La Nova Cronologia d’Anatoly Fomenko, aproximació

Comunicació de l’Andreu Marfull al 15è. Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica, organitzat per l’Institut Nova Història (INH). S’hi tracta d’una nova manera de concebre la cronologia dels fets de la humanitat i del relat històric que en resulta. Es publica a la web oficial de l’INH. Enllaç: https://www.inh.cat/articles/La-Nova-Cronologia-d’Anatoly-Fomenko

La història és plena d’interrogants que, per diversos motius, polítics, religiosos i/o simbòlics, ens han deixat uns textos històrics compilats en pocs autors sobre els que hem reconstruït la història antiga i, de forma aparentment casual, s’emmarquen amb els Textos Sagrats de la tradició judeo-cristiana, així com múltiples herois, llegendes i mites sobre els que s’ha edificat l’imaginari col·lectiu de la civilització humana. Tanmateix, el seu esquelet és una cronologia composada entre els segles XVI i XVII, proposada pel religiós Joseph Justus Scaliger (1583; 1606) i completada pel també religiós -jesuïta- Dionysius Petavius (1627).

Des del segle XVI fins al segle XXI diversos científics i/o filòsofs de la història han transcendit la cronologia, i han qüestionat la seva validesa. En són exemples De Arcilla (segle XVI), Isaac Newton (anys 1643-1727), Jean Hardouin ( anys 1646-1729), Petr Nikiforovich Krekshin (anys 1684-1763), Robert Baldauf (segles XIX-XX), Edwin Johnson (anys 1842-1901), Nicolay Alexandrovich Morozov (anys 1854-1946), Wilhelm Kammeyer (final del segle XIX-1959) i Immanuil Velikovskiy (anys 1895-1979). Tanmateix, al segle XXI hi ha, però, un equip de matemàtics del camp de l’estadística que lidera una iniciativa controvertida: l’exploració científica de la cronologia a través del projecte «Nova Cronologia» (Fomenko i Nosovskiy, 2005). Es tracta de l’equip dirigit pel matemàtic Anatoly T. Fomenko (nascut el 1945), i els també matemàtics Gleb V. Nosovskiy (1958), Tatiana N. Fomenko (1948) i Vladimir V. Kalashnikov (1942-2001), tots ells de la Universitat Estatal Lomonosov de Moscou. ([i])

En què consisteix la Nova Cronologia? Doncs, de la mateixa manera que ho fa l’Institut Nova Història (en endavant INH), explora científicament la Història, però de la història global i aportant un factor poc o gens qüestionat per la historiografia en general: el posar en dubte la veracitat de la cronologia històrica des de l’antigor fins al segle XVII.

Un exemple significatiu que la Nova Cronologia (en endavant NC) explora és el Tractat de Tordesillas. Segons aquest corrent de pensament no té cap sentit que, a l’any 1494, Castella i Portugal es reparteixin el món, bàsicament per dues raons fonamentals. Per un costat es troba el fet que fins aleshores es tracta de dues entitats polítiques irrellevants en la història i, per l’altre, que no té sentit que poc menys de dos anys després de la descoberta de Cristòfor Colom, en un moment en què oficialment no es té consciència de la descoberta d’un nou continent, es pacti el repartiment de poders -en nom del Cristianisme- entre ells dos. Per aquesta i moltes altres raons la NC indica un fet que enllaça amb la línia d’investigació principal de INH: el fet que el repartiment de poders entre Castella i Portugal fos un acte posterior i que, en origen, la descoberta i l’ocupació d’Amèrica hagués tingut altres protagonistes.

Així mateix, la NC parteix d’una lectura global de la història, a partir d’un interrogant científic, abans d’explorar la lògica de l’ocupació d’Amèrica i de l’apropiació històrica de la gesta en nom de les terres hispanes. Per raons que aquí és impossible resumir, el fet és que Fomenko s’endinsa en un compromís per transcendir la història i la lògica de la seva manipulació, compaginant la seva carrera professional amb aquesta afició que, altrament, cal entendre com una carrera paral·lela. El seu ampli coneixement en el camp de l’estadística el porta a explorar totes i cadascuna de les cròniques i les genealogies principals de la humanitat, amb la intenció de trobar-ne més evidències, fins a reconstruir en clau d’una hipòtesi argumentada la història en la seva totalitat (Fomenko i Nosovskiy, 2012).

