànic medieval, es promou el trasllat de murals d’esglésies i ermites a Barcelona, per la seva conservació. Aquest és el cas dels murals del Monestir de Sixena, que és atacat per anarquistes l’any 1936 i, com a reacció, l’arquitecte i historiador Josep Gudiol dirigeix l’empresa d’extreure’ls abans que sigui massa tard. Des d’aleshores es custodien al MNAC, el principal museu del món en art romànic, on són exposats i preservats. Segons sembla, al llarg del segle XX s’ha negociat aquesta custòdia amb les pròpies monges de Sixena, que han obtingut a canvi importants sumes de diners, juntament amb la venda d’altres objectes que, des dels anys 60 (en temps de Franco) es traslladen a Lleida i al mateix MNAC. Fins al segle XXI aquesta situació ha estat acceptada per les parts, però des del 2012 el Govern de l’Aragó, amb el suport polític i judicial de l’Estat i la passivitat (col·laboració) de la Conferència Episcopal Espanyola, s’ha proposat endur-s’ho de nou a Sixena, a qualsevol preu.

LITIGI POLÍTIC EVIDENT

Per què és polèmic? La polèmica neix amb la política de difamació de la catalanitat que s’impulsa al segle XXI, per part de l’estament polític i judicial unionista que es nega a concedir l’estatus de nació a Catalunya i, en especial, a prestigiar a la llengua catalana. Es tracta, sens dubte, d’un litigi polític amb connotacions simbòliques nacional-catòliques, que destapa un passat incòmode. Concretament, aquest litigi es veu alimentat per una desafecció històrica entre l’Aragó i Catalunya, que es veu ampliada pel desafiament del poble català a l’Estat espanyol, resultat de l’atac a l’Estatut i al català que s’orquestra des de Madrid. Tot i no ser un tema consensuat, hi ha moltes raons per apuntar a que es tracta d’una conseqüència de la manipulació de la Història d’Espanya, així com de la llegenda de la Corona d’Aragó, que la historiografia espanyola ha volgut alimentar per al desprestigi de la catalanitat. L’Estat espanyol no reconeix l’hegemonia catalana de la Corona dita de l’Aragó, ni la unitat de la llengua catalana ni, molt especialment, el lideratge català del Principat (i Gran Priorat de l’Orde de Sant Joan) de Catalunya, a Espanya i a Europa Occidental fins a l’Edat Moderna.

La darrera manifestació del zel castellà pel control del sotmetiment català, evident i inqüestionable, és l’espoli sense avís i premeditat que, emparant-se amb la intervenció unionista que “legitima” l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, en plena campanya electoral imposada per l’Estat espanyol i autoritzada pel Rei, realitza la Guàrdia Civil al Museu de Lleida, de matinada, la nit dels dies 10 i 11 de desembre de 2017. En una posició de franc abús de l’autoritat, lamentable i senyal d’una manca d’ètica democràtica de gran magnitud, l’Estat aplica un “cop baix” a la Generalitat i a la moral catalana. Tot, després del referèndum d’autodeterminació de l’1-O del 2017.

LA RECONSTRUCCIÓ DE LA HISTÒRIA

Segons la reconstrucció que en fa la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy (o NC), Maria de Montpeller podria ser filla de Crist, d’un emperador romà (de nom Andrònic Comnè) i de la seva nevoda Eudòxia, que l’Església hauria transformat en la llegenda de Jesús. La filla, Maria, amb el seu marit de nom Pere, hauria reconstruït el projecte cristià imperial a Europa Occidental, donant peu als mites i llegendes del “pare” de l’Església Catòlica i de la “mare” Maria, originalment equivalent a Maria Magdalena. És a dir, Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, pares del rei en Jaume I, podrien representar, simbòlica i històricament, a Sant Pere i Maria Magdalena. El mite Merovingi, el principat jueu de Narbona d’arrel bíblica, la crònica que ofereix la NC i l’imaginari benedictí i santjoanista que s’hi articula, juntament amb la peculiar proximitat oficial entre Maria de Montpeller i Sant Pere, donen cobertura històrica (i simbòlica) a aquest supòsit. En aquest enllaç s’aprofundeix en les múltiples i robustes evidències que apunten a aquesta relació inequívoca:

Feu clic per accedir a 290161117_qui_va_ser_maria_magdalena2.pdf

El fet que a Saragossa es trobi la Verge del Pilar, i allà s’hi trobi també la princesa bizantina Eudòxia Làscaris, hi afegeix valor simbòlic. Així mateix, el fet que Saragossa incorpori el nom de Sara, la Faraona que fou l’esposa d’Abraham (i que podria ser també Maria Magdalena, transcrita a la Bíblia com una faraona egípcia), li afegeix més interès. Altrament, el fet que prop d’allà, a la Ribagorça aragonesa, l’Opus Dei hi construeixi el seu Santuari oficial (a Torreciudad), encara li afegeix més misteri. Montsó (o Mont Sió), a mig camí de Sixena i Lleida i gran fortalesa templera, complementa el repartiment geogràfic d’aquestes poderoses seus o capitals. Entre Lleida i Saragossa es concentra, per tant, una terra d’alt valor simbòlic, equiparable a la Terra Santa de Palestina.

