1939-1945: Història d’un projecte d’alliberament nacional català recuperat (documentat)

Publicat a ACADEMIA.EDU, l’11 de setembre de 2023. En línia: https://www.academia.edu/106473497/1939_1945_Hist%C3%B2ria_dun_projecte_dalliberament_nacional_catal%C3%A0_recuperat_documentat_ [Consulta setembre de 2023].

1939-1945: Història d’un projecte d’alliberament nacional català recuperat (documentat)

Treball confeccionat entre els anys 2020 i 2023

Dr. Andreu Marfull Pujadas

+++

Aquesta és una breu ressenya de la història d’un projecte d’alliberament nacional català concebut a Londres i Nova York, entre els anys 1939 i 1945, que acaba essent desmantellat per la pressió internacional i la debilitat de la Generalitat de Catalunya republicana a l’exili (lògica i forçada), per les raons que aquí s’exposen. Es tracta d’un episodi que la historiografia oficial no reconeix, encara, i es mereix ser rememorat. Resultat d’una ignorància condicionada per la impossibilitat d’accedir a uns documents ara retrobats (que no es troben degudament exposats al públic), així com de la construcció d’una història mal documentada que ha fet d’aquest episodi una anècdota que no es mereix ser valorada, s’ha esborrat de la memòria col·lectiva aquest projecte d’alliberament i no se n’ha pogut fer un aprenentatge.

Comitè d’Acció Català al servei dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial

D’aquesta història no se’n coneixien els detalls. Però ara, gràcies als papers retrobats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, es pot reconstruir. I té a veure amb el Comitè d’Acció Català, que és el nom informal que defineix als catalans de la Delegació, als Estats Units, del Consell Nacional de Catalunya, amb seu a Londres, quan passen a treballar per l’OSS, l’Oficce of Strategic Services nord-americana. És a dir, l’agència d’intel·ligència creada el 1942 que coordina l’activitat de l’espionatge, la propaganda, la subversió i la planificació de la postguerra fins a la seva dissolució, el setembre de 1945. És l’arrel de la CIA, creada el setembre de 1947, quan comença la Guerra Freda.

L’OSS es crea el 1942 i es dissol oficialment el 20 de setembre de 1945, i té una història paral·lela a la del Comitè d’Acció Català. El 1942 es crea la Delegació citada que mobilitza el Comitè, que es dissol el 15 de setembre de 1945, cinc dies abans que ho faci l’OSS. Fan el mateix, treballen per crear un nou ordre global, en plena guerra mundial contra el nazifeixisme. Practiquen l’espionatge, fan propaganda, promouen la subversió i planifiquen la postguerra per a Espanya, i per als catalans. A Londres, el Consell Nacional de Catalunya, de la ma de la presidència de Carles Pi i Sunyer, amb la secretaria d’en Josep Maria Batista i Roca, està en contacte amb el Front Nacional de Catalunya i el Foreign Office.

De forma resumida, indicar que l’arrel d’aquest Casal Català es troba al Centre Nacionalista Català de Nova York creat el 1920, on ja hi figuren dos dels membres destacats d’aquesta història, en Josep Maria Fontanals i en Joan Ventura i Sureda. Entre les gestions fetes, destaca el suport donat a en Francesc Macià, el 1925, per a armar una rebel·lió catalana per fer fora el dictador Miquel Primo de Rivera, el pare del fundador de la Falange. Però amb els anys canvien de nom. El 1939 se’ls coneix com a Comitè Català Antifeixista, i el 1940 apareixen com a Casal Català de Nova York, essent el nom popular que agrupa als catalans de la ciutat, que es manté fins el 1963. Així mateix, entre els anys 1942 i 1945 passen a esdevenir, oficialment, la Delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya de Londres. Finalment, dir que a la dècada de 1990, a Nova York, s’ha creat, el Catalan Institute of America, una entitat que es diu és continuadora del Centre Nacionalista Català i del Casal Català citats.

Respecte als seus principals actors, de l’etapa de la Delegació política, destaquen en Carner Ribalta i en Josep Anton Gibernau, junt amb en Josep Maria Fontanals i en Joan Ventura i Sureda. En Carner Ribalta és secretari i biògraf d’en Macià a l’exili dels anys vint, i l’acompanya per França, l’Habana i els Estats Units, passant per Moscou. Després d’aquesta experiència s’instal·la als Estats Units d’Amèrica, on descobreix la seva vocació, i passió, pel cinema, si bé poc després retorna per ser membre del govern català de la República, fins que es veu forçat a l’exili, degut a la victòria nazifeixista a Espanya, i retorna als Estats Units. En Gibernau, altrament, és diplomàtic a l’Ambaixada de la República Espanyola als Estats Units, a Washington, entre els anys 1930 i 1939, i durant la “guerra civil” dirigeix la iniciativa de demanar la implicació dels Estats Units en la guerra a Espanya, i cerca suport militar. Però no ho aconsegueix. Com a resultat, deixa la diplomàcia i s’afegeix al Casal Català de Nova York, dedicant-se al sector privat empresarial i, de retruc, a servir a l’OSS. Gràcies a les seves memòries se’n poden reconstruir els fets i, gràcies a la documentació retrobada, es poden contrastar. Així mateix, d’en Ventura i Sureda i en Fontanals en sabem ben poc. El primer és natural de Palamós. Se’l coneix per la seva vinculació al món del cinema, com en Carner Ribalta, i pel seu protagonisme en aquestes entitats catalanes. El segon, en canvi, és un misteri. És fill de Mataró, i se’l situa a Nova York tots aquests anys fent negocis i dinamitzant el catalanisme, però tret de ser reconegut com el català més popular de la ciutat i disposar d’un negoci de manufactures (indefinit), així com de presidir el Casal Català de Nova York, el cert és que ara per ara, públicament, no se n’ha aconseguit escriure ni tan sols una breu biografia.

Una “documentació sensible”, segons Víctor Castells

Els documents del Casal Català de Nova York i de l’apel·lació de 1945 apareixen el 2018 al fons Víctor Castells de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Però, quan es troba aquesta informació, sobta el fet que està en mans d’una persona que, aparentment, no té res a veure amb els fets que s’hi narren. Així mateix, quan s’han explorat s’identifica que les caixes T-7, T-8, T-9, T-12 i T-13 poden pertànyer a en Josep Carner Ribalta, un dels autors de l’apel·lació, i es contacta amb el seu fill en George Carner, qui aporta nova informació. Resultat de la seva anàlisi, es constata que així és.

En Carner Ribalta custodia la documentació dels catalans de Nova York durant la Segona Guerra Mundial, perquè ell n’és protagonista. Abans de morir, però, el 1988, demana que sigui en Víctor Castells qui l’entregui a l’ANC (al mateix arxiu) el 1994, juntament amb la resta del seu arxiu personal. En Castells és el contacte d’en Carner Ribalta a Catalunya als seus darrers anys, i hi té plena confiança. Però, tanmateix, en Castells entrega tot el fons excepte la documentació de Nova York i correspondència privada on es constata el seu intercanvi d’idees i projectes durant la dècada de 1980, que són els papers que apareixen a les caixes abans citades. Quan organitza el fons d’en Carner Ribalta, per fer-lo arribar a l’Arxiu Nacional decideix, per alguna raó, no entregar ni els documents de Nova York ni la correspondència de la dècada de 1980, quan ell hi apareix. Tanmateix, escriu una carta per la família Carner on deixa escrit que aquests papers són sensibles, i decideix quedar-se’ls. I, curiosament, no en fa res, és a dir, ni en fa una recerca ni diu a ningú (que es sàpiga) que els té.

