Un document manipulat, i manipulador, de les Constitucions de Catalunya

Un document manipulat, i manipulador, de les Constitucions de Catalunya

El 1702 no es va constituir la nació catalana lliure i independent, tal com pressuposa aquest document

La imatge anterior dona a entendre que, l’any 1702, el rei Felip V va constituir la nació catalana, fent-la lliure, integrant-la als països que avui diem catalans, aleshores els regnes de València i Mallorca, més el Rosselló i el conjunt de terres de parla catalana que, de fet, ja formaven part de França. I molts li han donat credibilitat, però en realitat es tracta d’un muntatge composat entre dos textos, d’un llibre publicat l’any 1878 titulat “Los fueros de Cataluña”, escrit per en Josep Coroleu i en Josep Pella i Forgas, que tenia la intenció de construir un cos estructurat del dret català, des de les Constitucions a les institucions polítiques i administratives que la història oficial i l’anàlisi documental té consensuat al segle XIX. Font: https://bvpb.mcu.es/constituciones/en/consulta/registro.do?id=403676

Els dos fulls, d’on es treu la imatge citada, són aquests:

Full 1:

Full 2:

A la lletra petita es justifica la referència a Crist, remetent-se a documents legals d’altres indrets, com França els anys 1791, 1793 i 1795, Brasil el 1824, Nova York (no posa data), Grècia el 1864 i la Constitució espanyola de l’any 1812. Altrament, és com apareix a la compilació de les Constitucions de 1704.

Després, s’afirma que els articles transcrits es van sancionar (aquí traduït) “a l’assemblea catalana que es reuní a l’església del convent de Sant Francesc de Barcelona”. Però, abans, deixa clar, a l’apartat “Advertiments preliminars”, que els principis de dret escrit i consuetudinari del Principat que aquí apareixen en la forma de Títols, Capítols i Articles, es presenten “a la moderna”. Ho justifiquen per l’interès que hi veuen en sistematitzar el conjunt de disposicions legitimades per la història, que ha prescindit d’aquest ús, que diuen “purament francès”. D’una manera subtil ens diuen que és una reconstrucció presentada com una constitució moderna. Però, quan mires les equivalències amb les Constitucions catalanes, te n’adones que la reconstrucció és monumental.

Fan una feina lloable, però esborren la línia que separa la veritable font de la seva aportació personal. Tot és, en definitiva, un document que no es pot acceptar com a rigorós. És més, les Constitucions reals (o millor dit les que s’entenen com a oficials, però no necessàriament han de ser reals, veure aquest article) disten molt de dir el que aquí es presenta, encara que la idea d’uns drets, acords, dits privilegis i constitucions, que obliguen al comte i rei, apareix en part. Però res a veure amb el que es pretén fer: simular un text constitucional que diu que Catalunya era una nació lliure i independent, com un estat modern.

La versió de les Constitucions que circula per les xarxes és de l’any 1909, va ser dirigida per en Francesc Maspons i Anglasell i es tracta d’una reedició fotografiada d’un llibre original de format més gran, publicada pel Col·legi d’Advocats de Barcelona. Font de les Constitucions de 1704 citades: https://books.google.es/books?id=dFBeAAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false

Malauradament, tendim a no analitzar els documents, i casos com aquest condueixen a errors i a manipulacions de la realitat, quan no en som conscients i els donem per bons.

4 pensaments sobre “Un document manipulat, i manipulador, de les Constitucions de Catalunya

  1. Sí Andreu, cal llegir-ho tot. Cert. Però la constitució seguent, la de 1705-6, treballada perls juristes i notari real, entre altres, els olianesos Francèsc Solanes i Vilana Perles, redactaren l’article primer en què defineix tota la constitució, coneguda per “llei d,exclusió de la Casa de Borbó” (…aboliren les institucions i suspengueren algun contingut, altre no) pel decret de Nova Planta de 16.1.1716, però aquesta és altra història. Bon treball. Sebastiá Sardiné Torrentallé.

  2. Benvolgut,

    Les Constitucions van ser vigents en dret mercantil fins 1822, en dret processal fins 1834, en dret civil fins l’actualitat pràcticament… Va ser el dret públic sobretot el que va quedar suspés, que no abolit, pel Decret de Nova Planta i la militarització consegüent del Principat de Catalunya.

    No han estat mai derogades, però tampoc s’han pogut actualitzar per què des de 1706 no s’ha convocat cap Cort General facultada per fer-ho.

    Oriol de Fàbregues

    1. Moltes gràcies per aquesta pertinent informació. De forma especial com a malalt de pàrquinson agraït de poder seguir investigant, amb l’ajut de la medicina, i altres vies, Dr. de Fàbregues. Salutacions.

Deixa una resposta a Oriol de Fàbregues Cancel·la la resposta