Aportacions a la recerca científica de la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy

Andreu Marfull Pujadas
Bagatge publicat en català al lloc web oficial de Moscou
Inici de la recerca el 2014, entrant a col·laborar amb els professors Fomenko i Nosovskiy el 2015

+++

Aportació a la reconstrucció històrica basada en la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy, hipòtesi X-185 – 21 de gener de 2021

1. Hipòtesi raonada dels vincles entre els pobles Mongol i Keraita i el llinatge del Preste Joan; el poble hebreu genuí; la Casa Imperial Etíop de la Casa de Salomó; i l’Arca de l’Aliança. Aquest episodi es situa al voltant de l’any 1486 i sotmet al gran Egipte, d’acord amb la recerca feta per la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy que desxifra el relat bíblic de l’Apocalipsi i el zodíac que s’hi escriu simbòlicament. En aquesta línia, els capítols 10, 11 i 12 de l’Apocalipsi descriuen la glòria de l’empresa mongol i keraita; l’Arca; la divisió del món en dos grans esglésies (Orient i Occident); i la gènesi del llinatge de Crist que esdevé també Horus, el Buda i el Krishna. I l’obra d’Isaac Newton de 1733, sobre l’Apocalipsi, ho aclareix. Aquests temps profètics són a l’Edat Mitjana, tal com descobreix en Fomenko i altres erudits investigadors abans. El nou llinatge que pren el relleu a l’Imperi Romà és el Paleòleg, iniciat per l’infant emperador Andrònic I, fill de Miquel. Per acabar-ho d’entendre, entre el salt de la capitalitat de Babilònia a la Jerusalem palestina hi ha, a mig camí, la construcció de Constantinoble sobre Troia i, paral·lelament, el temple de Petra, que esdevé la vall del descans dels guerrers que sotmeten a Egipte i creen la glòria d’un nou imperi de l’espasa de Déu, seguint la narrativa del Llibre d’Ezequiel. Babilònia, la ciutat destruïda segons diu l’Apocalipsi, és El Caire (que significa “la victoriosa” en àrab). Els mapes medievals demostren aquesta equivalència, i també mostren el poder del Preste Joan assimilat al Papa de Roma, que acaba assentat a Etiòpia. Després, el poder del Preste, de l’Arca i de Salomó es destrueix i al seu lloc es crea el del Papa de Roma, com a continuador del gran poder de Gengis Khan, al segle XVII.

2. Hipòtesi raonada de què entre els segles XV i XVIII té lloc un procés de construcció política i simbòlica amb epicentre a la Gòthia occitana, en paral·lel al procés equivalent que té per centralitat la capital simbòlica de Yaroslavl, a l’Horda d’Or Russa. La Gòthia occitana és germana de la Gòthia de Crimea, on la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy ubica l’expansió de l’Imperi Romà a Euràsia i l’origen de Crist. Així, aquests dos processos condueixen, a la segona meitat del segle XVII, a la reconstrucció de la història en la seva totalitat sota el domini cristià, sacrificant la història bíblica hebrea del relat històric i enviant-la al passat. En aquesta recerca, Moisès i el poble hebreu arriben a la Gòthia occitana tal com ho fan Musa Ibn Nusair, els Exiliarques de Babilònia i Carlemany en la història oficial, i aquest procés està relacionat amb la presència de les Maries del Nou Testament a la Provença i el seu vincle amb les monarquies europees. De forma especial, es relaciona amb Maria Magdalena, que es representa en diferents figures, com ara Eudòxia Comnena, l’àvia del rei Jaume I d’Aragó. En aquesta línia, a la Gòthia occitana és on neix el contrapoder d’Occident que acabarà dissenyant la història als segles XVII i XVIII. Però aquest poder inicial es veu suplantat per nous poders provinents d’Orient, de manera que la Gòthia occitana és sacrificada i al seu lloc floreix la Roma italiana i el contrapoder francès, hispà, germànic i anglès. Així, es comença una forta activitat de construcció i destrucció arqueològica i documental que culmina amb l’obra de Joseph Justus Scaliger -Opus de emendatione temporum- amb data falsa de 1583. En aquest procés es creen 185 anys afegits entre els segles XVI i XVIII i es construeix una història dilatada en el temps. D’aquesta manera, es crea una transició genealògica dels llinatges principals i una narrativa històrica a mida de la nova cosmovisió cristiana i messiànica. La tesi que ho desenvolupa es coneix com a Cronologia X-185.

3. Hipòtesi raonada de que la Història oficial i la Bíblia es manipulen cronològica, simbòlica i genealògicament sota el lideratge de la Companyia de Jesús, que es funda al 1725 (no el 1540) després d’anys de negociacions geopolítiques a escala global. Al segle XVIII s’escriu la major part de la història publicada als segles XVI-XVII i es creen o es falsifiquen els documents anteriors.