Així mateix, quan en Víctor Castells mor els documents acaben a l’Arxiu Nacional. De forma diguem-li “casual” en Castells acumula una ingent documentació al llarg de la seva vida, de notable valor, i qui en gestiona el seu destí decideix, també, donar el seu fons al mateix Arxiu Nacional de Catalunya. Vaja, que si no hagués estat per aquest factor molt probablement aquests papers s’haurien perdut per sempre més.

Un cop es té coneixement del periple d’aquesta documentació, es comunica a l’ANC i, des d’aleshores, en fa un estudi (als darrers mesos de 2020 i des de l’inici de 2021). Es corrobora que la documentació és, efectivament, d’en Carner Ribalta i es decideix fer-ne una revisió arxivística i retornar la documentació al fons arxivístic del seu propietari.

El gruix documental, finalment, s’ha documentat millor, però no ha quedat tot registrat. Es descarta informació i, lamentablement, es desfà la idea de la unitat documental del Casal Català. La documentació ha passat a formar part del fons d’en Carner Ribalta, però no és informació de la seva activitat política (que és com hi figura), és l’arxiu del Casal Català de Nova York, des del 1939 fins el 1945, amb cartes de fins el 1947. El millor hauria estat mantenir el gruix documental com una unitat, classificar-ho tot i digitalitzar el més interessant. Però desfent la seva unitat i informant només de l’existència de papers diversos ha estat un error, perquè ara, tot i tenir digitalitzada una part, és gairebé impossible entendre, contextualitzar, aquesta informació, i qui en vulgui fer una recerca no podrà reconstruir adequadament aquest episodi cabdal de la història de Catalunya.

La documentació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

La documentació referent al Casal Català de Nova York ha estat fotografiada amb el permís de l’ANC els dies 2, 7, 21, 22, 23 i 30 d’octubre de 2020, i compartida puntualment mitjançant treball de recerca amb el permís verbal del mateix ANC, citant la procedència. Localització: Caixes T-7, T-8, T-9, T-12, T-13 i T-30 del Fons Víctor Castells, Codi ANC1-129. Les fotografies dels documents de les caixes T-7, T-8 i T-9 són puntuals, i és correspondència personal d’en Josep Carner Ribalta que es considera d’interès per la seva relació amb el Casal de Nova York. Les fotografies de la caixa T-12 (que són de documentació que hauria d’estar a la T-13) tracten documentació de l’apel·lació a les Nacions Unides de l’any 1945, incloent-hi cartes originals del secretari general de la conferència i de nombroses delegacions participants. Les de la caixa T-13 representen el gruix de la documentació elaborada i rebuda al Casal Català de Nova York entre els anys 1939 i 1947. I les dels documents de la caixa T-30 també són puntuals, i fan referència a publicacions que el fons classifica a nom de Josep Maria Batista i Roca.

Estan a disposició de qui en vulgui fer una recerca d’ús privat, i la seva publicació requereix seguir les normes de l’ANC.

A 19 de març de 2022 es constata que aquesta documentació es traspassa al fons d’en Josep Carner Ribalta (no es coneix des de quan està accessible), qui l’ha custodiada. Codi ANC1-279. Però al fer-ho s’obvia que es tracta d’una documentació que, realment, és l’arxiu del Casal Català de Nova York. És a dir, ara costa molt, per no dir que és impossible, relacionar aquest material amb el Casal, i poder-lo estudiar com un conjunt. Aquí es transcriuen els documents inventariats:

