L’onze de juliol de 2013 s’ha presentat el manifest JUNTS A EUROPA, el Manifest per la Unitat Catalanista al Parlament Europeu, a la seu de les Institucions Europees de Barcelona, al Passeig de Gràcia, 90.

MANIFEST (CLICAR)

L’acte ha estat presentat pel filòleg i escriptor Joan Solana, que ha exposat el manifest, i ha seguit amb la intervenció dels següents ponents: Josep M. Ureta, Bernat Joan, Dolors Collell, Antoni Segura, Ermínia Altarriba, Andreu Marfull, Dolors López, Pere Pugès, Esperança Garrido, Jaume Marfany, Fabián Mohedano, Ferran Requejo, Salvador Cardús, Ferran Mascarell i Ernest Maragall, líder de Nova Esquerra Catalana i impulsor del manifest originat a partir d’una idea del mateix Joan Solana.

Ressò a la premsa digital:

Agència Catalana de Notícies Anglo Catalan Affairs Ara.cat Ara.cat (2) Diálogo Libre Directe.cat El Comercio.es El Confidencial Eldiario.es El País. Cataluña El Periódico El Punt Avui El Singular Digital Europapress.es Europapress.cat Globedia Lainformacion.com La Vanguardia La Vanguardia (català) Nació Digital Press Digital Racó Català Radiocatalunya.cat Regió7 Tribuna.cat Vilaweb Vilaweb (Salvador Cardús)

Les meves paraules, per donar-hi suport, han estat les següents (3-4 minuts):

En primer lloc volia expressar el meu agraïment als organitzadors d’aquest acte per haver-me convidat i haver-me donat la oportunitat d’expressar el meu suport al Manifest per la Unitat Catalanista al Parlament Europeu. Un honor immerescut però que miro d’assumir des de la meva discreta aportació al reconeixement d’un pensament que m’empeny i no em pertany només a mi, i que em diu que és necessari estar més units que mai perquè estan en risc els fonaments i les bases de la qualitat democràtica i social de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.

Des de Catalunya es posa de nou al descobert les conseqüències de l’absència d’un debat intens i constructiu que Espanya indubtablement necessita, que impossibilita el debat de Catalunya amb les diferents realitats territorials de la comunitat cultural catalana, amb la resta de pobles d’Espanya, amb el propi poder centralitzat a Madrid i amb amb totes les institucions internacionals. Un debat trencat originàriament per un manament monàrquic traumàtic que encara avui és aprofitat pels interessos i el poder d’uns davant la desautorització i marginació dels altres. Un fet que posa al descobert la necessitat de forjar una nova consciència social, política i cultural europea.

El que està en joc és un precepte de maduresa democràtica, la legitimitat de la voluntat d’un poble davant de la Constitució d’un Estat i d’un ordre europeu amb un llarg recorregut però que ara es troben especialment qüestionats, no és simplement una opció política davant d’una altra. Es tracta d’un debat cultural pendent, del debat entre els pobles, dels reconeguts i dels no reconeguts, que Catalunya i Europa sempre han liderat però que necessiten seguir llaurant, un debat que l’actual Espanya ja ha mostrat explícitament la seva voluntat de negar i banalitzar amb absoluta impunitat i una evident i inadmissible provocació.

A les properes eleccions al Parlament Europeu tenim l’oportunitat de fer un pas endavant i expressar la unitat del poble de Catalunya, des de l’autoritat implícita en la notable diversitat d’opcions polítiques que mostren la qualitat del seu debat democràtic i la salut de la seva convivència i creativitat cultural, per reclamar atendre, units, les debilitats de les pròpies arrels de l’ordre espanyol i europeu teixit en bona part pel consens, però també per la commoció i per la força. Per això he signat i dono suport incondicional a aquest manifest, penso que és desitjable que Catalunya es mostri més que mai unida a les institucions europees per denunciar el seu silenci imposat des d’Espanya i per defensar la seva necessitat de ser present amb veu pròpia, davant de la comunió històrica i cultural catalana que s’estén més enllà de Catalunya, davant dels pobles i nacions d’Espanya, davant d’Europa i davant del Món, per impulsar la legitimitat democràtica de les estructures de poder que ens governen a tots plegats.

Catalunya ha de ser i seguir essent Catalunya des de les estructures representatives més àmplies fins als seus fonaments, el seu poble, que ja ha fet el primer pas. Un pas necessari per iniciar un nou i desitjable debat i ordre cultural i territorial ja no només dins d’Espanya i d’Europa, també a l’entorn mediterrani, que acumula fortíssimes tensions i desajustos que també tenen a veure amb una complexa i llarga herència de lluites i interessos contraposats. Ben mirat, posats a demanar, cal promoure un nou ordre territorial i cultural pel món sencer. Tot és possible perquè hi ha moltes voluntats que així ho desitgen, però primer ens ho hem de creure nosaltres, fent realitat propostes ambicioses com les transcrites en aquest Manifest.

Gràcies.

.

Tot i així, aprofitant que aquí disposo de més temps i espai per expressar-me, afegeixo un complement del text que no he arribat a exposar però que penso que val la pena transcriure aquí.

Ara fa tres segles els representants del Principat de Catalunya, el Consell de Cent, la Diputació i el Braç Militar, coneguts com els Braços de Catalunya, dignificaren la decisió del rei i emperador Carles de garantir i atendre l’evolució del procés de pau iniciat als congressos d’Utrecht, però no renunciaren a defensar els seus Drets i Privilegis davant la desigual força que els deixava pràcticament sols davant els borbons francesos i castellans reforçats amb aquells pactes. Les seves paraules, dirigides al que consideraven el seu legítim comte i rei, foren:

“Ens considerem obligats a fer-ho per raó del nostre deure envers Déu i envers vostra majestat, per la seguretat i tranquil·litat d’Europa, la llibertat d’Espanya i l’alliberament de la nació catalana.” (1713)

Unes paraules inaudites dins la història d’Europa, més quan defensaren aquests principis amb les pròpies vides i el suport de la dignitat i autoritat de set segles d’evolució i maduresa. Uns fets que rememorem amb el nostre himne i la diada de cada 11 de setembre. Ho fem perquè ens uneix, i perquè ens mostra el camí a seguir, reptes i horitzons des d’on forjar la nostra esperança i canalitzar els nostres esforços, units.

.

Andreu Marfull i Pujadas

2013.07.11