SÀPIENS: Segona Guerra Mundial: El pla secret per envair… Espanya

Imatge anterior: Port de Barcelona, Segona Guerra Mundial. Document desclassificat. Font: Revista Sàpiens.

SÀPIENS: Segona Guerra Mundial: El pla secret per envair… Espanya (i el que falta per descobrir)

FONT DEL TEXT: https://www.sapiens.cat/raco-sapiens/documents-pla-secret-envair-catalunya_205322_102.html

SÀPIENS NÚM. 239. FEBRER 2022

Autor: Pere S. de Argila

Els documents del pla secret per envair Catalunya
Al número de febrer, desvelem tots els detalls d’un desembarcament aliat a Catalunya durant la Segona Guerra Mundial, una operació encapçalada pels nord-americans que no es va arribar a realitzar per l’oposició britànica

  1. El reportatge

La revista SÀPIENS presenta, al número de febrer, una nova investigació que revela el pla secret nord-americà per fer un desembarcament aliat a Catalunya l’estiu del 1944, en plena Segona Guerra Mundial. Aquesta exclusiva és fruit d’una recerca conduïda per l’historiador Pere S. de Argila als Arxius de les Forces Aèries nord-americanes (AFHRA, per les sigles en anglès), a Alabama; als Arxius Nacionals dels Estats Units, a Washington, i als Arxius Nacionals del Regne Unit, a Londres, on ha pogut accedir a documentació recentment desclassificada que demostra que aquesta operació va estar a punt de produir-se. Podeu llegir-ne més a aquesta notícia del web i consultar a continuació alguns dels documents més importants de la investigació.

  1. Els documents nord-americans

El port de Barcelona, una infraestructura clau
Entre els documents localitzats als Arxius de les Forces Aèries Nord-Americanes, a Alabama, hi ha aquest mapa del port de Barcelona, una de les infraestructures clau que calia ocupar. Inclou diferents quadrats amb un número a dins que indica l’objectiu. En el cas del port, els molls i d’altres parts són objectius diferents.

L’oposició britànica al pla
El pla de desembarcament a Catalunya no es va acabar produint per l’oposició dels britànics, que temien que les esquerres tornessin al poder si els aliats ocupaven Espanya i després guanyaven la guerra. Les decisions politicoestratègiques i les circumstàncies globals del moment van fer que l’operació es dugués a terme al sud de França, amb el nom d’Operació Dragoon. En aquest informe del 20 de maig del 1943 podeu veure, escrit a mà, “British opposed” (els britànics s’hi oposen).

El llistat d’objectius a atacar o ocupar
Entre la documentació localitzada per SÀPIENS hi ha una carpeta amb centenars de pàgines on es llisten tots els objectius de Catalunya a atacar o ocupar. Es tracta d’instal·lacions de tota mena: fàbriques, estacions de tren, vies de comunicació, tots els aeroports i totes les bases aèries —Reus i Sabadell, per exemple—, el port de Tarragona, la zona industrial de Barcelona i Badalona i, fins i tot, indústries i instal·lacions petites, com ara tallers de reparació de vehicles i vaixells. També hi ha un mapa de la petroquímica de Flix, amb les carreteres i les línies de tren que l’envolten. En aquest document podeu veure’n les primeres pàgines.

  1. Els documents britànics

Entre les tropes que havien de participar en l’operació hi havia la Number One Spanish Company (NOSC), una unitat d’exiliats republicans espanyols que lluitaven com a voluntaris amb l’exèrcit britànic. Entre aquests també hi ha catalans, com podeu veure en aquest document localitzat als Arxius Nacionals Britànics i que mai abans no havia estat publicat.

***

NOTA AFEGIDA

Andreu Marfull, 10 de febrer de 2022

Durant la Segona Guerra Mundial els EUA es plantegen envair Espanya com a estratègia militar. Es fa el 1942, quan creuen Gibraltar i ocupen el nord d’Àfrica, el 8 de novembre de 1942. I es fa el 1944, quan entren pel sud de França el 15 d’agost de 1944, després d’haver entrat per Normandia el 6 de juny (de 1944). La primera empresa es coneix per Operation Torch (“torxa”), la segona Operation Dragoon (“drac”) i la tercera Operation Overlord (“amo”). Però no ho sabíem.

La invasió es dissenya i hauria començat a les platges de Badalona. I aquesta empresa la dissenya l’OSS (Office of Strategic Services) en col·laboració amb el Comitè d’Acció Català de Nova York. Aquesta amenaça, a mida que el nazifeixsme es veu superat per la resistència russa i anglosaxona, als anys 1943 i 1944, porta a Franco a col·laborar amb les Nacions Unides, quan són l’aliança militar que acaba vencent a la gran guerra (l’ONU és posterior). Aquesta notícia era una evidència que es desprenia de la documentació aportada per en Josep Carner Ribalta i n’Anton Gibernau, que es recopila al llibre “Els catalans apel·len a les Nacions Unides: D’Utrecht a San Francisco passant per Nova York (1713-1945-2017)“, on es descriu amb tot detall no només les raons de la invasió i propostes de com realitzar-la, sinó el més complex, com restituir el govern democràtic i, fins i tot, l’autodeterminació dels pobles d’Ibèria, entesa com l’Espanya plurinacional. Però ara ha aparegut un nou treball amb nous documents, publicat a la revista Sàpiens (font: “Els documents del pla secret per envair Catalunya“).

Només cal que algú més apart que aquesta ploma vegi la relació evident entre aquestes dues recerques, i ja es pot reescriure part de la història catalana, espanyola i de la Segona Guerra Mundial.