ANC1-279-T-429 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Avant-projecte d’organització del Front Nacional de Catalunya. Ponència presentada pels Catalans de Nova York al Consell Català de Londres – 11.09.1941
ANC1-279-T-430 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Bases per la constitució de l’organisme amb el vist i plau de Carles Pi Sunyer i Josep Maria Batista i Roca – 01.07.1941
ANC1-279-T-431 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa i rebuda – [1941 – 1943]
ANC1-279-T-432 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Informe “Cataluña en el futuro de Europa” enviat a Karel Mazell, Consulat de Txecoslovàquia a NY – 06.1942
ANC1-279-T-433 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Informe “Catalonia in exile” – [1941 – 1943]
ANC1-279-T-434 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Informe “Notes on the catalans in Latin America. Organizations and Publications” elaborat per Bureau of Latin American Research – 22.06.1942
ANC1-279-T-435 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Declaració aprovada pel Consell de la Comunitat Catalana de Mèxic, per unanimitat, el dia 16 de novembre del 1942 – 16.11.1942
ANC1-279-T-436 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Informe: “Sugerencias para el planeamiento de una solución del problema político ibérico” – 11.1943
ANC1-279-T-437 – Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Comunitat de premsa del Departament of State: “Policy regarding “Free Movements” in The United States” – 12.1941
ANC1-279-T-438 – Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Actes i memorandum – 28.03 – 16.05.1942
ANC1-279-T-439 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Informe: “Preliminary plan for Catalonia for one hour after Franco’s collapse” – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-440 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Informe: “Plan of immediate action to be taken in Catalonia to establish order in Spain” – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-441 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Informe: “Coordination of Catalan Services” – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-442 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Informe: “Projecte d’estructura del Consell en terres d’Amèrica” i “Campanya d’ajut als patriotes del Front Nacional de Catalunya” – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-443 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Informe: “Los catalanes proponen una solución armónica para el problema hispano” – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-444 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Carta dirigida a Cordell Hull, Secretari d’Estat dels EEUU – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-445 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Carta dirigida a Alberto Cuani, vicepresident electo, amb el títol: “Cataluña saluda al pueblo uruguayo” – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-446 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Release of the Catalan National Council in London (Catalan Government in exile) – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-447 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Portada de l’informe: “Catalans in exile authorize The United States Delegation of The Catalan National Council in London, to present in their behalf the national aspirations of Catalonia before the UN” – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-448 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Paper amb membret – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-449 Casal Català. Nova York. Correspondència emesa i rebuda – 1939 – 1947
ANC1-279-T-450 Casal Català. Nova York. Correspondència emesa i rebuda arran de la detenció de Ventura Gassol i Josep Terradellas a França – 1941
ANC1-279-T-451 Casal Català. Nova York. Carta escrita al president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt – 1941
ANC1-279-T-452 Casal Català. Nova York. Manifest: “Els Catalans de Nordamèrica i el Redreçament de Catalunya” – 1940
ANC1-279-T-453 Casal Català. Nova York. Manifest: Catalunya davant del món. Per la nostra llibertat nacional – 01.1943
ANC1-279-T-454 Casal Català. Nova York. Activitats – 1939 – 1945
ANC1-279-T-455 Casal Català. Nova York. Parlament de Jaume Miravitlles arran de la mort del president Companys – [1940]
ANC1-279-T-456 Casal Català. Nova York. Declaració política: Els catalans repudien a Franco- 10.12.1941
ANC1-279-T-457 Casal Català. Nova York. Butlletí núm. 1 (novembre 1940) – 11.1940
ANC1-279-T-458 Casal Català. Nova York. Butlletí núm. 1 (novembre 1940) – 11.1940
ANC1-279-T-459 Casal Català. Nova York. Relació organització catalanes a Amèrica Llatina – 06.1942
ANC1-279-T-460 Casal Català. Nova York. Biblioteca Catalana – 1942
ANC1-279-T-461 Casal Català. Nova York. Parlaments- [1942]
ANC1-279-T-462 Casal Català. Nova York. Acords – [1942]
ANC1-279-T-463 Casal Català. Nova York. Paper amb membret – [1939 – 1942]
ANC1-279-T-464 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Sol·licitud de registre al Departament of Justice de la Delegació de New York del Consell Nacional Català – 02.07.1945 – 31.03.1946
ANC1-279-T-465 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Redreçament nacional de Catalunya. Manifest – [09.1945]
ANC1-279-T-466 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Redreçament nacional de Catalunya. Crida a l’adhesió – [09.1945]
ANC1-279-T-467 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Crida a tots els grups, comunitats i patriotes d’arreu del món. Davant la present crisi de representació nacional de Catalunya – [1945]
ANC1-279-T-468 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. “Plan of immediate action to be taken for a political reorganization of Catalonia” – [1945]
ANC1-279-T-469 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. “The undergroung movement in Catalonia” – [1945]
ANC1-279-T-470 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. “Plan of immediate action to be taken in Catalonia to establish order in Spain” – [1945]
ANC1-279-T-471 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. “Spanish reactions to Mr. Churchill’s speech of 25 may 1944” – 1944
ANC1-279-T-472 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. “Spanish reactions to Mr. Churchill’s speech of 25 may 1944” – [1944 – 1945]
ANC1-279-T-473 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. “The political Re-organization of the Iberian Peninsula” – [1944 – 1945]
ANC1-279-T-474 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. “La Internacionalització del plet català als Estats Units” de Josep Carner Ribalta – 07.1945
ANC1-279-T-475 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Directori d’institucions i persones de Nord America – [1944 – 1945]
ANC1-279-T-476 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa a Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya – [1944] – 1945
ANC1-279-T-477 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa a Manuel Serra i Moret, conseller al govern de Catalunya a l’Exili, New York – 15.11.1946
ANC1-279-T-478 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa a Carles Pi i Sunyer, president del Consell Nacional de Catalunya – 1944 – 1945
ANC1-279-T-479 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa i rebuda del Consell Nacional Català a Mèxic – 1944 – 1945
ANC1-279-T-480 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa i rebuda de la Comunitat Catalana a Mèxic – 1942 – 1944
ANC1-279-T-481 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència rebuda de la Comunitat Catalana de Centre Amèrica – 1945
ANC1-279-T-482 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència rebuda del Grup Patriòtic Català – 1945
ANC1-279-T-483 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència rebuda de L. Vidal i Guitart – 1945
ANC1-279-T-484 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa als companys de l’Havana – 1944
ANC1-279-T-485 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa a “La Prensa” – [1944 – 1945]
ANC1-279-T-486 – Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa a “Latin American Departament United Press Association” – 13.12.1944
ANC1-279-T-487 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa i rebuda d’Antoni Tries i Joan de Garganta (Bogotà, Colòmbia) – 02.04 – 07.05.1945
ANC1-279-T-488 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa de Josep Maria Fontanals – 1945
ANC1-279-T-489 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Telegrames emesos i rebuts – 1945
ANC1-279-T-490 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Declaració emesa arran de la intervenció dels EEUU en la II Guerra Mundial, fent un reconeixement a tots aquells catalans residents que s’allisten a l’exèrcit nordamericà – [1943 – 1944]
ANC1-279-T-491 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Correspondència emesa a Londres sobre quina és la seva situació – [1945]
ANC1-279-T-492 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Pacte Galeuzca signat entre José A. de Aguirre, president del govern d’Euskadi; Carles Pi i Sunyer, president del Consell Nacional de Catalunya, i Alfonso Castelao, president del Consell de Galícia 1944 – 1945
ANC1-279-T-493 Consell Nacional Català. Delegació de Nova York. Sobres amb membret i butlleta d’adhesió a “Redreçament Nacional” – [1944 – 1946]
ANC1-279-T-494 Consell Nacional Català. “La voluntat dels catalans i el redreçament d’Europa” de Carles Pi i Sunyer, president del Consell Nacional de Catalunya. Parlament als catalans reunits a Londres l’Onze de setembre de 1941 – 11.09.1941
ANC1-279-T-495 Consell Nacional Català. Missatge del president del Consell Nacional Català Carles Pi i Sunyer – 01.01.1942
ANC1-279-T-496 Consell Nacional Català. Raport enviat als catalans residents a Amèrica valoran la situació internacional, la perspectiva de la pau, l’exemple britànic, la situació catalana, l’alçament de la unitat catalana, entre altres – 01.1942
ANC1-279-T-497 Consell Nacional Català. Correspondència amb el Casal Català de Londres – 1942
ANC1-279-T-498 Consell Nacional Català. Organigrama – [1940 – 1942]
ANC1-279-T-499 Consell Nacional Català. Carta oberta als catalans exiliats – 04.1943
ANC1-279-T-500 Consell Nacional Català. Carta de la Delegació de Costa Rica al Consell Nacional Català de Londres – 05.1943
ANC1-279-T-501 Consell Nacional Català. Carta de l’Agrupació Patriótica Catalana de Santiago de Chile – 30.11.1943
ANC1-279-T-502 – Consell Nacional Català. Declaració de Consell Nacional de Catalunya signada per Carles Pi i Sunyer, Josep Maria Batista i Roca, Josep Trueta, Ramon Parera i Fermí Vergés – 24.08.1944
ANC1-279-T-503 Consell Nacional Català. “L’alçament . Posició política i patriòtica del Consell Nacional de Londres” publicada a “La Nova Catalunya” signat per Carles Pi Sunyer, Josep M Batista i Roca, J. Trueta, Ramon Perera, Fermí Verges, Josep Carner, entre altres – [1945]
ANC1-279-T-504 Consell Nacional Català. “Declaració del Consell Nacional de Catalunya” publicat a “Noticiari Català” – 01.01.1945
ANC1-279-T-505 Consell Nacional Català. Estat de la qüestió arran de l’entrada al govern de la Generalitat del president Josep Irla, del president del Consell Nacional Català Carles Pi i Sunyer, i la conseqüent dissolució del Consell – [1945]
ANC1-279-T-506 Consell Nacional Català. “Catalunya, petita o gran, és la única pàtria dels catalans”. Servei d’Informació Nacional Català, núm. 71 – 15.01.1965
ANC1-279-T-507 Consell Nacional Català. Publicació d’una carta adreçada a Carles Pi i Sunyer, com a president del Consell Nacional de Catalunya signada pel consell directiu de Comunitat Catalana de Mèxic a “El Poble Català” – 1942
ANC1-279-T-508 Consell Nacional Català a Mèxic. “S’ha constituït el Consell Nacional de Catalunya” publicat a “El Poble Català” – 08 – 10.1944
ANC1-279-T-509 Consell Nacional Català a Mèxic. “Posició del grup POUM de Mèxic davant el Consell Nacional de Catalunya, resident a Londres i la seva ampliació a Amèrica”. Declaració – 08.1944
ANC1-279-T-510 Consell Nacional Català a Mèxic. “Catalunya y la reconstrucción ibérica. Declaración de Consejo Nacional de Catalunya”. Servei de premsa del Consell Nacional de Catalunya. Secretariat – 02.1945
ANC1-279-T-511 Consell Nacional Català a Mèxic. Anunci. “El Consell Nacional de Catalunya. Saluda a los señores delegados reunidos en asemblea de colaboración interamericana” publicat a “Excelsior” – 24.02.1945
ANC1-279-T-512 Consell Nacional Català a Mèxic. Actes de les reunions del Consell Executiu 17.03.1954 – 19.06.1957
ANC1-279-T-513 Consell Nacional Català. Delegació als Estats Units.The Case of Catalonia. Appel to the United Nations at the International Organization Conference San Francisco, California – 04.1945
Consell Nacional Català. Delegació als Estats Units.The Case of Catalonia. “Appel to the United Nations on behalf of Catalonia” – 14.04.1945
ANC1-279-T-515 Consell Nacional Català. Delegació als Estats Units.The Case of Catalonia. Correspondència emesa i rebuda amb The United Nations Conference on International Organization – 09.05 – 22.06.1945
ANC1-279-T-516 Consell Nacional Català. Delegació als Estats Units.The Case of Catalonia. Adhesions – 04.1945
ANC1-279-T-517 Consell Nacional Català. Delegació als Estats Units.The Case of Catalonia. Model de carta que acompanya a l’edició de l’apel·lació a les Nacions Unides – 04.05.1945
ANC1-279-T-518 Consell Nacional Català. Delegació als Estats Units.The Case of Catalonia. Correspondència rebuda de les diferents delegacions que participen a la conferència – 10 – 23.05.1945
ANC1-279-T-519 Consell Nacional Català. Delegació als Estats Units.The Case of Catalonia. Correspondència rebuda de biblioteques americanes agraïnt l’enviament del text – 29.05 – 14.06.1945
ANC1-279-T-520 – Consell Nacional Català. Delegació als Estats Units.The Case of Catalonia. Petició al secretari general de l’ONU d’una solució al problema català – 23.03.1946
ANC1-279-T-521 Consell Nacional Català. Delegació als Estats Units.The Case of Catalonia. Nova petició al secretari general de l’ONU d’una solució al problema català – 14.05.1946
ANC1-279-T-522 Consell Nacional Català. Delegació als Estats Units.The Case of Catalonia. Retalls de premsa – 01.09.1945 – 13.11.1995
ANC1-279-T-563 “Concentració Nacional o Partit Separatista”. Informe presentat a l’Assemblea Constituent del Separatisme Català reunida a l’Havana els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre de 1928. Publicat a l’Havana (República de Cuba). 1928 – 1928
ANC1-279-T-565 Consell Nacional Català. Mèxico, D.F. Contribució econòmica de Josep Carner Ribalta – 05 – 10.1953

