Programa de ràdio de l’Art Neutre Història. Entrevista a l’investigador Andreu Marfull sobre la misteriosa iconografia present al claustre del monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona. Una entrevista realitzada el mes d’abril del 2015 pel periodista Daniel Bellò.

EIX INFERN – APOCALIPSI

Caiguda a l’infern

Homes engolits per la boca d’un drac o d’una serp.

Sant Pau

Cavaller amb un llibre i una espasa.

Jueu fariseu que inicialment perseguí els cristians, però que acabà convertir-se en una figura clau de la predicació i interpretació dels ensenyaments de Jesús.

De gran popularitat a l’Imperi Romà.

La tradició diu que va estar a Hispània (no ho diu la Bíblia), i a Tarragona, a l’antiga Tarraco, hi ha una capella del segle XIII que commemora el lloc on predicà el Sant.

Sant Onofre 

Cavaller agenollat davant d’un llibre o taula (Moisès?) envoltat amb una corona de llorers, símbol del triomf.

Eremita egipci que va viure setanta anys al desert, es diu que volent imitar a Joan Baptista.

Altres tradicions diuen que estudià jurisprudència i filosofia, però es feu monjo i anà a Tebes (Grècia). El primer monjo d’Egipte considerat ermità fou Sant Pau l’Ermità o de Tebes (llegenda narrada per Sant Jeroni).

Una altra diu que era una dona, de nom Onòfria.

El seu crani és a Constantinoble des del 1200.

Sant Joan Baptista

Profeta del cristianisme, l’islam, el mandeisme (secta del riu Jordà, als segles I i II, que té per messies a Joan Baptista, no pas a Jesús) i la fe baha’i (religió que professa que totes les religions provenen del mateix déu).

La seva mare (Elisabet) fou cosina de Maria, la mare de Jesús. El seu naixement es celebra el 24 de juny, dia del solstici d’estiu, i el seu símbol és l’anyell (com al Judici Final).

El seu nom dialoga amb Joanna. En siri es diu Yuhanna, i en grec Ioanna. Yanna és el nom del paradís islàmic (significa jardí), on tothom té 33 anys.

Es creu que és un compost de dues paraules, Jo i Anna. Hanna està etimològicament vinculat a Joanna. Hannah significa gràcia.

Sant Jordi

El seu culte a Occident provení dels croats (segle XII), després d’admirar la seva veneració per part dels musulmans, que en tenien santuaris a tot arreu i era de gran devoció. L’anomenaven els musulmans anomenaven Khidr o El Cavaller Verd. Es vincula la seva figura amb mites de l’Índia fins a l’Àsia Menor, i a l’Índia se’l representa amb una vestimenta verda, damunt d’un peix que l’ajuda a creuar el mar. L’Alcorà el situa contemporani a Moisès, acompanyant-lo en la confluència dels dos mars perquè aprengui el coneixement correcte del que ha estat ensenyat. Representa la figura d’un enviat/servent de Déu a qui Moisès promet obediència, però de qui desconfia fins a tres cops. Inspirà molts contes, com el de la lluita contra el drac i la protecció de la bella princesa, com a lluitador misericordiós, però la llegenda musulmana i índia també dialoga amb la pròpia figura de Jesús.

Durant l’Edat Mitjana però es convertí en el símbol contra l’Islam.

Se’l situa com a inspiració del rei Pere I d’Aragó i de Pamplona, que al 1096 va vèncer als àrabs en la reconquesta d’Osca (batalla d’Alcoraz), en el mateix any en què precisament s’inicià la Primera Croada a Jerusalem, convertint-lo en el protector dels nobles de l’Aragó. Durant els segles XIV-XV es normalitza la seva devoció dins del Principat, en paral·lel al procés de normalització de la denominació de Corona d’Aragó.

La seva llegenda europea s’identifica amb la del déu MITRA, amb barretina i matant un toro.

Maria egipcíaca

Contemporània de Jesús de Natzaret.

Cortesana d’Alexandria penedida i convertida al cristianisme.

La seva llegenda es basa en la presència, a Palestina, d’una tomba d’una santa eremita anomenada Maria.

Es diu que anà a Jerusalem i no va poder acostar-se al Sant Sepulcre de Jesús pels seus pecats (fou prostituta). Al final pregà i pogué entrar a adorar la creu. Finalment fou batejada pel mateix Joan Baptista.

Se la relaciona amb el mite de Maria Magdalena.

Sant Cristòfor

El catolicisme el descriu com un gegant cananeu (Nefilim), que abans de la seva conversió al cristianisme ajudava als viatges a travessar el perillós gual. Vivia al bosc. De petit ajudà a un xiquet, que es deia Jesús, i a cada pas pesava més. Jesús li va dir que era perquè portava a la seva esquena els pecats de tot el món.

Se’l representa també amb cap de gos, habitual en les icones i pintures ortodoxes.