Per què es pensa en envair Espanya? Doncs perquè és aliada del nazifeixisme i Franco és a Espanya, de fet, resultat d’una invasió militar en aliança amb els exèrcits alemany i italià, nazifeixstes. No és neutral, com es diu als llibres d’història. La història oficial pot no ser del tot honesta, de la mateixa forma que no es diu que el franquisme és un poder intrús resultat d’un cop d’Estat. Certament, Espanya no entra decidida a la Segona Guerra Mundial, però la guerra ja ha fet abans el seu curs al seu territori. El fet és que no és neutral fins que retira la División Azul el 17 de novembre de 1943, si bé diversos efectius seguiren al servei de l’exèrcit nazi fins el 21 de març de 1944. Aquesta divisió militar representa uns 50 mil soldats des de l’estiu de 1941 fins a les darreries de 1943, el temps que serveix a la conquesta fallida de Rússia per part de les tropes de Hitler. Però això no és tot. L’estiu de 1940, les tropes espanyoles ocupen l’aleshores Protectorat Internacional de Tànger, i no és fins poc abans de l’Operation Overlord (el desembarcament de Normandia) que es retira d’allà. Tànger és una fortalesa a l’estret de Gibraltar, clau per controlar l’entrada de les tropes aliades a la Mediterrània.

Ara es coneix que el preu de la “neutralitat” són deu milions de dòlars de suborn a la cúpula militar espanyola, gestionats pel germà del dictador, en Nicolàs Franco. Tanmateix, no tot es soluciona amb diners. Hi ha una amenaça real sobre Espanya, la invasió, fet que hauria retornat no només al republicanisme, sinó que també hauria revifat l’afany d’independència de catalans, bascos i gallecs. I això ho saben els catalans de Nova York. Ho saben perquè són agents privilegiats, al servei dels EUA i com a membres oficialment reconeguts del govern català a l’exili. Igual que ho saben els bascos equivalents de Nova York, encapçalats pel president del govern basc, en José Antonio Aguirre.

Els catalans de Nova York es van erigir com a agents al servei dels aliats, fidels als Estats Units d’Amèrica. Josep Anton Gibernau fou cònsol de l’Ambaixada espanyola republicana a Washington i Josep Carner Ribalta “ma dreta” de Macià i cap de premsa del Parlament català.

La primera gran gestió va ser demanar ajut al president Roosevelt per auxiliar als catalans a França, i després intercedir per aconseguir diplomàticament l’alliberament del secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya, en Josep Tarradellas, i el conseller i “ma dreta” de Francesc Macià, en Ventura Gasol, detinguts per les tropes nazis a França, el 1941. Però, paral·lelament, des del 1942 fins el setembre de 1945 esdevingueren la representació del govern català a l’exili davant les Nacions Unides, als EUA.

Però la seva feina no s’acaba aquí. També són responsables (o participen) de:

  • La reconstrucció política (i clandestina) de la resistència catalana durant la Segona Guerra Mundial.
  • L’espionatge a Nova York al servei dels EUA.
  • Contactar Washington amb els catalans antifeixistes de tota Amèrica.
  • L’aliança amb el govern basc a l’exili per a una eventual revolució a Espanya i la creació de respectius referèndums d’autodeterminació per a l’alliberament basc i català.
  • Dissenyar un desembarcament forçat en platges catalanes a l’Operation Torch de 1942.
  • Col·laborar amb la propaganda antifeixista a Amèrica Llatina des de Nova York, al servei dels EUA.
  • Col·laborar amb el Departament d’Estat nord-americà per al potencial disseny d’una eventual invasió forçada d’Espanya, entre 1943 i 1944, així com la restitució d’un govern democràtic amb un reconeixement de la identitat plurinacional espanyola.
  • Reconstruir el govern català des de Mèxic el 1944, per estar preparats per pressionar les Nacions Unides quan finalitzi la Segona Guerra Mundial i el general Franco es quedi sol, sense el suport de Hitler i Mussolini que ho ha portat al poder.
  • Presentar una apel·lació a la Conferència de les Nacions Unides de San Francisco de 1945, on es demana la lliure determinació per als catalans.

Els catalans de Nova York fan un treball extraordinari al servei de Catalunya i del món per lluitar contra el feixisme.

Entre els anys 1942 i 1944 els catalans de Nova York s’alineen amb els interessos dels EUA i, amb el suport del Departament d’Estat, presidit per en Cordell Hull (secretari d’Estat entre 1933 i 1944), col·laboren en el disseny de la invasió d’Espanya i en el de la posterior restitució de l’ordre democràtic, al servei de les Nacions Unides.

Els catalans de Nova York participen del debat que condueix a l’ONU, però la història no els hi ho ha reconegut. Cordell Hull es retira el 1944 però el 1945 rep el premi Nobel de la Pau per la formació de l’ONU. I el secretari general de la Conferència de San Francisco, n’Alger Hiss, era un agent del Departament d’Estat (que el 1947 és condemnat per espia comunista).

Els catalans de Nova York es comuniquen amb en William Joseph Donovan, qui crea el servei d’intel·ligència dels EUA, l’OSS, abans que ho sigui la CIA; amb en Harold B. Hoskings, agent de l’OSS i després de la CIA; amb en Nelson Rockefeller, quan és al capdavant de l’Oficina d’Afers Internacionals dels EUA (1940-1944), que després esdevé assistent del secretari d’Estat (1944-1945), n’Edward Stettinius, que substitueix en Cordel Hull; i en Paul T. Culbertson, de l’Oficina d’Afers d’Europa Occidental dels EUA, qui esdevé qui negocia amb en Franco en nom dels EUA, des de 1947, amb la instrucció de no fer fora Franco des de 1948.

Aprenentatge: El plet català és un afer internacional, des del moment en què l’ordre internacional ha forçat manipular la història de Catalunya davant d’Espanya.

Més informació a

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s