Punt de partida: Cartes de la Fundació Ramon Llull, fundada a París el 1939, signades per n’Antoni Maria Sbert.

La primera es dirigeix al Comitè Català Antifeixista de Nova York, en data 22 d’abril del 1939. La segona, de 26 de juliol del mateix any, es dirigeix al Casal Català de Nova York, però és a la mateixa adreça. La raó és que en aquests temps adopten el nom de Casal Català.

Carta 1 de 1939
Carta 2 de 1939

A les dues cartes, el catalanisme exiliat a França un cop cau Catalunya enfront les tropes feixistes i reorganitzat provisionalment com a Fundació Ramon Llull, demana ajut als catalans de Nova York.

A la primera carta informa de l’activitat feta per protegir el patrimoni català, així com de la gravetat de la situació de l’exili dels catalans i dels problemes financers per atendre’ls, que es troben agreujats degut a que els diners de la Generalitat se’ls ha quedat gairebé tots la República Espanyola. Però també és destacable com posa de manifest la idea d’una Espanya plurinacional, on tots els pobles han decidit lliurement auto governar-se així. I, altrament, és estremidor com demana que els catalans difonguin activament la llengua, la història i la cultura allà on siguin per garantir que no es perdrà, per amor a la Pàtria. La carta, aquí transcrita íntegrament, diu així:

París, 22 d’abril del 1939.

Comitè Català Antifeixista.
General PO. Box 456.
NEW YORK CITY. (New York)
USA.

Distingits compatricis

La pèrdua de la nostra estimada Catalunya posa en perill la nostra existència nacional. Més de cinc cents mil catalans mancats d’allotjament i de roba, mal alimentats, pateixen en els camps de concentració de França. Llur situació els empeny a tornar a Catalunya, però, la repressió i la persecució a la nostra Pàtria és tan despietada que tornar-hi és anar envers la mort. Homes sense cap significació política, intel·lectuals respectats fins ara per totes les situacions, com l’historiador Carles Rahola, de Girona, de més de 60 anys d’edat, han estat afusellats. En aquestes circumstàncies, la nostra gent està en perill de perdre la fe en una Pàtria lliure i nostra, per la qual mig milió de catalans establerts a totes les contrades del món, tenim el deure de treballar.

La Generalitat va salvar tot el patrimoni artístic, històric i científic de Catalunya, testimoni sempre viu de la nostra vitalitat nacional. Mentre l’aviació feixista esfondrava la Catedral de Barcelona, la Generalitat tenia escampades i amagades en els indrets més llunyans les col·leccions dels museus, els arxius i les peces més valuoses de les nostres biblioteques, i París admirava una selecció de l’Art Català antic, exposada primer al Museu “Jeu de Paume” i després al castell de Maisons Laffite.

La Generalitat va recollir, fins on va poder, tots els objectes de valor no artístic, l’or i l’argent, pagant-ne llur preu als qui n’acreditaven la legítima propietat i traient-los de l’abast dels corbs que tota revolució atrau sobre les despulles d’un passat que s’esfondra.

Una Llei de la República va obligar el Govern Català a lliurar totes aquestes reserves i dipòsits en valors, curosament conservats pel Departament d’Hisenda. La Generalitat va donar-li compliment i el Govern Central, tenint en el seu poder la frontera i la duana, va poder realitzar-los com millor li va convenir. El Govern Català restava garantit, pels rebuts que posseeix, de tot el que fou lliurat a la República.

Quan va iniciar-se la desfeta del front de Catalunya, en el qual no hi havia ja cap comandant català, vàrem creure necessari preveure i organitzar l’evacuació i l’assistència a França de la població civil. El Govern central i els sectors estranys infiltrats a Catalunya, qualificaren aquesta previsió de derrotisme. L’evacuació va ésser obstaculitzada fins a darrera hora per les dificultats de tramitació dels passaports. El Govern Central va negar-nos les divises necessàries per organitzar l’assistència a França.

