Una lectura astronòmica (i astrològica) de la Sagrada Família de Gaudí

La data encriptada a la façana del Naixement, i l’Orde de Sant Benet

Existeix un zodíac al centre de la façana, que només es pot veure des dels laterals. Es troba envoltant l’estel de Betlem, que s’ubica (seguint la posició dels símbols zodiacals) en Capricorn. D’aquesta manera, les constel·lacions coronen l’estel que il·lumina el Naixement. Però compte, no està representat el conjunt zodiacal ni formen un cercle. Només s’hi mostren 8 símbols, els que es podien veure la nit del 24 al 25 de l’any 1152, falten Escorpí, Sagitari, Capricorn i Aquari, i la seva posició relativa tendeix a situar-se verticalment. Aquests símbols, juntament amb la lluna, el sol i els planetes en aquesta data, cal trobar-los fent-ne una lectura simbòlica sobre el conjunt de la façana. Tal com aquí s’interpreta, per completar aquesta lectura hermètica davant del monument s’ha de mirar la façana desplaçant els planetes reals d’aquella data sobre l’arquitectura.

Fotografies: Andreu Marfull 2023.

La façana del Naixement de la Sagrada Família dissenyada per Antoni Gaudí, al marge de la representació literal de fets com en naixement i la vida de Jesús, utilitza un llenguatge sobreposat que informa d’altres fets. Per exemple, honora el Crismó de Constantí i la lluita de la cristiandat fins a la seva elevació suprema a través de l’Esperit Sant, traspassat a Maria. Té, doncs, dos naixements, el físic i el diví. Però també ens parla d’una data, que aquí s’assimila a la resurrecció de Crist, i per fer-ho ens explica una història i ens ubica més de mil anys endavant.

La posició dels astres -constel·lacions, planetes, sol i lluna- es correspon a la del 25 de desembre de 1152, i això no és casual. Segons els matemàtics russos Anatoly Fomenko i Gleb Nosovskiy, entre els anys 1150 i 1152 apareix un nou estel al firmament: una supernova a la constel·lació de Cranc, que per error es data l’any 1054. Aquest fenomen és vist des de la Terra com l’aparició d’un nou estel, que té lloc uns 33 anys abans que la mort de l’emperador de Constantinoble Andrònic Comnè, l’any 1185, que mor en unes circumstàncies molt semblants, gairebé equivalents, a les de Crist. Es tracta d’uns anys en què té lloc l’arribada d’Eudòxia Comnena, dita “emperadriu”, a Provença, des d’on funda, a Montpeller i a Magalona, l’Orde de l’Esperit Sant, sota la benedicció del Papa Innocenci III, el líder espiritual que crea la Inquisició a Europa. Una Eudòxia que és sang d’Andrònic, que es coneix tingué una amant de nom Eudòxia, neboda seva, i una Eudòxia que traslladà la seva sang a tota Europa a través del llinatge del casal de Barcelona.

Traslladar aquests fets a una revisió de la història, en que Jesús apareix més de mil  anys després del que està robustament instituït, resulta poc convincent, però la Nova Cronologia no és només aquesta dada, té un treball enorme al darrere, basat en tècniques de datació astronòmica de zodíacs antics, anàlisis estadístiques i exploració documental. En aquest context, fins i tot, admet una dilatació artificial dels fets reals entre els segles XII i XVII oficials. Per aquesta raó, en aquest article es deixa aquesta visió neocronològica al marge, si bé és oportú matisar que s’apunta al trasllat dels poders cristians provinents de Bizanci a Occident, juntament amb la seva ciència i cultura, que és el que impulsa el Renaixement.

Per començar, es posa l’atenció en l’ordenació dels tres portals de la Façana del Naixement, que són, també, el símbol de l’Orde Sant Benet (que fa de Maria Magdalena la seva icona medieval). La similitud entre els arcs i les coves dels Tres Portals de la Façana i el símbol de l’Orde Benedictí és mimètica; i potser per aquesta raó en Gaudí col·locà , a les bases dels seus extrems dret i esquerre, un camaleó. És a dir, ens ubica a l’aparició de la Magdalena a Occident, la santa més venerada de l’orde benedictí, al segle XII oficial.

Imatge de la dreta: Emblema de l’Orde de Sant Benet: tres turons de Montecassino, a la regió de Nàpols, on Benet trobà la inspiració, en una cova, a l’igual que la Magdalena a Maxim de la Bauma.

Lluna i Saturn a Lleó (una escena apocalíptica)

Font de la imatge del firmament: Stellarium-web.com. En groc, els planetes que estan sobreposats al Sol i a Júpiter i no apareixen per defecte a l’aplicació.

