El Cas de Palestina
Apel·lació a les Nacions Unides
(suma-t’hi)

Publicat a DIARIO DIGITAL NUESTRO PAÍS, de Costa Rica, el 7 de juny de 2025. El Caso de Palestina, apelación a las Naciones Unidas

Israel ha imposat -des de l’any 1947 i de forma reiterada fins a l’actualitat- el seu domini sobre la terra dels palestins, als què ha condemnat a malviure, extreient-los la llibertat i en molts casos les seves vides, fins l’extrem d’esdevenir un genocidi, fent ús de la violència, la força i la persuasió amb el suport dels Estats Units d’Amèrica i la complicitat d’Occident, en contra de l’esperit de la Carta de les Nacions Unides de 1945 que regeix el dret internacional contemporani, que té per objectiu assolir i vetllar per la pau, la qualitat de vida i el progrés de tots els pobles del món sense distincions, sota el principi fonamental de la cooperació internacional i el reconeixement mutu.

Degut al recel de les forces victorioses de la Segona Guerra Mundial, s’establí el dret dels Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, l’aleshores U.R.S.S. (avui Rússia) i la Xina, amb la incorporació posterior de França (i per defecte la Unió Europea), a actuar al marge dels acords de la citada Carta de 1945, atorgant-los el dret de ser membres permanents al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, on tenen la potestat d’exercir el dret de veto (i per defecte actuar impunement) desautoritzant els acords establerts per la resta de membres integrants de l’Organització de les Nacions Unides.

La creació d’aquesta institució ha facilitat el procés de descolonització parcial del sistema colonial europeu, però no s’ha completat del tot degut a les relacions de poder desigual que han persistit, fent-ne una norma inherent al dret internacional que crea marginació, vulnerabilitat, opressió, inseguretat i violència. El dret a la lliure determinació dels pobles per mitjans pacífics que emmarca la idea principal de la Carta de les Nacions Unides, al seu article primer i successius, s’ha supeditat a la voluntat dels poders dominants, interpretant-se de forma condicionada, i arbitrària. Un exemple clar és quan s’atorgà aquest dret als països subjugats per la Unió Soviètica, l’any 1991, però no per a reconèixer la voluntat d’autonomia i independència del poble rus a l’actual Estat d’Ucraïna. Però, potser el cas més evident, i cruel -als ulls si més no d’Occident- és la impunitat amb la què l’actual Estat d’Israel perpetra un genocidi al poble palestí negant el seu dret a existir i a la tutela d’un dret internacional just que ho pugui evitar. Tanmateix, cal afegir-hi el cas dels pobles que han donat suport i/o aixopluc al poble palestí, com el Líban i l’Iran, però també als pobles i els estats de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica que han incomodat als poders occidentals dominants, com el cas d’Iraq, Síria, Afganistan, Líbia, Egipte, etcètera, des del moment en què s’han interposat als seus interessos estratègics. Però també cal afegir el cas del pols pel domini de les terres i el capital d’altres pobles, cobejats per interessos aliens, que també han sofert les conseqüències d’aquest buit del dret i la justícia internacional, com els pobles kurd, tibetà, sahrauí i d’altres, sense oblidar les conseqüències directes i indirectes relacionades amb formes d’extracció post-colonial, en estats artificials en litigi per part dels seus propis pobles, que han sofert múltiples guerres civils i/o entre veïns i, també, la ingerència no reconeguda de forces alienes per imposar canvis de règim alimentant la rebel·lió civil i/o militar quan els ha convingut. Aquest patró ha afectat i segueix fent-ho de forma rellevant a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina i el Carib, en convivència amb un passat colonial cruel i violent amb pobles originaris que han patit i segueixen patint el domini colonial i post-colonial. Però aquestes pràctiques afecten i segueixen afectant també a la resta d’Amèrica, de l’Àsia i a l’Oceania, així com de forma no prou reconeguda en certs pobles europeus en situació de vulnerabilitat. El ventall de situacions d’abús, menyspreu i corrupció és extens, i, de fet, inclou el cas de la repressió espanyola-castellana sobre els pobles i les llengües basca i catalana, de forma evident des del moment en què l’estat opressor es proclama amb el dret de conspirar contra el sorgiment de les voluntats catalana i basca i de condemnar-les impunement, desautoritzant l’observança internacional i fent ús i abús del totalitarisme i l’autoritarisme públic i institucional sense miraments.

L’establiment d’un dret internacional contemporani condicionat per a uns i un dret paral·lel que el condiciona per part d’uns altres, és una estratègia dissenyada per mantenir relacions de domini, fet que ha permès que Israel i altres estats o interessos geopolítics i/o ideològics dominants hagin exercit formes d’opressió, d’agressió, crims de guerra i genocidi impunement, en un context global marcat per la manipulació de la informació, l’amenaça permanent i les relacions de poder corrupte i violent entre formes de govern aparentment raonables que treballen de forma honesta i compromesa.

Israel, a través de la seva capacitat d’influència i control de les forces econòmiques, polítiques i militars dels Estats Units d’Amèrica i d’altres països i forces d’Occident, s’ha aprofitat del buit legal del dret internacional que expressa la incapacitat de disciplinar i sentenciar als qui incompleixen l’esperit de la Carta de les Nacions Unides i atempten contra els drets d’altres pobles per a establir-se a la terra dels palestins, als què ha expulsat i ha condemnat a no tenir el dret a existir al marge de la seva idea d’Israel, al·legant als drets bíblics que es remeten a un passat mil·lenari i a la seva condició de poble oprimit sense nació, després dels fets de l’holocaust de la Segona Guerra Mundial.

Per les raons citades, i per posar fi a la deplorable situació que la imposició de l’Estat d’Israel ha causat i tendeix a seguir causant a la terra palestina i a tot el seu entorn àrab, extensible a fenòmens de similar, igual o fins i tot més gravetat ocorreguts sobre d’altres pobles i territoris del món, amb l’esperança de que la Carta de les Nacions Unides sigui fidel al seu esperit original i plenament efectiva, de manera que la voluntat internacional faci realitat un govern just i pacífic, pròsper i equitatiu per la pau, la salut i el bé comú de tots els pobles del món i la cura de la naturalesa de forma responsable, demano:

1. QUE es posi fi al desigual dret internacional contemporani que permet exercir la violència impune als estats membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb dret de veto, així com als demés estats que abusen d’aquesta situació, que inclogui un pacte universal per concedir el dret a existir, a tenir veu i terra pròpia a tots els pobles del món amb una història, una cultura i una llengua pròpies.
2. QUE la comunitat internacional reconegui al poble palestí i el seu dret a exercir la lliure determinació, sota l’empara d’una Organització de les Nacions Unides plural i plenament efectiva, que inclogui una compensació per part d’Israel, els Estats Units d’Amèrica i Occident al poble palestí i a tota la comunitat àrab que ha patit danys físics i morals pel fet de donar-los suport en la seva lluita, defensar-los i protegir-los.
3. QUE es resolgui l’afer Israel-Palestina i es posi fi al genocidi i a l’actual estat de violència i extensió del conflicte a l’Orient Mitjà reconeixent a ambdós estats en els termes proposats per l’ONU l’any 1947, que inclogui una compensació justa als palestins de l’Estat de Palestina, per les terres entregades a l’Estat d’Israel.

Si estàs d’acord amb aquesta petició, clica “M’AGRADA”, si no, clica “NO M’AGRADA“.

Barcelona, 7 de juny de 2025

Comparteix, gràcies