Així les coses, el desastre va desbordar tots els plans de l’Estat Major Central. Va succeir el que nosaltres havíem anunciat reservadament. El President Companys, una vegada més, i en presència de testimonis qualificats, va insistir requerint el senyor Negrín per tal que posés a disposició de la Generalitat els mitjans necessaris per a organitzar l’assistència a França dels refugiats. La resposta del senyor Negrín va ésser encara la mateixa: encara que es perdés Catalunya, restava la zona del Centre i la guerra havia de continuar; per tant, tots els mitjans econòmics eren necessaris per a mantenir la resistència; per ajudar els casos més significats va lliurar… 150.000 francs, cent cinquanta mil! Amb aquesta quantitat va ésser establerta a Perpinyà una oficina que va rebre els primers evacuats a l’assistència als refugiats. Aquests romanents eren força migrats puix que la Generalitat feia més d’un any que no tenia a càrrec seu els proveïments i no realitzava tampoc operacions per compra de les indústries de guerra; incautades també pel Govern Central. Esgotats aquests romanents i reconegut el Govern de Franco per França, la Generalitat no podia realitzar cap funció de Govern en territori estranger.

El Govern feixista espanyol ha començat tot seguit la persecució contra la nostra llengua, prohibida per Decret, i contra totes les manifestacions de la cultura catalana. Una i altra no moriran a l’Espanya nacional, puix que els nacionalistes espanyols exaltaran els seus valors; perseguiran també els homes liberals que restin a Espanya, però la llengua i l’exaltació del passat, seran senyera del moviment nacionalista de l’Espanya castellana, imperialista i unitària, enemiga de l’única Espanya possible i gran, l’Espanya plurinacional, comunitat de nacions federades per la lliure voluntat de llur [poble?] de restar associades en una empresa universal, sense abdicar de la seva sobirania i del seu dret a la independència.

La llengua i la cultura catalanes, pel contrari, han restat sense territori, foragitades de casa nostra per l’invasor. Els catalans escampats arreu del món han de tenir escoles on llurs fills puguin aprendre la nostra Història, la nostra literatura, ensenyades per catalans i amb llibres que no siguin inspirats pel sectarisme anticatalà ni escrits pels qui no coneixen el nostre poble. Altrament, la segona generació dels nostres fills haurà perdut tot contacte amb la Pàtria catalana, el qual sentiment és compatible amb qualsevulla ciutadania de país liberal, perquè els catalans no som imperialistes.

Sentint profundament aquesta responsabilitat, un grup de catalans deslligats de tots els partits polítics espanyols i de tots els extremismes socials, perquè aquests extremismes són incompatibles amb la veritable Catalunya, treballem amb l’ajut de bons amics francesos i sota l’alt patronatge del President Companys, en la seva qualitat de representant legítim del nostre poble, per tal d’organitzar el manteniment de la cultura catalana i establir una unitat positiva de tots els catalans, ajudar els refugiats, gestionar llur plaçament en tots els països que vulguin admetre’ls, continuar i millorar l’ensenyament de la nostra llengua, publicar els treballs dels nostres artistes, les nostres cançons i totes les manifestacions de la nostra ànima col·lectiva.

És per aquesta obra que us demanem el vostre ajut. És perquè sabem que no haveu perdut la fe amb Catalunya que esperem de vosaltres tot l’esforç que Catalunya mereix. Si el mig milió de catalans expatriats no podem donar-li el suport de la nostra solidaritat, és evident que no seran pas els catalans i estrangers els qui voldran mantenir-la.

Catalans d’Amèrica! Per Catalunya, que viu en el vostre cor i ha de mantenir-se viva en el cor dels vostres fills, us demanem un esforç continuat, generós, enquadrat dintre la unitat estricta de la nostra Central de París! Altrament, l’esforç dels catalans serà encara manifestació eixorca de particularismes que esmicolen la unitat nacional i són impotents per a reconstruir una Catalunya capaç d’esser una Nació.

Vostre,

[Antoni Maria Sbert, signatura]

A la segona carta, Sbert torna a demanar ajut. Allà s’informa que la Fundació Ramon Llull està liderada per un Consell d’Administració format per en Pompeu Fabra, Pau Casals, Antoni Rovira i Virgili, Pere Bosch Gimpera, Carles Pi i Sunyer, Lluís Nicolau d’Oliver, Ventura Gassol, Josep Pous i Pagès, i Antoni Maria Sbert, el darrer com a Delegat General de la Fundació. I en aquesta carta s’informa del compte corrent del banc on fer l’ingrés, de Nova York (National City Bank of New York), a nom de n’Sbert.

La lluita nacional a l’exili, fins a l’apel·lació de 1945

Com és sabut, la Generalitat de Catalunya es reconstrueix a França, però l’any 1940 es desmantella per la invasió nazi, i per l’afusellament de Lluís Companys. Com a contrapartida, a Londres es crea el Consell Nacional de Catalunya, que presideix en Carles Pi i Sunyer, el mateix 1940. Altrament, a Nova York, amb el deure de respondre lleialment a la deplorable situació dels catalans a França, i a Espanya, motivats en gran mesura per les sentides paraules de n’Sbert, comença una resistència activa, que de fet és continuadora d’una d’anterior en què ajuden a Francesc Macià, abans de la Segona República Espanyola. L’any 1940 publiquen el manifest Els Catalans de Nordamèrica i el Redreçament de Catalunya, que reparteixen per arreu del continent, i dels EUA.

1940, Manifest dels catalans de Nova York

En ell s’hi donen les següents consignes:

Només l’esperit nacional pot salvar Catalunya.
Cal ésser més català que mai.

(Tenir plena voluntat i consciència del Dret de Catalunya a la seva plena Llibertat Nacional).

Cal ésser exclusivament català.

(El català – liberal i demòcrata – no necessita marques llampants o denominatius estridents per a ésser obert a totes les tendències socials o polítiques).

Cal lluitar exclusivament per Catalunya.

(Denúncia de tots els pactes, aliances o fronts del passat. Catalunya serà sempre prou generosa per abraçar-se fraternalment, en el moment oportú, amb els altres pobles lliures d’Ibèria o del món. Com més lliures tingui els braços més forta podrà ésser aleshores l’abraçada).

Cal crear un organisme que representi la unitat catalana.

(Concreció de l’esforç de tots els catalans – sigui quina sigui llur tendència – decidits [a] afirmar la personalitat nacional de Catalunya i el dret a la seva plena llibertat).

