La noble veritat, amb en David Raventós

La noble veritat és allò que els alts governants, elits o poders falsegen i manipulen, conscient o inconscientment, per mantenir el control del relat que manté l’harmonia social necessària pel seu pretès domini soble els pobles que els reconeixen com a tals. És allò que amaga la “noble mentida” que descriu Plató a La república.

Crec que tots estarem d’acord en què alguna part de raó hi ha en aquest plantejament. Però, una cosa és acceptar el concepte i l’altre, més complexa, és posar-nos d’acord en quin és el seu abast. Ahir, amb en David Raventós en vam parlar a La gota catalana, en un acte organitzat i presentat per en Pau Collado i realitzat al local de Plural-21.

En David compartí una bateria d’exemples en què es constata com existeix una manera de fer que sobrepassa l’opacitat i el partidisme propis de la saludable competència política dins de Catalunya. Que treballa, ja sigui enganyada o manipulada, per una altra d’enganyadora manipuladora més poderosa que està al servei dels mitjans que controlen el relat unionista espanyol de forma intensa i sense miraments des de l’inici del procés independentista, i, de forma més discreta però igual d’operacional, des de fa dècades. El modus operandi és la infiltració, la seducció, la corrupció, l’amenaça i quan és necessari la repressió o la violència física i mental. Ell mateix n’ha estat víctima amb una tortura farmacològica i, tal com denúncia, molt probablement la Muriel Casals també, amb la seva mort. Paral•lelament, policia, serveis secrets, jurídics i governamentals, en ple coneixement de la Casa Real i les forces armades, hi deuen treballar. En aquesta línia, exposa també el cas del funest atemptat perpetrat el 17 d’agost de 2017, vinculat al projecte d’Aliança Catalana de Sílvia Orriols, que segons en David i altres veus està promogut i finançat per l’unionisme espanyol per desorientar i debilitar l’independentisme i dividir encara més la societat catalana.

Tot un tema.

Pel que fa a la meva intervenció, que de fet va ser introductòria de l’acte, em vaig centrar en constatar que, de fet, existeix un complot catalanista còmplice de l’Espanya unionista monàrquica des de 1945, quan s’acorda el futur de Franco aliniat a l’òrbita nord-americana i britànica. Un complot que esdevé una flagrant traïció en la transició a la democràcia de 1977, quan enlloc de denunciar-se el complot català, espanyol i occidental es passa pàgina i es segueix el pla traçat per a l’Espanya democràtica: OTAN i Comunitat Europea, amb la plurinacionalitat hispana convertida en un afer menor. Per raons geopolítiques.

Fins allà on soc capaç de saber veure, en el cas que ens interpel•la, com a catalans, el problema de fons no és només la violència d’estat organitzada i el relat manipulador d’aquests fets unduïts des del zel espanyol, sinó des de tot Occident, el de l’Espanya que ha creat el mite europeu i occidental des del Tractat d’Utrecht de 1713, que es segella de nou el 18 de juliol de 1945, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, tal com ho comentava al post anterior. Em remeto als fets de l’apel•lació de 1945, però també a la recerca dirigida des de Moscou de la Nova Cronologia. El frau monumental de la legitimitat històrica, simbòlica i moral que la Nova Cronologia ha destapat.

La noble mentida històrica del poder d’Occident, sobre el doble mite de Roma i Carlemany, que també és jueu i deixa a la penombra el català, és la poderosa mà invisible que manté reprimit i ofegat l’anhel de llibertat dels catalans, sense miraments i des de la més absoluta ignorància de la majoria d’implicats.

La identitat catalana que persisteix en resistir va ser, abans del 1714, jueva. Abans que aquesta mutés cap a un projecte messiànic cristià i, després de 1714, en un cristianisme anglosaxó còmplice del sionisme i, a Castella (i Biscaia), cap a un catolicisme romà i papal, aliniat a un absolutisme monàrquic i militar de proporcions -i pretensions- universals. Amb la caiguda dels catalans emergeix un projecte tens que es manté viu fins a dia d’avui i que, val a dir, ha perdut la seva consciència històrica catalana i jueva, també templera i occidental.

Som una nosa històrica per als exèrcits de la fe en el relat històric oficial, que vigilen diligentment la monarquia, l’exèrcit, l’aparell judicial i les elits espanyolistes, amb el suport sempre fidel de la Conferencia Episcopal i l’Opus Dei. El Vaticà, com va passar el 1945, sempre disposat a fer un cop de mà, així com la monarquia britànica, tot sigui dit pel control de Gibraltar. Però sixò no és tot. La gran mentida també la mantenen la Companyia de Jesús, l’Orde de Malta i el braç militar occidental de l’OTAN, que manté el control de la Unió Europea, més el sionisme i la maçoneria que, alhora, estan induïts pel consorci global que, des de Washington, Cambridge, Brusel•les i Camberra, asseu a la mateixa taula tots aquests interessos comuns i tot el lobby armamentístic nord-americà: RAND Corporation. El mateix projecte disposat a obrir un front a Ucraïna i un altre a Palestina, per impedir que el dinamisme econòmic de la XIna i l’hegemonia russa a la regió s’empoderi del mercat europeu i provoqui la pèrdua de pes específic nord-americà i occidental sobre l’actual procés d’explotació i corrupció massiva del Sud Global.

El problema no són només les clavegueres de l’estat, o la traïció dels líders que afinà en Xirinacs i ha tornat a afinar en David. O la Sílvia Orriols, pro-sionista ideal per aixecar fissures dins de Catalunya i murs dins d’Europa i entre Europa i la resta del món, en un horitzó més violent, destructiu i visceral gens amic de la lliure determinació basada en el dret internacional a existir. És TOT, en un conjunt condensat en la noble mentida sionista i occidental de la història mundial. Falsa i manipuladora. Innoble des d’ara fa sis segles, i ennoblida des de fa poc més de tres, quan cau Catalunya, quan muta de nou el relat dominant de la història, amb les seves veus, i des d’aleshores se la fa callar.

L’unionisme espanyol veu, com tot Occident (avui en franca decadència) d’aquesta mutació. I, mentre segueixi vigent, reconeguda i idolatrada, també pels catalans, difícilment ens en podrem alliberar.

Per aquesta raó la xerrada d’avui, amb la veu d’en David Raventós, a La gota catalana i amb uns assistents a l’acte conscients de part d’aquesta innoble mentida històrica que atresora l’INH, incoent-hi el fil que tot ho relliga, la Nova Cronologia, que he mirat d’introduir, m’ha resultat especialment estimulant.

Plural-21, com no, al capdavant de donar veu als silenciats, i, en certa manera, d’acostar-nos a aquesta “noble veritat”, aquí presentada com un avantprojecte perquè encara hi ha molta feina a fer.

Dedicat a la memòria d’en Lluís Botinas.
El punt de vista (noble i) català.