La Lluna i Sagitari es troben a Lleó, a la data assenyalada. La seva interpretació requereix assimilar el Lleó al Sol i a Crist, mentre que la Lluna fa referència a La dona dona a llum un fill baró destinat a regir les nacions; aquest fill és enlairat cap a Déu i cap al seu tron, revelant la victòria de Crist des del seu naixement i exaltació. Es representa a dues escales, una de central al voltant de l’arc zodiacal, i l’altra a una escala més gran, ocupant el que es coneix com el Portal de la Caritat, on es relata el Naixement.

Lluna a Lleó (la dona vestida de sol de l’Apocalipsi bíblic): La Dona vestida de sol (Ap 12,1–2) apareix com una “una gran senyal al cel”: una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus i una corona de dotze estrelles. Està embarassada i a punt de donar a llum. La dona embarassada és l’anunci de la concepció de Maria envoltada pels signes zodiacals, les “dotze estrelles”. Està vestida de sol, que és el lleó, i la lluna sota els peus cal veure-la en el Rosari que l’envolta, que fa un arc com a lluna creixent als seus peus.

.

Nota històrica: oficialment, entre els segles XII i XIII d.C., els monjos dels monestirs europeus reciten 150 avemaries juntament amb 150 salms. La tradició dominicana explica que la Mare de Déu va donar el rosari a sant Domènec de Guzmán el 1208 a Prouille, per combatre l’heretgia càtara. Els dominics van tenir un paper clau en difondre i estructurar el rosari.

Saturn a Lleó (Portal de la Caritat suportat per tortugues): Tortugues que emmarquen l’escena de la Coronació de Maria i el Naixement de Crist. L’energia de terra (regida per Saturn, el déu del temps i el límit) es llegeix a la base de la façana. La llum (Lleó) només pot elevar-se si hi ha una base sòlida (Saturn). Gaudí ho converteix en arquitectura pura: a baix → tortugues (Saturn), a dalt → estel, llum, vida (Lleó). És literalment una carta astral en pedra.

.

Gaudí va col·locar les dues tortugues centenàries aguantant les columnes precisament a la part més baixa. La tortuga és l’animal saturnià per excel·lència. A més, en estar orientada a l’est (Llevant), rep el primer raig de sol de l’hivern, activant el mapa simbòlic. 

El gran clúster de Sagitari apuntant a Escorpí: L’eix central (L’Arc tàrtar apuntant al Cel)

El fet astronòmic més rellevant del cel de 1152 és que Mart, Júpiter i Neptú es troben solapats a Sagitari, i que el Sol, I Urà es troben a Sagitari, amb Venus i Mercuri emmarcant-los, també a Sagitari. Tal com es veu a la imatge, l’arquer de Sagitari apunta amb el seu arc a Escorpí i tots aquests astres estan alineats. A la façana, aquest fenomen es tradueix en la immensa acumulació d’elements en l’eix central, posats en sentit vertical (apuntant al cel), que, alhora, fa referència a l’arc de Gengis Khan.

.

Sagitari (El Centaure/Llançador): Curiosament, sota aquesta òptica, la forma apuntada de les tres arquivoltes de la Caritat que pugen en fletxa cap al cel simulen geomètricament la tensió de l’arc de Sagitari apuntant cap a l’infinit celestial. El xiprer superior és la punta de la fletxa.

.

Sol a Sagitari (l’estel de Betlem i l’escena del Naixement): L’Orientació de la Façana. El 25 de desembre de 1152 el Sol era a Sagitari d’acord amb el zodíac sideral (astronòmic), si ve al zodíac tropical (astrològic) entrava a Capricorn.  L’estel, en aquest sentit, es troba a Capricorn al fragment del zodíac que l’envolta a la façana.

.

Urà a Sagitari (solapat al Sol): No disposa de representació mítica o animal, al ser un planeta identificat l’any 1781 que va ser batejat amb criteris tecnològics i científics. Així mateix, en l’astrologia se’l representa com una figura que uneix matèria (Creu o món tangible) i esperit (Cercle, totalitat o consciència) amb unes semicircumferències laterals que representen la recepció, intuïció, però també la ruptura i l’alliberament. Fent-ne una lectura analògica, es pot assimilar als dos arcs diferenciats del zodíac, essent la Creu el punt central on es concep a Crist, i el Cercle l’estel de Betlem que es troba a sota.

.

Urà és el planeta regent d’Aquari, al compartir vibració. Sense Urà, Aquari seria un aire intel·lectual; amb Urà, es converteix en un aire revolucionari. Simbolitza el despertar de consciència, el canvi sobtat, la innovació tecnològica i la llibertat radical.

