Dret de conquesta Vs. Dret natural

Com es pot justificar la bel·ligerància de l’Estat espanyol envers un poble que vol decidir, lliurement, el seu futur?

No té una resposta senzilla, perquè per sí mateixa incorpora la justificació de la violència, i no s’hauria de justificar sota cap pretext. De fet, forma part d’una reacció que, en termes psicològics, es pot considerar patològica. Hi ha un problema en el seu fons, un problema mal resolt, no reconegut, que es nega i s’ignora.

I quin és aquest problema?

Davant de preguntes complexes és recomanable, sempre, plantejar de nou les preguntes. La qüestió que cal entendre és per què, en nom de la unitat d’Espanya, es crea una pseudo-veritat que té per objectiu convertir la crònica d’un alliberament, d’una legítima indignació que reclama el dret a expressar la seva voluntat i a ser escoltada, en la crònica d’un poble que es mereix ser intervingut i ultratjat, si cal, fent ús i abús dels instruments de dominació de l’Estat espanyol.

Comprendre aquest plantejament implica incorporar l’evidència d’una manipulació, dels fets, que es traslladen al relat històric. La història oficial ha creat una unitat d’Espanya gloriosa, però la realitat és que aquesta unitat no ha existit mai en el cos i la integritat que es promou. És una idea que, per si mateixa, nega el dret a ser qüestionada i, per tant, implica un bloqueig a l’hora d’entendre tant la realitat com la indignació catalanes. I aquesta idea i aquest bloqueig, quan es doten d’instruments de dominació, esdevenen una forma de poder autoritari, que fa ús i abús de la bel·ligerància en nom de les lleis, de la justícia, de les forces armades i de la retòrica moral d’una malentesa  pseudo-realitat històrica, sense miraments. La conseqüència d’aquesta praxis és, per un costat, negar la manipulació del relat històric i, per l’altre, negar una realitat incòmoda que promou, necessàriament, una catalanofòbia estructural.

Pròleg del llibre Catalanophobia: Una qüestió d’Estat (de Llibres de l’Índex, 2018).

La pseudo-veritat que proclama l’Estat espanyol és el resultat de la manipulació del relat històric, que no vol reconèixer el dret de conquesta que s’imposa als Decrets de Nova Planta, després del Tractat d’Utrecht de 1713. Però com que no en té prou manipulant la realitat, el dret de conquesta es transforma en xenofòbia, catalanofòbia i, quan es veu amenaçat, violència. L’amenaça principal és la veu del dret natural del poble català, quan reclama exercir el dret a la seva llibertat. I quan això passa respon amb un: “Quina llibertat? Quin dret? No sou una nació, ni ho heu estat mai ni mai ho sereu. No teniu el dret a ser lliures. Què us heu pensat? Que no coneixeu la llei que hem escrit?” I si amb l’amenaça no n’hi ha prou afegeix: “M’obligueu a imposar un càstig sever. Us ho mereixeu, fins que no us aprengueu la nostra llei, que és l’únic dret que existeix”.

El dret de conquesta no respecta el dret natural dels pobles.

.

El dret de conquesta de la idea castellana d’Espanya no respecta el dret natural del poble català.

.

La catalanofòbia és el resultat d’una campanya d’odi, difamació i manipulació de la realitat per imposar el dret de conquesta castellà, monàrquic, militar i inquisitorial sobre els catalans. És xenofòbia.

Per això,

Els catalans tenim el dret de denunciar el dret de conquesta castellà, la catalanofòbia, el franquisme i la violència d’Estat que Espanya exerceix sobre el dret natural del poble català. I el dret a recordar a Espanya i al món que aquest dret es reclama des del moment en què està amenaçat. I d’això fa ja més de tres segles. Fem memòria:

El 1713, els catalans exclamen al bloc dels aliats que pacten la pau amb l’imperialisme absolutista Borbó el seu dret a existir. I diuen que, si cal, si han de formar part d’aquesta Espanya liderada per un Borbó venjatiu, s’estimen més ser lliures. Però no obtenen el suport que reclamen, i han de suportar la repressió de Felip V de Borbó i la pèrdua del dret natural llaurat lliurement.

Després, en motiu de les negociacions del Tractat de Versalles de 1919 que posa fi a la Primera Guerra Mundial, els catalans demanen a la Societat de Nacions (preàmbul de les Nacions Unides) que es reconeguin els drets nacionals dels catalans. Anys més tard, l’any 1945, els catalans demanen al bloc dels aliats que vencen a la Segona Guerra Mundial que es solucioni el cas dels catalans, i es recorda que és necessari per alliberar els pobles ibèrics sotmesos per la idea castellana d’Espanya i evitar més dolor. Però ni el 1919 ni el 1945 se’ls escolta, i han de suportar la condemna i la catalanofòbia de dues dictadures. Primer, la de Miguel Primo de Ribera. Segon, la del General Franco.

L’any 1977, el franquisme i la monarquia que el representa imposen una Llei d’Amnistia per persistir en el poder. Amb aquesta llei, es manté el dret de conquesta castellà sobre els poble català que sotmet, i la catalanofòbia que, el 2017, porta a l’Espanya feixista, xenòfoba i malalta d’odi i sentiment de superioritat moral a treure’s la màscara de la democràcia i mostrar que el dret natural dels catalans els administra ella, d’acord amb el dret de conquesta.

.

1945 – APEL·LACIÓ DELS CATALANS A LES NACIONS UNIDES – Delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya de Londres

1945 – Appeal at the United Nations ORIGINAL – The Case of Catalonia (pdf)

1945 – Appeal to the United Nations THE CASE OF CATALONIA (pdf)

1945 – Apel·lació a les Nacions Unides EL CAS DE CATALUNYA (pdf)

1945 – Apelación a las Naciones Unidas EL CASO DE CATALUÑA (pdf)

2021 – MANIFEST EL DRET NATURAL DEL POBLE CATALÀ

Manifest – CAUSA CATALANA (wordpress.com)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s