A través dels seus càlculs localitza diverses duplicitats, com el cas de la relació de Papes de Roma entre els anys 141-314 i els Papes dels anys 314-532. Però també la dels emperadors del Sacre Imperi Romà (l’imperi Romanogermànic) d’entre els segles X-XIII i la dels emperadors Habsburg successius, d’entre els segles XIII-XVII. Aquest factor situa la manipulació fins, precisament, al segle XVII, just al segle on acaben les conegudes guerres religioses dels 30 anys i dels 80 anys, després d’una intensa activitat inquisitorial que dóna peu a l’actual configuració dels estats moderns, resultant del Tractat de Westfàlia, el 1648, on apareixen al mapa del món Holanda i Suïssa.

Com a singular coincidència es troba la gairebé exacte similitud entre els anys de govern dels emperadors del Sacre Imperi, entre els anys 911 i 1307, fins a l’inici del Papat d’Avinyó, i els anys de govern dels reis d’Israel d’entre els segles X-VI a.C. És a dir, es tracta d’una duplicitat que abraça 1800 anys de diferència. Sigui casualitat o no, aquesta etapa dels reis d’Israel acaba amb el famós captiveri del poble d’Israel a Babilònia, a Mesopotàmia, el conegut captiveri de Babilònia, i el Papat d’Avinyó és conegut com el segon captiveri de Babilònia. Ambdós duren 70 anys i ambdós són protagonitzats per jueus. És al segle XIV, precisament, quan la comunitat jueva que s’estableix des de Provença fins a Catalunya aconsegueix el seu màxim esplendor, i és amb el desmantellament del Papat a favor de Roma (segons la història oficial) que comença el seu declivi.

En una altra investigació paral·lela, la NC i uns col·laboradors canadencs es plantegen l’exploració dels zodíacs presents en els diferents temples funeraris de l’Antic Egipte, ja sigui temples dedicats als Faraons o als Sacerdots. La seva localització, d’acord amb la posició de les constel·lacions que s’hi representen, fa referència a una data determinada. El resultat és excepcional, si es té en compte la lògica de la història oficial. Cap dels zodíacs presenta una data anterior al segle XI d.C, i el més recent és del segle XIX. És a dir, no tenen més de mil anys d’antigor (Fomenko et al., 2004).

Aquestes dades, juntament amb una intensa anàlisi documental i una crítica raonada als mètodes de datació comuns, així com als interessos creats entre les acadèmies estatals, els arqueòlegs i els historiadors, porten a l’equip de la NC a presentar una nova concepció de la història, en clau d’hipòtesi argumentada.

Aquesta història, molt breument reduïda aquí, és la següent: entre els segles XV i XVII té lloc una implosió d’una unitat política, que la història oficial vincula a la desautorització del Papa a favor dels grans monarques, però que la NC relaciona amb l’ocupació otomana dels dominis de l’Imperi Romà d’Orient, des d’Europa de l’Est fins a Egipte. En origen, l’Imperi hauria estès els seus llaços des del nord d’Egipte fins a Palestina (Israel, Gaza Cisjordània i Jordània actuals). Aquest Imperi s’hauria estès amb el control del que es coneix com la comunitat hebrea, a nivell simbòlic i financer, que n’haurien dirigit les cròniques. Israel seria el nom que es donaria a aquest projecte i, la diàspora jueva, que es reflecteix en la seva dispersió arreu del món fins a la instauració de l’Estat d’Israel l’any 1948, seria en realitat el relleu d’aquesta història que la NC fa florir. Els temples de l’Antic Egipte serien els temples funeraris dels seus protagonistes i, al voltant d’Alexandria i Babilònia (El Caire), es controlaria el capital simbòlic (coneixement i espiritualitat) que lideraria la seva expansió.

Respecte l’ocupació americana, la NC afirma que la crònica d’Hernán Cortés seria, en realitat, un projecte pel control de l’Imperi des de Rússia i des d’Europa, però que la història oficial hauria dividit en les llegendes de Cortès i Iermak Timoféievitx, els conqueridors oficials de Mèxic i Sibèria respectivament. La NC destaca, en aquest sentit, que les cròniques oficials de les seves respectives gestes, ambdues del segle XVI, no serien publicades fins l’any 1632 i 1636, respectivament (Fomenko i Nosovskiy, 2009).