Mercuri a Sagitari (sota de l’estel de Betlem): Escena dels músics i els àngels anunciant el Naixement. Hermes/Mercuri inventa el primer instrument harmònic, la lira, i representa el ritme i la vibració. Mercuri és el pont entre la celebració ritual, la música humana i l’harmonia còsmica.

.

Venus a Sagitari (la Coronació): Es llegeix en l’escena de la coronació de Maria, ambdues són les deesses de l’amor i la fecunditat. Inclou l’exuberància floral, vegetal i de fertilitat primaveral que soterra l’escena del bressol sota el xiprer, simbolitzant l’amor i la gràcia venusiana. 

.

Escorpí (l’ou i el pelicà): Es troba al peu del xiprer. A l’igual que el signe d’Escorpí, representa la mort, el sacrifici i la regeneració. o renaixement. A la simbologia medieval el pelicà es fereix el pit per alimentar les seves cries. En un altre sentit, representa la Sang de Crist, el vi del Sant Sopar i el martiri posterior. A l’ou es llegeix IHS, que pot voler dir: Iesus Hominum Salvator (‘Jesús salvador dels homes’, en llatí), i es troba al davant d’una corona que fa de niu dels pelicans. Al seu damunt s’hi edifica un enorme xiprer ple de coloms coronat amb una creu Tau.

Font: https://blog.sagradafamilia.org/escenes-naixement/

En aquesta reconstrucció representa la mort i la fi del poder imperial de l’ungit, a Constantinoble, i la reencarnació en la reialesa europea.

Júpiter a Escorpí (l’Arbre de la Vida): Ocupa el vèrtex superior del portal central a través del gran Xiprer verd. Júpiter és el rei d’aquella conjunció. En iconografia cristiana, el xiprer és l’arbre que no mor, que manté la verdor fins i tot en condicions extremes. En iconografia astrològica, és un arbre jupiterià: elevat, noble, protector, vinculat a la idea d’expansió cap amunt. Representa l’ascensió cap amunt i la immortalitat. Per altra banda, els coloms que s’hi representen simbolitzen L’Esperit Sant, la pau, la benevolència divina o la protecció celestial.

Font: https://app.emaze.com/@AZOQIQOT/la-sagrada-familia#/16

Mart a Escorpí (la creu Tau vermella amb el colom i el llaç en “X”): Es troba al capdamunt del xiprer. Marc i Júpiter es solapen, estan en “lluita”. La lletra tau (ת) és l’última de l’alfabet hebreu, té com a significat antic “marca, senyal, signe”, i aquí es relaciona amb la marca citada tant al llibre d’Ezequiel com a l’Apocalipsi, els qui són temorosos i lleials a Déu. Altrament, també té la forma d’un martell, equiparant-se al martell del déu Thor i amb Mart mateix, déus equivalents. La presència del colom, també formant una “T”, sobre el llaç en forma de “X”, representen el sacrifici i la resurrecció de Crist que acompanya a aquesta lluita liderada per Mart. Finalment, afegir que el color vermell apunta a Mart, la forma de la creu ho fa a la creu de l’Orde de Sant Joan que supleix als templers, i la forma Tau a l’Orde franciscà, qui apareix després de la croada càtara. La “X” i el colom també apunten a Santa Eulàlia.

Font: BORGESE Maurizio/hemis.fr/Getty Images

Neptú a Escorpí (trident diluvi i coves): L’aigua i la humitat és omnipresent a tota la façana, que reprodueix les coves on s’hi projecte el misticisme, la profunditat i la dissolució de la forma. En aquest sentit, Neptú assoleix una omnipresència a l’enllaçar aquest misteri amb la forma d’un Trident. La fletxa central apunta a la Coronació de Maria, i als seus laterals es troben dos símbols difícils d’ubicar en l’escena cristiana, com són una Arca de Noè (vaixell amb casa al damunt i un colom, dirigit per un home que sembla que entra a una cova), i una imatge d’una dona immaculada sobre el que sembla una llàntia d’oli en la forma d’un ocell. Fa referència, tanmateix, al mite de Deucalió, que construí una barca amb el necessari quan Zeus inunda la terra per castigar a la humanitat. Es creu que arribà al Mont Parnàs, on hi havia la nimfa Corícia, a una cova, il·luminada per llànties d’oli per fer-ne culte. Tota la façana és doncs, també, la darrera de les constel·lacions pendents: Aquari, un signe d’aire, fix, regit per Urà (el zodíac i l’anunciació) i corregit per Saturn (les tortugues), amb una energia marcada per la innovació, la llibertat i el pensament futurista.