La Història i la Cronologia han estat deliberadament manipulades, i ens ha deixat escrit un passat simbòlic. Part d’aquest passat és la llegenda del naixement de Jaume I, de sang imperial Comnè, fill de Pere el Catòlic i Maria de Montpeller. Extraoficialment, ell seria el fill de l’imperi a Europa Occidental, Sant Jaume l’apòstol, i els seus pares l’apòstol Sant Pere i Maria Magdalena. L’Apocalipsi o l’Arca del Pacte (com es coneix en anglès), expliquen el naixement de Jaume, l’infant que al Capítol 12 del text apocalíptic neix de la “dona”, provocant l’exaltació del drac (la “bèstia”). Aquest seria el símbol del drac del casc de Jaume I. L’Arca apocalíptica que precedeix a la vinguda de l’infant és l’Arca de l’Aliança de Salomó que custòdia el Preste Joan a Etiòpia, concretament a Abissínia, i que al segle XXI es troba custodiat per l’Orde de Santa Maria de Sió d’Axum i per l’emperador d’Etiòpia (a l’exili), descendent del primer Gran Khan, de nom Preste Joan. La Profecia hauria estat escrita per Joan (pel Preste Joan) i anunciaria aquesta lluita que, amb el temps, esdevindria una bèstia múltiple entre els poders monàrquics del món que els cavallers, els Templers (del Temple de Salomó), custodiarien eternament, sota el lideratge del cavaller del cavall blanc, l’àngel de Jesús que conclou la Profecia i que equivaldria, simbòlicament, al mite de Sant Jordi i al poder definitiu del Papa de Roma.

El Preste Joan (i després el Papa de Roma) seria escollit pels tres Khans o Reis que crearien la icona de Crist (els veritables Reis Mags) i lluiria les tres corones, en el seu honor. Les tres corones dels Reis Mags serien la triple corona de l’actual tiara papal, que als murals de Sixena llueix la Maria, coronada per Crist. Ells adorarien a Jesús, o millor dit el dissenyarien, per a mantenir l’autoritat espiritual que els hauria estat concedida per un projecte sacerdotal, d’arrel egípcia, tàrtara hebrea i romana. Aquesta explicació, aparentment contradictòria, es troba descrita “literalment” a un manuscrit que està a la Biblioteca Nacional de España, que es pot consultar a la pàgina 7 del Volum I, accessible des d’aquest enllaç:  http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000135656&page=1

CONCLUSIÓ

La raó simbòlica -no reconeguda- del litigi de Sixena prové de l’exaltació del nacional-catolicisme espanyol, del Vaticà i de les forces històriques que han edificat els poders ocults a l’opinió pública, referents al llegat de Santa Maria de Sixena. Sixena, o “sisena”, seria el sis, el número imperfecte (gairebé set) de la “dona” de l’Apocalipsi.

El mural de Sixena representa com el Crist (l’ungit) corona amb la Tiara Papal o del Preste Joan (la triple corona que comparteixen ambdós, però original del Preste Joan segons els mapes antics) a una dona: Maria, la fundadora de l’Església que, des del 1486, resultat d’un “pacte”, esdevé el símbol de les “mares de Déu” del Cristianisme.

Coronació de Maria per part de Crist, al MNAC, procedent de Santa Maria de Sixena.

La Història, però, manipulada, la faria Verge Maria, ocultant el fet que, realment, hauria estat el mite de Maria Magdalena, la Magna Hel·lena, l’emperadriu, que reconstrueix els poders de l’Imperi Cristià del Kha Preste Joan a Europa Occidental. Sant Pere seria honorat per Maria, al Vaticà, i el seu cos simbòlic es traslladaria al Monestir de Santa Maria de Sixena. Seria, per tant, una paràbola simbòlica que uniria Terra Santa (Egipte i Palestina) i Roma amb el mite de l’Aragó, a Sixena, resultat d’una manipulació o reconstrucció simbòlica de primer nivell. Per això s’hauria transformat la Verge del Pilar en la patrona de la Hispanitat i l’Opus Dei hauria situat, en aquestes terres, el seu Santuari Mundial, Torreciudad, al segle XX.

Inicialment, aquesta iconografia hauria representat un projecte femení per un nou ordre mundial, simbòlic, que, resultat de múltiples manipulacions, s’hauria transformat en el patró masculí, jeràrquic i patriarcal, del poder de l’Església Romana.

Andreu Marfull
2017.12.11 (revisat el 2025.05.30)