Carta de presentació del Pla de Mobilitat del Barri del Guinardó

2015-XI Pla de mobilitat barri del Guinardó (PDF)

Aquest projecte ha estat redactat al llarg dels anys 2012 i 2013. L’any 2006 vaig passar a formar part de l’equip de debat i participació ciutadana de la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó. Feina un any que havia decidit venir a viure al barri amb la meva família, que tot just feia els primers passos, m’acabava de casar. Vaig tornar-hi després d’haver-hi passat la joventut i d’haver estat uns anys en altres contorns de Barcelona i de Catalunya. Quan vaig tornar vaig veure el barri molt envellit, els seus carrers i els seus edificis eren vells.

Barcelona havia dedicat molts recursos i molt de temps per obrir en diagonal el barri, amb l’actual Ronda del Guinardó, amb unes obres que ben bé duraren una generació. Però havia decidit també obrir una nova via, el carrer Teodor Llorente, per interessos de la ciutat, afectant urbanísticament una zona important del barri, el Mercat i els seus entorns, provocant un lent però constant abandonament de la seva activitat tradicional. Amb una densitat de població molt alta, amb fortes pendents en molts llocs i amb unes voreres molt estretes, amb molts cotxes aparcats al carrer i amb un barri afectat urbanísticament pels interessos de la ciutat durant dècades, sense cap via amb preferència per a vianants, vaig observar un barri que havia perdut moltes oportunitats, que s’havia empobrit i en el què l’Ajuntament de Barcelona no havia prioritzat ni el seu manteniment si la seva dinamització, d’acord amb les línies d’actuació que havia iniciat en altres barris. Vaig veure que ni convida a passejar-hi ni a estirar les cames, ni a passejar els nens o nenes, per no dir que és molt incòmode anar-hi acompanyat, perquè només són carrers per aparcar els cotxes. En canvi, entre els anys noranta i els inicis de segle XXI Barcelona havia iniciat una rehabilitació de la ciutat que tendia a incorporar vies de pacificació de trànsit i/o amb preferència per a vianants, en línia amb les directrius de mobilitat que s’impulsaven des d’Europa. N’era especialment conscient com a ciutadà, però també com a arquitecte urbanista.

Al passar a integrar-me a l’equip de la Comissió d’Urbanisme vaig veure que s’estaven fent molts esforços, però s’avançava molt lentament. Hi havia una masia molt maca prop del mercat però que per un abandonament municipal s’havia convertit en objecte d’especulació urbanística (Can Garcini). Altres masies havien desaparegut (pàg. 9) i alguna d’elles molt recentment (Can Girapells). L’Ajuntament tenia planificat corregir l’absència evident d’equipaments, però no pas fer cap mena d’actuació a l’espai públic, més enllà de l’arranjament de les vies principals, les que veuen els cotxes que creuen el barri però no s’hi aturen (Passeig Maragall, Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i Ronda del Guinardó). També vaig veure que la circulació d’autobusos no era pràctica, que per entrar i sortir del barri s’havia de fer moltes voltes i, poc després, vaig veure (amb les associacions del veïns del barri) que s’havia obert un nou Hospital (de Sant Pau) i no s’havia fet cap mena de planificació de la mobilitat al barri per adaptar aquest nou emplaçament al seu entorn.

Però allò que va motivar iniciar aquest treball fou un relat encara més ampli, partia de la pròpia història de la seva caòtica urbanització al llarg del segle XX. Només comprenent fins a quin punt la ciutat havia projectat al Guinardó diferents models de ciutat i que cap d’ells s’hi havia ajustat es pot comprendre perquè hi ha tanta gent amuntegada, amb uns carrers tan poc amables, sense cap criteri compositiu i sense cap mena de valoració en la memòria col·lectiva de la ciutat de Barcelona. Els darrers anys, en una franca crisi econòmica i financera, que ha afectat especialment a les famílies amb menys recursos econòmics, s’ha emfatitzat aquesta situació. Segons fonts oficials en barri del Guinardó s’ha empobrit notablement en referència al promig de la renda per càpita de la ciutat, en línia amb l’eixamplament de les desigualtats que s’hi ha donat en general, on la zona nord s’ha empobrit, on la zona sud ho ha suportat prou bé i on la tradicional zona més privilegiada segueix essent objecte de millora, essent on hi viuen aquells que s’ho poden permetre, on no s’hi acumula l’atur ni la marginació. Així mateix, aquestes dades no són un reflex de la realitat, ja que al seu rerefons hi ha un procés de gentrificació urbana -imparable- on molta gent es veu obligada a abandonar els llocs on viu per qüestions econòmiques, i molta gent que s’ho pot permetre abandona el lloc on viu per anar a viure a llocs més adients, ja sigui per millorar la seva qualitat de vida o per motius de feina. És a dir, la desigualtat de zones dins la ciutat s’eixampla, on la marginació i l’abandonament es centra en unes zones i d’altres són objecte d’una forta especulació.

És la modernitat, però també és una manera de desincentivar els compromisos de la ciutadania amb els llocs on viu, d’abandonar la vida de barri i de fomentar una ciutat desigual que poc a poc està desmuntant el projecte de vida de molta gent. En aquest sentit, un bon pla de Mobilitat és una via per incentivar un debat al barri, per acostar sensibilitats, i per millorar les condicions de vida de molta gent que tendeix a envellir-se amb carrers mal planificats, sense activitat comercial significativa i sense vies estructurants que n’organitzin el territori. En conjunt, totes aquestes actuacions proposades projecten un barri amb futur, on viure-hi, créixer-hi, fer-hi una família, un negoci o una activitat econòmica té sentit. Totes elles incentiven el desús del cotxe, la vida al carrer i la dignitat dels seus habitants. I això costa diners, clar, per això estan els diners públics, no? per fer-ne un bon ús.

Fa tres anys que es va fer aquest document, i segueix vigent. És una idea, però requereix d’un compromís polític amb els veïns i veïnes que a dia d’avui encara no s’ha fet. Per què? que cadascú en faci la seva particular valoració. Els veïns ja ho han decidit. Per aquest motiu, li incorporaria un esperit crític, constructiu, addicional al que ja tenen aquestes paraules, però també penso que ja està bé així. Perquè en origen, i fins avui, ha estat un pla honest i gaudeix del suport del barri.

Dedico de forma especial aquestes paraules a la Plataforma Defensem Torre Garcini.

Andreu Marfull-Pujadas
Novembre de 2015

Advertisements

2 Comments Add yours

    1. Avui mateix Pau, gàcies!. És una bona notícia que caldrà veure si acaba bé (esperem que sí).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s