J, l’escarabat

J, l’escarabat

J. tenia raó,
ell sabia a qui servir,
a qui aspirar,
a qui tocar el crostó.

J. era conegut,
a tothom arrossegava,
sentia el poder,
encara que fos costerut.

Però J. s’equivocà.
J. volia ser el millor,
i l’intent fou un error.
J. arrossegà el seu fill J.

J., d’un cop, es morí,
i el fill J. morí en part amb ell.
J. fill, immadur, volia ser com J. pare,
però això era un verí.

J. fill s’equivocà,
i molt car ho pagà.
J. fill deixà fills i dona,
amb l’explosió d’un volcà.

J. fill fou expulsat,
ningú el volia al costat.
Prou que ho intentà arreglar,
però esdevení un escarabat.

J. fill fou l’escarabat,
la molèstia d’una família.
J. fill fou fals estimat,
entre tots fou rebutjat.

La dona de J. fill emmudí,
la buidor la convertí.
Però tots col·laboraren,
en víctima recreada es convertí.

J. fill tenia dos nens,
un: J. nét, i l’altre: A.
J. nét fou el primer, el desitjat,
A. fou el segon, un xoc de trens.

El germà J. es sentia contrariat,
la mare s’hi identificava.
A. era ignorat,
el germà J., J. nét, el bufetejava.

J. nét, el germà, era el nen buscat,
i la mare el feu el nen mimat.
A. fou un maldecap,
seria el nou escarabat.

La mare estava tocada,
al seu fill A. li deia: ets com ton pare!
I A. ho aguantava, però ho patia,
 perquè estava obsessionada.

A. havia d’assumir una càrrega 
als ulls de la mare era com J. fill.

Per això, tot i la lluita emocional,
A. buscà un sentit existencial.

A. feu una família amb amor,
es casà amb C.,
i tingué tres fills.
Per fi omplí la buidor.

Per sort, A. havia estat estimat:
per l’àvia materna, que li feu de mare.
Per sort, A. havia estat valorat:
per l’avi matern, que li feu de pare.

Per sort, d’ells seguia exemple,
la família seguia amb ells.
Ells eren l’amor,
tot i l’enveja cap el seu temple.

A. no era un volcà.
A. no servia a ningú.
A. no tocava el crostó.
A. no s’equivocà.

A. ajudava el germà,
A. ajudava la mare.
A tots dos cuidava.
 Fins que tot es desfermà.

Gràcies a C., i als fills,
l’amor dels avis continuà.
Però ells també moriren,
i amb la seva pèrdua es tallaren fils.

J. nét demanà diners i atenció,
i la mare li donà.
A. volia respecte,
i la mare li donà decepció.

La mare el jutjava,
i el germà s’hi recreava.
Ells es sentien forts,
mentre A. els aguantava.

La família es desfeia,
A. prou que ho veia.
El problema persistia,
i s’ampliava nit i dia.

J. fill seguia en vida,
i seguia essent una molèstia.
Molt difícil ho tenia,
tothom li veia mentida.

Fins que J. fill perdé la vida,
un nou volcà morí amb ell.
Fou mort com un escarabat.
La família es sentí alleugerida.

Tots: tiets, germans i cosins,
mare i fills, la família J.
tots els que l’ignoraren
al funeral l’acompanyaren.

Aleshores tothom es mostrava lliure,
però tots amagaven una misèria.
Tret d’A., que per fi comprenia…
  la hipocresia que li tocà viure.

La família J. es descobrí
i més d’un s’alleugerí.
Una nova etapa s’albirava
i ja ningú dissimulava.

El germà es transformà.
Volia ser qui no era,
volia destacar.
I com l’avi J., com J. fill, s’equivocà.

El germà creà una mentida,
la mare l’ajudà, el protegí.
A. s’hi enfrontà, i ho patí.
Després tot es sortí de mida.

La mare condemnà el fill A.,
i res de bo li desitjà.
Mare i germà el feren l’escarabat,
i la família de J. ho tolerà.

La mare el culpà,
els fills li volgué treure.
A la dona volgué enfrontar.
La mare el maltractà.

La mare digué mentides d’ell.
El germà es mostrà arrogant.
La família J. el menystingué.
Un nou escarabat sortí del vell.

Però A. no estava sol.
Una nova família era amb ell,
 i la volia protegir.
Va haver de decidir.

A. seguí una via decisiva.
C. i els fills eren el camí.
La família J., germà i mare…
havien perdut la perspectiva.

A. volgué exposar el problema,
però el problema eren ells.
La família J., mare i germà,
el feren un estigma.

Més arrogància, més mentides, més rebuig.
Orgull inoperant.
La misèria seguia el seu curs.
Escena indignant.

A. prengué una decisió.

Amb A. naixia un problema,
i amb A. s’acabaria.
A. no volia patir l’estigma,
i de la família J., del germà, de la mare… s’allunyaria.

Res de dolent els desitjava,
però era necessari.
Per ell, per la C., pels tres fills,
l’escarabat familiar sacrificava.

18 de juliol de 2017

.

Poema inspirat en La metamorfosi de F.Kafka (1915).

Anuncis