Imatge anterior: https://simposicolom.cat/ (2026)

ADN Colom 1 – Episteme 0

Tal com descriu en Michel Foucault, existeix una xarxa invisible de regles que determina què és possible pensar o dir en una època concreta, totalment anònima, que afecta totes les ciències i la cultura en general. Li diu episteme. Cristòfol Colom, en aquest cas, n’és un pilar fonamental que està a l’inconscient col·lectiu en la forma d’un episodi que marca el destí d’Europa, del catolicisme i del cristianisme en general. En aquesta línia, els científics es formen deliberadament sota les regles d’aquest episteme que tot ho modula, sense adonar-se que estan limitats pel fet de viure i pensar dins d’ell. I això genera situacions com les viscudes recentment en motiu del I Simposi Colom i la descoberta d’Amèrica, organitzat per en Francesc Robusté i n’Albert Fortuny, que ha comptat amb la presència del catedràtic José Antonio Lorente (director de la recerca forense de l’ADN d’en Colom que apunta probabilísticament a un Colom jueu i català), així com un Comitè Científic format per vuit doctors en ciències aplicades, de l’enginyeria i la tecnologia.

Organitzar aquest simposi i fer-lo realitat ha resultat ser una odissea, i un retrat ben eloqüent d’un episteme en crisi, entre els qui han decidit ocultar les raons d’un Colom català i els qui les defensen. És a dir, es posa de manifest la tensió entre una barreja de coneixement i creences, que confon ciència i fe, certesa i manipulació, essent dues posicions que es postulen com a espais de ciència, però cap d’elles ho és íntegrament. No parlen d’allò que els divideix, la ficció històrica inherent a tota episteme.

El simposi, concebut com una iniciativa rigorosa i científica, que inicialment ha rebut suport institucional i finançament empresarial, ha acabat esdevenint un espai marginat, boicotejat i amenaçat, acotat i dirigit en la pràctica a incondicionals de la catalanitat d’en Colom, tot i la participació d’en Lorente citat i dos ponents més al marge de posicions partidistes; tots ells amb aportacions compatibles -val a dir- amb la tesi de la catalanitat d’en Colom. El que volia ser un espai pluridisciplinar obert al debat constructiu convençut de les seves raons, ha acabat esdevenint la representació d’un sol espai de pensament: el que apunta a un Colom de Barcelona, del llinatge dels Colom Bertran, no jueu. Però això no vol dir que hagi estat un fracàs ni que pensi que aquesta tesi no sigui correcta, tot el contrari, és digne d’estudi i la recolzo en gran mesura. Només apunto a que admet una anàlisi més àmplia a l’exposada al simposi. Un simposi que per altra banda es mereix ser digne d’elogi per haver mantingut la integritat de la seva determinació des de l’inici fins el final, en nom d’unes raons que la ciència suporta, tècnicament, però no tàcitament quan és controlada per l’episteme dominant.

Actualment, el debat Colom es troba mort i enquistat en posicions monolítiques incompatibles perquè així ho provoca el conjunt d’anomalies i misteris que envolten a la biografia que s’atribueix a en Colom. Estem abduïts en un episteme inconscient que nega, en nom de la ciència, el dret a pensar en la manipulació de la història. I el que resulta encara més inquietant: qui està més enrocat en negar i difamar als qui defensen un Colom català és el propi espai institucional, polític, mediàtic i cultural català. I això es mereix una sentida reflexió.

¿Per què l’esfera pública dominant catalana es nega el dret a pensar en la catalanitat d’en Colom?

En Colom genovès, tot i les inconsistències de la seva veracitat  històrica i les evidències de la seva manipulació documental, segueix essent vigent i tolerat. Només es deixa espai de maniobra a la possibilitat que tingués raons personals o familiars per ocultar la seva veritable identitat i, per aquesta raó, es fes passar per genovès sense ser-ho realment. Les raons i les evidències d’un Colom català són coherents i estan be argumentades, però l’episteme inconscient dominant nega el dret a pensar que Colom fos català per sobreviure, ell i tot l’espai institucional creat al seu voltant, en nom de la història que es veu amenaçada, perquè un Colom català (i jueu) té enormes implicacions a tots nivells, encara que en Lorente hagi dit (en un to conciliador, obert al debat històric) en una entrevista al diari La Vanguardia, que no passaria res si fos català.

Catalunya es troba intervinguda i profundament limitada per part dels qui controlen el relat epistèmic, que no és científic, és inquisitorial, de l’Espanya unilateral nacional-catòlica i castellana, així com per part de l’observació internacional pro-colonial, financera i empresarial, catòlica i cristiana, sionista i judeocristiana de l’Occident global. A tots ells ja els està bé deixar les coses com estan, en el tema Colom, perquè tenen un espai consensuat al relat històric i això els hi aporta un poder al que no estan disposats a renunciar. Els que no accepten aquesta estructura de dominació no tenen dret a ser-hi.

Però, compte, la realitat adopta moltes formes, no es pot controlar pels segles dels segles. Sigui certa o no la tesi d’un Colom català, s’albira una ruptura epistèmica a tots nivells, que es pot accelerar, de forma abrupta, amb el detonant d’una escopetada ara impensable ocasionada pels resultats obtinguts de l’ADN d’en Colom (i en futures investigacions en el mateix àmbit). Més si, tal com sembla apuntar l’ADN, se’l fa d’arrels jueves. Per aquesta raó s’ha imposat un silenci, des de l’any 2024, en referència a aquests resultats, quan es presenta per primer cop el documental que en parla: Colón ADN: su verdadero origen? Un documental que, paradoxalment, ha silenciat els resultats que diuen són els del seu veritable ADN.