El problema de Sant Andreu és l’especulació global

El problema de Sant Andreu és l’especulació global

Entrevista d’en Jaume Gil

Entrevista publicada a la revista Sant Andreu de cap a peus, número , maig de 2017, p. 12. Enllaç: https://issuu.com/avvsantandreu/docs/maig626

Camino ràpid pel carrer empedrat, arribo tard. M’espera al bar Versalles un arquitecte de professió que el 2010 es va veure obligat a canviar la seva vida i embarcar-se en un periple que l’ha portat avui a prendre’s un cafè amb mi. Andreu Marfull em rep amb una encaixada de mans mentre em presenta als seus tres fills que esmorzaran a la taula del costat. Un cop asseguts m’ensenya la seva tesi doctoral, La llei de la plusvàlua urbanitzadora i la urbanització marginal a Sant Andreu de Palomar, el perquè d’aquesta trobada.

[Accés a la tesi: La llei de la plusvàlua urbanitzadora i la urbanització marginal a Sant Andreu de Palomar, Barcelona].

Entrevistador: Primer de tot, explica’m què t’ha portat a fer una tesi doctoral amb més de 40 anys.

Andreu Marfull: L’any 2010 em quedo sense feina i em proposo millorar les meves aptituds professionals a partir de la formació acadèmica. Podríem dir que la tesi doctoral és la culminació de tot aquest aprenentatge.

E: Per què aquest tema? Per què Sant Andreu?

A.M.: La meva família és originària de Sant Andreu, i durant uns 30 anys la bandera dels Tres Tombs va estar a casa meva. Aquest arrelament al poble m’ha fet veure la història d’un desencís, la història d’una planificació urbanística on es deien unes coses i se’n executaven unes altres.

E: A què et refereixes?

A.M.: Des de finals del segle XIX fins l’any 1976 tot allò que s’urbanitza a Sant Andreu no està previst als plans generals de Barcelona. A partir de llavors l’únic que es fa és legalitzar el que s’havia fet prèviament. Tanmateix, des del 76 tampoc s’evita l’especulació, un clar exemple és la viscuda a la zona de les antigues Casernes de Sant Andreu. De fet, s’especula perquè el Pla General de 1976 ho preveu, preveu el dret a especular.

E: Quines deficiències urbanístiques has detectat a Sant Andreu?

A.M.: A la meva tesi veig com la manca d’enllaços entre el nucli original i els entorns és una de les principals, per exemple la separació Nou Barris-Sant Andreu amb la Meridiana. Això crea un desconeixement mutu entre les diferents parts de Barcelona. Un altre és la falta de protecció del patrimoni històric del poble de Sant Andreu, un fet molt greu al meu parer.

E: Es pot dir que l’urbanisme perpetua la marginalitat i les desigualtats entre Sant Andreu i la resta de Barcelona?

A.M.: L’urbanisme no es presenta per promoure cap marginalitat, però la realitat és diferent. Per aquest motiu, la ciutat no es veu igual si es viu a Sant Andreu que si es viu a Sarrià. Això és degut a que les actuacions que es duen a terme només tenen en compte la viabilitat econòmica, ja que tant sector públic com sector privat depenen del benefici privat. És a dir, la hisenda pública s’alimenta d’un pessic de la plusvàlua privada, i s’hi supedita. Per això les zones més turístiques estan millor urbanitzades que les que es troben a les afores.

E: Amb el què has treballat a la teva tesi, quin és el principal problema que ha de fer front Sant Andreu?

A.M.: En la meva tesi, amb una clara influència de Karl Marx, me n’adono de les dinàmiques del capitalisme: créixer fins l’infinit, transformar constantment i deixar espais marginals, resultat d’un marc legal i d’un model institucional que promou l’exercici desigual del poder. Tot és resultat d’un procés històric. Veig amb claredat com aquest sistema té una carència destacada de principis d’equitat, de justícia social i universal. Per aquest motiu, es pot concloure que el problema de Sant Andreu és l’especulació global que porta el capitalisme, que per existir participa inexorablement de les desigualtats i la marginació que promou.

E: Per últim, com rep la comunitat acadèmica el teu treball?

A.M.: Amb moltes reticències, negant l’interès del treball, però reconeixent que Sant Andreu no és objecte d’atenció, com sí ho són Ciutat Vella o el Poblenou. En privat se’m recomana aprendre a “quedar bé”, i se’m diu que la vida és un “teatre”. L’Acadèmia, en aquest sentit, manifesta dificultats en qüestionar l’exercici del poder, del qual en forma part. Així mateix, el treball es qualifica amb un Excel·lent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s