Així, a finals de 1941, el Casal Català es posiciona als Estats Units com una organització amiga. En un fulletó publicat en anglès, titulat “Statement of Policy” (Política Definida), s’hi diu que actuen com a delegats del Consell Català de Londres. El dia 10 de desembre de 1941 el Departament d’Estat nord-americà envia una nota de premsa en què fa una crida als moviments d’alliberament nacional que desitgen alliberar-se de la dominació de l’Eix, després de l’atac japonès a la base naviera de Pearl Harbor del 7 de desembre, i de la declaració de guerra subseqüent que es fa l’endemà, el dia 8. En aquesta nota, titulada “Police Regarding ‘Free Movements’ in the United States” (es contrasta que efectivament existí segons font oficial de l’Office of the Historian del Department of State dels USA) es demana als moviments nacionals que es registrin al Departament d’Estat i es posa al capdavant d’aquesta missió en Harold B. Hoskins (qui més endavant serà agent de l’OSS i després de la CIA) [en aquest enllaç es pot consultar el text en anglès i català, i en aquest altre la font original, que pot ser una còpia]. La resposta catalana és inminent, s’entrega el dia 17 de desembre (amb data 11 de desembre) amb un fulletó imprès. Aquesta declaració de principis s’envia al Departament d’Estat, qui notifica la recepció a data 19 de gener de 1942, signada pel mateix Hoskins. I també es rep resposta d’en William J. Donovan (qui fundarà l’OSS) des de la Coordinació d’Informació de Washington DC, en data 31 de desembre de 1941; d’en Paul T. Culbertson (qui negociarà amb Franco en nom dels EUA des de 1947), com a Cap Assistent de la Divisió d’Afers Europeus del Departament d’Estat, en data 9 de gener de 1941; i, finalment, des de l’Oficina d’Afers Inter-Americans de Washington, es confirma la recepció segons consta en nota signada pel Coordinador de la institució, en Nelson A. Rockefeller, a en Fontanals, com a president del Casal Català de Nova York, de data 27 de desembre de 1941. En aquesta nota, en Rockefeller hi diu (cito)

Moltes gràcies per la seva lletra del dia disset i per adjuntar-hi la Política Definida.

La vostra oportuna manifestació de solidaritat amb els ideals de la democràcia, així com els sentiments tradicionals amants de la llibertat que professeu en nom dels catalans dels Estats Units són, realment, molt encoratjadors i gratificants.

I també s’envia a la revist TIME (qui en notifica recepció en data 26 de desembre). Així, motivats per les circumstàncies, catalans i nord-americans es troben units per lluitar contra el nazifeixisme. En Nelson Rockefeller acabarà contractant en Carner Ribalta. Li encarrega dissenyar i promoure un programa de ràdio contra el feixisme nazi des d’Amèrica. En Carner Ribalta ho explica a les seves memòries. No es coneixia exactament en quines dates es realitza, però segons es recull d’un extracte de la vida curricular fet per ell mateix el 14 de setembre de 1946, el programa s’emet setmanalment entre els mesos d’abril i setembre de 1943 per la CBS de Nova York. Però ho promou l’Oficina d’Afers Inter-Americans i dirigeix el programa en Rockefeller. I, complementàriament, en un extracte equivalent, s’informa que també treballa d’speaker a les emissions hispanes de l’Oficina d’Informació de Guerra de Nova York, dins de l’apartat que descriu com “Activitats de ràdio, de propaganda de les Nacions Unides”. A mode de recordatori, indicar que les Nacions Unides, des de 1942 fins el 1945, no són l’ONU que ara tots coneixem, sinó tal com es coneix a l’aliança política i militar, els “Aliats”, que s’uneix contra el nazifeixisme durant la Segona Guerra Mundial.

És a dir, comença una doble reconstrucció catalana, a Londres i a Nova York, que no entra en contacte fins l’any 1941. A partir d’aquest moment, resultat d’una fructífera col·laboració en què s’hi afegeix el Govern Basc a l’exili, el 1942, els catalans de Nova York s’estableixen oficialment als Estats Units d’Amèrica com a membres del Govern Català a l’exili.

S’inicia, així, una estreta col·laboració entre Londres i Nova York, i entre Nova York i Washington, fent de Nova York el pilar de la comunicació entre el catalanisme refugiat a Londres i l’exiliat al continent americà. I es planteja, sense embuts, demanar a la comunitat internacional l’alliberament nacional dels catalans, mitjançant un referèndum d’autodeterminació, amb l’escenari aleshores raonable d’obligar al general Franco i a la Falange a renunciar al govern d’Espanya, un cop vençut el feixisme a Europa. El parlament que en Pi i Sunyer fa a Londres l’11 de setembre de 1941, titulat La voluntat dels catalans i el redreçament d’Europa és, en aquest sentit, una obra d’art , un clam a l’autodeterminació més genuïna:

1941, Parlament d’en Pi i Sunyer

Així, tal com s’ha apuntat anteriorment, després d’un any de gestions i nombrosa correspondència entre Londres, Nova York i els nuclis catalans d’Amèrica, el 28 de març de 1942 es constitueix la Delegació dels Estats Units del Consell Nacional de Catalunya, amb seu a Nova York (còpia de l’acta). En aquesta època ja es disposa d’una organització coordinada a Nova York, des de Londres, amb la major part de les entitats catalanes creades al continent americà. En aquesta línia, Nova York es postula com una seu estratègica a l’estar als Estats Units d’Amèrica, que aleshores lidera la contraofensiva contra el feixisme a tot el món. En motiu de l’acta constitutiva d’aquesta Delegació hi assisteixen els signants de la futura apel·lació de 1945, en Josep Maria Fontanals (com a President de la Delegació), en Joan Ventura Sureda i en Josep Carner Ribalta, més en Josep Gelabert i en Josep Anton Gibernau. Però hi consten dues persones més, tal com es deixa escrit a l’acta (de la què se’n conserva la còpia). S’hi afegeixen el president d’Euskadi, en José Antonio Aguirre, i en Manuel de la Sota com a secretari de la delegació basca a Nova York.

N’Aguirre i en de la Sota assisteixen a l’acta constitutiva de la Delegació dels Estats Units per a segellar un pacte o aliança de col·laboració entre bascos i catalans a l’exili. Segons l’acta de constitució de la Delegació, en el full segon, s’informa de la seva assistència, on (cito)

El President d’Euzkadi informa de la missió que li ha estat encomanada pel Consell Nacional Català de Londres, d’assistir a la constitució de la Delegació del mateix als Estats Units, i d’establir oficialment l’enllaç amb la Delegació basca.

És a dir, es tracta d’un acord fet a Londres que es segella a Nova York, on també hi ha una delegació basca. Cal recordar l’estreta col·laboració entre els governs basc i català en motiu del desenllaç de la Guerra Civil espanyola, de forma especial quan el govern basc es refugia a Barcelona, abans d’anar a l’exili. Així mateix, es dona la circumstància de que a Londres també es crea un Consell Nacional Basc, i que aquest disposa d’una Delegació a Nova York. A continuació, s’informa que n’Aguirre llegeix un document classificat que s’arxiva a l’acta (cito)

en el qual s’estableixen els termes en què Catalunya i Euzkadi, conjuntament, proclamaran en moment oportú la reconstrucció ibèrica desitjada, basada en la llibertat dels pobles ibèrics en un pla d’igualtat. El document va signat pels dos caps actualment visibles d’Euzkadi i Catalunya, J. A. Aguirre i Carles Pi i Sunyer, i es mantindrà secret fins que les circumstàncies aconsellin la seva publicació i difusió.