Se’l fa romà i també africà, segons les fonts.

Arcàngel Sant Rafael

El nom prové de Rafa-El (El ha sanat).

Considerat El sanador de la terra.

A l’Islam se’l considera el responsable d’anunciar el Judici Final.

Anomenat ISRAFEL segons l’Islam.

Se’l sol representar de pelegrí i amb un peix a la ma.

A l’església copta d’Etiòpia (en origen egípcia) es cita, al llibre d’Enoc, altres àngels: Mig El, Gabri El, Uri El, Ragu El, Sari El i Yerajmi El.

Anunci de l’Apocalipsi

Hi apareixen quatre àngels amb una gran trompeta anunciant l’apocalipsi.

Llibre de l’Apocalipsi anunciat a Joan, on s’obren els set segells que mai ha volgut obrir abans. Ho fa un anyell degollat. En ell es fa una crítica a la gran prostituta, simbolitzada per la gran ciutat de Babilònia, i es mostren símbols com els quatre genets (cadascú amb una creu d’un color, com els diferents ordes de cavalleria de les Croades). Es presenta l’episodi de La gran tribulació, quan neix d’una dona l’Arca de la seva Aliança (un infant) i té lloc una gran lluita entre un gran drac que el volia devorar i els àngels del cel. Vencen els àngels i es donen dues ales a la dona, que fuig al desert (com Maria Egipcíaca i altres eremites). Al final s’anuncia el retorn de Jesús, el riu i l’arbre de la vida. El riu brolla del setial de Déu i de l’Anyell, i les fulles de l’arbre són les fulles són la medicina de les nacions, on no hi haurà mai més ni exclosos ni maleïts. Déu i l’anyell hi tindran el seu setial, i els seus servents li retran culte, el veuran cara a cara i duran el nom de Déu inscrit al front.

D’alguna manera, sembla que anunciï un retorn a la simbologia egípcia, on el Deú Amon era identificat amb un corder, però en aquest cas s’identificaria amb un anyell. On el riu del setial de Déu seria el Nil.

MITRA

Es diu que provenia de Pèrsia (Iran), i el seu culte es va estendre per Roma, competint amb el cristianisme fins al segle IV.

SIMILITUDS AMB JESÚS DE NATZARET (d’alguns relats):

• Mitra nasqué el 25 de desembre, en una cova.
• Els pastors foren els primers que el trobaren i l’adoraren.
• Li van portar regals, or i essències.
• La seva mare era una verge, anomenada Mare de déu.
• Mitra era un llaç d’unió entre déu i la gent. Era un representant d’Ahura Mazda a la Terra.
• Després d’ensenyar a la Terra, Mitra ascendí al cel.
• Fou enviat pel Pare perquè es fessin els seus desitjos a la Terra.
• El seu sacrifici tenia com a finalitat redimir el gènere humà.
• Els seus seguidors creien en la resurrecció, en la comunió amb el pa i el vi, en el cel i en l’infern.
• Mitra rebia l’apel·latiu de La Llum, el Bon Pastor, La Veritat.
• El dia sagrat del mitraisme era el diumenge.
• El mitraisme es representa amb una creu inscrita en un cercle, que simbolitza el sol.

En el sopar dels seguidors de Mitra hi ha la frase: «Qui no mengi del meu cos i no begui de la meva sang de manera que es confongui en mi i jo amb ell, no obtindrà la salvació…»

FONT: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitra_(mitologia)

EIX SANT AGUSTÍ-SANT JERONI

Sant Agustí (d’Hipona)

Contemporani de Sant Jeroni, procedent d’Algèria, i després de passar per Roma practicà la retòrica a Cartago.

Gran teòleg considerat un dels pares de l’Església cristiana. Filòsof de la concepció de la història universal. Afirmà que el temps objectiu i el subjectiu no coincideixen.

La seva obra marcà el camí de la filosofia/teologia durant l’Edat Mitjana.

L’Orde de Sant Agustí fou creada l’any 1244.

Sant Benet

Sant Benet de Núrsia fou qui instituí la regla monàstica a Europa Occidental, però el primer en fundar un convent en celibat fou Sant Amon (segle IV).

Sant Benet d’Aniana (750-821) fou el veritable el reformador de l’Orde de Sant Benet que Carlemany autoritzà per difondre l’orde benedictina (i el monaquisme) pels seus dominis. Era fill del comte i bisbe de Magalona (Malguelh), a la Septimània, al costat de Sant Gil i d’Avinyó, un visigot vençut per Carles Martell (686-741). 

Sant Jeroni (2)

Figura envoltada pels mateixos quatre àngels amb trompetes que anuncien el Judici Final.

Sant originari del segle IV, conegut per haver estat el primer en traduir la Bíblia al llatí, l’any 380, des d’una cova de Betlem, envoltat de dones. Se’l considera un dels responsables de l’actual cronologia de la història.

