La versió oficial, de l’home d’Estat que es va sumar al projecte autonomista espanyol del 1977. Treball interessant, però no es descriuen els veritables fets del 1939 al 1975, respecte com es va espoliar la Generalitat el 1939, respecte el Consell Català de Catalunya i respecte l’exili català del continent americà. Amnèsia històrica. El Franquisme, l’espanyolisme i la mediocritat dels historiadors catalans han esborrat els fets de la consciència col•lectiva, i dels llibres d’història. També, la documentació que, segons el documental, s’ha amagat al públic, a Poblet. I ja per acabar, sobta molt que s’espoliés a la Generalitat i acte seguit els Tarradellas es compressin una finca de 19 hectàries amb una casa del s.XVI a França. Se’l va triar, el 1977, per no ser “separatista”.
Andreu Marfull 
Hola. A l’audiovisual es mostra (35’51”) el document de venda de la finca de Saint Martin le Beau a Antonia Macià el 2 de setembre del 39. Però vull afegir que en el programa “Islàndia” de Rac1 del 2/10/2019 (on es narra la peripècia del cor d’En Macià), Albert Om diu -assessorat per Joan Esculies i Josep Ma Bricall- que, la primera destinació del cor d’En Macià i l’Arxiu de la Generalitat, després de travessar la frontera, fou un allotjament llogat que tenia En Tarradellas a Saint Raphael a la costa Blava i que a Saint Martin HI VIVIEN els seus pares. (Per cert, també s’explica que el trasllat del cor i l’Arxiu es deguè haver dut a terme per N’Antoni Ma Sbert.)
Gràcies per la feina escrupolosament esclaridora del nostre passat.
Gràcies a tu Pau per aportar més coneixement.