Homenatge a en Lluís Botinas Montell (1944-2024)

Coordina: Jordi Miravet i Sanç
Organitza: La Gota Catalana
Col·labora: Associació Memorial 1714

28 de setembre de 2025, al Fossar de les Moreres.
Per més informació, clica aquí.

Aportació personal (parlament)

En Lluís Botinas ens ha deixat a tots una empremta, i molta feina fer. Per això estem aquí, per retrobar-lo, perquè la feina s’acumula, i el necessitem. Amic i còmplice, gran persona, aprenent insaciable, sempre revolucionari. Bé, i moltes coses més. És difícil etiquetar-lo. Per això era i segueix essent un imant. Tots hi projectem una part de nosaltres, del que voldríem ser.

El Lluís que recordo té el do de copsar el secret de cadascú, i d’incomodar a qui l’amaga. És capaç de mirar-te a dins i dir-te: tens una idea que creus val la pena compartir, per arreglar el món? Desenvolupa-la, no esperis que ho faci un altre per tu. Aquí en pots parlar. I jo, que ja tinc certa tendència a somiar truites, trobo en ell allò que tot just necessito: creure-m’ho. Es pot somiar despert. I així m’està anant. Em porta a:

• 1r. Un revisionisme històric, fins arribar a en Fomenko. En Jordi Bilbeny és la persona a qui escolto per primer cop que en parla, al Plural-21 del local al carrer Cartagena. Tota un experiència subliminal pujar-hi amb ascensor i trobar-los allà.
• 2n. Una mirada al món descuidat, al contrast, fins aterrar a Ciudad Juárez. Una altra experiència, per mi, també, subliminal.

Catalunya és un pou de secrets amagats, però no hi és tot. La història del món sencer és un relat que conté moltes mentides, com la promesa del progrés capitalista, la integritat de l’Agenda 2030, i moltes altres línies treballades per i amb la comunitat afí a Plural-21, com l’origen i la gestió de la pandèmia del Covid-19, el SIDA, la indústria farmacèutica i el seu control monopolístic sobre la medicina. 

Ara bé, no tot és mentida. Ni està tot dit.

No tot és deshonestedat, frau, manipulació i especulació. També cal estar obert a la veritat, que també existeix i és més gran, enorme i sorprenent del què ens podem imaginar.

No està tot dit.

El present real que imaginem, intuïm, que és diferent al que reconeixem, és més dur.

I, això, ens interpel·la. La veritat és una porta a la llibertat però també una realitat incòmode, que tendim a ignorar. Per això necessitem mantenir viu en Lluís. És el què el seu esperit, sigui on sigui, aquí, als nostres cors, o en el més enllà, espera de tots nosaltres: no perdre de vista aquest horitzó. Per continuar allò que ell ha començat.

Andreu Marfull
Fotografia: Elisenda Sala