Aquest document és el que es cita a la carta de 17 de febrer de 1942. Tot seguit, a l’acta constitutiva es declara que cap dels presents “faran al·lusió al document secret esmentat sense l’autorització del Consell Nacional de Catalunya i de la Delegació Basca dels Estats Units”. L’acta finalitza amb el següent paràgraf (cito)

ES DECLARA: de conveniència que la Delegació catalana dels Estats Units sigui l’oficina centralitzada de totes les relacions entre les entitats catalanes de tota Amèrica i el Consell Nacional Català de Londres. A aquest efecte, també, el President Aguirre notificarà a totes les entitats basques dels països americans que tot contacte entre bascs i catalans es faci a través de la Delegació basca de Nova York i de la Delegació catalana als Estats Units.

La carta, citada i transcrita parcialment per en Carles Pi i Sunyer (1978, pp. 191-192) a les seves memòries (cosa que indica que deuria tenir la carta original), també es troba (sense signar) entre la documentació recuperada. És una declaració del dreta a l’autodeterminació i de la negació de la legitimitat del General Franco, al qui s’insta a combatre (la carta). Aquesta declaració, aquí transcrita, diu:

Josep A. d’Aguirre, President del Govern d’Euzkadi, en nom de la sobirania del poble que lliurement i explícita va designar-me, i

Carles Pi i Sunyer, President del Consell Nacional de Catalunya, que actua per inhibició forçosa dels òrgans representatius catalans i amb l’adhesió expressa de les Comunitats dels seus connacionals lliures, representant la voluntat catalana refrendada pel sacrifici del seu legítim President caigut, declaren:

Que els nostres pobles basc i català, units en el pensament i en l’acció, per l’afecte i l’anhel comú de llibertat nacional, consideren que les greus circumstàncies presents han obert un profund període constituent, que no sols comprèn els pobles que han integrat la República Espanyola, sinó que s’estén per tot el món.

Essent en l’ordre natural Catalunya i Euzkadi pobles amb personalitat i característiques nacionals definides,

Proclamem el dret a la seva lliure determinació, elegint d’acord amb la seva voluntat la forma política que creguin més convincent per a la salvaguarda de la seva personalitat nacional.

Proclamem, com a pobles amants de la llibertat, la necessitat d’un ordre democràtic fonamentat en principis de justícia, ordre i fraternitat social, i de rigorós respecte a la dignitat, la consciència i la llibertat humanes.

Proclamem per als seus i per a tots els pobles la necessitat d’un ordre social que satisfaci amb mesures i transformacions profundes l’anhel de pau de just benestar dels homes, mitjançant una més equitativa distribució dels béns de la terra.

Proclamem la seva adhesió a un ordre internacional fonamentat en l’agrupació pacífica dels Estats i de les nacionalitats grans i petites, en amplis espais polítics que sota una suprema autoritat internacional eviti amb força coactiva els conflictes de tot ordre, suprimint la força i aplicant el dret

Proclamem la voluntat de llurs pobles de contribuir a l’estabilització de l’ordre internacional esmentat, constituint de comú acord entre les nacionalitats que integren l’actual Estat Espanyol, i donant-li d’ésser possible un abast peninsular, un dels elements fonamentals de l’ordenació occidental i mediterrània europea.

Proclamem i ratifiquem la seva adhesió a les potències democràtiques en la guerra que sostenen contra les forces agressores de l’Eix, i es consideren, en representació de llurs pobles que comparteixen els mateixos sentiments, bel·ligerants en la lluita.

Proclamem que mai considerarem legítima ni justificada la sublevació i agressió de les forces del General Franco, contra les quals lluitarem amb les armes, no havent mai deixat de combatre contra el règim nascut de la violència i de la complicitat premeditada d’Alemanya i d’Itàlia, la qual posició avui solemnement ratifiquen.

En nom de Catalunya i d’Euzkadi, pobles que dintre de l’Estat Espanyol i de la Península Ibèrica han vingut representant junt amb la seva alta expressió de ciutadania una forta proporció de la seva puixança econòmica, cridem cordialment a la democràcia espanyola de tots els matisos, per a què cessant en les seves disputes s’uneixi en representació autoritzada que permeti preparar damunt de la base i acceptació dels principis enunciats, una acció comú, organitzant previ acord un règim provisional de lluita, amb la ferma decisió de donar als nostres pobles la llibertat i la pau, la justícia i el dret, al costat de totes les forces de la llibertat i de la democràcia.

Finalment, al sisè i darrer punt dels acords signats, hi figura l’acord de fer el registre de la constitució de la Delegació al Departament d’Estat de Washington. S’hi dona, doncs, la màxima rellevància possible, en la mesura que es proposa col·laborar amb el govern nord-americà, tal com es desprèn de l’activitat realitzada. Per aquesta raó, a l’apel·lació de 1945 s’hi informa que la Delegació als Estats Units ha estat registrada al Departament d’Estat el 28 de març de 1942.

És a dir, la Delegació que envia l’apel·lació a les Nacions Unides neix amb una missió clara: l’alliberament nacional dels pobles de la península ibèrica per construir una nova entitat política, basada en la lliure voluntat dels seus pobles. És, en certa manera, la idea plurinacional i republicana d’Espanya dels pobles no castellans que competeix, en aquesta època, amb la unitària i imperialista que lidera el feixisme castellà. Al darrera hi ha l’esperit Galeuzca, que respon a una aliança entre els moviments nacionalistes de Galícia, Euzkadi i Catalunya (Gal-Euz-Ca) que neix el 12 de setembre a Barcelona de 1923, dos dies abans del cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera; es revitalitza durant la Segona República i, molt especialment, es dinamitza durant la Segona Guerra Mundial, a l’exili.

Així, des del Casal Català de Nova York s’estableix comunicació directa amb diversos organismes oficials, com ara l’Oficina de les Nacionalitats, de Washington i Nova York; l’Oficina de Serveis Estratègics, els Serveis d’Intel·ligència de l’Exèrcit i de l’Armada, l’Oficina d’Informació de Guerra, a Nova York; i l’Oficina d’Afers Inter-Americans i l’Oficina de recerca Llatinoamericana, de Washington. La col·laboració és significativa, arribant a definir diversos plans d’invasió d’Espanya, entre 1942 i 1943, i dinamitzant la resistència al feixisme des del continent americà, si bé, paral·lelament, un corrent dispers de la Generalitat de Catalunya fa els seus propis intents de refer la República espanyola a l’exili, des de Mèxic, els anys 1942 i 1943, fet que crea certa confusió, en especial al Consell Nacional de Londres, que es transmet a Nova York. Tanmateix, aquest intent no fructifica, i es reprèn la col·laboració entre Londres i Nova York fins l’estiu de 1944, quan, de nou, amb França alliberada del feixisme, el catalanisme reprèn el projecte republicà espanyol, i pressiona en Carles Pi i Sunyer, sense que a Nova York en tinguin coneixement. Així, l’any 1945 s’envia, des de Nova York, a les Nacions Unides, una apel·lació amb aquest objectiu. L’ocasió s’ho mereix. Es celebra, a San Francisco, la Conferència internacional que acordarà la Carta de les Nacions Unides, és a dir, les bases per al nou dret internacional que des d’aleshores és vigent.

