J, l’escarabat

J, l’escarabat

J. tenia raó,
ell sabia a qui servir,
a qui aspirar,
a qui tocar el crostó.

J. era conegut,
a tothom arrossegava,
sentia el poder,
encara que fos costerut.

Però J. s’equivocà.
J. volia ser el millor,
i l’intent fou un error.
J. arrossegà el seu fill J.

I J., d’un cop, es morí,
i el fill J. morí en part amb ell.
J. fill volia ser com J. pare,
però això era un verí.

J. fill s’equivocà,
i molt car ho pagà.
J. fill deixà fills i dona,
amb l’explosió d’un volcà.

J. fill fou expulsat,
ningú el volia al costat.
Prou que ho intentà,
però esdevení un escarabat.

J. fill fou l’escarabat,
la molèstia d’una família.
J. fill fou fals estimat,
entre tots fou rebutjat.

La dona de J. fill emmudí,
la buidor la convertí.
Però tots col·laboraren,
en víctima recreada es convertí.

J. fill tenia dos nens,
un: J. nét, i l’altre: A.
J. nét fou el primer, el desitjat,
A. fou el segon, un xoc de trens.

A. no fou buscat,
només va ser acceptat,
però no fou desitjat.
A. fou el dissortat.

El germà J. es sentia contrariat,
la mare s’hi identificava.
A. es sentia rebutjat,
el germà J., J. nét, el bufetejava.

Passaren els anys,
A. fou estimat, però només en part.
La mare l’ignorava,
ella el veia com J. fill.

La mare estava tocada,
al seu fill A. li deia: ets com ton pare!
I A. ho aguantava, però ho patia,
mentre el deixaven a l’estacada.

J. fill seguia en vida,
i seguia essent una molèstia.
Molt difícil ho tenia,
tothom li veia mentida.

Fins que J. fill perdé la vida,
un nou volcà morí amb ell.
Fou mort com un escarabat.
La família es sentí alleugerida.

Tots: tiets, germans i cosins,
mare i fills, la família…
tots els que l’ignoraven
al funeral l’acompanyaren.

Aleshores tothom es mostrava lliure,
però tots amagaven una misèria.
Tret d’A., que per fi comprenia…
la injustícia que li tocà viure.

Ell havia de demostrar no ser J. fill
però als ulls de la mare ho era.
Per això, tot i la cursa de la sospita,
A. seguí una drecera.

A. feu una família amb amor,
es casà amb C.,
i tingué tres fills.
Per fi omplí la buidor.

Per sort, A. havia estat estimat:
per l’àvia, la mare de la mare.
Per sort, A. havia tingut pare:
l’avi, el pare de la mare.

Per sort, d’ells seguia exemple,
la família seguia amb ells.
Ells eren l’amor,
tot i l’enveja cap el seu temple.

A. no era un volcà.
A. no servia a ningú.
A. no tocava el crostó.
A. no s’equivocà.

Gràcies a C., i als fills,
l’amor dels avis continuà.
Però ells també moriren,
amb la pèrdua dels avis es tallaren fils.

J. nét, el germà, era el desitjat,
i la mare el feu el nen mimat.
A. fou ignorat,
seria el nou escarabat.

J. nét demanava diners i atenció,
i la mare li donà.
A. volia respecte,
i la mare li donava decepció.

La mare el jutjava,
i el germà s’hi recreava.
Ells es sentien forts,
mentre A. els aguantava.

A. ajudava el germà,
A. ajudava la mare.
A tots dos cuidava.
Però tot es desfermà.

El germà es transformà.
Volia ser qui no era,
volia destacar.
I com l’avi J. s’equivocà.

El germà creà una mentida,
la mare l’ajudà, el protegí.
A. s’hi enfrontà, i ho patí.
Després tot es sortí de mida.

La mare condemnà el fill A.,
i res de bo li desitjà.
Mare i germà el feren l’escarabat,
i la família de J. ho tolerà.

La mare el culpà,
els fills li volgué treure.
A la dona volgué enfrontar.
La mare el maltractà.

La mare digué mentides d’ell.
El germà es mostrà arrogant.
La família J. el menystingué.
Un nou escarabat sortí del vell.

Però A. no estava sol.
Una nova família havia de protegir,
per res del món li convenia patir.
Va haver de decidir.

Per sort, A. seguí una drecera alternativa.
C. i els fills eren el camí.
La família J., germà i mare…
havien perdut la perspectiva.

A. volgué exposar el problema,
però el problema eren ells.
La família, mare i germà,
el feren un estigma.

Tots l’abandonaren.
La misèria seguia el seu curs.
Enveges, disgustos, ferides.
Ells el perderen.

I A. prengué una decisió.

Amb A. naixia un problema,
i amb A. s’acabaria.
A. no volia ser un problema,
i a la família J., al germà, a la mare… renunciaria.

Res de dolent els desitjava,
però ho necessitava.
Per ell, per la C., pels fills,
l’escarabat familiar sacrificava.

18 de juliol de 2017

Advertisements