Jornades Europees del Patrimoni, 2015. Conferència a Bagà

En el marc de les Jornades Europees del Patrimoni (JEP) d’enguany, que es celebraran entre els dies 9, 10, 11 i 12 d’octubre de 2015, tindrà lloc la següent conferència al municipi de Bagà:

Els Pinós, de la creu de Bagà a la Vella Torre del Baró de Barcelona 

Una revisió de la història segons la Nova Cronologia d’Anatoly Fomenko

.

10 d’octubre de 2015

.

A càrrec de: Andreu Marfull-Pujadas
Durada: 90 min.
Data i hora: Dissabte 10 d’octubre a les 18:00 h.
Lloc: Palau dels Barons de Pinós i Centre Medieval i dels Càtars. Pujada a Palau, 7, Bagà
Organitza: Oficina de Turisme de Bagà
Dades de l’activitat:
Jornades Europees del Patrimoni a Bagà (Ajuntament de Bagà)
Agenda Cultural de les Jornades Europees del Patrimoni al municipi de Bagà (Generalitat de Catalunya)

RESUM:

La Primera Croada (1096-1099) ens ha deixat innumerables misteris que la historiografia medieval ha vestit de mites i llegendes, especialment el conjunt de narracions que envolten als cavallers del Temple de Salomó, al Priorat de Sió i a Maria Magdalena. Tanmateix, Bagà, amb la seva creu bizantina i la llegenda que envolta al baró Hug de Pinós ens mostren com el mite i la realitat dialoguen entre sí a terres catalanes. Algunes interpretacions de la creu de Bagà conviden a pensar que es tracta de la creu veritable de Jesucrist, mentre que segons un manuscrit de l’any 1662 el baró Hug de Pinós podria ser el primer Mestre de l’Orde del Temple de Salomó. Els Pinós, juntament amb els Montcada, formen part dels Nou Barons de la Fama d’Otger Cataló, i sobre ells recau part de la mitologia del Principat.

Així mateix, aquesta història es situa també a Nou Barris, Barcelona, als antics terrenys de Sant Andreu de Palomar. Al segle XVI els barons de Pinós ocuparen els terrenys dels actuals barris de Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, a tocar amb els dominis del castell dels Montcada, i es construïren una torre, coneguda com la “Vella Torre del Baró”. El 1714, amb el desenllaç de la Guerra de Successió, el castell dels Montcada i la torre dels Pinós foren destruïts, si bé la torre fou reconstruïda l’any 1797, restant inhabitable arran del saqueig i la destrucció de les forces napoleòniques a l’any 1808. L’any 1905, s’edificava el “Castell de Torre Baró”, en paral·lel al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la Sagrada Família, i les seves restes coronen la carena de la serra de Collserola apuntant a la Ciutat Comtal, en el seu eix Nord-Sud.

Anatoly Fomenko, un eminent matemàtic rus, doctor en ciències físico-matemàtiques, des de l’any 1972 compagina la seva vocació de professor al departament de geometria diferencial a la universitat Lomonosov de l’Estat de Moscou amb l’estudi de la revisió de la cronologia de la història, seguint un corrent científic impulsat per il·lustres personalitats com ara Isaac Newton, al segle XVIII. El seu objectiu és corroborar científicament la correcta exposició de la cronologia de la història de la humanitat en la seva totalitat, i en els seus treballs situa el relat de Jesucrist -del Nou Testament- en temps de la Primera Croada, a finals del segle XI, i la seva redacció al llarg de l’Edat Mitjana. Les seves teories, si bé són aparentment agosarades, ens permeten acostar-nos amb una nova perspectiva als fets que impulsaren bona part de les llegendes medievals.

En aquesta exposició es mostren els eixos principals de les tesis d’Anatoly Fomenko, i es relacionen amb el misteri del baró Hug de Pinós i el comte de Barcelona Berenguer Ramon II, mort a Jerusalem l’any 1097, just abans de les fundacions del Priorat de Santa Maria de Sió (1098), al Mont Sió de Jerusalem, i de l’Orde del Sant Sepulcre (1099), que custòdia el sepulcre de Jesucrist. En una segona part, una anàlisi geomètrica del pla de Barcelona, entre la Ciutat Comtal i el castell dels Montcada, mostra els possibles vincles simbòlics entre l’origen del cristianisme impulsat al segle XII i el mite del Sant Calze, de Maria Magdalena, d’acord amb les restes impulsades per la burgesia catalana i el capital simbòlic atresorat sota l’esperit del modernisme i l’acumulació de capital. A l’eix d’aquesta anàlisi es troba l’església de Santa Eulàlia de Vilapiscina i l’antiga masia de Can Sitjà, situada a l’actual plaça Virrei Amat.

Andreu Marfull-Pujadas és arquitecte urbanista, doctorand en Geografia crítica a la Universitat de Barcelona, on desenvolupa una tesi que enllaça les causes del capitalisme i la seva incidència territorial, aplicada al cas del pla de Barcelona, concretament al nucli de Sant Andreu de Palomar. És màster en gestió urbana, en direcció i gestió urbana i immobiliària, i en planificació i sostenibilitat, i ha cursat diferents estudis d’especialització en mobilitat, en govern i administració i en ciutat i territori. Des de fa quatre anys compagina la seva etapa formativa amb l’interès per la història de l’origen del capital simbòlic col·lectiu que impulsà les nacions d’Europa mil anys enrere, juntament amb la institucionalització de l’església cristiana.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s