+++

Nota dels autors de la Nova Cronologia

La cronologia del món antic i medieval, creada finalment al segle XVI d.C. i acceptada avui en dia, evidentment conté errors.

Molts científics destacats ho han entès i ho han discutit durant un llarg període de temps. Però sembla una tasca difícil construir un nou concepte, no contradictori, de la cronologia.

A partir de 1975 un grup de matemàtics, principalment de la Universitat Estatal de Moscou, treballa en el desenvolupament d’aquest problema. Interessants resultats han estat rebuts i publicats tant en forma impresa en publicacions científiques periòdiques com en monografies separades. Subratllem, que el nou concepte de la cronologia es basa, fonamentalment, en l’anàlisi de les fonts històriques amb els mètodes moderns de la matemàtica estadística i els grans càlculs fets per ordinador.

La tasca de la cronologia és posar en ordre els esdeveniments de forma adient en una escala temporal basada en la informació disponible. Aquesta tasca s’adapta de forma natural al camp de les aplicacions de l’estadística matemàtica moderna, la teoria de la informació. Els mètodes de les humanitats, un dels quals és la història, no són suficients per a resoldre els problemes cronològics. La Nova Cronologia imposa un altre quadre psicològic de la percepció de l’antigor. Ara la paraula “antigor” ha de ser referida als segles XV-XVII d.C., i es refereix per tant a uns esdeveniments distants en 300-400 anys. L’expressió “gran antigor” ara ha d’estar relacionada amb els segles XIII-XIV d.C. i “la més remota antigor” es refereix als segles XI-XII d.C. Abans dels segles X-XI d.C. és l’època del silenci dels documents escrits.

La nostra anàlisi de la cronologia i la història ha obert una circumstància sorprenent. Basant-se en els mètodes matemàtics aplicats per nosaltres s’ha comprovat que la cronologia de J. J. Scaliger, i per tant també la història scaligeriana de l'”antigor” i l’Edat Mitjana, és totalment errònia. Així mateix, sembla que la història fins a la fi del segle XVI ha estat falsificada conscientment al llarg dels segles XVII-XVIII.

A.T.Fomenko, G.V.Nosovskiy

+++

Nota d’Andreu Marfull

La «Nova Cronologia» (ò NC) és un corrent científic impulsat pels matemàtics Anatoly T. Fomenko, Gleb V. Nosovskiy i els seus col·laboradors. A partir d’un treball de recerca iniciat a la dècada de 1970, es proposa integrar el coneixement de l’astronomia i la matemàtica estadística modernes en l’exploració de l’estructura cronològica que ordena la història global, fins al segle XVII. Fent-ho, qüestiona la cronologia oficial proposada pels religiosos Joseph Justus Scaliger (1540-1609) i Dionysius Petavius (1583-1652), i enllaça amb el treball ja explorat per altres científics, com Isaac Newton (1643-1727) o Nicolay Alexandrovich Morozov (1854-1946).

La NC presenta una cronologia alternativa de la història amb una reconstrucció integral dels fets que s’hi estructuren que, amb la finalitat d’aprofundir en el seu estudi i convidar a la comunitat científica global a unir-se al projecte, es presenta com una hipòtesi teoritzada i verificada experimentalment amb mètodes científics.

Els seus resultats, en la mesura que afirmen que l’eix central de la cronologia oficial és el resultat d’una manipulació i de nombrosos errors acumulats, són posats en dubte, especialment per a l’estament historiogràfic. Costa d’acceptar, però la seva crítica evita l’evidència de les dades obtingudes, que demostren que els sistemes de datació comuns s’han estructurat al voltant d’una cronologia errònia i que, per tant, la història real és diferent a l’oficial.

Difondre-ho i col·laborar amb el seu estudi és un acte de coherència personal, assumit des del moment en què l’evidència de la validesa de la nova cronologia és superior a la resistència (negació) que fomenta la història oficial.

Andreu Marfull, 2016

+++

Treball publicat en llengua catalana per l’Andreu Marfull al lloc web oficial de la Nova Cronologia, fins a data setembre de 2025, www.chronologia.org

Llibres

L’altra colonització d’Amèrica, segons els mapes i la neocronologia (pdf)
Basat en la investigació de n’Enric Guillot i en la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskij
© Andreu Marfull Pujadas
© Pròleg d’A.T.Fomenko
Abril, 2023

Llibre de referència, en castellà
La vía cronológica. Basada en la Nueva Cronología de Fomenko y Nosovskiy, y en la Cronología X-185
© Andreu Marfull Pujadas
© de esta edición: Ediciones de La Tempestad SL, 2020
Barcelona, mayo de 2020
ISBN 978 84 121768 1 0

Videos

Text i vídeo. El Sant Grial tàrtar
Andreu Marfull Pujadas, 2024.

Video. Hipòtesi X-185, en gràfics – Basada en la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy – https://youtu.be/O4dRjxqgmbE
Andreu Marfull Pujadas
2023

Articles