Sigueu benvinguts al bloc personal de l’Andreu

Versió informal (curta), per aquells que tingueu curiositat pel bloc

En el present bloc em manifesto reflexionant en diversos articles sobre aquells assumptes que m’interessen, que m’afecten, que em semblen importants i representatius de la condició que m’expressa, des del perfil de la formació i l’experiència adquirida com a persona, arquitecte i urbanista. Espero que sigui del vostre interès.

 2011-11-24

  

Versió formal (llarga), per aquells que tingueu curiositat sobre el meu recorregut professional i el meu perfil en general

Sóc arquitecte i he treballat en la planificació tècnica i econòmica del procés edificatori, però en els darrers anys m’he dedicat a la branca de l’urbanisme, amb especial atenció a la planificació municipal, les polítiques de sòl i habitatge, i a l’avaluació de la viabilitat econòmica i financera de les actuacions urbanístiques.

Arran d’aquesta diguem-li vocació a la valoració urbana i a la planificació he cursat el mestratge professional sobre Planificació Urbana i Sostenibilitat, que atén les estratègies de desenvolupament territorial en la mesura que l’ordenació urbanística atén a les necessitats econòmiques i socials de les persones, que s’ha de conjuminar amb l’atenció al medi natural, així com el mestrage oficial en Gestió i Valoració Urbana, que tracta sobre les eines d’investigació i els aspectes tècnics, jurídics, econòmics i socials de la problemàtica territorial, urbana i immobiliària. Tanmateix, i en la mateixa orientació he cursat també el mestratge professional de Direcció en Gestió Urbana i Immobiliària, que versa sobre la gestió urbanística i les valoracions. En aquesta línia m’agradaria iniciar un doctorat que hi està relacionat per al senzill i agradable fet d’aprendre i enriquir el meu perfil i coneixement professional, però haig d’orientar la seva finalitat, la dimensió cultural m’atrau, i alhora se’m mostra inabastable.

Ara estic amb tot el col·lectiu d’arquitectes davant d’un repte personal i professional complex en un país paral·litzat fruit de l’alt endeutament de l’economia espanyola, que ha crescut en excés a costa d’un deute desbocat i que ara ha de retornar sense tenir capacitat per fer-ho sense una implicació ferma europea i internacional; una crisi que ja fa anys que afecta al medi natural i a cultures i pobles sencers, i que ara s’ha ampliat com una crisi econòmica i social de la comunitat de pobles d’Europa i també als Estats Units d’Amèrica. Davant d’aquesta situació hi ha una paràlisi dels sectors productius i en especial de la construcció, però també de la política d’inversions públiques, un reajustament necessari que m’afecta directament de forma personal i professional. De fet hi ha una paràlisi de la confiança amb les institucions que han forjat la nostra cultura, polítiques, econòmiques, i espirituals.

La solució requereix una visió global, de fons. No és suficient reactivar la construcció ni les inversions, cal concebre un nou model, una nova visió, una nova ètica afí amb la sensibilitat actual del capital social. Cal refer les polítiques de desenvolupament econòmic i social promogudes i concebudes als darrers anys per a atendre els nous paradigmes ambientals, socials, polítics, econòmics que se’ns mostren. Cal una remodelació del model cultural establert, entenent com a cultural el conjunt d’artificis que hem heretat i que tendim a transformar sota la seva dimensió ètica i moral.

A l’Estat espanyol hi conviu a més un problema afegit. L’alt potencial d’envelliment de la població i la manca d’estímuls per a concebre fills, en un entorn familiar en un Estat que no té garantida la cobertura social del futur en un model productiu viable capaç de suportar-lo, ens deixa a la nostra generació un problema, una oportunitat i una obligació per a corregir-ho i afrontar-ho.

La capacitat d’una persona en resoldre aquest repte és petita, però la resposta caldrà trobar-la en com tots plegats som capaços de respondre-hi. En el marc d’aquesta voluntat he creat aquest blog d’opinió i del meu perfil, he optat per estudiar i investigar allò que m’agrada i m’he implicat en el coneixement de la naturalesa que m’és propera i en l’activitat ciutadana, la matriu biofísica que ens emmarca al territori que afectem i ens manté, per compendre així millor la naturalesa i la cultura, multicultura, que m’acull i que acollirà més endavant als meus fills, i als fills dels meus fills…

La naturalesa té una forta inèrcia, però evoluciona, es transforma, i nosaltres en formem part, creixem per evolucionar amb ella, i la integrem per transformar-nos en ella.

Els saluda, amb atenció,

2013-04-09