ELS GENOCIDIS CATALÀ I JUEU

Imatge anterior: Protestes contra la sentència als líders del procés, a Lleida, el 2019. Font: http://www.segre.com (2019-10-18).

Els genocidis català i jueu

Baruch Spinoza deixa escrit (en data de 1670) que el poble jueu recuperarà el seu estat. Inaudit i profètic. En els mateixos anys (1670) els catalans, després d’haver perdut la memòria jueva (per la Santa Inquisició) lluiten per sobreviure entre dos imperis que els volen assimilar: França i Castella.

NOTA HISTÒRICA SOBRE ELS JUEUS: A finals del s. XIX ressorgeix el sionisme polític en plena crisi a la Roma papal, que des de 1870 està sotmesa al monarca Savoia. A finals del XIX, amb Egipte sota control britànic, comença la migració jueva a Palestina. El 1917 el Regne Unit pren Terra Santa i, el 1948, es retira i es declara l’estat d’Israel. És a dir, és una obra política extraordinària d’un poble viu, lluitador, però torturat, que desafia al món, i esdevé lliure. Abans de 1948 té lloc el seu genocidi, essent (tot sigui dit) un tema controvertit que hi ha qui diu que és una invenció. No s’entén bé. Però les famílies jueves coneixen els seus morts, i ho tenen claríssim. Els nazis i Franco (a la seva manera, en una “Croada Santa”) s’hi van esmerar. El nazifeixisme massacra totes les ciutats europees on hi ha jueus organitzats… i a les comunitats catalanes jueves que sobreviuen (des de l’expulsió de 1492!), que acaben desapareixent. Es fa una estocada final a l’exili jueu català. Abans, a Roma mateix, es destrueix la sinagoga més gran i més important de la ciutat, la catalana, al XIX. La Scuola Catalana. Es destrueix el barri jueu romà que està a tocar del Vaticà. Espectacular.

LA LLIÇÓ D’SPINOZA: Spinoza és profètic i ens ajuda a comprendre on recau el dret natural del poble jueu, i la seva raó de ser, o millor dit “per ser”. Diu que són un poble més del món… no diu que és un poble escollit (i li treu importància al text sagrat). En critica la devoció als textos sagrats, que Spinoza diu que no s’ajusten a la realitat històrica i cal repensar. Però apunta clarament que és un poble que es troba en una situació d’anomalia, sotmès a un abús injust i manipulador del poder absolutista de l’època (amb un esperit il·lustrat). Sense dir-ho explícitament, denúncia al feixisme, a un poder que amenaça la llibertat i manipula als pobles del món en nom de la llei que imposa i s’oblida de la justícia fonamental.

Spinoza sap que el jueu és un poble unit, digne i sense estat, però que és conscient de ser un poble i per això no deixarà de ser-ho, tot i viure una diàspora a l’exili. Després, en data 1677, publica Ètica i allà deixa escrit que “tot allò que és persisteix en el seu ser”. Parla d’un dret a ser, i d’una llei natural. El “dret natural” és això… el dret a ser perquè s’és. És el dret a existir que només es pot vèncer amb l’ús i l’abús de la violència, que pot conduir al genocidi. Spinoza entén què és ser jueu i no tenir estat… però també veu que el tindrà perquè el sentiment hebreu té memòria i sentit de la justícia fonamental. Té història i té, sobretot, una idea de la justícia que li diu que cal controlar i contenir l’abús del poder… tot i que actualment aquesta idea que identifica al poble jueu estigui en crisi, a l’haver passat de ser un poble sotmès i reprimit a sotmetre i reprimir l’estat palestí… enmig d’un conflicte religiós i geopolític enorme, i cruel. Posats a parlar clar, diguem les coses pel seu nom. La justícia jueva, des de 1948, no és perfecte, tot i aspirar a ser-ho, però tampoc és perfecte el desordre global i, de forma especial, el tracte que rep el poble àrab i les persecucions que s’hi viuen per raons de poder malentès.