Finalment, en el marc d’aquesta exposició s’aporta una informació que dialoga amb aquesta visió alternativa, proposada per la NC. Les quatre famoses «B» dels Paleòleg, els emperadors medievals de la darrera etapa de l’Imperi Romà d’Orient, signifiquen «Basileus Basileon, Basileuon Basileuonton», que vol dir «Rei de Reis, que regna sobre els que regnen». Com a apunt final, val a dir que la bandera de la ciutat de Constantinoble en aquell moment està formada pels símbols dels Paleòleg i la creu roja genovesa, en una posició equivalent a l’escut de la ciutat de Barcelona. Les «B» dels Paleòleg són de color groc sobre fons vermell, els mateixos colors que la Senyera, i la creu genovesa és la mateixa de la creu de Sant Jordi. La qüestió que això planteja, d’acord amb la Nova Cronologia, és si eren creus diferents o eren la mateixa, i si això té a veure amb els Templers. Tots lluïen creus vermelles, a Colom se’l fa genovès i els seus vaixells el relacionen amb els Templers, donant peu a múltiples interpretacions. A Barcelona hi havia una important comunitat genovesa, i els Colom venien d’allà. La qüestió que això planteja és: era Gènova una ciutat o era quelcom més?

[i] Nota: Fomenko és Doctor en Ciències Físico-Matemàtiques, Membre numerari de l’Acadèmia Russa de les Ciències i Cap del Departament de Geometria Diferencial de la Universitat Estatal Lomonosov de Moscou. L’any 1996 guanya Premi Estatal de la Federació Russa (en Matemàtiques). Paral·lelament, ha dedicat part de la seva vida a la investigació de la Història. És autor de diversos llibres sobre l’aplicació de nous mètodes empírico-estadístics per a l’anàlisi de les cronologies històriques, la cronologia del temps antic i de l’Edat Mitjana.

BIBLIOGRAFIA

FOMENKO, A. T. et NOSOVSKIY G. V. (2005a). History: Fiction or Science?. NUMBERS AGAINST LIES, Vol 1. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005b). History: Fiction or Science?. ANTIQUITY IS MIDDLE AGES. Vol 2, Book 1. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005c). History: Fiction or Science?. WE CHANGE DATES – EVERYTHING CHANGES. Vol 2, Book 2. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005d). History: Fiction or Science?. STARS TESTIFY. Vol 3, Book 1. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005e). History: Fiction or Science?. CELESTIAL CALENDAR OF THE ANCIENTS. Vol 3, Book 2. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005f). History: Fiction or Science?. NEW CHRONOLOGY OF RUSSIA. Vol 4, Book 1. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005g). History: Fiction or Science?. THE MIRACLE OF RUSSIAN HISTORY. Vol 4, Book 2. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005h). History: Fiction or Science?. EMPIRE. Vol 5, Book 1. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005i). History: Fiction or Science?. HEYDAY OF THE TSARDOM. Vol 5, Book 2. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005j). History: Fiction or Science?. BIBLICAL RUSSIA. Vol 6, Book 1. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005k). History: Fiction or Science?. THE SETTLEMENT OF AMERICA BY RUSSIA-HORDE. Vol 6, Book 2. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005l). History: Fiction or Science?. SEVEN WONDERS OF THE WORLD. Vol 6, Book 3. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005m). History: Fiction or Science?. WESTERN MYTH. Vol 7, Book 1. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2005n). History: Fiction or Science?. RUSSIAN ROOTS OF THE “ANCIENT” LATIN. Vol 7, Book 2. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.

—- (2009). CONQUEST OF AMERICA by Ermak-Cortes and rebellion of the Reformation through the eyes of the “ancient” Greeks. Moscou: Publishing house Moscow, AST.

—- (2012). HOW IT WAS IN REALITY. Moscou: Publishing house Moscow, AST.

FOMENKO, A. T., FOMENKO, T. N., KRAWCEWICZ, W.Z. et NOSOVSKY, G. V. (2004). MYSTERIES OF EGYPTIAN ZODÍACS. And other Riddles of Ancient History. A guide to dating ancient astronomical data. New Chronology Publications.

PETAVIUS, D. (1627). De doctrina temporum. Paris.

SCALIGER, I. (1583). Opus novum de emendatione temporum. Lutetiac. Paris,

—- (1606). Thesaurum temporum. Cambridge University Library.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s