1945 Appeal ORIGINAL The Case of Catalonia

Els signants són en Josep Maria Fontanals, en Josep Carner Ribalta i en Joan Sureda.

“El Poble Català. Portantveu de Comunitat Catalana de Mèxic”. Número especial dedicat a l’Apel·lació i es destacable l’article “Finalitats i resultats de la gestió” | Font: Arxiu Nacional de Catalunya. https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallunitat/ANC1-279-T-522

En aquesta apel·lació es presenta el projecte d’alliberament de Catalunya, i d’Espanya, mitjançant un projecte d’autodeterminació, on es decideix com es vol ser governat. Ve a ser la idea de n’Sbert, però incloent de forma clara el dret a ser una nació lliure. És un treball honest, resultat d’una lluita ininterrompuda de sis anys que els autoritza a prendre la iniciativa.

El retorn a un nou ordre democràtic, fins i tot a Espanya, emergeix a l’horitzó de l’esperança dels catalans a l’exili. Els fets es precipiten quan es convoca la Conferència d’Organització Internacional de les Nacions Unides a San Francisco. En Josep Maria Fontanals, president del Casal Català de Nova York (cap visible del govern català a l’exili dels EUA), en carta de 9 d’abril de 1945 enviada a Pi i Sunyer, informa de la conveniència de presentar-hi una apel·lació, i es demana la conformitat de Londres. L’apel·lació s’idea a Nova York com a exercici de coherència política, alineada amb els propòsits fundacionals de la Delegació Catalana de Nova York. I, en carta de 16 de juliol de 1945, informen a en Pi i Sunyer de que la seva missió ha estat complerta.

La correspondència duta a terme és extraordinària. S’envien respectives cartes a les entitats d’arreu per a demanar-hi la seva adhesió, i es rep un suport absolut, en la forma de telegrames enviats per les entitats catalanes d’Amèrica, i amb les respostes rebudes des de les Nacions Unides, que es poden consultar a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Paral·lelament, es reparteixen exemplars de l’apel·lació per les principals biblioteques nord-americanes i pel continent americà. L’apel·lació s’envia als organitzadors i els delegats de la Conferència de San Francisco el 4 de maig de 1945.

L’apel·lació és recepcionada pel Secretari General de les Nacions Unides i nombroses nacions presents a San Francisco. Als EUA els coneixien, i a l’Imperi Britànic, per haver col·laborat amb l’OSS (la intel·ligència nord-americana durant la Segona Guerra Mundial, abans que es creés la CIA). Per més informació, es recomana llegir el llibre de referència que s’informa al final d’aquest article.

El treball és impressionant, però, tristament, el govern republicà de la Generalitat es reorganitza amb altres idees i no hi dona suport, obligant als catalans de Londres a tirar-se enrere. Pi i Sunyer els abandona, i n’Sbert també. Al darrera, hi ha la figura del secretari general d’ERC, Josep Tarradellas, i, segons en Carles Pi i Sunyer, el braç de la maçoneria. Pi i Sunyer ho deixa escrit a les seves memòries (publicades pòstumament el 1979). Són ells els qui volen un govern republicà espanyolista i, per tant, desautoritzar la via de l’autodeterminació. I l’altre element clau, en aquesta història, és n’Anton Maria Sbert, reconegut francmaçó de la lògia Hispania fundada a París el 1939, just quan els catalans fan de França la seu del govern a l’exili. En Pi i Sunyer (1979, p. 109) diu que l’organització, de boca d’en Tarradellas estava acaparada per un grup francmaçó (cito)

que no permet saber absolutament res del que fa referència a les altres persones -crec que són moltes i molt importants- que no formin part de la lògia… i no donarà cap mena de facilitat ni permetrà que ningú, ara per ara, intervingui en la política que ells fan.

En Pi i Sunyer ressalta que (segons diu en Tarradellas) aquesta lògia està interessada en restablir un govern provisional a Espanya en què hi figurin el mateix Pi i Sunyer i n’Sbert. És a dir, un projecte polític aliè a canvi de poder i un suposat suport que, al final, va resultar ser un parany. Els líders catalans republicans van boicotejar el projecte d’autodeterminació davant les Nacions Unides per zel, menyspreu i/o la promesa de poder polític i, clar, l’esperança de poder persistir al costar del bàndol vencedor a la postguerra. I això es pot entendre, però, políticament, de cara als catalans que van recolzar el projecte d’autodeterminació, ho van esgarriar tot per una aposta que no compartien, i que, al final, no va servir per res.

A mode de contextualització, cal destacar que, des de l’any 1939, els polítics catalans mantenen el contacte amb el republicanisme espanyol a l’exili i depenen d’ells per subsistir. Així, el 1945, el govern de la Generalitat a l’exili, que presideix en Josep Irla (també maçó), aspira a la reconstrucció de l’Espanya republicana de les autonomies. Tal com ho detalla en Carles Pi i Sunyer -el president del Consell Nacional de Catalunya- a les seves memòries, es preveu que sigui la República Espanyola (a l’exili) qui els hi pagui el sou i les despeses als polítics catalans. Més concretament, se li encarrega a en Pi i Sunyer que construeixi el nou govern, però, a canvi, se li demana que desmantelli el Consell Nacional de Catalunya de Londres i renunciï al projecte d’autodeterminació presentat a les Nacions Unides per part dels catalans de Nova York. El resultat, en aquest context, no fou favorable. Gairebé tothom gira l’esquena a en Pi i Sunyer. Refusen entrar-hi en Pau Casals, i en Josep Tarradellas (curiosament, si bé segueix formant part del partit, ERC, i al costat del nou govern), i rep l’hostilitat dels membres del Consell Nacional de Londres, en especial d’en Batista i Roca i en Trueta, i dels catalans d’Amèrica organitzats pel projecte d’alliberament català. Així, l’agost de 1945, en Pi i Sunyer renúncia a formar govern i recomana al president Irla que sigui ell mateix qui el creï i el presideixi. D’aquesta manera s’acorda un govern de mínims presidit per ell i format per en Pompeu Fabra, n’Antoni Rovira i Virgili, en Josep Carner, en Joan Comorera, en Josep Xirau i el mateix Pi i Sunyer. El nou govern es constitueix el setembre de 1945, quan es força la dissolució de la Delegació de Nova York.

Resultat d’una mala elecció, l’apel·lació és desatesa. Però el tracte, en el seu moment, és de reconeixement legítim.

Mentrestant, s’arriba a d’altres acords entre Franco, la monarquia Borbó i l’ordre internacional occidental, que desautoritza el projecte republicà espanyol. Així, el Govern de la Generalitat plega quan es queda sense els recursos del Govern espanyol a l’exili, l’any 1947.

Bibliografia citada

Pi i Sunyer, C. (1979). Memòries de l’exili: El Govern de la Generalitat, París 1945-48. Barcelona: Curial.

Llibre de referència

Marfull, A. (2021). Els catalans apel·len a les Nacions Unides. D’Utrecht a San Francisco, passant per Nova York (1713-1945-2017). Barcelona: Ediciones de La Tempestad / Llibres de l’Índex. ISBN: 978-84-121768-7-2