L’APRENENTATGE: Què en podem aprendre, de n’Spinoza, com a catalans? A nosaltres, pel fet de ser i dir que som catalans, ens han escapçat part de la història (com als jueus), i no tenim ni una mínima autonomia política per fer-nos respectar, de forma evident des de 1714, i de forma menys evident des de 1492. I part de la nostra història és la de l’exili. La primera gran diàspora catalana és la jueva, i la segona la de la Guerra Civil Espanyola i de la postguerra, en plena Segona Guerra Mundial. És, doncs, una història paral·lela a la jueva. Altrament, no tenim capital polític ni econòmic dins del bloc occidental, com sí el té el poble jueu als segles XIX i XX, si bé disposem de certa autoritat cultural. El resultat és que no se’ns reconeix com un estat històric i se’ns tracta com un poble menor, que no té l’estatus de nació… tal com els hi passa als jueus des de l’Europa cristiana, i colonial. Com a ells, els castellans ens tracten de traïdors i problemàtics. Estem estigmatitzats per Espanya. Els jueus (es diu) traeixen a Crist i (alguns ho pensen) el seu estat és un conte mitificat superat per un poder imperial i per una altra religió d’estat que és millor (quina llosa històrica…). I nosaltres? Ens han amputat l’autoritat històrica, i se’ns fa uns traïdors decadents als ulls de l’Espanya castellaníssima i ultra-catòlica, monàrquica i imperial, colonial. Poca diferència hi ha. Per ells som uns criminals quan diem “ep, que som catalans i volem parlar i pensar en català”.

JUEUS I CATALANS: Com els jueus, entrem en decadència quan neix el projecte imperial i colonial, feixista. I ara rebem l’estocada, el genocidi, com els jueus a la Segona Guerra Mundial. Ens mereixem un càstig humiliant. Tots al camp de concentració a esperar la nostra desaparició! Tots amenaçats i presoners, amb les butxaques buides. Ens persegueixen, ens roben i ens maltracten plens de ràbia, sense pudor. És com un viu retrat de la mateixa narrativa. Estigmatització, condemna i genocidi. Però no ho sabem veure, i hi ha qui diu “perdó”. Fins i tot, hi ha qui ajup el cap i se sent culpable, o culpa als propis catalans. La conversió ha començat, per a alguns, tal com va passar amb els jueus que no van tenir el valor d’abandonar les seves cases, a l’Espanya colonial, per sobreviure. Què podem fer doncs? Doncs seguir essent el què som. Tenim un dret, a ser, com el tenen els jueus al XVII, en un context absolutista il·lustrat que proclama tenir el dret a escriure la llei que més li convé. Només que ara és feixista i es vesteix de democràcia en nom de la llei d’una història de guanyadors i perdedors, de bons i dolents, de llestos i tontos, de majors i menors (grans i petits), que ells han escrit. Nosaltres, com els jueus del XVII, som els traïdors decadents, els problemàtics, els perdedors, els dolents, els tontos i els menors.

EL DRET NATURAL CATALÀ: Com els jueus, tenim el dret a denunciar el genocidi i la narrativa que legitima el genocidi, que està redactant (amb malícia) les forces d’abús i violència de l’estat espanyol i castellà. La narrativa que es comença a escriure el 1492, es reprèn el 1714 i el 1939, i es perfecciona el 2017. Tenim el dret a denunciar-ho i el dret a defensar el nostre ser, perquè som el que som. Som la nostra dignitat, davant els ulls de la consciència col·lectiva, i tenim el dret natural d’expressar-ho des del moment que som i volem seguir essent com som, com un poble més del món que no és més que això, un poble. I, com a tal, respecta al pròxim i espera ser respectat. Per això no vol ser tractat com a traïdor decadent, problemàtic, perdedor, dolent, tonto i menor… i no té la intenció desaparèixer, tot i l’estocada genocida actual de l’estat espanyol i castellà, que s’ha proposat executar la condemna que ens ha sentenciat en nom d’un dret imposat, que no és natural.

Però, tot això, cal dir-ho ben alt, perquè ho escolti tot el món… abans que sigui massa tard.

+++

Andreu Marfull, 8 de maig de 2021

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s