Font de les imatges de Deucalió i Corícia: https://modernistespuntcom.blogspot.com/2012/06/la-sagrada-familia-facana-del-naixament.html

De la cova que aquí es relaciona amb el Parnàs i Corícia en sobresurten estalagmites, que s’enlairen des del terra gràcies al goteig o aiguat de la cova. Les quatre torres, que Gaudí dedica a quatre apòstols, representen també estalagmites, si bé s’assimilen als cactus de figa de moro, com a senyal de supervivència en condicions extremes. Les quatre torres són, d’acord amb aquesta lectura, les dels casals de la Provença i Barcelona.

Font de la imatge de la figa de moro: https://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/2017/09/plantes-de-menorca-figuera-de-moro-figa.html. Font de la imatge de les corones de les torres: https://fity.club/lists/suggestions/Sagrada-Familia-by-Antonio-Gaudi/

La conjunció simbòlica al Crismó central

In Hoc Signo vinces 

(‘amb aquesta senyal venceràs’)

Atribuït a Constantí com una aparició, a l’adoptar el cristianisme, abans d’entregar Roma al Papa.

Sobre el que s’entreveu com una pedra, que té també una superfície que recorda a un cactus, hi apareix el Crismó amb l’Alfa i l’Omega als laterals, amb la creu templera, una corona al capdamunt i una figura indefinida a cada quadrant que recorda tant una gerra com la forma d’un pètal de la flor de lis, la corona de llorers o la “B” de Basili, és a dir emperador. Però també admet referir-se a les nanses del Sant Calze, tal com de fet es pot contemplar a la façana del cos de l’església que es troba al lateral de la façana del Naixement. Les nanses, alhora, donen forma a una “M”, de Maria.

Júpiter, Mart, Neptú i Escorpí s’hi poden entreveure, així com la totalitat de la majestuositat de la façana en sí.

.

Interpretació d’aquesta hipòtesi

D’acord amb aquestes teories, Gaudí (que tenia accés a llibres de misticisme medieval i heràldica gràcies a la biblioteca dels benedictins i del seu mecenes) no hauria construït un simple pessebre, sinó un monument criptogràfic. La Façana del Naixement seria un gran mirall petri que reflecteix el cel de l’any 1152 per fixar en la història el “segon naixement” o el pacte espiritual de la cristiandat a l’Edat Mitjana.

Lectura simbòlica de l’emblema de Sant Benet: Quan es mira la façana amb aquesta lectura, s’hi veu:

• Turons → Montrecassino, Nàpols (i Montserrat)
• Creu → elevació de Crist
• Coves → ventre primordial, introspècció, subconscient, protecció i refugi
• Sant Benet → patró d’Europa Occidental
• Maria Magdalena → sang i poder de Crist a Occident

Lectura simbòlica de l’Arc i la Fletxa: S’hi veu:

• Arc → el gran arc parabòlic del portal (i de Gengis Khan)
• Fletxa → el xiprer vertical
• Punta → la creu Tau (senyal) i la coloma
• Direcció → el cel, no la terra
• Missatge → ascens, transcendència, direcció divina

Lectura simbòlica del Crismó i el Sant Calze: S’hi veu:

• IHS → In Hoc Signo vinces (‘amb aquesta senyal venceràs’)
• Crismó tradicional → la creu amb l’Alfa i L’Omega
• Sant Calze → la sang de Crist i la “M” de Maria
• Corona → la glòria
• Pedra amb pell de cactus → solidesa i resiliència, protecció i adaptabilitat

Missatge → ascens, transcendència i direcció divina traslladat a Europa Occidental, on pren refugi i protecció el cristianisme, com a senyal de victòria renaixement a Roma, en nom de Sant Pere i la Magdalena, Maria. És una lectura astronòmica, astrològica, teològica i arquitectònica alhora. L’ascens del Naixement esdevé la forma d’expressar l’ascens de l’Ungit a la immortalitat, en aquest cas com a resultat del trasllat del seu poder a Roma, Occident i la família reial europea, quan cau l’emperador de Grècia, a Constantinoble, del llinatge de Gengis Khan, i se’l fa un personatge històric, diví, a mida d’un messies jueu, quan les arrels dels poders inicials de tota Europa són jueves, i muten, amb el suport de la Santa Inquisició, vers una nova religió, de la mateixa manera que ho fa el Preste Joan, del llinatge de Gengis Khan, a l’esdevenir Papa de Roma.

Aquests fets representen la data 25 de desembre de l’any 1152, i un canvi de paradigma religiós que requereix d’una anàlisi paral·lela en clau neocronològica i involucra a Eudòxia Comnena, el comte Pere de Provença, el conte de Pierre de Provença i la bella Magalona i els llinatges d’Aragó i els Anjou, en temps de la caiguda de Constantinoble, que no va tenir lloc ni el segle XII ni el XIII o el XV, sinó el XVII.

Posició dels astres a data 25 de desembre de 1152 (zodíac sideral)