L’Orde de Sant Jeroni neix 1.000 anys després (1373), a Avinyó, i només s’estén per la península ibèrica.

Orde cabdal vinculada al descobridor Cristòfor Colom, a Carles I i a Felip II. San Lorenzo del Escorial fou fundat per monjos de l’Orde de Sant Jeroni, si bé actualment el porten monjos de l’Orde de Sant Agustí. 

Sant Nicolau

El fundador (promotor) del monestir es deia Bertran Nicolau.

Sant Nicolau, conegut també com a Nicolau de Sió, és l’arrel de Santa Claus. Va ser qui va combatre als arrians, que no acceptaven la divinitat de Jesús, al Concili de Nicea del segle IV. Des del punt de vista simbòlic és interessant, en la mesura que els Visigots hispànics van fer seva la tradició arriana. Arra vol dir compromís en llatí i Erri vol dir poble o terra en basc. Agon, que es troba dins Tarragona i dins Arragonie, vol dir lluita de la mort, en grec. 

Mare de Déu dels Àngels

Devoció impulsada pels frares franciscans. L’Orde Franciscà, de Frares Menors Conventuals (de Sant Francesc d’Assís) fou fundada l’any 1209.

Patrona dels corders i dels espardenyers barcelonins, que eren musulmans convertits al cristianisme.

El mausoleu de Joan Jeroni de Vilaragut, fill de Margarida de Prades (darrera esposa de Martí I l’Humà) i Joan de Vilaragut, està dedicat a la Mare de Déu dels Àngels. Es troba a Palerm (Sicília). 

Família Viastrosa

Llinatge barceloní, de mercaders.

El seu símbol és una doble estrella.

Vinya

Molt present en tot el claustre (vinculat a un dels seus fundadors).

Símbol de la bona vida i la fertilitat en l’antiga tradició grega i romana. 

Sant Jeroni (1)

Veure descripció més amunt (està repetit). 

EGIPTE i Sant Amon

Considerat el primer ermità establert en un monestir, prop de Nítria (Egipte). Col·laborà amb Sant Antoni.

La llegenda de Sant Antoni, a Nítria (Egipte), diu que va veure morir al déu egipci Amon. Una veu li va dir que era l’ànima d’Amon, monjo de Nítria, que pujava al cel.

Sant Amon tenia el mateix nom que el déu Amon, déu del sol (Amon Ra) i principal deitat egípcia des de l’Imperi Antic (3r mil·lenni abans de crist). Els sacerdots d’Amon es feren amb el govern del nord d’Egipte, d’on sorgiren els Coptes (copte=egipci). El seu líder es feia dir “profeta” o “gran profeta”. S’instal”là un Regne d’Amon al costat de la Mar Morta (Jordània, capital Amman). Hi van haver els déus Baal Amon (Fenícia), Zeus Amon (Grècia) i Júpiter Amon (Roma), tots ells representats amb les banyes de corder d’Amon.

EIX ANUNCIACIÓ NAIXEMENT – REIS – ANUNCI RESURRECCIÓ (Anunciació a Maria i anunci a Maria Magdalena)

Anunciació

Anunci del naixement de Jesús fet a Maria, per part de l’arcàngel Gabriel (Gabri El). El tradició àrab fou l’arcàngel Gabriel el qui dictà l’Alcorà a Mahoma i va acompanyar al profeta en la seva ascensió al cel.

Tradicionalment se’l veu amb un lliri a la ma i una trompeta per anunciar la fi del món, però en la imatge del claustre només es pot contemplar el lliri, que porta en una vara coronada amb el característic símbol de la flor de lis o flor de lliri. La flor de lis fou el símbol de la puresa que simbolitzà Borgonya i Florència, així com els Anjou (els Borbó) i els reis de França. Aquesta flor se la relaciona amb Maria Magdalena (la Provençal), i amb el Priorat de Sió.

Segons algunes fonts fou ell qui enterrà a Moisès. Com a curiositat un Moisès, de nom Musa (Musa=Moisès en àrab) fou el cabdill omeia que arribà a la Península al segle VIII, essent contemporani a la Maria Magdalena provençal.

Sant Pere

De nom real Simó fou un dels apòstols, germà d’Andreu.

Se’l considera el primer cap de l’Església. Cap Papa s’ha dit Pere.

El rei d’Aragó i de Pamplona, en temps de la 1a Croada, fou en Pere, fill de Sanç (sant?) i d’Isabel d’Urgell.

Al segle XIV els reis d’Aragó, Castella i Portugal es deien Pere.

Escut dels Reis Catòlics

Escut repetit fins a cinc ocasions.

A les seves bases s’hi situen escuts de la Nació Catalana i de Barcelona.

Anunci de Maria Magdalena

Anunci de la resurrecció de Jesús fet a Maria Magdalena.