Sant Jordi portà el Cristianisme al regne dels pagans que rendien vasallatge al drac (paganisme). En tradicions orientals defensa un infant, que porta al llom del cavall, defensa l’infant Crist. Drac és la “lluita” o “dimoni” que ens enfronta els uns amb els altres. El drac és a l’Apocalipsi i a múltiples representacions del poder, des de Jaume I al Gran Khan, i representa la “lluita”, no pas l’enemic; l’enemic n’és un reflex, però també és reconegut, admirat, i pot esdevenir… una representació dels àngels de Déu. El mite és d’una època en què es pretén unificar els símbols, el poder, al voltant d’una única imatge, cristiana… És el mateix mite de l’Arcàngel Miquel. Ho explico perquè crec que val la pena ressaltar quin és el seu significat històric, més enllà de la universalitat simbòlica de la “lluita” cavalleresca. És un mite de la lluita per un símbol espiritual que pretén ser dominant, per orientar als llinatges poderosos de l’època. És un mite creat per unificar els exèrcits del món amb un únic màrtir (acaba cremat i patint turments, essent un màrtir), Sant Jordi, per crear així un únic imperi, Cristià.
Potser per això es relaciona Sant Jordi amb la cultura. Representa la inexorable lluita amb l’amor, per l’amor, de la humanitat.

2017.04.23