L’altre rostre del capitalisme, diguem-li miserable, que (també) alimenta LinkedIn

LinkedIn és un canal de promoció personal i de presa de contacte amb el món dels projectes i els propòsits professionals, on també es fa política i es difon la narrativa, l’activitat i els continguts acadèmics que ho alimenten. És un espai coherent amb la dedicació que, per progressar, se’ns demana avui en dia per promoure’s en un mercat basat en el joc de la competència privada o corporativista, que diem capitalista, que aquí es mira de tractar amb elegància i simpatia, fent valer les virtuts d’aquest sistema i dissimulant-ne els defectes.

Però no tot és saludable i virtuós en el capitalisme ideal linkedià. Per exemple, també és superflu i manipulador, o mentider, quan fa valer qualsevol artilugi per fer diners sense cap consideració moral. Fins i tot és cruel, i pot arribar a ser violent, quan entra en crisi i no sap com sortir-ne per mitjans pacífics amb la sempre sobrevalorada competència d’allò que idolatrem sobremanera com la llei natural del més apte. Quan això passa, la violència adopta múltiples, barroeres, creatives i complexes formes, de les quals en prou feines en veiem algunes ombres en la cova de la mal il•luminada ignorància de la realitat, perquè ens resistim a acceptar-la. Vivim en una cova fantasiosa que creiem fer realitat, il•luminada per la foguera de les vanitats, per no veure que aquesta se’ns escapa, que està fora del nostre abast i supera la nostra capacitat d’observar-la tal com és i de digerir-la.

Ens fa por mirar el rostre violent del capitalisme que ens manté a tots actius, treballant al seu servei? Sí, clar. A LinkedIn i a totes les elitistes i no tan elitistes escoles de negocis s’exagera el factor benevolent d’un idealitzat capitalisme en constant evolució i s’eludeix, sota pena de sospita de ser un bocamoll inadaptat i groller socialista, il•lús o ingenu utopista, veure-hi la seva capacitat autodestructiva, immoral i summament agressiva, en un món implacablement cada cop més tens, a la vora d’una Tercera Guerra Mundial. Últimament s’expressa en l’abús, l’amenaça, el menyspreu i la destrucció de tot allò que debilita l’hegemonia d’Occident i la poc o gens reconeguda exagerada sobreestimació del capital simbòlic, històric i cultural que realment atresora. Però fa segles que s’expressa, mentre ens aferrem a justificar-ho tot. És l’art d’escriure i reescriure el nostre confort històric.

Doncs sí, tot això és capitalisme: progrés i destrucció, veritat i mentida, utopia i distopia, realitat i irrealitat. I ja ens està bé així, mentre restem estabornits en la més profunda ignorància intel•lectual d’aquesta doble cara de la mateixa moneda.

Aquest és l’altre rostre del capitalisme, diguem-li miserable, del què creiem no formar-ne part i LinkedIn no expressa, i si ho fa és de forma absolutament residual, tancant els ulls a la realitat del monstre que alhora alimenta, perquè en forma part, i idolatra, per culte als diners, o millor dit per ser-ne fidels, abnegats i convençuts esclaus.